28/3/18

Chirstchurch, tres anys després del terratrèmol 2011: encara impactant

26 juliol - Christchurch, la ciutat entre plaques tectòniques


Avui ens toca deixar la meravellosa Kaikoura per anar a Christchuch. Christchuch és la "capital" de l'illa nord amb aproximadament mig milió d'habitants. Va ser fundada a 1850 pels membres del Christ Church College de la Universitat d'Oxford (d'aquí el nom de la ciutat) i patrocinada per l'Arquebisbe de Canterbury (wikipedia dixit).

De Kaikoura a Christchurch: sempre paisatges increïbles

La ciutat ha sofert una serie d'importants terratrèmols al llarg de la seva història, això és degut a que es troba entre la placa australiana i la placa del Pacific, i aquestes, es van movent longitudinalment provocant moviments de terra amb l'epicentre es pot dir que sota la ciutat. L'últim més devastador va ser al 2011 (amb una força de 6.3 en l'escala de Richter) donada la proximitat de l'epicentre a la ciutat. Aquest va provocar la mort de 185 persone i la caiguda de la catedral entre tantes altres destrosses a edificis. Cal dir, que en general Nova Zelanda, com a país, es troba entre les dues plaques tectòniques abans esmentades causant dia sí i dia no, terratrèmols de major o menor magnitut en tot el país.

Sí... aquesta era la catedral...podeu imaginar la resta de ciutat

Per tant ja anàvem amb el sobreavís que la ciutat encara estava en procés de recuperació i bé.. així és... de fet és molt impactant veure una ciutat mig demolida, amb barris on veus com tots els edificis han col·lapsat, amb cases deshabitades pel perill de acabar de caure i esperant ser demolides. De fet, com ja hem comentat, la catedrat està tota amb tancats i es veu perfectament com de catedral en queda ben poca. Mai havia vist res per l'estil, i estem parlant de 3 anys després del terratrèmol...

"Centre comercial amb bars"

Bellesa i vida al jardí botànic de Chirstchurch
Tot i això, els kiwis que mai es rendeixen han construït al suposat centre, mitjançant contenidors metàl·lics pintats de colors, una zona de botiguetes, fast street food i zona de lleure. Tanmateix per nosaltres continua essent una ciutat impactant i alhora interesant de visitar, una ciutat destruïda, mig en runes que intenta recuperar-se i agafar de nou forces per tornar a posar-se en peus.




Després de menjar una mica en la "nova zona" anem a fer una passejada pels jardins botànics, els quals es van poder salvar una mica més del terratrèmol. També aprofitem per enviar algunes postals des de les antípodes ;)

Tranquil·litat al jardí botànic


Esther

21/3/18

Kaikoura: pas de balenes

25 juliol - Kaikoura i la fauna marina

Bon dia des del paradís de Kaikoura!

Si us pensàveu que l'espectaularitat de Kaikoura havia acabat us estàveu equivocant! Doncs avui anem a veure balenes!! Sí, també també, aquí hi ha un munt d'animals! Ahir ens vam informar sobre preus, sobre si era temporada de pas de balenes.

Ens comencem a acostumar a aquestes preciositats


Hi ha algunes que hi viuen tot l'any en aquesta zona, però hi ha d'altres que durant el seu peregrinatge d'un lloc a un altre passen per Kaikoura, (jo també ho faria si fos balena, jejejeje). També fan excurions amb kayak, òbviament no per veure balenes sino dofins i foques, però donat que estem a ple hivern no és molt encoratjador...

Cua de catxalot

Al Kaikoura Canyon, és a dir, la zona de costa de Kaikoura, es poden trobar "sperm whales" (catxalots / cachalotes), durant tot l'any, els exemplars venen a Kaikoura a alimentar-se donada l'abundància d'aliments i nutrients que hi ha a la zona. En canvi, durant els mesos de juny i agost, per exemple, les "humpback whales" (balenes geperudes / jorobadas), abandonen les gelades aigües antàrtiques i es dirigeixen cap al nord, cap a les aigües tropicals de per exemple Tonga i Austràlia. En el camí, fan parada de descans a Kaikoura, reposen una mica del llarg viatge abans de reprendre'l de nou.


