Trekking de dos díes pel parc natural Nam Ha

26 maig - La nostra ruta per la selva (Part 1)

Comprant al mercat

Després d'esmorzar una baguette amb truita al nostre guesthouse (es nota que Laos va ser colònia francesa fa uns anys) hem anat cap a l'agència per començar la nostra ruta de dos dies a la selva. Allà hem conegut a l'altra parella que farà la ruta amb nosaltres. Bé, ells tenen pensat només fer la ruta d'un dia, quan acabem l'excursió d'avui els venen a buscar i els portaran de tornada a Luang Namtha. Després ens han ficat a tots quatre i al nostre guia, el Singh, en un tuktuk.

La primera parada del trajecte ha estat a la mateixa ciutat, al mercat de dia, allà el Singh ha anat a comprar el menjar per avui. Ens hauria agradat que ens expliqués una mica el que comprava i els diferents productes del mercat, però el Singh volia anar per feina i acabar ràpid, així que ens deia que anéssim mirant nosaltres el mercat mentre ell comprava. Un cop feta la compra ens ha explicat que encara teníem que fer més o menys 50 minuts amb el tuktuk fins arribar al punt de sortida de la ruta. Després dels primers 15 minuts com us podeu imaginar el camí ha deixat de ser asfaltat i s'ha tornat un camí de cabres on semblava impossible que un tuktuk hi pogués circular sense trencar-se però no és així.

El nostre guia, el Singh

Al trajecte hem estat parlant amb la parella amb la que compartiríem el primer dia. Tots dos eren suïssos però ja portaven uns anys vivint a Màlaga. Estaven fent un viatge de 6 mesos per Àsia però durant aquest viatge també treballaven doncs han muntat una pàgina web on venen coses de xina a suïssa, una típica tenda de xinos de les que hi ha a Barcelona però online i per a suïssos. I clar ja que no havien de fer res "físicament" treballaven remotament des de Màlaga on amb els guanys podien viure molt millor que a Laussane.

Després d'arribar al punt de sortida amb el tuktuk hem travessat una enorme plantació d'arbres de cautxú fins arribar a la reserva natural. És la primera vegada que tots quatre vèiem una plantació de cautxú, tot d'arbres amb un petit bol on gota a gota s'anava recollint el cautxú que sortia dels talls que li feien a l'escorça.

Ja a l'entrada de la zona protegida de les primeres coses que hem vist són enormes plantes de bambú. I el Singh al veure la primera ha agafat el seu super ganivet i en 5 minuts ens ha tallat per a tots quatre i per ell mateix pals de bambú per poder caminar millor. Després d'aquesta parada ja ens hem endinsat en el parc natural. El paisatge és molt diferent a qualsevol cosa que haguéssim vist abans, els arbres són altíssims i hi ha tants que quasi no hi passa el sol, no cal portar ni ulleres de sol ni gorra. Però fa molta calor i molta humitat... a més ens havien recomanat que anéssim amb pantalons llargs i màniga llarga per evitar insectes i coses així però clar això vol dir que encara fa més calor... Després d'un hora i mitja de camí el Singh ens va dir que hauríem de parar per dinar. En un moment va agafar unes quantes fulles de plataner i les va ficar a terra com si fos un mantell. Allò seria la nostra taula. De la seva bossa va treure una bola d'arròs glutinós (sticky rice) per cadascú i al mig de la "taula" va ficar el que havia comprat al mercat: uns fideus amb carn, un peix amb salsa, brots de bambú i una mena de carn picada que ens va explicar que feien amb el cervell de vaques o animals semblants. Aquí a Laos fan servir el sticky rice una mica com a pa, amb una mà agafen una mica d'arròs i amb això agafen com una pinça el menjar del plat. Clar amb arròs normal no es pot fer però aquí el seu sticky rice, realment és molt, molt pegalós així que és perfecte per fer-ho servir així.

El nostre dinar

Després de menjar uns plàtans de postres hem continuat el nostre camí. El tros de després de dinar era molt més empinat que el que hem fet abans i amb la calor es feia molt pesat. Jo he de dir que crec que mai havia suat tant com en aquesta excursió, ja abans de dinar podia escórrer una mica la meva camisa i la suor queia a xorro però després de dinar era molt pitjor. El Singh deia que era perquè bevia massa aigua però no sé jo... L'altre noi i jo érem els que estàvem completament xops de suor i la pujada no s'acabava... Per sort de cop i volta es van sentir uns trons i als cinc minuts ja estava plovent. Sí, al ploure el terreny es tornava bastant fangós però refrescava una mica i crec que tots ho vam agrair molt.

Travessant rierols quan encara no plovia

Va estar plovent uns 30 minuts, al principi no massa però després ja plovia més. Fins i tot el Singh ens va fer parar un moment enmig del diluvi perquè semblava que a prop cauria un arbre i era millor esperar. Efectivament 30 segons més tard vam sentir com una mica més enllà semblava com queia un arbre. La imatge de tots 4 i el guia sota una pluja prou forta enmig de la selva realment era de pel·lícula, lamentablement no tenim cap foto perquè la càmera no hauria resistit tanta aigua i continuava més o menys seca sota del nostre impermeable. Després de 30 minutets ja va deixar de ploure i vam continuar ara amb una temperatura molt més agradable però per un terreny més relliscós. Després de cinc hores més o menys de ruta (contant dinar i parades) vam arribar al poblat Akha on nosaltres passaríem la nit i on vindrien a buscar a l'altra parella.

Teixi