Visitem l'illa veïna

12 juny - Don Det i Don Khon en bicicleta

Aquest matí hem sortit aviat a la cerca d'un parell de bicicletes que ens ajudaran a explorar l'illa i també l'illa del costat a la qual s'hi pot accedir a través d'un pont de ciment (sí, cal remarcar de ciment, ja que aquí hi ha uns quants ponts de fusta o bambú).

Cascades Li Phi a Don Khon

Un cop hem trobat les bicicletes ens hem dirigit directament a l'illa sur (Don Khon). Allà hem arribat fins una anomenada "platja" des d'on surten barques per veure els dofins Irrawaddy, una espècie en perill que es troba només als rius com el Mekong o bé a l'amazònia.
Poca cosa hi havia que hem fet la volta per dirigir-nos a les cascades principals de l'illa, les Li Phi o també anomenades Tat Somphamit.
El cost de l'entrada ens ha sorprès negativament... 35000 kips per persona... estem parlant de 3'5 eur per persona! Aquí això és moltíssim! Penseu que estem dormin a l'illa per 25000 kips...

Cascades Khone Pa Soy no tan conegudes

Tot i així hem pagat. Realment les cascades són força espectaculars. Després de veure al llarg de quilòmetres i quilòmetres el Mekong tan tranquil i sense pressa, veure com per aquesta zona passa amb tanta mala llet impressiona! I després... continua el seu curs tan tranquil. Com a nota històrica, el francesos que volien acabar d'establir la seva ruta comercial per Indoxina a través del Mekong, no van poder passar riu amunt ni avall just en aquest punt, donat que per tot arreu hi havien ràpids i cascades. De fet, encara hi ha restes d'una espècia de canals de ciment que van fer al riu per estampar les balses de troncs de fusta que volien transportar per una banda per dirigir-les millor i per una altra hi ha unes altres construccions de ciment amb l'únic objectiu d'empotrar les balses perquè es trenquessin en diversos trossos i així purguessin baixar pel riu.

Moment de relax en les cascades Li Phi

Després de les cascades anem a l'extrem sur de Don Khon on hi ha una petita vila i les restes d'una antiga locomotora usada pels francesos, que van construir una línia de ferrocarril per evitar les cascades.

Realment ja fa molta calor...tot i així intentem anar per un altre caminet a unes altres cascades més petites. Sorpresa! El camí que portàvem seguint (que ja ens avisava que tenia pinta de no ser un bon camí) s'acabava tallant... és a dir, havíem de saltar un precipici (en el qual semblava que abans havia existit un pont) amb les bicis. Doncs... girem cua...i a desfer caminet!

Paisatge completament tropical a Don Khon i Don Det

Donada l'hora que és, la calor, i les ganes de descansar i refrescar-nos anem directament el nord de l'illa, al costat del pont que uneix Don Det amb Don Khon, on hi ha una altra vila. Allà trobem un lloc raonable per quedar-nos a dinar (per cert, molt bo el menjar!) i fer passar l'estona fins que la calor comenci a afluixar una miqueta.

Paisatge des del guesthouse a Don Det
a l'inici de la posta de sol

Recobrades les nostres energies continuem camí fins a les no tan impressionants (però gratuïtes) Khone Pa Soy, a l'est de l'illa.
Allà podem veure les cascades i també una de les construccions de ciment, ja esmentades, que van fer els francesos.

Es comença a apropar l'hora de la posta de sol, així que sense explorar gaire en bici Don Det, retornem al guesthouse per donar-nos una bona dutxa i veure la posta (realment impressionant).

Posta de sol a Don Det

Demà ens llevarem ben aviat per poder veure sortir el sol des del pont que connecta les dues illes, Don Det i Don Khon.

Esther