4-5 juny - Arribada a la capital laosiana
El matí del 4 hem fet el viatge de Vang Vieng a Vientiane, la capital de Laos en minivan. Vientiane sembla que és la única ciutat de Laos i sorprenentment està situada just a la frontera doncs dóna al riu Mekong que separa Laos de Tailàndia. Ja ens havien avisat que una de les pitjors coses de Vientiane durant aquesta època és la calor i al arribar ho hem pogut comprovar per nosaltres mateixos. A la tarda quasi no hem pogut passejar, així que hem esperat fins que el sol s'anés per poder sortir una mica. Al llarg de tota la riba del Mekong hi ha un llarg passeig fluvial prou maco que està ple de restaurants a la nit i amb gent que sembla d'aquí, no només turistes!
La ciutat es veu molt diferent a tot el que hem vist fins ara a Laos, sembla que la gent que viu aquí es molt, molt més rica que la gent que viu a d'altres parts del país. Hi han fins i tot centres comercials amb preus quasi occidentals. Un detall que encara no entenem de Vientiane ni en Laos en general és que al carrer no hi ha cap cotxe vell, tots són nous i caríssims fet que contrasta molt amb la pobresa del país (PIB per capita és de només uns 1600$) i realment no sé com els poden pagar.
Al dia següent hem intentat anar a caminar una mica de bon matí per evitar tot el possible la calor sufocant de Vientiane. Primer de tot hem visitat l'arc Patuxay, un arc del triomf versió laosiana dins d'una avinguda plena de bancs: tailandesos, vietnamites, ... Bé l'arc, es va començar a construir al 1962 però no es va acabar mai per la turbulenta història recent del país.
Continuant per aquesta mena de Passeig de Gràcia de Vientiane hem anat al Pha That Luang, el temple budista que conté en el seu centre una pagoda que és el símbol nacional del país. El temple està situat en un parc prou cuidat i maco però com a temple la veritat és que hem vist coses molt millors a Tailàndia.
De tornada hem passat per un centre comercial, el Talat Sao. El primer que s'ha de dir és que d'aquest gran centre comercial només hi han obertes al públic les dos primeres plantes, hi han dues per sobre on no hi ha cap tenda així que sembla un lloc una mica desproporcionat per Laos. I una d'aquestes plantes sembla que només té tendes de joieria, el més preocupant és que totes eren plenes de gent.
Una cosa curiosa que ens ha passat aquí és que la Esther ha trobat un lloc on venien motxilles i ha preguntat el preu d'una, la senyora ha agafat la calculadora i li ha marcat 160, que vol dir 160 000 kips. Li hem fet entendre que gràcies però que no estàvem interessats, la venedora ha agafat la calculadora i li ha donat a l'Esther per a que fiqui quan vol pagar però l'Esther que no volia la motxilla així que li ha dit que no. La venedora ha agafat la calculadora i ha ficat 140, nosaltres ja volíem marxar però la venedora volia vendre la motxilla si o si i ha començat a baixar el preu. Ha acabat ficant a la calculadora 60! ha passat de 160 a 60 sense nosaltres regatejar! Si realment l'haguéssim volgut comprar crec que la nostra oferta després del 160 hauria estat sens dubte molt més alta que 60. Finalment després de 5 minuts hem aconseguit marxar doncs realment no volíem la motxilla aquella, només volíem saber preus per quan trobem alguna més resistent.
A la tarda la única forma que hem trobat de passar la calor ha estat anant a un cafè amb aire condicionat a actualitzar el blog. I fins que ja no ha refrescat una mica no hem sortit d'allà per anar un altre cop a passejar una mica per la riba del Mekong.
 |
| L'arc de Patuxay |
Al dia següent hem intentat anar a caminar una mica de bon matí per evitar tot el possible la calor sufocant de Vientiane. Primer de tot hem visitat l'arc Patuxay, un arc del triomf versió laosiana dins d'una avinguda plena de bancs: tailandesos, vietnamites, ... Bé l'arc, es va començar a construir al 1962 però no es va acabar mai per la turbulenta història recent del país.
Continuant per aquesta mena de Passeig de Gràcia de Vientiane hem anat al Pha That Luang, el temple budista que conté en el seu centre una pagoda que és el símbol nacional del país. El temple està situat en un parc prou cuidat i maco però com a temple la veritat és que hem vist coses molt millors a Tailàndia.
 |
| Pha That Luang, el símbol nacional de Laos |
 |
| Aquestes cues de gent al centre comercial són a una joieria! |
Una cosa curiosa que ens ha passat aquí és que la Esther ha trobat un lloc on venien motxilles i ha preguntat el preu d'una, la senyora ha agafat la calculadora i li ha marcat 160, que vol dir 160 000 kips. Li hem fet entendre que gràcies però que no estàvem interessats, la venedora ha agafat la calculadora i li ha donat a l'Esther per a que fiqui quan vol pagar però l'Esther que no volia la motxilla així que li ha dit que no. La venedora ha agafat la calculadora i ha ficat 140, nosaltres ja volíem marxar però la venedora volia vendre la motxilla si o si i ha començat a baixar el preu. Ha acabat ficant a la calculadora 60! ha passat de 160 a 60 sense nosaltres regatejar! Si realment l'haguéssim volgut comprar crec que la nostra oferta després del 160 hauria estat sens dubte molt més alta que 60. Finalment després de 5 minuts hem aconseguit marxar doncs realment no volíem la motxilla aquella, només volíem saber preus per quan trobem alguna més resistent.
A la tarda la única forma que hem trobat de passar la calor ha estat anant a un cafè amb aire condicionat a actualitzar el blog. I fins que ja no ha refrescat una mica no hem sortit d'allà per anar un altre cop a passejar una mica per la riba del Mekong.
Teixi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada