22 maig - De vila en vila per Mae Salong (Part 2)
Continuem l'entrada del nostre primer dia a Mae Salong:
Un cop els hi hem donat les gràcies com hem pogut per la seva hospitalitat i ens disposem a fer un petit volt per la vila, una parella de xilens arriba en moto i al cap de res es posa a ploure. Ens refugiem a un porxo que hi ha just al mig de la vila, juntament amb els xilens amb els que parlem fins que deixa de ploure i un dels nois que ens ha portat en moto, amb el qual, degut a les diferències lingüístiques no ens podem comunicar.
I bé... al cap d'una bona estona, quan sembla que no ens tornarà a diluviar (o aquesta és la nostra idea), ens disposem a fer la fantàstica pujada de 3 Km..., el meu pensament és que tan de bo ens tornin a pujar en moto... sí, ha plogut, rellisca, no porten casco... però... 3 Km amb una pendent molt considerable...El fet, és que comencem a pujar, i al cap de 10 minuts de pujada sentim que ve una moto pel darrere, i endevineu qui és? Un dels nois que ens ha baixat al poblat i ara ens ofereix pujar-nos. Bé, ara som tres a una moto en pujada...però ho aconseguim!! Li donem les gràcies al noi i ens disposem a continuar la nostra ruta pels camins de pujades i baixades que envolten aquestes muntanyes.
Pel camí ens trobem a un grup nombrós de nens i nenes que surten d'una escola propera, som el centre de la seva atenció, especialment perquè en Teixidó és força peludet i als nens els hi fan gràcia les seves cames (els tailandesos amb prou feines tenen alguns pels a la barba). Els hi indiquem de fer-los una foto però resulta que aleshores surten corrents. Vaaale, ho hem entès...no fotos. Continuem una mica més envoltats de canalla que a poc a poc es van bifurcant cap a les seves respectives cases (som al costat d'una altra vila), i finalment acaba desapareixent al poblat. El més monu és que una nena m'ha donat una estona la mà!
Estem xops de suor, sí, no fa tanta calor, però potser estem a 28-30 graus fent pujadetes i amb una humitat considerable (tenint en compte que de quan en quan cauen gotes). Arribem a un nou poblat (cal dir que tots els poblats semblen prou moderns, llevat el Lahu, i tenen parabòliques, motos, cotxes, i una botiga / bar), en aquest cas, es tracta d'un poblat completament xinès (només cal veure els cartells, els fanalets i l'entrada completament xina). Fem una parada per menjar uns entrepans comprats abans de sortir al Seven Eleven de Doi Mae Salong (la cadena de mini-supermercats per excel·lència a Tailàndia i la qual és molt útil per a tots els estrangers). Ara només ens queda continuar per la carretera per arribar de nou "al nostre poblat". Això es tradueix a una horeta tendint a dues, entre pujades i baixades. I a sobre ens comença a ploure! Quan només ens falten uns 20 min per arribar ens para un cotxe que ens portarà fins el guesthouse (i resulta que l'home també s'allotja allà. És un tailandès al que li agrada fugir de la calor a l'estiu).
Quan per fi som a l'hotel (després d'estar 6 horetes fora "passejant"), resulta que l'escalfador d'aigua (des de Barcelona que no fèiem servir escalfador d'aigua!) està boig i fa pudor a gas.... així que anem a preguntar com funciona... Després, donat que l'hotel ofereix fer servir les seves màquines de rentar roba gratis, allà anem! També, la primera rentadora des de que vam sortir de Barcelona (eis, la primera rentadora, però que ha mà hem rentat moooooolts cops!)
Ara toca descansar per després sortir a sopar i recuperar energies per demà!
Ja són les 19h passades i fa una estona que s'ha fet fosc, així que sortim a buscar algun lloc diferent del nostre guesthouse per sopar (els xilens que ens hem trobat aquest matí ens han dit que el menjar del nostre guesthouse és barat però no especialment bo i ens han recomanat un altre lloc). Arribem al lloc recomanat, que deu ser l'únic restaurant musulmà del poble, però el qual fa un menjar ben bo! Hem provat un parell de plats a l'atzar i no ens hem equivocat de lloc!
Ara bé, Doi Mae Salong o l'actual nom oficial Santihkiri (o alguna cosa escrita similar, ja que a Tailàndia tradueixen les coses a l'alfabet llatí pels sons, i de vegades separen o no paraules o les escriuen de formes diferents). A tot això, Santihkiri vol dir muntanya de pau. El que volia dir, era que és el primer lloc en que hem estat de Tailàndia on no hi ha mercat de nit! Això fa: Primer, que haguem de sopar en un restaurant (igualment barato) i l'altre que no poguem tenir una roti de plàtan de postres! La solució ha estat anar al Seven Eleven del poble a per una pasta farcida d'alguna cosa dolça similar al cabell d'àngel. I finalment, ja tornem a ser a l'habitació a punt d'anar a dormir.
