Cercant cassouaris

1 juliol - Daintree National Park: entre cassouaris i crancs

Ens vam llevar ben aviat per passar una mica dissimulats al càmping i vam anar a esmorçar al costat de la platja de Port Douglas. Després vam plantejar-nos si fer un creuer pel riu amb cocodrils o bé anar al parc Daintree. Finalment ens vam decantar per passar el dia al parc. Així que vam agafar la campervan camí del Daintree National Park, on per arribar-hi calia creuar un riu amb ferry (amb el cotxe), on clar... el riu estava habitat pels famosos cocodrils australians.

Vigileu amb els cassouaris

Entre palmeres

Aquest parc té de particular que pots veure (tot i que quasi millor no trobar-te'n cara a cara..) cassouaris. Els cassouaris són unes aus gegants (tipo dinosauris) amb un tipus de banya pala al cap amb la qual ataquen als seus enemics i és una espècie amenaçada principalment per la pèrdua d'hàbitat. El major perill és que són agressius si es senten amenaçats, cosa que la presència d'un humà no ajuda a que es sentin tranquils, ataquen... i vaja... a mi no m'agradaria trobar-me un bitxo més gran que jo, més ràpid i amb una banya enorme al cap!! Però bé, el Teixi estava entusiasmat en poder trobar-ne un...

Manglars

El parc està força bé, és tot verdet, amb algunes petites rutes per fer i on pots arribar fins a la platja on es fusionen els boscos de manglars amb la platja. No sé si ja han sortit abans, però us recordo que els boscos de manglars no són habituals (gràcies als éssers humans...) i en queden poques zones. Són un tipus d'arbres capaços de viure entre aigua salada i aigua dolça i protegeixen les platges de l'erosió eòlica i de l'onatge, a part de proporcionar hàbitat a moltes espècies de mol·luscs, crustacis i aus.



També és curiós descobrir tots els tipus de palmeres que existeixen, més altes, més baixes, amb fulles completament diferents d'una espècie de l'altra...però la sorpresa més curiosa va venir a la tarda, quan passejant per una platja vam adonar-nos que gran part de la sorra estava coberta per petites boletes de sorra, sí, era força curiós i no acabàvem d'entrendre què ho formava (ja que vam veure que no eren caquetes de cap animal). I finalment vam trobar els causants: els crancs! Uns petits crancs perfectament camuflats amb el color de la sorra de la platja! Ens vam quedar a observar-los més detingudament i sense fer soroll per poder estudiar els seu curiós comportament. És dedicaven a anar fent foradets a la sorra, hi havia de més hàbils i de menys...alguns treien la sorra i la llençaven a un lloc una mica llunyà del seu forat, però d'altres no tiraven la sorra prou lluny i al cap d'una estona la sorra que havien tret queia de nou sobre el forat que acabaven de fer!

Què serà això? Per sort ho vam descobrir!

Després de fer cua per creuar el riu, ja s'estava ficant el sol quan creuàvem amb el ferry i la campervan, de forma que tot i que no ho teníem pensat vam decidir passar la nit a una explanada, propera al creuament del riu i al costat d'uns lavabos. De fet, ja hi havia una altra campervan allà quan vam arribar, i al principi no sabíem si només es quedaven per sopar o també tenien intenció de quedar-se a dormir. La sorpresa va ser quan vam veure que eren una parella d'avis (els quals tenien molta pinta d'australians)! Així que vam decidir anar a preguntar-les si ells tenien intenció de quedar-se a passar la nit allà (ja que en principi no acaba de ser legal...) i sí, els avis australians ens van dir que no passava res allà, que era una zona tranquil·la on no passaven (en principi) a multar ni res. Per tant, si uns iaios australians es queden allí nosaltres també i al seu costat!

Creuant amb el ferry el riu ple de cocodrils

Esther