6/6/18

El bolet cistella de Wellington

5 (i 6) d'agost: Visita express a Wellington i tornada a Auckland

Avui ja estem completament sense cotxe ni campervan ni res, així que aprofitarem el dia per visitar Wellington. Deixem les bosses a l'hotel, tot i que t'ho fan deixar a una mena de caixes fortes on pagues segons les hores que deixes l'equipatge (al final 8 nzd entre els dos).

El matí l'aprofitem per visitar els Jardins Botànics, la veritat és que són molt macos, a més trobem un tipus de fong molt particular que nomeś es troba a Austràlia i Nova Zelanda, s'anomena white basket fungus, (fong cistella blanca). Assoleix aquesta forma (veure la foto) un cop ha madurat, doncs es pot dir que surten d'un ou, és a dir, primer de tenir aquesta forma tan particolar, el fong es troba encapsulat en una massa amb forma d'ou.

White basket fungus, (fong cistella blanca) madur
Papallona al jardí botànic
Després passegem per la ciutat, per la city, és a dir, el barri bancari on tot són edificis luxosos amb moltes més plantes que els nostres gratacels de barri.

A la tarda anem a veure el museu de NZ, molt recomanable. Les exposicions estaven molt ben fetes, una de la batalla de Gallipoli que era molt impressionant i alhora interessant. A més, a la part de ciències naturals tenen exposat un calamar gegant que es van trobar per casualitat, és bastant impressionant veure que existeix un animaló no vertebrat d'aquella mida!

L'ou d'on sortirà el white basket fungus,
(fong cistella blanca)

Els nostres dies a les illes kiwis s'estan acabant, aquesta nit la passarem bàsicament en un bus que ens portarà de Wellington fins a Auckland. Així podrem aprofitar l'endemà per visitar la ciutat més gran de Nova Zelanda (i que no és la seva capital), de la qual vam sortir directament després d'arribar en avió sense visitar res.

Concentració màxima davant les plantes :P
Pensàvem que després del busos que vam agafar al sudest asiàtic el bus per Nova Zelanda seria tranquil... però ens equivocàvem! A mitja nit sembla que punxem una roda però al final és una falsa alarma, una pedra s'ha ficat a la suspensió i tot fa pudor a cremat per una bona estona i parem més d'un cop a comprovar que tot està bé, per sort després d'una bona estona la pudor marxa i també tots els passatgers es queden més tranquils... cal dir que el conductor sembla una mica personatge, però què hi farem! Tot i resoldre el problema a l'inici de la matinada, la nit en que havíem de dormir al bus no acabada d'anar com pensàvem i el tema dormir no s'acabi de complir gaire... Tot i la nit una mica mogudeta al bus al final no arribem a Auckland amb massa retard. Això sí... després de 12 hores de bus sense haver dormit gaire (ok, uns més que altres...) estem una mica rebentats...

Fauna i flora al jardí botànic

La diferència entre avui hi ahir no és molt gran donat que no hem dormit gaire... així que després d'arribar a Auckland de bon matí, i deixar les coses a l'alberg, passegen i explorem una mica la ciutat. Cal dir que estem prou cansats que ni fem fotos... així que les fotos d'Auckland hauran d'esperar a demà. El nostre dia acaba aviat ja que estem cansadets...

El port de Wellington
Bona nit! Aquest cop des de un llit de debò!

Esther

30/5/18

Fent marxa enrere fins l'illa nord

3 i 4 d' agost: Retorn a l'illa nord via Picton

3 d'agost:
Kaikoura des dels prats
Avui continuem en procés de retorn, direcció Picton, però en aquest cas farem nit a Blenheim, conegut per ser zona de vins a Nova Zelanda i tenir un clima molt temperat. En el nostre camí a la terra dels vins passem per Kaikoura (que ens ve de camí) i com era d'esperar fem una paradeta, doncs mereix molt la pena aquest poblet entre mar i muntanya i ple de vida animal (la majoria marina).




La màgia de Kaikoura
Un cop hem arribat a Blenheim, a un alberg on el propietari és un kiwi que ha fet ben bé la volta al món amb vaixell... i el qual és una persona molt simpàtica intentem fer una volta pel poble. Però vet aquí que ens resulta impossible donat el vent que fa!!! Sí, és una de les zones amb un clima més temperat, però nosaltres just hem agafat un moment atípic!! Així que després de fer quatre passos intentant evitar de sortir volant retornem a l'alberg.



