18 d'Abril - La ciutat dels llacs (part 1)
 |
| El llac Pichola i el Lake Palace des de la teulada del Guest House |
Després de la
sessió fotogràfica al parc d'Udaipur, com sempre el Prakash va voler ensenyar-nos el hotel d'un amic seu... i una vegada més després de veure'l vam dir-li que millor anàvem al Guest House que teníem mirat. Allí vam descobrir al "Manolo", el cuiner del Guest House, un indi que, entre d'altres moltes aventures, s'havia passat tres anys treballant a un restaurant indi a Tarragona. I clar, estava molt content de tenir a gent de Barcelona.
Al matí següent, ja amb llum, vam començar a explorar Udaipur: la ciutat dels llacs o fins i tot anomenada la Venècia d'Orient. La ciutat està envoltada per cinc llacs artificials, el primer d'ells construit al 1362!
La nostra primera parada va ser el temple hinduista Jagdish dedicat al déu Vishnu, just al centre de la ciutat. Aquest temple tot i no ser tan impressionant com els que vam veure ahir a
Ranakpur està molt decorat i a diferència dels temples jainistes sí que podem fer fotos fins i tot dels déus. Per primera vegada ens fixem en que a tots els temples hindús hi ha un lloc amb colors per fer-se les típiques marques al front que molts hindús porten.
 |
| Estàtua de Vishnu al temple de Jagdish |
 |
| Ofrenes al temple de Jagdish |
 |
| Una de les cambres del City Palace |
Després del temple visitem el City Palace, l'antiga residència/palau del Maharajà de Mewar, el territori sota control de Udaipur. El palau és similar al que vam visitar a Jodhpur, al cap i a la fi tots dos eren palaus de Rajputs, el clan que va dominar el Rajàstan fins la independència Índia. Els Rajput eren per damunt de tot guerrers, un clan amb unes tradicions que avui en dia semblen inconcebibles: la primera d'elles és el
Jauhar, quan un rei Rajput estava a punt de ser vençut les dones i els membres femenins de la família reial feien una gran foguera a la que s'hi llançaven mentre els homes sortien del castell cap a una mort segura. D'aquesta manera tot i que vençuts mantenien el seu honor. Sorprenentment aquesta pràctica s'ha fet moltes vegades al llarg de la història. Un altra tradició Rajput és el
sati, quan un home mort, les seves vídues voluntàriament es llancen a la foguera funerària del marit mort. Per sort els Britànics van prohibir aquesta pràctica, tot i les crítiques dels sacerdots hindús, però pel que sembla encara hi han casos aïllats en petites comunitats rurals del Rajastàn.
 |
| Lake Palace vist des del City Palace |
El City Palace d'Udaipur era la residència principal del Maharajà però no era pas el únic palau que tenia a la ciutat. Es van construir fins i tot palaus d'estiu dins del llac!
El City Palace, és enorme, haurem fet una visita de dues hores i crec que encara ens hem deixat alguna petita cosa per veure. El sorprenent és que hores més tard ens van dir que la part que es pot visitar del City Palace és només un terç del que hi ha, un altre terç és una escola privada propietat del Maharajà i l'altre terç és un hotel de luxe, com el Lake Palace! Perquè sí, ara els Rajput no són els governadors ni de Udaipur ni de Rajastàn però són els que controlen una immensa majoria del negoci del turisme, sobretot el de luxe.
Teixi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada