Ja som una mica més indis!

29 d'abril - Un bany al riu Betwa (Part 2)

Un cop passat el matí, i després de passar a l'habitació les hores de més calor, hem sortit amb l'intenció de tornar al mateix punt del riu d'ahir, el qual els altres hostes del guesthouse ens van portar i ensenyar i banyar-nos!

Els tres chattris al fons

Ara bé, abans hem creuat el pont principal que passa sobre el riu i va a parar a la reserva natural, però des del qual es veuen els tres chattris, edificacions que s'erigien on s'havien cremat els reis locals.

 I bé, anant cap al riu, donat que jo avui portava una samarreta de tirants (i anava cap al riu, part important), grup d'indis que passavem se't quedaven mirant (bé, com ja és costum aquí...¬¬) però el més fort és que un grup de tres indis ens ha començat a seguir (cosa que no em mola gens...) i hem parat a la vora del riu (en plan que no em banyaré davant vostre pesats i no em toqueu els nassos perquè giro cua). Perfecte, ja s'han cansat i han marxat, continuem el nostre camí cap al punt estratègic de bany (un dels punts nets del riu) i un altre grupet, ara de quatre, però senyors més grans i febles (cosa important en cas d'enfrontament) que semblava que també anaven a banyar-se (per contra del primer grup de tres) també s'han quedat esperant per si em banyava, i hem continuat amb la mateixa tècnica, fer que ens mullàvem els peus i després m'he assegut en plan, o marxen o no fico cap peu més a l'aigua. I bé, s'han cansat i han anat a la seva zona de bany. Ah! No oblidem que també just on ens hem parat a esperar que marxessin els mirones havia un grup variat també d'homes que tornaven de banyar-se!

El peregrí simpàtic (abans de ser acosat per nosaltres)

Estàvem a 100m del nostre lloc, la nostra pedra, i just allà hi havia un parell de peregrins rentant-se i rentant  assecant la seva roba. Al principi no s'havia si apropar-me o no, perquè potser es sentien molestats. Però, jo ja estava fins al nassos d'esperar que els indis em deixessin de mirar i he decidit que els homes que donen més seguretat a l'Índia són els peregrins hindús.

Anem passant per diferents temples de camí al riu

Així, que anem cap al punt dels peregrins, on de moment només està un, i em somriu molt amablement, ens saludem, em trec les xancletes i torno a ficar mitja cama a l'aigua! Uee!! Per fi, sembla em podré mullar alguna cosa més que els peus! I després de pensar-m'ho molt i de que el pelegrí em fes senyals per a que em banyés (en plan, aquesta tia mai s'ha banyat o què?), i bé... finalment bany "a la índia", és a dir, amb roba. A continuació m'ha imitat el senyor Teixidó (també amb roba, clar). L'aigua no estava ni freda ni calenta, però com a mínim més o menys neta. I al cap d'una estoneta camí de tornada mentre ens anem assecant amb la pròpia caloreta ambiental que fa aquests dies a l'Índia.

Catant l'aigua i intentant no matar-me amb les pedres

Al vespre han arribat nous inquilins al guesthouse, i hem estat xerrant una estona fins l'hora de sopar, i també hem acabat sopant junts. Cada nit, un sopar amb gent diferent aquí a Orchha!

I som una mica més indis a Orchha!

Esther