Almoïnes i cascades de pel·lícula!

31 maig - L'entrega d'almoïnes i les cascades de Kuang Si

Entrega d'almoines a Luang Prabang

Avui ens hem aixecat abans de les 6 del matí per veure una de les tradicions de Luang Prabang. La ceremònia d'entrega d'almoines (sai bat o tak bat), cada matí al voltant de les sis molts dels habitants de Luang Prabang surten al carrer amb un cistell ple de sticky rice (el arròs pegalós del que ja hem parlat). A aquesta mateixa hora surten els monjos dels monestirs de la ciutat carregats amb un recipient de ceràmica buit. I en el més absolut silenci els feligresos donen a tots els monjos que van passant petites boles d'arròs.

El problema és que aquesta cerimònia avui en dia esta massa explotada pel turisme. Per una banda una gran part de gent que fa les ofrenes no són els habitants de la ciutat si no els turistes. Això fa que cada matí aparegui un gran grup de venedores d'arròs i d'altres ofrenes per a que els turistes els hi comprin. Pel que hem sentit aquesta gent s'aprofita del turista i ven arròs de mala qualitat a preus excessius. Per un altra banda hi han els turistes asiàtics que sembla que facin fotos als animals del zoo, en comptes d'apartar-se i fer les fotos des de l'altre costat de carrer com tothom hauria de fer s'apropen als monjos fins quasi tocar-los amb l'objectiu. Hi han molts cartells per tot Luang Prabang advertint de que cal comportar-se una mica en aquesta cerimònia però aquest matí hem estat testimonis de que molta gent no ho fa i sembla que el que està provocant tot això és que aquesta cerimònia estigui avocada a l'extinció doncs cada dia menys i menys feligresos de debò hi van.

Un turista abans "d'atacar" els monjos amb la càmera

Després de la cerimònia hem anat a esmorzar alguna cosa i a buscar companys per anar a les cascades de Kuang Si. Les cascades són prou lluny de la ciutat i o bé es pot anar en un tour organitzat, o bé amb el bus local de les 11h, o bé amb un tuktuk. Just al lloc on hem agafat el cafè per esmorzar hi havia una parella de turistes suïssos  que també volien anar a les cascades així que hem aconseguit agafar un tuktuk a les 8 del matí per 50000 kips per persona. El tuktuk ens ha d'esperar mentre visitem les cascades i després d'insistir una mica ha acceptat en deixar-nos quatre hores per visitar la cascada.

Un dels osos del centre de recuperació

Després més de mitja hora en el tuktuk per una carretera sense asfaltar vam arribar al parc de les cascades. El primer que hi ha al entrar al parc és un recinte amb osos amb més de vint osos. Aquí a Laos la medecina tradicional és molt important i sembla que el remei universal per quasi tot és la bilis d'ós. Així que hi ha tot una xarxa de gent que captura ossos salvatges i els porta a "granges" on els tenen engaviats i amb un drenatge per extreure-li la bilis durant anys. Els ossos d'aquest recinte han estat recuperats de granges d'aquest tipus.

Després del recinte dels ossos comencem a veure el primer nivell de les cascades, aquestes cascades de Kuang Si tenen quatre nivells fins arribar a la gran cascada. És molt sorprenent veure com l'aigua és d'un blau turquesa i completament transparent. Segons indiquen els cartells que hi ha el color és degut a l'enorme concentració de carbonat càlcic (cal) d'aquestes aigües.

Anem pujant nivells i realment aquestes cascades són magnífiques. Excepte en l'ultim nivell a totes elles un s'hi pot banyar perfectament. Per sort ara a primera hora no hi ha gent i podem fer fotos doncs sembla que després s'omple de gent que ve a banyar-se amb tota la família.

Un dels nivells de les cascades

La gran cascada final

Hi ha un camí que puja fins la part més alta de la cascada principal però ja ha plogut una mica i el camí està bastant fangós així que després d'intentar-ho una mica decidim tornar a baixar i banyar-nos. L'aigua està plena de peixos així que al ficar-se un té la versió gratuïta del fish spa que va fer l'Esther fa dies a Tailàndia. Ens hauria agradat passar més estona però el tuktuk ens està esperant i ja hem de marxar de tornada a Luang Prabang... La part dolenta de venir fins aquí amb el tuktuk és que no pots estar tota l'estona que vols però també hem de dir que avui hem fet bé doncs mitja hora després d'arribar a la ciutat ha estat plovent durant més d'una hora així que tampoc hauria estat bona idea quedar-se més estona.

Teixi

Tastant les aigües blaves