Camí de la frontera amb Laos

24 de maig - De Mae Salong a Chiang Khong

El primer songathew

Avui la idea era deixar Mae Salong i anar a Chiang Khong per al endemà creuar la frontera amb Laos. El propietari del guesthouse de Mae Salong ens va dir que per fer això el millor era agafar un songathew just des del guesthouse fins a la carretera principal i d'allà agafar un bus fins a Chiang Rai i després un altre bus a Chiang Khong.

Ens havia dit que el primer songathew passava a les 7 així que quan faltaven pocs minuts fins les 7 anem a recepció amb les bosses i li recordem que volem anar a Chiang Rai. El propietari ens ofereix unes cadires per esperar i fins i tot un té. A les 7:30 més o menys apareix un songathew per el carrer principal del poble però no s'atura al guesthouse, el propietari ens diu que no ens preocupem que "ara torna". Això ens sembla una mica estrany doncs el carrer principal és una carretera i sembla que els dos sentits són prou diferents. Als 10 minuts efectivament sembla que el songathew torna però torna a no parar i no ens veu quan l'indiquem que pari. El propietari ja ens veu una mica mosquejats i diu que és culpa del conductor que cada dia ha de parar i avui no ho ha fet però que no ens preocupem que en una hora passarà un altre. Així que ens toca esperar una hora més, quan veiem passar un songathew per tercer cop ara si que ens para i li intentem explicar que volem anar a Chiang Rai. Al cap d'una estona pugen 3 persones més al songathew i sembla que cap d'elles parla gens d'angles. A la mitja hora de recorregut arribem a la intersecció amb una carretera més gran i allí ens deixa el songathew, just en aquell punt hi ha un altre songathew que ens diu que si quan li diem que anem a Chiang Rai. Després de mitja hora més arribem a una altra intersecció amb una carretera més important on com us podeu imaginar el songathew para però hi ha un altre esperant que ens sembla que va a Chiang Rai. I finalment un altre cop una mitja hora més tard arribem a l'estació de busos de Chiang Rai. Sembla que el preu del songhatew per aquesta zona és sempre 30 Bahts doncs en tots tres hem pagat exactament el mateix i sembla que els tailandesos que han baixat abans sembla que han pagat el mateix, sembla que per aquesta zona als songathews hi ha una mena de tarifa plana independentment del recorregut.

Un cop ja som a l'estació ara ens toca buscar quin bus va a Chiang Rai. Per sort els cartells estan en alfabet thai i en alfabet occidental si no la cosa seria més complicada. Sorprenentment no trobem un si no dos busos que van a Chiang Khong amb 30 minuts de diferència i per el mateix preu així que agafem el primer que surt i no tenim que esperar ni mitja hora a l'estació. Un cop el bus comença el camí cap a Chiang Khong sembla que agafa un camí que no és del tot directe però no tenim pressa així que cap problema. Unes tres hores més tard ja som a Chiang Khong, sembla impossible però hem agafat quatre transports diferents!

Des de l'estació i gràcies al GPS del mòbil anem directes cap al guesthouse que havíem mirat. No us podeu imaginar com és d'útil el Google maps per viatjar a llocs així... i no cal connexió a internet! només cal haver-ho consultat abans amb internet per a que el mapa es quedi descarregat en el mòbil. (almenys amb la versió actual de l'aplicació)

Tailàndia i Laos separats per el Mekong

No sé que fa un taurò al costat del Mekong però ..

Chiang Khong és una ciutat estranya, només té dos carrers i tots dos paral·lels al riu, el Mekong. I la ciutat que es pot veure a l'altra riba del riu és Huay Xai, una ciutat de Laos. De fet el Mekong, en tota aquesta zona és la frontera natural entre Tailàndia i Laos. Fins fa només quatre anys la forma de creuar a Laos era en un petit vaixell que anava d'aduana a aduana, ara aquesta forma de creuar només la poden fer els tailandesos i els laosians. Tots els turistes tenen que creuar per un pont que creua el Mekong que està 10 km més al sud de les ciutats Chiang Khong/Huay Xai.

La veritat és que no hem explorat molt la ciutat però tothom ens ha dit que llevat d'algun temple poc important el més maco de Chiang Khong és passejar per la vora del Mekong. Després de fer-ho una bona estona per la tarda hem anat a sopar alguna cosa a un dels molts restaurants de la ciutat. Com a ciutat fronterera està plena de guesthouses i restaurants preparats per tots els turistes que fan servir aquest punt per entrar/sortir de Tailàndia. Sopant hem conegut dos argentins que igual que nosaltres estaven donant la volta al mon. Tot i que ells en sentit contrari així que ells just acabaven de creuar de Laos i avui era el seu primer dia a Tailàndia. De fet ja portaven molt de temps lluny de Buenos Aires, tots dos van estar més de mig any treballant a Austràlia per aconseguir diners per poder anar a Àsia i després a Europa doncs amb el que tenien d'argentina no teníen ni per començar.

Petits vaixells que creuen d'un pais a un altre

Teixi