Temple contemporani a Chiang Rai

21 maig - Visita al Wat Rong Khun, també conegut com el temple blanc 

Avui ens hem llevat aviat per anar a veure el temple blanc de Chiang Rai, però aquest no és un temple com els que hem vist fins ara, aquest és un temple modern que es va començar a construir als anys 80-90, i el qual no estarà acabat fins al 2070 o així... sí, sona a una espècie de sagrada família budista a Chiang Rai!

Temple blanc de Chiang Rai

Per arribar-hi anem a l'estació de busos principal i sense gaires dificultats trobem el bus que ens pararà al costat del temple (el temple està a 16 Km del centre de la ciutat). Un cop l'ajudant del conductor ens indica que ja podem baixar (que és la nostra parada).

La parelleta al temple blanc
(Esther amb samarreta nova de la cervesa Chiang, made in Thailand)

I... el temple és completament blanc (no és cap sorpresa, a més havíem vist fotos) però realment impressiona, a part de ser preciós, té un munt d'incrustacions de miralls i l'arquitectura del recinte i del temple principal és molt maca. Bé, a tot això, és un temple molt modern, està representat els inferns (amb tot de mans que surten del terra i altres monstres) i també "el cel" amb escultures més maques, per així dir-ho...L'arquitecte té pinta de ser un personatge...
Per dins, encara l'estan acabant de pintar (amb els corresponents murals moderns on hi ha fins i tot naus espacials...) però el més maco és el temple per fora i els voltants, sense oblidar-nos del recinte daurat on es troben els lavabos!

Qui diria que dins hi ha els lavabos!

 I ara bé la part divertida, on agafar el bus de tornada! Ja que on ens han parat ha estat un punt qualsevol proper al temple... i no hi ha cap indicació de l'existència d'una parada... preguntant com podem, ens acaben indicant un lloc on sembla que poden parar busos o bé songthaews en direcció el centre de Chiang Rai. I sí, així és, al cap de 10 minuts esperant en el no res para un sonthaews (recordem que són una espècie de busos on la gent va pujant i baixant on vol), i ens pugem junt amb les aproximadament 10 persones més que ja eren dins (és a dir, anàvem apretadets). Però finalment arribem de nou a l'estació central d'autobusos!

Un dels temples budistes a Chiang Rai

Ja és quasi migdia, així que dinem de camí a uns altres temples que es troben a la ciutat que encara no hem pogut visitar. De camí a l'hotel (estem cansats i sembla que en una horeta plourà...) passem per un mini mercat on per primer cop "regatejo" en tailandès! Bé, no del tot regatejar, simplement una cosa que en la parada del costat costava 20 bahts, li dic a la d'una altra parada que per 10 bahts (en tailandès dic 10!) i em diu que ok, jejejeje! Ja tenim una bosseta amb un mango talladet i una espècie de sucre picant per sucar-ho! Sí, és una xorrada, però m'ha fet gràcia aconseguir una cosa dient el preu més baix i en tailandès!

Qui és més monstre?

Mirant els mirallets del temple blanc

Un cop a l'hotel, després d'una merescuda migdiada (crec que estic fent més migdiades al llarg d'aquest viatge de les que porto fetes en tota la meva vida!) baixem a la piscina de l'hotel (sí! té piscina, fa una mica de calor i tot i que té pinta de ploure no tenim res millor a fer). L'aigua està calenteta, a veure, tampoc crema, està a temperatura corporal per així dir-ho. Gandulegem una estona a la piscina fins que, com era d'esperar, comença a ploure i fer una mica de fred! (fred? ostres ja no recordava què se sentia!).

El dia acaba anant al mercat nocturn al centre i prenent de nou un altre "hot pot", en aquest cas de porc en compte de peix com el d'ahir. El qual ha estat acompanyat per una mica de sushi i finalment una roti de plàtan (un tipus de crêpe però amb una altra massa més llefiscosa, i que ben bé en prenc una cada dia com a postres després de sopar, jejejeje).

I demà anem cap al nord! Sí, més al nord!

Esther