4 d'agost

Avui sí que és el dia de deixar l'illa sud, hem de tornar el cotxe a Picton i agafar el ferry que ens porta de nou a l'illa nord, en concret, a Wellington. Primer d'agafar el cotxe, aquest cop sí, fem una volta per Blenheim, petit poblet on imagino que les zones més maques són on hi han les plantacions de vinyes però per les quals no hem passat.

Vistes des de les colines de Picton (pressa el 23 juliol)


Un cop arribats a Picton i on hem deixat el cotxe, aquest cop amb algú a l'agencia de lloguer. Passem el temps voltant per la petita ciutat i intentant fer fotos als "fantail", el ocells amb cua de ventall i xerrant quatre paraules amb la dona d'una botiga on venen records prou originals (entre ells joguines de cartró per crear un fantail xD) però que al final no comprem res, com de costum, per motius obvis de no carregar coses durant el viatge.

Quina felicitat! (foca a Kaikoura al mig del pas per vianants)

De nou viatgem al ferri, però aquest cop ens trobem una mica de mal temps i arribem a Wellington de nit i plovent...

Esther

23/5/18

Esmorzar amb la Kat i la Sam a Queenstown!

2 agost - Retornant cap al nord de l'illa sud

Ens llevem amb les nostres amigues i fem un bon esmorzar a la novazelandesa, és a dir, ous, torrades (les quals es van cremar una mica perquè ens vam entretenir xerrant...) i bacon.

Bondia amb la Sam i la Kat
Aprofitem el matí per fer una volta per Queenstown, ciutat amb un bonic paisatge boscós envoltant el llac Wakatipu (el qual es podia ja apreciar des de les finestres de la casa de la Kat i la Sam). Queenstown es coneix com la ciutat per practicar esports d'aventura i d'hivern, però nosaltres no anem equipats per anar a la neu... així que la nostra visita a Queenstown pràcticament es deu a poder visitar la Sam i la Kat :)
A manca de veure'n de debò...
ens conformem amb una estàtua gegant :P
Avui ens toca fer un llarg camí de tornada, molts dels plans que teníem per fer a l'illa sud no els hem pogut fer per manca de temps, però ja hi tornarem un altre any!! (en una altra volta al món potser?). En un parell de dies hem de tornar el cotxe i anar cap a Auckland per deixar la nostra estimada Nova Zelanda. Així que avui tenim previst arribar a Christchuch (són unes 6 hores en cotxe...) i fer nit al mateix lloc on vam fer nit a la ciutat.

Queenstown park, calma, pau i tranquil·litat...

Aquest cop compartim habitació amb una italiana la qual la nit anterior també ha compartit habitació amb una altra parella de catalans! La veritat és que l'experiència de compartir habiatció (era de màxim 4, i hem estat 3) no està malament si trobes persones "normals" :)

Bona nit!

Esther

16/5/18

Un poble del Far West: Arrowtown

1 agost - Cap a Queenstown després d'anar a buscar or!

Avui ens llevem sabent que passarem la nit a casa de les amigues novazelandeses que vam fer a la selva laosiana, és curiós com les relacions en viatges d'aquest estil són completament diferents a les que es poden fer en el dia a dia. Suposo que és degut a que tots estem en la mateixa situació i normalment en països molt diferents a nivell cultural dels nostres, però acostuma a passar que intercanvies quatre paraules, o ressols un dubte de com anar a un lloc o qualsevol cosa per l'estil i en dos minuts prens una confiança (òbviament si et cau bé o sents un cert feeling) amb aquella/es persona/es que necessitaries mesos per prendre-la en una situació similar durant l'habitual dia a dia.

Antic poblat miner xinès a la vora del riu a Arrowtown

En el camí que ens portarà a Queenstown, fem una parada a Arrowtown, ciutat històrica per les mines d'or i que sembla sortit directament d'una pel·lícula del Far West

A Arrowtown, va haver-hi un important assentament xinès a finals del segle XIX i principis del XX, a partir del descobriment d'or en el riu (l'Arrow River) al 1862. Molts dels treballadors encarregats d'extreure l'or provenien de xina (res nou, menor preu per mà d'obra... i la feina era massa pesada pels europeus on no els hi compensava la feina pel que podien guanyar). Degut a la trobada d'or, la ciutat i els seus entorns es van popularitzar i la ciutat va multiplicar la població per 7!!


