 |
| Esther i el sastre |
Després de passar el matí al
City Palace de Udaipur, passejant vam trobar un sastre que ja ens havien recomanat el Carles i la Marina quan van estar a Índia. És una tenda de roba com tantes i tantes que hi ha als llocs turístics de l'Índia però aquí no només venen roba si no que la fan ells mateixos. Així que ens vam animar (sobretot per els preus indis) i la Esther es va comprar/fer una samarreta i uns pantalons i jo una camisa, vam escollir disseny i color i després d'agafar-nos les mides ens va dir que en dues horetes ja estaria fet. En total ens vam gastar unes 900 rupies, menys de 14 euros per roba feta a mida!
Un cop acabats amb el sastre vam anar en busca de un restaurant que recomanava la guia. El menjar de l'Índia és molt bo però després de dues setmanes t'adones que quasi sempre repetim els mateixos gustos així que volíem provar alguna cosa nova. Així que vam anar a un restaurant que semblava una casa particular on eren famosos els seus curries de carbassa i mango. Allí vam conèixer a la Meenu, la cuinera que no només cuina aquí, també fa classes de cuina i tours per Udaipur on intenta explicar la cultura hindú als estrangers. Realment això del tour ens semblava prou bona idea, tot i que ens va semblar bastant car, però era tot un matí i al matí següent ja marxàvem de la ciutat així que no ho vam poder fer.
 |
| Habitants de Udaipur aprofitant la vora del llac |
Després de dinar vam passejar una mica més per la ciutat de Udaipur. Però veient la calor que feia vam decidir que millor anar una estona al guesthouse per esperar a que baixi una mica la temperatura. Quan ja es podia caminar per el carrer vam veure que la gent de Udaipur aprofita el llac per passar el capvespre.
 |
| Lluita entre déus i dimonis |
El
Manolo ens va dir que just al costat del guesthouse, en un haveli reformat, es feia per la nit un espectacle de dansa tradicional del Rajastàn i que era molt interessant de veure. Vam anar-hi i la veritat és que ens vam quedar molt sorpresos, l'espectacle va durar una hora i mitja i van fer des de danses religioses que representaven la lluita dels déus contra els dimonis fins danses per agrair l'arribada de la temporada de pluges o fins i tot representacions amb titelles. De les danses una de les coses més sorprenents és que totes les que ens van representar contenien elements més propis del circ que de la dansa, al menys en un sentit europeu. Per exemple, en la escenificació de la lluita de deus i dimonis, un dels deus agafava un tros de carbó encès amb les dents per després deixar-lo en un recipient en flames. En la dansa de la pluja, una dona ballava amb fins a 10 recipients que estaven en equilibri sobre el seu cap! Les tradicions índies no deixen de sorprendre'ns...
 |
| Equilibri extrem, no va caure cap |
Teixi
Que xulo i quina enveja feu!!!
ResponElimina