Bons paisatges a 40Km/h

18 maig - Recorrent Pai en dues rodes amb motor

Aquest matí ens hem llevat preparats per recórrer els voltants de Pai amb la nostra nova amiga, una Honda Icon, de la qual no passarem dels 40 km/h. I per sort estem en temporada baixa i no hi ha gaire gent, doncs tothom lloga una moto... i si ara ja hi ha gent... en temporada alta deu ser horrible! 

Canyó de Pai

Després d'un esmorzar copiós (aquest cop estava inclòs l'esmorzar al timo-pack) hem sortit amb els nostres cascs a pujar sobre la nostra moto en direcció el canyó de Pai. A veure, el venen per molt més i després no és tant, a part de que quasi no pots caminar gaire perquè hi ha camins que ja estan massa erosionats i no calia saltar de muntanya en muntanya...tot i així és força maco el paisatge. I bé, amb la moto de moment tot va perfecte, anem al nostre ritme, i a poc a poc anem gaudint més dels paisatges verds tropicals que ens ofereix aquesta regió.

Gorg provinent de la cascada Pam Bok 

La nostra segona parada es troba més lluny del que ens pensàvem, i es tracta d'una cascada anomenada  Pam Bok (vale, estem a l'època seca... però anirem a veure què hi ha...). I sí, la trobem i descansem allà una estoneta, tot i que una mica preocupats pel nivell de gasolina (o diesel? no tenim ni idea de què porta la moto, perquè ells t'ho posen directament). Per sort, podem arribar sense problemes de nou als voltants del poble per alimentar a la nostra Honda i així continuar la nostra ruta, de nou, a una altra cascada: Mor Paeng.

Aquesta cascada té una certa particularitat, la ruta que recorre l'aigua fa formes de tobogans a trossos i molta gent (guiris o expats: guiris que s'han quedat a viure allà), però nosaltres, tot i que anem preparats per si hi ha l'ocasió decidim no fer ús d'aquests tobogans naturals degut a la poca fiabilitat i seguretat que donen. Tot i així, descansem jugant amb un nen tailandès que ha vingut a on estem asseguts amb els peus en remull a remullar-se ell també.

Alguns inconscients jugant als tobogans
de la cascada Mor Paeng

Ara ja com a motoristes professionals (és broma), ens equivoquem de camí i arribem a l'aeroport de Pai (bé... més aviat no arriba ni a aeròdrom...), però de seguida tornem a estar en la direcció i sentit que toquen per arribar a la vila xinesa Santichon, petit poblet rural format per immigrants xinesos, on hem pogut degustar plats del país veí a preus raonables.

Jugant amb un nen tailandès a Mor Paeng

Murphy està del nostre cantó, avui ha sortit un dia força núvol, fins i tot han caigut algunes gotes al llarg del dia, però això ens ha afavorit moooolt en no morir de calor a la moto en tots els llocs visitats. Esperem que Murphy continuï amb nosaltres!

Vila xinesa (a Tailàndia): Santichon

Després de dinar anem a voltar per una zona propera a la Village Farm que deien que hi havia molt bons paisatges, ens cansem de seguida i decidim anar a veure el temple que hi ha a la muntanya i portem ja estona veient des de lluny. És tracta del Wat Pra Tat Mae Yen. Des de molt lluny es pot veure un buda gegant blanc al mig de la muntanya completament verda (i a més verd intens). 

Pujada al Wat Pra Tat Mae Yen 

Comença a fer massa calor i ja necessitem una dutxa, així que la nostra ruta en moto s'està acabant, tornem a l'hotel i a les 18h hem de tornar la moto com a tard al centre del poble. El dia s'acaba sopant una amanida de flor de plataner (boníssima) al Charlie and Lek (molt recomanable) acompanyada d'uns batuts boníssims (síndria amb lima i pinya amb lima) i un paquetet en fulles de plataner que hem comprat anteriorment al mercat i conté peix amb altres verduretes. I bé, aquí s'acaba la nostra aventura per Pai, demà tornem a Chiang Mai per passar la nit i després anar cap a Chiang Rai.

Wat Pra Tat Mae Yen (temple a la muntanya)

Esther