El cigne negre (part 1)

16 juliol (part 1) - Cignes, llacs, gèisers, sequoies, ...

Avui ens despertem aviat i sortim rapidet del càmping... (bé... així sortia més econòmic que diguem...). El fet és que anem a fer una ruta al voltant del llac Okareka. Iniciem la ruta al cap de poques hores de sortir el sol de forma que encara fa fresqueta i hi ha una mica de boira sobre el llac que a poc a poc s'anirà retirant. Es respira una tranquil·litat absoluta. I a sobre.... està ple de cignes negres! Resulta que és època de fer niu i que les vores d'aquest llac és un bon lloc per fer-ho, així que hem d'anar en silenci per poder admirar aquests ocells tan elegants a l'aigua i tan poc destres sobre la terra. Sí, veure caminar un cigne fa riure, perden tota la seva elegància! Jo mai havia vist cignes negres i realment són molt macos. I també té la seva gràcia, tal i com he dit, veure's caminar i com busquen herbetes per fer el niu i balancegen el cul gegant en proporció a la resta del seu cos mentre caminen. Com havíem pronosticat, a mida que anem fent la volta al llac el sol es fa més forat i la boira desapareix.

Arribada al llac Okareka

 Personalment crec que ha estat un dels paisatges o moments més macos que he viscut a Nova Zelanda, i mira que n'hi ha molts! Però veure quasi sortir el sol d'aquell llac, descobrir els cignes negres (sí, penso que mai n'havia vist) i la tranquil·litat i solitud del lloc...

Bellíssim, el cigne negre

Un cop acabada aquesta petita però bella ruta al llac Okareka anem a fer una altra ruta al voltant de l'anomenat llac blau (Lake Tikitapu). L'anomenen així pel seu color (com era d'esperar) que es degut a la roca riolita (liparita) i pumicita ("piedra pómez"). Tot i que sincerament no et sabria distingir entre el color d'aquest llac i l'Okareka...

Fora l'aigua: quan el cigne perd tota la seva elegància

La ruta en aquest cas s'endinsa una mica en l'espessor del bosc que envolta el llac i no va reseguint el llac tal i com hem fet anteriorment al llac Okareka on la ruta era simplement seguir la vora del llac.

Igualment és maca, a pesar del fang que encara hi ha per les pluges dels dies anteriors. En aquesta ruta hi ha un punt des d'on es pot veure alhora tant el llac blau com el llac verd (Lake Rotokakahi) i així comparar una mica els colors, jejeje.

Llac blau, una mica més salvatge

Un cop acabada aquesta segona ruta encara és prou aviat i anem a veure el bosc de Reedwoods des del qual veure'm les vistes al Whakarewarewa Village's Geyser  sense haver de pagar l'entrada turística....

Observant l'alçada d'una sequoia gegant

El bosc de Reedwoods és un bosc de sequoies gegants, uns arbres importats de Califòrnia que inicialment es van plantar per cultivar la seva apreciada fusta. Avui dia el bosc està protegit, i a més d'aquesta espècie es troben moltes altres (autòctones). Tenim sort i just després d'un parell de minuts en el punt que dóna a les vistes a Rotorua i en concret al gèiser, aquest últim s'activa i durant uns minuts contemplem la força amb la que l'aigua calenta és expulsada de la terra. Un cop ha acabat l'espectacle del gèiser reemprenem la ruta pel bosc.

Gèiser Te Puia

Esther