Dormint sota els estels al mig del no res

14-15 abril - Una excursió al desert del Thar

Cenotafis reials

A les 9:00 del matí ja ens ve a buscar el Kamal al nostre hotel per portar-nos al camel safari. Ens porta en moto (tres en una moto, l'habitual en l'Índia) fins un jeep que ens portarà fins el poblat on agafarem els camells. A mig camí el jeep ens para per ensenyar-nos uns cenotafis reials, el lloc on s'enterraven als membres de la família reial de la zona. Després d'una mitja horeta de camí amb el jeep, arribem al lloc de trobada amb el nostre guia al desert. I aquí comença l'aventura, el nostre guia, el Luckay, carrega els dos camells, el Lula i el Balulu amb les nostres bosses, el menjar i una gran ampolla de 20 litres d'aigua.

Quan ja portem una horeta sobre del camell el Luckay ens diu que pararem a un lloc amb uns quants arbres per dinar. Ens sembla una mica estrany perquè encara son les 12:15 i això es aviat per els indis. Però clar veiem que el nostre guia no es que tregui uns simples bocates o alguna senzill dinar. Agafa branques seques i fa un petit foc en el que comença preparant un te i després ens fa un plat de llenties indi el dhal. Però aquí el menjar preparat no existeix, aquí tothom es fa fins i tot el pa! Bé, quan dic pa, em refereixo al chapati que és el seu equivalent al pa. 

Mentre fèiem el dinar han aparegut en aquest mini-oasi un parell d'amics seus amb els respectius camells. I sembla que dinarem tots junts, això sí, hi ha dos olles amb menjar: la no picant per nosaltres dos i la picant per ells. Veient com preparaven el menjar és sorprenent la quantitat d'ingredients diferents que barregen per fer un plat al desert. I dit això, també el que ens sorprèn és la quantitat de picant que fiquen a la seva olla, tenen una pols que jo diria que és l'equivalent a pols de bitxo i per una olla per 5 persones han ficat la quantitat que hi cabria en un dels pots d'espècies típics que podem trobar a un súper de Barcelona. Al final, també hem provat una mica del seu menjar i realment era molt picant.

Preparant el dinar

Després hem estat fent migdiada esperant a que el sol baixés una mica per poder continuar en camell doncs a les 2 o les 3 encara era massa fort per continuar.

La Esther a sobre del Lula

Hem passat per un poblat del desert on el nostre guia ens ha dit que hi viuen unes 25 persones i després d'una petita parada, hem continuat el nostre camí amb els camells. Després de una horeta llarga el paisatge ha canviat una mica i ja no és un terreny àrid sinó que ara ja tenim sorra amb alguna planta de tant en tant. Tenen muntada una petita cabana on guarden els somiers per els tours. Hem agafat per fer el tour una companyia que va a les Thar dunes, pel que ens han explicat la immensa majoria de tours amb camell de Jaisalmer (i creieu-me quan us dic que hi han moltíssimes companyies) van al mateix lloc, les Sand Sand dunes, i es veu que està ple de gent i ple de brutícia. Si a les ciutats índies la brossa és un problema imagineu-vos al desert! 

Posta de sol a les Thar dunes

Un cop ja hem arribat a la cabana aquella el Luckay ens prepara un te per veure la posta de sol. Sembla que estem completament sols en uns quants kilòmetres. Després sopem i ens fiquem a sobre dels nostres somiers a dormir sota els estels. Després d'una estona realment ens adonem de la quantitat d'estels que es poden distingir aquí. Però clar dormir aquí tot i que molt maco no és tan fàcil com sembla, hi han mosquits, gossos i algun que altre soroll que et fa despertar de cop a mitjanit.

Com no podia ser d'altra forma ens despertem en quan surt el sol. I abans de preparar el esmorçar el Luckay se'n va en busca dels camells. Després esmorcem i comencem el camí de tornada amb camell. Després de una horeta arribem al punt on ens recull el jeep per tornar a Jaisalmer. El nostre amic Abu, el propietari de l'hotel on ens allotgem, ens deixa una habitació (gratis!) per donar-nos una bona dutxa i recuperem energies dinant al mateix hotel (es dina molt bé allà!). Abans d'acabar el dia el nostre conductor ens porta cap a Jodhpur, la ciutat blava, la nostra propera parada.

Teixi