Tornem a canviar de pais!

14 de juny - Arribada a Siem Reap

Sorprenentment la ruta blava és la que fa tothom

Avui l'objectiu ha estat anar de l'illa de Don Det fins Siem Reap a Cambodja, ciutat coneguda per els enormes temples d'Angkor. En principi hauria de ser un trajecte fàcil però amb el temps que portem aquí al sudest asiàtic ja hem après que cada trajecte no és tan senzill com sembla. Aquí a l'illa de Don Det hi han molts llocs on venen un ticket directe fins a Siem Reap per uns 50 $. A les 8 del matí s'agafa el vaixell per sortir de Don Det i si tot va bé s'arriva a Siem Reap a les 23:30. El sorprenent és que ja fa uns anys que hi han dues carreteres diferents per anar a Siem Reap des de la frontera amb Laos i el ticket que venen des de Don Det va per la opció més llarga (arriba si tot va bé a les 03:00 del dia seguent). Buscant una mica per internet vam descobrir que hi ha un altra opció: hi ha una empresa, AVT, que et porta de la frontera de Laos fins a Siem Reap per la carretera curta i per 23 $ més de la meitat del preu i arriba a les 19:00. Així que l'elecció estava clara.

Vam comprar els tickets d'AVT per internet i a Don Det només vam comprar per 5 $ el trajecte fins la frontera. La nit anterior vam conèixer al nostre guesthouse la Marie, una noia Alemanya que també farà amb nosaltres i de la mateixa forma el trajecte fins a Siem Reap. Segons el que ens havien dit a les 8:00 sortia des de la platja un petit vaixell que ens portava fins la costa i d'allí havíem d'agafar un bus fins la frontera. Ja són les 8:00 i l'únic que hi ha a la costa són uns 40 turistes amb bosses que difícilment poden entrar en un petit vaixell laosià. Passats uns minuts arriba un home que comença a recollir tickets i a ficar gent al seu vaixell però només aquells que han comprat el ticket amb ell, els altres han d'esperar. 10 minuts després ja ve algú que sembla que si que ens vol ficar en un altre vaixell amb el ticket que tenim. La següent parada és l'estació d'autobusos de Nakasang. Allí està esperant un laosià amb un anglès perfecte que els intenta convèncer de que li donem els passaports i que ell ens tramitarà el visat per Cambodja. Ja ens havien avisat d'aquestes persones, són de les poques persones a Laos que parlen angles i treballen per la companyia de busos, al parlar bé anglès convencen als turistes que el més senzill és donar-li els passaports i els diners i que ells tramiten els visats. La realitat és que no hi ha cap problema en fer-ho un mateix a la frontera i òbviament t'estalvies les comissions ocultes d'aquests personatges.

Això és el que ens espera a Siem Reap

Però bé encara que un pot evitar una mica a aquestes persones que et tramiten el visat el que un no pot evitar de cap manera són les comissions no massa legals que cobren els policies fronterers. Per sortir de Laos cal un segell al visat per marcar que has sortit del país i aquest segell val 1 o 2 dòlars americans depenent de si és festiu o no. I metres més enllà al entrar a Cambodja s'ha de pagar el visat, oficialment són 30 dòlars americans però en aquesta frontera sempre cobren 35 així que no hi ha massa cosa a fer.

Mirant una mica per internet això hauria de ser un lok lak

Un cop a Cambodja ens està esperant un home de AVT, després d'esperar a que creuïn tots els que havien contractat el servei, ja ens fiquen en una furgoneta camí de Siem Reap. A mig camí uns locals paren a la camioneta i després de parlar una mica amb el conductor en khmer entren tres cambodjans a la furgoneta. Crec que simplement tenien que anar a Siem Reap i que millor manera que fer-ho gratis. Després d'unes hores de camí la furgoneta para a Stung Treng sembla que per dinar una mica a un restaurant d'AVT. Mitja hora més tard ja ens criden per marxar, ara en un altra furgoneta una mica més petita que va completament plena. Havíem llegit bones crítiques d'AVT dient que el servei era bo, que hi havia lloc per ficar les cames però ... avui hem de dir que no ha estat així, estem com en una llauna de sardines. Com a mínim l'aire condicionat funciona. No sé si per l'efecte de la llauna de sardines l'Esther comença a tenir mal de cap però sembla que amb un ibuprofeno ja està millor. Per sort a les 19:00 arribem a Siem Reap com ens havien dit. I sorprenentment tenim transport gratuït fins el nostre guesthouse!, no ens cal buscar i regatejar un tuktuk!

Després de deixar les coses anem a fer una volta per el centre cap al night market. Així a primera vista Siem Reap sembla mooolt més turístic que qualsevol lloc de Laos. Sembla que tothom parla anglès! Acabem anant a sopar a un lloc que sembla una mica turístic però el menjar no ens agrada gens, hem demanat un suposat plat típic khmer (lok lak) i ens han servit pollastre amb arròs i ketpchup, no sembla molt autèntic. Per els propers dies ens haurem d'allunyar una mica del centre.

Teixi