Continuem a Jaipur

24 abril 2015 - Visitant la ciutat rosa (Part 2)

Detall andamis museu Albert Hall. La gran seguretat a l'Índia

Per fi som al Guest House, i resulta que el porta un home molt agradable, el qual viu allà amb la seva família: els seus pares i una germana que no està casada (al igual que ell). Ens dóna una habitació força fresqueta, perquè no li agrada veure com pateixen per la calor els turistes. A més a més, li comentem que ahir (23 d'abril) era un dia especial per nosaltres i a la nit ens fa un super sopar! (a l'endemà (avui) preguntem el preu per no tenir sorpreses). A més a més, de preguntar el preu de l'esmorçar, que també deu ni do! Ens ha fet el millor muesli que mai hem tastat, a més a més de torrades, té i per sort li hem dit que no calia truita ni un altre fregit que volia preparar-nos. Bé, un cop esmorçats sortim a buscar el nostre conductor.

Ocellet al jardins

I quina és la sorpresa? Doncs que en Prakash es pensava que avui anàvem ja cap a Agra (quan clarament li havíem dit que passariem 3 nits a Jaipur), però bé, la qüestió és que gràcies a la seva confusió ens porta als llocs que teníem previst visitar (d'altra forma segurament ens hagués tocat pagar un tuk-tuk...).


Comencem el dia a l'Albert Hall un museu que té una mica de tot, i la veritat no val gaire la pena des del meu punt de vista. El més espectacular és veure els andamis que tenen posats per restaurar l'edifici. Són andamis de fusta (com tots els que pel moment hem vist a l'Índia) i sincerament donen molt poca sensació de seguretat...

Temple Birla, al qual no vam poder entrar perquè just tancàven

Després anem a un parell de jardins (Sisodia Ranijardins i palau i els jardins Vidhyadhar) que es troben a les afores de la ciutat (molt més lluny del que ens pensàvem), i bé, no estan mal... però tampoc és per tirar coets... El millor són la varietat d'ocellets que veiem i la colònia de micos que habita just en un arbre davant dels jardins.

Jardins Sisodia Rani a Jaipur

Comença a fer calor i encara volem visitar el temple Birla. Un temple fet en marble blanc, força gran i que sembla molt maco. Però són les 12h... i resulta que just tanquen ara! I no obren fins les 15h... aixi que ens quedarem sense veure aquest temple per dins.

La ciutat rosa: Jaipur

Finalment li diem a en Prakash que ens deixi a la zona dels bazars (a la Pink City, la ciutat rosa) que és la part més antiga i on els edificis estan pintats... jo no diria de rosa... sinó més aviat de taronja...
Incís: van ser pintats d'aquest color quan va venir de visita oficial a la ciutat de Jaipur el príncep de Gales (sobre el 1870).

Buff... i la calor continua augmentat, la única part bona és que la zona dels bazars està sota porxos i a més a més de quan en quan, al passar per davant d'una botiga notes l'aire fresquet que surt si té aire condicionat. Oju, aquí els aires condicionats són aparells que evaporen aigua. Llàstima que per passejar pels bazars hagis d'anar a gran velocitat per no ser captat per cap dels seus venedors...tot i així és curiós passejar per allà.

Venedors expectants al bazar Bapu a Jaipur

El propietari del Guest House on ens allotgem, ens ha recomanat un lloc on venen lassis (una espècia de iogurt dolç molt bo) i anem a buscar aquest lloc. Un cop arribem ens demanem un lassi gran i el serveixen en recipients (gots) de ceràmica. I ara és quan ve la part sorprenent, diguem la part que només es pot donar a l'Índia. Aquests gots de ceràmica només són d'un sol ús!! Un cop te l'acabes el llences a una paperera i com a molt després fan pols de la ceràmica i la fan servir per fer cases. Sorprenent.... aquí és més barata la ceràmica que el plàstic (el qual cremen...).

I demà (sí ara en Prakash estarà en lo cert) anem a Agra, la ciutat del Taj Mahal, allà passarem 3 nits.

Esther