Sí, la gran barrera de corall és com surt a les fotos!

30 juny - Descobrint la gran barrera de corall

Avui ens hem llevat amb un temps no gaire bo per anar a fer snorkelling, està plovent i força... així que no sabem si s'anul·larà la sortida o no. Ens dirigim a l'agència i ens diuen que sí que es sortirà, que les previsions diuen que el temps millorarà en una horeta. I sí! Al final va resultar que van tenir raó!
Abans d'arribar a agafar el vaixell, per esmorçar, ens hem pres un "Travacalm" tal i com ens van aconsellar a l'agència per tal de que no ens maregèssim al vaixell i no poguéssim gaudir de la sortida. Nosaltres no portàvem cap pastilla d'aquest estil al nostre super botiquí, així que vam anar a una farmàcia a comprar-ne, quan finalment vam decidir que ens les prendríem. Havíem pagat massa diners, per després passar tot el dia marejat i no poder veure ni gaudir de res.
Només pujar al vaixell et donen un neopré el qual ens haurem de posar quan ens apropem al lloc per fer les immersions. I ara bé, quan a mi em miren i em diuen, "uis tu ets petita, ves al lloc on els hi donen els neoprens als nens", jajajaja. Clar, els australians/es són tan grans que jo, no és que sigui gaire alta... però tampoc sóc tan menuda, que la talla que em va és la de 14 anys australiana.

Al vaixell abans de ficar-nos a l'aigua

El vaixell realment anava ràpid i les pastilles antimareig ens van anar molt bé, ja que hi havia gent que no les havia pres i van haver de comprar les que la companyia portava al vaixell a un preu molt més elevat. Finalment, arribem al lloc del primer bany. Agafem unes ulleres amb tub per bucejar i unes aletes pels peus de la mida que ens anés bé. I ara ja només ens falta saltar a l'aigua i gaudir del paisatge submarí!!

L'aigua està freda (força freda pel meu gust), clar pels australians, americans i anglesos que van al vaixell, estar a uns 25 graus, fer sol i ficar-se a l'aigua els hi sembla el més normal. Però per mi, que vaig a la platja al juny, juliol, agost on a Barcelona fa una temperatura força superior i l'aigua està més calenta...
Com podeu deduir una mica, ens trobem amb un gran contrast de grups socials, per una banda el tipus "xilenos" que intenten treballar de valent per poder estalviar i els australians (no aborígens) els quals guanyen moooolts diners i tenen un nivell de vida molt alt, al igual que els anglesos que van a Austràlia i americans. Al vaixell som els únics que no pertanyem a cap de les nacionalitats acabades d'esmentar.

La gran barrera oculta a pocs centímetres

A part d'això les altres immersions són molt xules, llevat el meu patiment pel fred (em passo una bona estona tremolant a l'aigua...), però crec que he d'aguantar una mica el fred perquè no sé quan tornaré a veure un fons marí com aquest. A més a més, al vaixell hi ha un parell de biòlegs que es fiquen a l'aigua amb nosaltres i ens van explicant coses, sobre els diferents tipus de coralls, peixos, etc.

Un cop acabades les immersions el vaixell pren rumb cap a la costa, de mentre, una de les noies que anaven com a guia s'ha dedicat de fer fotos amb una càmara aquàtica i ara ens les ensenya perquè les venen a dins d'un pendrive en forma de Nemo. Ara bé, demanen 40 dollars australians (uns quasi 40 eur...), ens sembla molt exagerat, així que com nosaltres no volem el pendrive i en portem un de propi li preguntem a la noia si ens podria passar les fotos, que nosaltres ja tenim pendrive. I la resposta és: "Mai ens havien preguntat això". I el resultat és que no tenim les fotos. Després de pagar uns 334 eur per dues persones una excursió de 6 hores, no em sembla bé que per tenir les fotos hagi de pagar encara més. Ho trobo abussiu. Així que no tenim fotos de la gran barrera de corall, però he penjat fotos que surten a la web de l'agència amb que vam anar i també d'altres trobades a Google.

Després de l'últim bany

I ara què fem? Doncs tornem al càmping on ahir vam passar la nit, preguntem si tenen espai (tal i com ho vam fer la nit anterior) i ens diuen que no. Tot i així, fem servir les seves instal·lacions i després ens anem a fer una volta per Port Douglas per fer temps i així després tornar al costat del pàrquing del càmping per passar la nit sense pagar, tal i com ens havien recomanat els xilens. I com no! Ens els tornem a trobar allà! Els hi tornem a preguntar sobre què pensen de passar la nit allà al costat, i ens diuen que per una nit no ens diran res, que ells marxen a un altre lloc perquè ja havien passat moltes nits on nosaltres i els hi havien cridat l'atenció. Xerrem una estona amb ells, i ens acaben de convèncer per passar la nit allà.

A Austràlia és el país on més pobre m'he sentit mai, on podia distingir la classe social i econòmica australiana dels que anaven a treballar per poder estalviar, majoritàriament gent de sudamèrica, i després estàvem nosaltres, que diria que ens trobàvem al mig. Per una banda, sempre ens acabàvem relacionant amb xilens, etc i per d'altra, de quan en quan feiem "activitats de rics" com anar a veure la gran barrera de corall. No ens acabem de sentir còmodes en aquest país i tenim l'esperança que Nova Zelanda sigui molt diferent, sinó ens endurem una gran decepció de la nostra visita a Oceania.

Esther