Estem al Far West! En directe és més espectacular!

 Avui dia encara es troben nombrosos edificis ben preservats de l'època, usats tant per europeus com per xinesos immigrants que van treballar a la cerca d'or.

Fem una excursioneta pel poble, hi ha la ruta minera, apta per tots els públics. I com ja hem mencionat la zona poblada sembla extreta d'una pel·lícula del Far West! Som realment a l'època de les mines amb un toc americà!

Vistes des de... la casa de la Kat i la Sam! Som a Queenstown
Després de la nostra parada, a Arrowtown en dirigim a Queenstown, a casa de la Kat i la Sam, on ens havien deixat la clau de casa dins d'una sabata! Nova Zelanda és encara un país increïble... Elles estaven esquiant i tornaven més tard que nosaltres així que ens deixen la clau davant la porta, dins una sabata...

Pau i tranquil·litat al parc de Queenstown
Al tard vespre arriben i sopem amb elles, realment fa molta il·lusió retrobar persones a les que has conegut pocs mesos abans en una situació completament diferent i que t'ofereixen allò que tenen, doncs de fet vam dormir un al sofà i l'altre al terra (podeu imaginar qui va dormir on, jejeje).

Esther

9/5/18

De llac en llac al voltant del mont John

31 juliol - Continuem entre llacs: Pukaki Lake

Bon dia llac!
Bon dia de nou des de Twizel on fem nit aquests dies i des d'on estem gaudint els espectaculars paisatges que ens proporcionen els llacs del voltant: Tekapo, Pukaki, Oahu.





De nou jugant amb el gel...

En efecte, després d'ahir fer la ruta fins al mont John, al voltant del llac Tekapo, avui anirem al llac Pukaki a fer una ruta per allà.

Com podeu veure per les fotografies d'aquesta entrada, el paisatge continua essent increïble. Així que ens gaudim la passejada pel voltant del llac i juguem una mica amb els blocs de gel que trobem pel camí, tot i que aquest cop sense fer molt el tonto no sigui que torni a caure de cul com ahir...

I el nostre cotxet l'únic que es veu als entorns
















A la tarda anem al llac Oahu per fer una altra ruta però resulta que no vam trobar per on fer la ruta, sí... una mica trist, a més a més, el vent bufava fort així que vam fer aviat retirada a la nostra base a Twizel.


Demà sí que ens tornem a desplaçar, aquest cop cap en direcció Queenstown on anirem a trobar a les nostres amigues novazelandeses que vam conèixer a Laos!

Miris on mirs és un espectacle

Esther

25/4/18

Paissatges de pel·lícula al llac Tekapo

30 juliol - L'espectacle paisagístic des de l'observatori del Mt. John

Avui deixem la ciutat dels pingüins i casa de l'Agra per dirigir-nos cap a Twizel on farem nit. En un parell d'hores arribem a l'allotjament, deixem les coses i ens dirigim cap al llac Tekapo des d'on pujarem fins a l'observatori del Mt. John.

Passeig entre vistes espectaculars als entorns del llac Tekapo
Cal dir que totes les muntanyes es veuen nevades i podem dir que la ruta circular que prenem té algun tros gelat (del qual t'avisen i que no es reponsabilitzen), tot i així arribem sense gaires problemes fins l'observatori on no hem tingut sort i just aquests dies no hi ha previsió d'aurores australs. Des de Nova Zelanda, més en concret des de l'observatori del Mont John, es poden observar aurores australs (perquè som a l'hemisferi sud, les més conegudes són les aurores boreals, aquelles que es dónen a l'hemisferi nord, per exemple a Noruega o Suècia).


Des del l'observatori del Mount John


Sí, just abans de realment caure...
El paisatge que ens trobem al llarg de la passejada és espectacular, el blau del cel, el blanc de la neu a les muntanyes, el blau turquesa dels llacs en contrast amb els grocs i marrons del turó de l'observatori. Tot envoltat de les serralades de muntanyes que ens envolten totes cobertes de neu. En particular ens trobem no gaire lluny de la serralada on es troba el Mont Cook, la muntanya més alta del país amb uns 3700 metres d'alçada...

