16/4/15

"Quién dijo miedo?"

10 d'abril 2015 - Ja som a l'Índia!

Després d'un vol (en aquest cas puntual) de Londres a Nova Delhi de 8h amb Virgin Airlines (quin luxe!) hem arribat a l'aeroport de Delhi. Després de passar els controls reglamentaris i anar recollir els nostres sacs, els quals, de nou, han arribat bé, hem sortit a veure si trobàvem el nostre conductor. Perquè a l'Índia ens estrenarem com a senyors. Recorrerem les dues primeres setmanes la zona del Rajakstan amb un cotxe amb conductor! (i no, no som rics, sinó que aquí això és la forma més ràpida de moure's i és molt assequible encara que sembli mentida).

I ara aquí comença el nostre primer i llarg dia a l'Índia, on és habitual que els caixers automàtics no tinguin diners, on la gent sembla que deixa passar el temps i on jugar al "Need for Speed" es converteix en realitat amb tu com a protagonista. Perquè sí senyors, avui hem descobert (tot i que anàvem més que avisats i informats) el trànsit indi i la seva forma de conduir.

Sortir de l'aeroport no ha estat tan caòtic com esperàvem, i arribar al lloc on havíem de acabar de signar el contracte i pagar pel cotxe amb conductor tampoc. Però un cop ens hem posat camí a Nawalgarh el cotxe i tota la resta s'han convertit en un escenari de videojoc que supera la realitat.

Carrils? Què són els carrils? Intermitent? Uis, no cal! I bé, ja no us parlo de quan la carretera és de doble sentit....a més de que el transit està format per cotxes, camions de diverses mides, busos, bicis, rickshaws, motos, gent creuant pel mig de l'autopista, i algun que altre animal pel camí o bé emprat com a sistema de locomoció. Vaja, que tot el que surt a les pel·lícules és més que cert!!

Això és resumeix en 6 hores de conducció "temerària", tot i que cal dir que el nostre conductor, anglès no el parlarà gaire, però saber conduir a l'Índia es pot dir que té un doctorat!

I per acabar de rematar les 6 horetes de "diversió", ja era de nit (es fa de nit a les 19:30h) i el conductor no trobava l'hotel...però per fi va accedir a trucar a l'hotel i aleshores en 2 min ja havíem arribat. I bé, del nostre hotel haveli (gràcies Carles i Marina! Que per cert, se'n recorda de vosaltres) ja us en parlaré en un altre moment.

La nostra habitació a Nawalgarh a
Ramesh Jangid's Tourist Pension


Esther

2 comentaris:

  1. El millor de sobreviure a aquest caos és el que rius en recordar-ho i explicar-ho al cap del temps ;)

    ResponElimina