Estem molt emocionats pel fet de poder veure balenes, però també sabem que pot ser un desastre i que non en veiem cap... a veure si en tenim sort...

I aquí en tenim un altre catxalot!
I en un com aquest anàvem nosaltres








La companyia amb que ho fem (també es pot fer vol amb helicòpter per veure-les des de dalt) fa servir un radar per detectar sons, respecten les distàncies i no es creuen en el camí de les balenes, no pots ficar-te davant d'elles perquè interfereixes la seva ruta. Aquí podeu trobar (en anglès) algunes regles de com apropar-se a tots els animals marins que hi ha per la zona.

In fraganti

I bé el resultat és... tres catxalots, dofins, foques i una balena geperuda!!! La primera balena s'ha fet esperar una mica, però després hem agafat ritme. L'únic que només veus part de l'esquena i la cua de quan es tornen a enfossar. Les balenes surten a respirar entre 20 minuts o els catxalots poden arribar a estar sota l'aigua fins una hora i mitja!!

Preciosos i divertidíssims dofins foscos


Quan estavem tornant hem vist un munt de dofins foscos (dusky dolphins) saltant al voltant del vaixell, és a dir, estaven jugant amb el vaixell. Són molt divertits! Alguns salten de forma sincronitzada!! També hem vist foques que treien el cap com per dir: què feu vosaltres aquí? I bé, per acabar de rematar la sortida al mar hem pogut també veure una balena geperuda! Òbviament tornem a veure foques i ocells a mansalva però clar... ara ja ens hem acostumat!

La  balena geperuda!!

Després de l'intens matí ple de sorpreses increïbles hem anat a dinar al BBQ fish per fer un "platter", plat recomanat a la zona que consiteix bàsicament en fregits de peix i marisc. Cal dir que no era un gran què aquell que hem provat.

I aquí tenim el "platter"





















Com veieu els dies a Kaikoura són espectaculars, llàstima que demà anem ja cap a Christchuch! Però qui sap... potser tornem a passar-hi en el camí de tornada a Picton...

Esther 

14/3/18

Kaikoura: un lloc per enamorar-se

24 juliol - Kaikoura: el paradís natural

Ok.. com comentar l'entrada d'avui... mmm...

M'alço, som a una habitació on la porta i la paret a l'exterior són tot vidre, aparto la cortina, i què veig?

Bon dia Kaikoura!

Una sortida de sol, a l'esquerra muntanyes nevades a la dreta el mar. Què més es pot demanar? Doncs durant el dia ho descobrirem :P


Foques pel camí, mai hagués dit que diria això!
A part de la cara de felicitat,
estem descobrint
petxines novazelandeses


Com veieu la primera impressió de Kaikoura és molt bona, vam arribar quan ja era fosc i no es veia res, i aquest matí ens trobem aquesta espectacular panoràmica. Després d'esmorzar anem a fer la ruta a peu per la península de Kaikoura.


La reina de les foques
Tot arribant, en el mateix aparcament què ens trobem? Foques!!!! Una monada!!! Grans, petites, totes prenent el sol tranquil·lament! En teoria no et pots apropar a menys de 2 metres, ja sigui per seguretat com per no tocar-les la moral, però cal dir que algunes d'aquestes foques és difícil mantenir-les a més de dos metres! Són al camí dormint!


Biodiversitat
També hi ha vaques, tot i que són
menys extòtiques que les foques 



Bé, per la ruta per la península ens trobem tot tipus d'animals: més foques, vaques, diferents tipus d'aus i ocellets. En particular, ens fan molta gràcia els anomentats "fantail" (cua de ventall), endèmics de Nova Zelanda, els quals mai paren quiets i és molt difícil de fotografiar-los!!!

Fantail, prova superada!
Foto feta a aquests petits
ocellets hiperactius!
Moníssimes!

A tot això, a part dels animals, com podríeu esperar un paisatge per enamorar-se! Al blog només hi ha una mínuscula representació de les fotos que fem però podeu imaginar que la proporció a Kaikoura encara serà més petita respecte totes les fotos (i vídeos) fets!!