Al final de la ruta ens trobem amb un trosset una mica gelat... i bé... fent una mica el tonto acabo caient de cul al gel! Cal dir que quasi m'ho mereixia xD

Vistes mentre dinàvem, què més es pot demanar?

Després de dinar amb vistes al llac Tekapo, creuem el riu homònim (Tekapo) i anem cap a la zona de l'esglèsia de Good Shepherd, llàstima que l'esglèsia està tancada. És una petita esglèsia, podem dir que entre esglèsia i ermita al costat del llac. Tot i així el paisatge és molt maco i és un bon lloc per fer un picnic. Com a curiositat es troba l'estàtua d'un gos al costat de l'esglèsia, la qual té darrere l'història d'un pastor escocés convertit a lladre d'ovelles gràcies al seu gos "Friday".

Esglèsia de Good Shepherd (el bon pastor)

Com cada dia Nova Zelanda ens fa descobrir paisatges increïbles!!

Esther

18/4/18

Missió completada: hem vist l'espècia de pingüins més petita del món!!

29 juliol - Dia de repòs però no pas de repòs de pingüins

Ahir a la nit ha estat una mica dia de crisi, necessitem una mica de descans, el nostre ritme és molt alt, volem veure-ho tot i òbviament el cos es comença a cansar. Així que donat que l'allotjament amb l'Agra ens fa sentir com a casa, decidim quedar-nos una nit més (gràcies Agra!!) doncs no estava previst.. i per sort té lloc! Avui és un d'aquests dies on només et ve de gust estar al sofà mirant una peli... i casa l'Agra és un lloc on es pot fer...

A la cerca de pingüins mentre lluitem contra el vent
i saltem caus de conills, a tot això,
 una foca ens mira de manera encuriosida:
Què estaran fent aquests per aquí?

Dit això, el nostre plan inicial pel dia d'avui era quedar-nos a casa (a Oamaru) descansant, però al final l'Agra ens va convenç d'anar a Moeraki una altra zona propera a Oamaru on en teoria hi ha colònies de pingüins grocs. Feia molt vent, i quan dic molt, vull dir que quasi et tirava a terra (es pot dir que mai havia patit tant de vent...)... sí.. una mica perillós... a més tenint en compte que el turonet estava ple de caus de conills... i que per tant havies d'anar amb compte mirant on trepitjaves a cada pas perquè podies ficar fàcilment el peu en un forat de mig metre...

Esperant els pingüins que mai arribaran...
Això sí, com si ja fos el més habitual del món vam tornar a trobar-nos foques al llarg de la costa!
Així que donades les condicions meteorològiques no vam veure cap pingui però a la tornada cap a Oamaru vam passar per la zona de boulders a la platja de Koekohe (com ja havíem vist a Koutu Boulder, recordem que els boulders són roques esfèriques formades de forma natural.

Finalment a la tarda veiem una pel·lícula al sofà tranquil·lament i descansem fins després de sopar on farem un segon intent per veure els pingüins blaus, aquest cop seguint els consells de Agra.


Boulders de la platja de Koekohe

Així que sortim després de sopar (cap a les 9 del vespre) amb llanternes, a la foscor, en complet silenci a buscar pingüins per la zona de costa d'un poble. Sí, em sento com en una pel·lícula de Luís Buñuel, completament surrealista!


Després d'una bona estona vagant com dos lladres sense fer soroll trobem uns quants pingüins blaus!! Són a una zona una mica protegida perquè és una de les zones on contol·len la població de pingüins i els hi han ficat casetes per aparellar-se... en efecte... som en període d'aparellament de pingüins... un/a d'ells/es (els nostres coneixements sobre pingüins encara no ens permeten distingir si és mascle o femella) va a fer una volta fa un quants crits i se senten uns altres de dins les casetes. El pingüí o pingüina hi acaba entrant a una de les casetes on es troba una possible parella..això sí... no podem fer gaires fotos... entre la foscor quasi absoluta i que la bateria de la càmera mor al cap d'uns minuts...

Pingüinet blau buscant parella

Només us podem assegurar que realment són molt petits (uns 30-40 cm) i igual que els pingüins grocs, moníssims!!! És molt curiós veure com uns animals que neden hàbilment quilòmetres i quilòmetres per anar a buscar menjar, quasi cada dia, a l'hora de caminar siguin tan poc destres!

Missió completada! Hem vist els dos tipus de pingüins (els grocs ahir i el blaus avui)!!

Esther