Bona nit!
 |
| Continuem al poblat Lahu |
Un cop els hi hem donat les gràcies com hem pogut per la seva hospitalitat i ens disposem a fer un petit volt per la vila, una parella de xilens arriba en moto i al cap de res es posa a ploure. Ens refugiem a un porxo que hi ha just al mig de la vila, juntament amb els xilens amb els que parlem fins que deixa de ploure i un dels nois que ens ha portat en moto, amb el qual, degut a les diferències lingüístiques no ens podem comunicar.
 |
| Vistes a les muntanyes que envolten Mae Salong |
I bé... al cap d'una bona estona, quan sembla que no ens tornarà a diluviar (o aquesta és la nostra idea), ens disposem a fer la fantàstica pujada de 3 Km..., el meu pensament és que tan de bo ens tornin a pujar en moto... sí, ha plogut, rellisca, no porten casco... però... 3 Km amb una pendent molt considerable...El fet, és que comencem a pujar, i al cap de 10 minuts de pujada sentim que ve una moto pel darrere, i endevineu qui és? Un dels nois que ens ha baixat al poblat i ara ens ofereix pujar-nos. Bé, ara som tres a una moto en pujada...però ho aconseguim!! Li donem les gràcies al noi i ens disposem a continuar la nostra ruta pels camins de pujades i baixades que envolten aquestes muntanyes.
 |
| Els nens que ens han estat envoltant |
Pel camí ens trobem a un grup nombrós de nens i nenes que surten d'una escola propera, som el centre de la seva atenció, especialment perquè en Teixidó és força peludet i als nens els hi fan gràcia les seves cames (els tailandesos amb prou feines tenen alguns pels a la barba). Els hi indiquem de fer-los una foto però resulta que aleshores surten corrents. Vaaale, ho hem entès...no fotos. Continuem una mica més envoltats de canalla que a poc a poc es van bifurcant cap a les seves respectives cases (som al costat d'una altra vila), i finalment acaba desapareixent al poblat. El més monu és que una nena m'ha donat una estona la mà!
Estem xops de suor, sí, no fa tanta calor, però potser estem a 28-30 graus fent pujadetes i amb una humitat considerable (tenint en compte que de quan en quan cauen gotes). Arribem a un nou poblat (cal dir que tots els poblats semblen prou moderns, llevat el Lahu, i tenen parabòliques, motos, cotxes, i una botiga / bar), en aquest cas, es tracta d'un poblat completament xinès (només cal veure els cartells, els fanalets i l'entrada completament xina). Fem una parada per menjar uns entrepans comprats abans de sortir al Seven Eleven de Doi Mae Salong (la cadena de mini-supermercats per excel·lència a Tailàndia i la qual és molt útil per a tots els estrangers). Ara només ens queda continuar per la carretera per arribar de nou "al nostre poblat". Això es tradueix a una horeta tendint a dues, entre pujades i baixades. I a sobre ens comença a ploure! Quan només ens falten uns 20 min per arribar ens para un cotxe que ens portarà fins el guesthouse (i resulta que l'home també s'allotja allà. És un tailandès al que li agrada fugir de la calor a l'estiu).
 |
| Recollidors de te Oolong a Mae Salong |
Quan per fi som a l'hotel (després d'estar 6 horetes fora "passejant"), resulta que l'escalfador d'aigua (des de Barcelona que no fèiem servir escalfador d'aigua!) està boig i fa pudor a gas.... així que anem a preguntar com funciona... Després, donat que l'hotel ofereix fer servir les seves màquines de rentar roba gratis, allà anem! També, la primera rentadora des de que vam sortir de Barcelona (eis, la primera rentadora, però que ha mà hem rentat moooooolts cops!)
 |
| Estem arribant al poble de nou! Vistes als jardins d'un hotel resort |
Ja són les 19h passades i fa una estona que s'ha fet fosc, així que sortim a buscar algun lloc diferent del nostre guesthouse per sopar (els xilens que ens hem trobat aquest matí ens han dit que el menjar del nostre guesthouse és barat però no especialment bo i ens han recomanat un altre lloc). Arribem al lloc recomanat, que deu ser l'únic restaurant musulmà del poble, però el qual fa un menjar ben bo! Hem provat un parell de plats a l'atzar i no ens hem equivocat de lloc!
 |
| Entrada per no deixar passar als mals esperits a un poble Akha. No es pot tocar. |
Ara bé, Doi Mae Salong o l'actual nom oficial Santihkiri (o alguna cosa escrita similar, ja que a Tailàndia tradueixen les coses a l'alfabet llatí pels sons, i de vegades separen o no paraules o les escriuen de formes diferents). A tot això, Santihkiri vol dir muntanya de pau. El que volia dir, era que és el primer lloc en que hem estat de Tailàndia on no hi ha mercat de nit! Això fa: Primer, que haguem de sopar en un restaurant (igualment barato) i l'altre que no poguem tenir una roti de plàtan de postres! La solució ha estat anar al Seven Eleven del poble a per una pasta farcida d'alguna cosa dolça similar al cabell d'àngel. I finalment, ja tornem a ser a l'habitació a punt d'anar a dormir.
Bona nit!
Esther
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada