14/1/16

El passat fosc de Cambodja

20 juny - El genocidi cambodjà

Un bon esmorzar al Central Market
Aquest matí hem anat a esmorzar al Central Market que el tenim just al costat del nostre hostel. A la Esther avui ja li toca el segon dia de Malarone però sembla que ja està molt molt millor, només amb un dia ja li ha canviat la cara i els ànims. Bé, igual massa ràpid doncs després d'anar a esmorzar i prendre's el Malarone li vaig dir que estaria bé tornar al hostel a descansar una mica doncs és normal que el Malarone doni nàusees així que millor no moure'ns massa just després d'esmorzar. Com us podeu imaginar la Esther no em va fer ni cas així que després d'esmorzar una deliciosa sopa amb mil coses que no sabria dir que són vam sortir a fer una volta prop del mercat. Malauradament, com era d'esperar, als 30-40 minuts la Esther va deixar de caminar i va dir que es trobava malament i que tenia nàusees .... així que caminant molt lentament i fent parades vam anar fins el hostel, per sort no estàvem ni a 5 minuts caminant, espero que com a mínim demà em faci més cas i després d'esmorzar tornem al hostel i descansi una horeta ...

Bé, després de descansar una mica i pair el Malarone sembla que ara l'Esther ja es troba bé així que anirem a visitar una mica Phnom Penh. L'atracció més rellevant de la ciutat és el museu del genocidi però aprofitem per anar-hi caminant per anar descobrint una mica altres atractius de la ciutat. Realment llevat d'un parell de edificis oficials històrics no hi ha massa cosa i en general tampoc és una ciutat molt maca. Però ja ens esperàvem una mica això, doncs la història recent de la ciutat i de Cambodja és bastant convulsa. Només per a que us feu una idea al 1970 Phnom Penh tenia uns 500.000 habitants i al 1978 tenia 32.000 i ara 2.000.000. Quan es va instaurar el règim dels khmers vermells al 1975 es va obligar a la immensa part de la població del país que abandonés les ciutats i anés a treballar al camp així que Phnom Penh es va convertir quasi en una ciutat deserta només habitada per alguns funcionaris del partit.
Un dels edificis de la presó S21
Les absurdes normes de la presó
Bé, parlem del museu del genocidi, el Tuol Sleng. Ja havíem llegit que era una experiència prou dura però crec que és de les coses que s'han de veure un cop per creure-les. El museu és de fet un antic institut reconvertit a la presó de seguretat S21 durant el període dels khmers vermells (1975-79). Era un centre d'interrogació i tortura, aquí arribaven de tots els racons del país les persones que el règim havia capturat, el entrar feien una fitxa extremadament detallada de cada pres i li donaven a escollir tres opcions de confessió: si era un espia rus, americà o vietnamita. Si el pres no confessava, com us podeu imaginar, tenien un gran ventall de tortures per "ajudar-lo" a recordar. Un cop tenien la confessió per escrit i firmada el pres era traslladat al camp d'extermini a les afores de Phnom Penh. Dit així sembla la descripció de un centre de interrogatori com el de qualsevol règim dictatorial de l'últim segle, però no, és molt més... Primer de tot d'aquí ningú podia sortir-ne, si et detenien i et portaven al S21 cap dels funcionaris es podia ni plantejar que fos un error, havia estat el regim qui l'havia capturat i com el règim no s'equivoca ... A cada confessió cada pres havia de donar uns 15 o 20 noms de col·laboradors seus que clarament seran els següents a arribar a la S21, i clar un sistema com aquest no pot durar molts anys simplement perquè acaba amb la població. El que més em va sorprendre és que realment els funcionaris que hi treballaven es creien el que feien, i el règim tenia eines per a que sigui així, per exemple aquell torturador que es passava amb la tortura i provocava la mort del pres sense haver aconseguit la confessió era internat com a pres al mateix S21 acusat de traïció i col·laboració amb estrangers per evitar les confessions i després que dones el nom de 15 persones més anava al camp d'extermini... Al camp hi havia assignat un metge que essencialment el que feia era injectar vitamina C als torturats per a que poguessin aguantar més sessions fins aconseguir confessar. I clar tot això ho feien amb un perfecte rigor així que hi ha la fitxa de cada pres que va entrar al S21, fotografies del procés i quina va ser la seva confessió abans d'executar-lo al camp d'extermini. Per exemple hi havia una confessió d'una antiga infermera que després de setmanes de tortures que millor no descriure va acabar fent una confessió: va confessar treballar per els americans com a sabotejadora, la seva feina consistia en cagar dins del quiròfan per així contaminar-lo i provocar la mort dels pacients! Realment és difícil tractar d'entendre com de surrealista seria el règim com per creure's una història semblant.

Després d'un dia de tortures a la nit lligaven
 als presos en aquesta mena de manilles comunes
Moltes d'aquestes històries les vam veure en un vídeo que projectaven dins del mateix museu, a una de les antigues sales de tortura on tres supervivents (els van alliberar quan va caure el règim) i uns quants antics torturadors parlaven anys després. El vídeo realment explicava històries esgarrifoses però una cosa que no esperàvem és que sembla que en el discurs modern de Cambodja els que volen també ser tractats com a víctimes són els antics torturadors!. La idea que pretenen donar es que els torturadors són tan víctimes com els presos supervivents perquè estaven vivint amb por tant de no aconseguir les confessions i acabar executats o passar-se amb la tortura i acabar executat. Em sembla bastant al·lucinant que s'atreveixin a fer aquestes comparacions...

Després de 4 anys d'horror el règim dels khmers vermells va ser aniquil·lat amb l'ajuda dels eterns enemics dels Cambodjans, els Vietnamites. Però l'embolic no acaba aquí, doncs el rei que va ajudar als khmers vermells al poder va ser el que fins fa un parell d'anys continuava governant fins fa un parell d'anys i fins fa res ho va fer amb el suport de nacions unides. Aquest mateix rei ha abdicat tres vegades i de fet és, segons el llibre Guiness, la persona que ha tingut més càrrecs polítics diferents al llarg del s.XX... realment la guerra freda va fer de tota la regió de la Indochina un desastre a repartir però Cambodja és de les que va sortir més malparada ...

Teixi




1 comentari:

  1. sense comentaris... Recordo l'época i les notícies que aqui arribaven. Va començar quan encara estava a la mili, i un parell d'anys després quan naixia el meu primer fill, recordo les barbaritats que ens duien les notícies, i simplement resultaven insuportables de veure. i sembla que no n'aprendrem mai.... :(

    ResponElimina