26 juliol - Christchurch, la ciutat entre plaques tectòniques
Avui ens toca deixar la meravellosa Kaikoura per anar a Christchuch. Christchuch és la "capital" de l'illa nord amb aproximadament mig milió d'habitants. Va ser fundada a 1850 pels membres del Christ Church College de la Universitat d'Oxford (d'aquí el nom de la ciutat) i patrocinada per l'Arquebisbe de Canterbury (wikipedia dixit).
De Kaikoura a Christchurch: sempre paisatges increïbles |
La ciutat ha sofert una serie d'importants terratrèmols al llarg de la seva història, això és degut a que es troba entre la placa australiana i la placa del Pacific, i aquestes, es van movent longitudinalment provocant moviments de terra amb l'epicentre es pot dir que sota la ciutat. L'últim més devastador va ser al 2011 (amb una força de 6.3 en l'escala de Richter) donada la proximitat de l'epicentre a la ciutat. Aquest va provocar la mort de 185 persone i la caiguda de la catedral entre tantes altres destrosses a edificis. Cal dir, que en general Nova Zelanda, com a país, es troba entre les dues plaques tectòniques abans esmentades causant dia sí i dia no, terratrèmols de major o menor magnitut en tot el país.
Sí... aquesta era la catedral...podeu imaginar la resta de ciutat |
Per tant ja anàvem amb el sobreavís que la ciutat encara estava en procés de recuperació i bé.. així és... de fet és molt impactant veure una ciutat mig demolida, amb barris on veus com tots els edificis han col·lapsat, amb cases deshabitades pel perill de acabar de caure i esperant ser demolides. De fet, com ja hem comentat, la catedrat està tota amb tancats i es veu perfectament com de catedral en queda ben poca. Mai havia vist res per l'estil, i estem parlant de 3 anys després del terratrèmol...
"Centre comercial amb bars" |
Bellesa i vida al jardí botànic de Chirstchurch |
Després de menjar una mica en la "nova zona" anem a fer una passejada pels jardins botànics, els quals es van poder salvar una mica més del terratrèmol. També aprofitem per enviar algunes postals des de les antípodes ;)
Tranquil·litat al jardí botànic |
Esther