No calen paraules

Després del fantàstic matí i després de dinar anem a una altra zona de Kaikoura on diuen que hi ha una petita colònia de blue penguins (pingüins blaus), és l'espècie de pingüí més petita del món. Estem una estona mirant i mirant, i esperant, no veiem cap pingüí, però no passa res, tindrem més oportunitats per veure pingüins. De mentres ens entretenim mirant totes les petxines que hi ha per la vora del mar, hi ha un tipus de petxina preciós! S'anomenen "paua" o "abalone" són endèmiques de Nova Zelanda. A tot aixì, estem a una zona de port, on estan tornant barques de pescar, i podem veure com porten un peix fresquíssim!


Tot a Kaikoura és espectacular,
fins i tot la sortida de l'aigua dels vaixells

Tenim natura, tenim animals salvatges a dos pams, un paisatge espectacular, mar, muntanya: ok, m'he enamorat, me enamorat de Kaikoura!!!


Bona nit Kaikoura


Esther

7/3/18

Wellington-Picton i el retorn al cotxe

23 juliol - Picton en primavera?

Avui cambien d'illa!! Havíem reservat uns dies abans el ferry que ens transportaria de Wellington a Picton, i aquí hi som, sobre un vaixell canviant d'illa!

Avui redescobrim fins a quins nivells arriba la confiança dels kiwis, és genial, llàstima que ja hagin de posar els cartells tanqueu els cotxes amb clau perquè no us robin...Arribem a Picton i anem a buscar el nostre nou medi de transport: un cotxe! Deixem de banda les campervans i tornem a l'habitual cotxe. Aquesta tria de canvi de mitja de transport (i també forma de vida) és degut a que el clima l'illa sud és més fred que a l'illa nord, i si hem de posar cadenes o ens trobem carreteres gelades és tot molt més senzill amb un cotxe petit. Cal dir, que donat el fred, poder dormir en albergs amb sempre aigua calenta i calefacció també és molt d'agrair... s'han acabat les dutxes a corre-cuita! I el que descobrirem més tard (però us ho avanço ja) és que el consum de benzina es redueix de forma dràmatica (igual que el lloguer... no és el mateix llogar un cotxe que una campervan...)!! És a dir, ens surt més a compte agafar un cotxe i dormir en albergs que tenir una campervan. Òbviament no podrem dormir i llevar-nos amb segons quins paisatges... però no es pot tenir tot (o sí?)

El nostre nou company de viatge,
una mica més petit que la Jucy eh?


 Doncs com us deia que anem a buscar el cotxe i ens trobem que l'agència està tancada, ok... però descobrim que just davant d'aquesta hi ha un cotxe aparcat on hi ha un paper amb el meu nom... mmm interessant... però... no pot ser! El cotxe està obert! Entrem... no serà possible que hi estiguen les claus també dins... trobem el contracte però no veiem les claus... Decidim trucar a l'agència per saber què fer. I el resultat és que les claus estaven dins (erem nosaltres que no erem capaç de veure a un pam dels nostres ulls) i simplement calia firmar el contracte i deixar-lo a la bústia! Facilíssim i confiança total!! Aquestes coses només poden passar a un país com aquest ^^

Vistes a la bahia / firods de Picton

Us he de confessar que tornar-me a ficar a conduir un cotxe després de les campervans va ser estrany. Deixes de tenir tots els miralls de les campers i tornes al parell de retrovisors laterals i el central... per entrar al cotxe t'has d'ajupir en comptes de saltar i bé.. tot és més petit :P

En teoria és hivern...però ens estem fregint!


Decidim fer una excursioneta per Picton, hi ha un petit mont des d'on es tenen unes vistes prous maques a tota la bahía, avui a més fa un dia espectacular i especialment càlid, tant és que acabo en màniga curta, malles arremangades i amb unes ganes de treure'm les botes peludetes que porto...

Vistes a Picton

Bé, toca agafar el cotxe que hem d'arribar a Kaikoura a fer nit, i la recepció de l'alberg tanca aviat (a part de que es fa nit aviat, cap a les 17h) i tenim per davant dues horetes llargues de cotxe.

La serpentejant carretera fins a Kaikoura passa al costat del mar, i si hi hagués llum seria molt més maca... però se'ns ha fet fosc i hi ha una mica de boira...així que arribem i a dormir!

Esther