Un Sant Joan a l'australiana

23 juny - Ubir: un paisatge espectacular

Ens hem despertat amb les primeres llums del dia, és a dir, a les 6:30h. Aquí ens mourem en funció del sol, ja que sense llum no es pot fer res. Estem al mig d'un parc natural enorme on òbviament no hi ha il·luminació nocturna. Avui anirem a visitar Ubir i les seves pintures aborígens de fa 5000 anys (sí, no fa tant).

La nostra primera autocaravana (campervan)

Faré un incís, per comentar l'ensurt d'aquesta nit quan anava amb la meva llanterna al lavabo que estava a uns 100m de la autocaravana...com podeu suposar m'estava fent pipí a altes hores de la matinada i vaig decidir anar cap als lavabos que es trobaven una mica allunyats...doncs jo vaig a poc a poc amb la meva llanterna i just abans d'arribar un bitxo gran salta davant meu!!! Un cangur!!! Clar, potser et fa gràcia si el veus de dia i amb tranquil·litat, però a mitja nit mentre vas buscant el lavabo... no és el millor moment. Per sort, l'animal es va espantar més que jo i va marxar, i jo vaig continuar cap al lavabo (després de repensar-m'ho). Només tornar a l'autocaravana desperto al Teixi per explicar-li la meva aventura nocturna!

Comencem el dia amb un paisatge 360º extraordinari

Com vam dir ahir, Ubir està a 3km del càmping, que no és gaire, així que decidim anar caminant per tal d'estirar una mica les cames (el dia anterior bàsicament vaig conduir). Aquesta idea de passejar o de fer caminades sembla que els australians no l'entenen. Van en cotxe / campervan / 4x4 a tot arreu! El passeig és agradable i com no, solitari! Un cop a Ubir trobem australians que han vingut en quatre rodes. Fem la petita ruta (esperàvem una ruta més gran, però es tracta d'una ruta d'1 km, uoo uoo, que ens cansarem!) que et va mostrant roques on hi ha pintures fetes per aborígens. La majoria de representacions mostren animals (especialment peixos) i també alguns mites o llegendes de la seva cultura. Després, fem la pujada fins al punt on realment deuen haver-hi unes postes de sol impressionants (la qual està marcada com a ruta de dificultat moderada: jajajaja, al igual, si nosaltres hi pujariem encara que no hi haguessin marques! Com a un australià li doni per anar als Pirineus i fer les rutes moderades... pillarà molt!).

Des d'Ubir, cal estar allà per realment gaudir del paisatge

Sincerament les vistes són espectaculars, es veuen les grans esplanades, els terrenys pantanosos, el riu, bé, veus els 360º que t'envolten. Sembla que el dia comença bé!
Reemprenem el camí cap a la nostra campervan aparcada al camping i ara ens dirigim a Jabiru, el centre on hi ha més vida al parc, allà hi ha l'únic camping amb possibilitat d'endollar-te (per carregar la bateria que fa servir la nevera, llums, etc), recarregar aigua, i bé, té unes instal·lacions no comparables al camping de Merl.

Abans de parar al camping anem una mica més enllà de Jabiru per parar a dinar a una zona on comença un trekking, el qual descobrim que està tancat...
Esperàvem molt d'aquest parc, t'ho venen molt bé, però no està preparat pels turistes, vaja pels turistes pobres que no es poden pagar un creuer pel riu, un vol en helicòpter... el parc, bàsicament es dedica a cuidar de totes les espècies que hi viuen i està fet pels animals no per a visitants. Clar, si treballes allà deu ser una passada... tot i que estàs ben aïllat, i pel meu gust, envoltat de massa fauna....

Una mica decepcionats de nou ens anem cap a Jabiru, on descansarem i gaudirem (encara que poquetes hores) del camping pijo (45 dollars australians! que amb això em pago una habitació d'hotel!!). Abans d'anar al camping passem pel centre d'informació Bowali on ens quedem mirant una estona un vídeo sobre Kakadu. Es fa una mica tard, així que demà al matí hi tornarem per veure bé aquest centre d'informació (on sembla que hi ha més informació), però ara és hora d'anar a aparcar la campervan al camping de Jabiru.

I on està la ruta? Quin gran paisatge...

A tot això, aconseguim (encara no sabem com) que el email del Teixi funcioni i enviem un parell de emails per avisar a la família que estem vius. Aquí internet és molt car, i no hi ha wifis gratis (o és mooolt difícil de trobar-ne), a més a més, d'estar a un parc natural força aïllat.

Passem una revetlla de Sant Joan peculiar, al mig d'un parc natural, en un camping pijo i amb piscina (la qual no ens va donar temps de provar) i fent servir el microones, torradora, escalfador d'aigua ja que estem connectats a la corrent (altrament només funciona la nevera, els llums i el fogó de gas).

Feliç revetlla de Sant Joan!
Aquest any sense pirotècnia!

Esther