Voltant per Darwin

26-27 juny - Visita a Darwin i "el gran" comiat de la nostra primera autocaravana

Ens llevem aviat per acabar de visitar els termiters gegants i els termiters magnètics que hi ha al parc de Lichtfield i tornar a fer uns quants quilòmetres per arribar a la ciutat de Darwin. Observació, al territori nord d'Austràlia, on la ciutat més gran és Darwin, hi ha dos cocodrils per persona que hi viu. Així us podeu fer una idea de la mala idea que és banyar-se a les seves platges, tot i que més endavant us parlarem d'un altre animaló aquàtic que viu a les costes australianes que evita que la gent es fiqui a l'aigua...

Els termiters. Són grans eh?

 Durant el camí, tant a Kakadu com al Lichtfield parc ja hem vist uns quants termiters gegants, però no ens hem parat ja que el parc de Lichfield té una zona on hi ha uns de ben grossos. Uns animals on la seva estructura social i construcció de niu s'assembla a la de les formigues (reina, soldats, obrers). A l'arribar hi ha un grup de turistes, bé no, els més turistes som nosaltres, és un grup d'australians que venen en un parell de furgonetes amb el seu guia. Gràcies a ells podem tenir alguna foto on sortim plegats al costat d'un termiter gegant!

Oi que sembla un cementiri? Són els termiters magnètics

I ara, per si no era sorprenent la mida dels termiters anem a un zona on hi ha un tipus peculiar de termites les quals construeixen els anomentats termiters magnètics, és a dir, tots els termiters estan dirigits de nord a sud per tal de mantenir sempre calent el niu (ja que té major superfície a l'est i l'oest, de forma que tot el dia li toca el sol però sense sobre-escalfar el niu). És força sorprenent veure-ho, però desgraciadament ho hem de mirar des d'unes plataformes i no ens podem apropar als termiters. Ara bé, la primera impressió del camp de termiters magnètics és la d'estar davant d'un cementiri ple de làpides!

Encara és força aviat, però ja hem vist els termiters i ara ens toca passar un parell o una mica més d'horetes de conducció fins arribar a la ciutat de Darwin. Com sempre la carretera mig desserta fins que no ens apropem a la ciutat... i ara bé on torna la nostra decepció australiana, per aparcar a la ciutat has de pagar (sí, com a Barcelona, però força més car! I amb la d'espai que tenen!).

Arribem a la ciutat a l'inici de la tarda, aparquem, dinem i anem a fer una volta pel centre, el qual no és gaire gran, i ens apropem a la costa, on descobrim dues piscines "artificials" plenes de nens i famílies envoltades d'hotels de luxe (o el que nosaltres considerem luxe...).
Realment és una bona solució al fet de no poder-se banyar al mar directament, especialment pels nens, on poden passar-se allà tot el dia. De moment, la primera ciutat australiana que visitem ens sembla molt moderna, net i amb gent civilitzada (i amb diners...).

El centre de Darwin, oi que és fàcil distingir els aborígens?

Per passar la tarda, ens anem al jardí botànic on podem aparcar gratuïtament i on l'entrada al parc també és de franc. Demà ens haurem d'acomiadar de la nostra primera autocaravana, ja que agafarem un vol a Cairns, a l'est d'Austràlia, on bàsicament anirem a veure la gran barrera de corall.

Després de passejar pel jardí botànic i veure diferents espècies peculiars d'ocells passejant tranquil·lament pel parc, el qual diría que és del millor que té la ciutat a part de les piscines, anem a veure la posta de sol a la platja de Mindil on trobarem un grup de joves entre els quals es troba un noi català. El noi i els seus amics ens expliquen com dormir de forma "gratuïta" a la ciutat, ja que l'alternativa és anar a un càmping a 50km de la ciutat...La idea és buscar un carreró petit i discret per passar la nit i marxar aviat pel matí.

Piscina d'aigua salada artificial
 (sense cocodrils ni altres animalons)

Cal dir que a Mindil és on van a parar els anomentats "latinos", terme que ja us explicarem més endavant, o gent amb vehicles on hi dorm cada dia sense pagar càmping. I bé, després de passejar per la platja i xerrar una estona amb aquest grupet marxem a buscar el nostre carreró per sopar i passar la nit. La veritat és que pateixes una mica sabent que estàs fent alguna cosa il·legal, però bé, després descobrirem que és força difícil que et diguin res si ets discret i que molta gent ho fa cada día sense patir gens.

Com a Barcelona els coloms, aquí hi ha d'aquests bitxos

A l'endemà ens llevem aviat, tal i com teníem previst, i anem al museu de la ciutat, on passem el matí. A tres hores de tornar la campervan anem a un supermercat del centre de la ciutat on hi ha un pàrquing i on podem parar a comprar una mica de menjar i dinar. Doncs bé, feia molt sol, i si deixes una autocaravana al sol, en 5 minuts es converteix en una sauna, així que busquem una plaça on hi hagi ombra, després de fer un parell de voltes i en trobem una, així que vaig a aparcar i ... "crash!" paro, què és això? Mirem a esquerra i dreta, no hi ha res, i ... de cop mirem al sostre... bé.. consell, tingueu en compte l'alçada de la vostra autocaravana cada cop que hagueu d'aparcar en un pàrquing, passar per un pont, etc...especialment si no esteu acostumats a portar vehícles alts. Hi havia a prop un noi dels que endrecen els carrets de la compra que se'ns queda mirant en plan: "Oh! Qué està fent aquesta gent! Com l'acaba de liar!". Així, que clar... marxa enrere (un altre "crash") i ara anem directes a aparcar al sol. Bé, baixem i mirem els resultats del nostre petit incident... (recordem a tres hores de tornar l'autocaravana). Per sort no hi ha cap forat al sostre (sí, rieu, però això sí que és una putada que no es pot dissimular!). Sembla que tenim "sort" i només té una bona rascada, tot i que no acabem d'apreciar la nostra obra d'art perquè realment el sostre està molt alt. Però la pregunta és, i ara què li diem als de l'agència? Tenim assegurança a tot risc, però això cobreix el sostre??

Posta de sol a la platja de Mindil

I us preguntareu com acaba la història, oi? Doncs, tenint sort, ens revisen el vehícle, el noi no s'adona, signem i marxem a l'aeroport creuant els dits perquè no ens truquin! I ara a esperar un vol intern per anar cap a Cairns on passarem un parell de nits a un hostel (que la veritat és que bé molt de gust, després d'uns quants dies en autocaravana).

Esther