Canviem d'illa: d'Austràlia a Nova Zelanda

6-7 juliol - Ens acomiadem d'Austràlia i arribem a Nova Zelanda!

Avui és el nostre últim dia a Austràlia després de dues setmanes i acabem la nostra ruta a Sydney, demà de bon matí agafem un vol cap al destí més desitjat (almenys per part meva, jejeje), Nova Zelanda, i no pel senyor dels anells, sinó perquè és un país que sempre m'ha atret i del qual espero no sortir decepcionada com ha estat d'Austràlia. Això sí, visitarem el país dels kiwis en ple hivern! Però què hi farem, segur que és maco igualment i les temperatures no són extremes així que no passa res, mentre no ens plogui gaire...

Recorrent la costa de Sydney

Ara bé, passarem d'un país (Austràlia) on ben bé tot animal és perillós / verinós a un país on tots els mamífers no aquàtics que hi ha són introduïts pels europeus i on no hi ha cap bitxo que et pugui matar (o això creiem). Però bé, deixem de parlar de Nova Zelanda i adavantar aconteixement, que ja en tindrem temps durant tot el proper mes i centrem-nos en el dia d'avui a Sydney.

Tornem a tenir un dia esplèndid tot i el fred al qual poc a poc m'estic acostumant... sí sé que no fa tant de fred, però ja us dic que després de viure en només època d'estiu durant els últims tres mesos es nota molt el canvi brusc de temperatures. Avui passarem el dia passejant pel jardí botànic del qual ahir no en vam tenir prou temps per passejar per tot el parc, avui ens centrarem més en la part del parc més de jardí botànic. Com a sorpresa tornem a trobar cacatúes en llibertat al parc i cartellets on diu que sisplau no robis plantes i que si veus algú que ho estigui fent que avisis! Això sí que ens ha sorprès ja que a Austràlia no ens esperàvem gent robant plantetes al jardí botànic!

Continuem el passeig per la zona de l'òpera i el port i acabem a unes galeries que ens recorden a les galeries del centre d'Europa, amb boutiques, botigues de xocolates, etc..

Adéu Austràlia!

Avui toca tornar a fer les bosses, feina de la qual comencem a ser uns experts i sembla que cada cop hi caben més coses a la motxilla, tot i que cal dir que vestits amb roba d'hivern les dues motxilles s'han aprimat força! I demà a llevar-nos aviat que ens espera un dia llarg...

Ja som a dia 7 de juliol i ens llevem aviat per arribar a l'hora a l'aeroport. Si tot va bé sobre les 15h serem a Auckland, no, no està tan lluny Sydney d'Auckland, però hi ha dues hores de diferència (en aquest cas que perdem). Les previsions meteorològiques a Auckland pels propers dies no són gaire bones, s'esperen pluges, però fins que no hi siguem encara tenim l'esperança de que no plogui. Un cop a l'aeroport d'Auckland avisem als de Jucy (la companyia amb la que llogarem una nova campervan, sí, tornem a tenir un vehícle verd, verd!) perquè ens vinguin a buscar per recollir l'autocaravana. Les noies que ens atenen són simpàtiques però no ens expliquen res de com funciona la nova campervan i ens donen un DVD on se suposa que explica com funciona l'automòbil, DVD el qual no mirem perquè gràcies a l'experiència amb els altres vehícles llogats sabem ja com funciona tot i per a què serveix cada cosa. I sí, la campervan té DVD!! Però més tard descobrirem que no funciona... hauríem d'haver provat si funcionava abans d'agafar la campervan... però no ho vam fer, tot i que igualment crec que no ens l'haguessin canviat. Un cop a la campervan, i com les previsions indicaven amb un temps poc agradable (està plovisquejant) fem el ritual d'anar al supermercat més proper per comprar menjar i omplir així la nostra nova caseta. Tot seguit, emprenem ruta cap al nord. El nostre objectiu és arribar a Whangarei a passar la nit. Whangarei es troba a poc més de dues hores des d'Auckland, però el que no ens esperàvem era el gran embús per sortir de la ciutat!!

Avançament: L'illa nord de NZ ens recordarà moltíssim a Irlanda

Déu meu però si aquí viuen quatre gats!! Com poden haver-hi tants cotxes!! Recordem que a Nova Zelanda entre les dues illes hi viuen poc més de quatre milions d'habitants, és a dir, amb una densitat de població 5 cops inferior a la d'Espanya! I a l'àrea metropolitana d'Auckland hi viu la meitat, un milió i mig, però és que a Barcelona (metropolitana) hi viu més gent que a tota Nova Zelanda! I no hi ha tant de trànsit!! A tot això s'ha de sumar que donat que estem a ple hivern es fa fosc a les 17h... per tant si hem arribat a les 15h a l'aeroport, hem agafat la campervan i anat a comprar podeu suposar que ja tot es fosc, i aquí és fosc del tot un cop t'allunyes uns pocs quilòmetres del centre de la ciutat. Ah, i clar, no podia faltar que comencés a diluviar!! I... sí, tenim un altre cop una campervan amb canvi de marxes automàtic però el qual fa una mica el que li dona la gana... així que a sobre això...
Passem una estona d'atabalament entre cotxes, pluja, canvi de marxes que fa el que li dona la gana, però un cop ens anem allunyant d'Auckland el trànsit es calma...ara bé, tot és fosc com la gola del llop, i s'han de portar les llargues per veure alguna cosa...i els pocs cotxes que hi ha a la carretera ens avancen. Realment és força estrany mirar pel retrovisor i veure tot negre... això és degut a que la majoria del temps no tenim cap cotxe darrera i per tant no hi ha cap tipus d'il·luminació. Ens plantegem fer parada abans d'arribar a Whangarei, però la veritat és que no hi ha gaire cosa per parar-hi... i al final acabem passant la nit a la platja d'Uretiti, prop a Ruakaka un lloc gratis amb uns lavabos al costat, a pocs quilòmetres de Whangarei, el qual ja el visitarem demà. Arribem passades les 20h i després d'un llarg dia sopem i anem a descansar...

Per anar-vos fent un avanç de l'ambient a NZ (Nova Zelanda)

A Nova Zelanda, per contra d'Austràlia, hi ha una aplicació CamperMate on et diu tots els llocs on pots fer nit de forma gratuïta o a baix cost pels diferents tipus de vehicles (selfcontained o no selfcontained), que ve a ser si no deixes residus (selfcontained) o si en deixes (no selfcontained), que de forma més clara consisteix en si tens un dipòsit on va l'aigua de la pica o no i si tens un WC portàtil o no (sí... ja us explicaré això del WC portàtil...). Aquesta informació a part de trobar-la a l'aplicació on també t'indica els llocs on hi ha dutxes la pots aconseguir als centre d'informació de cada ciutat / poble. Els encarregats de cuidar les zones d'aparcament i també de fer complir les normatives (és a dir, vigilar si estàs a un lloc on no pots aparcar o si ets a una zona per selfcontained i no ho ets multar-te o bé, vigilar que tothom pagui als aparcaments per passar la nit on has de fer un donatiu pel manteniment) són els anomentats "rangers". I cal dir que sí que existeixen i sí que comproven tot el que us acabo d'esmentar.
Com podeu suposar hi ha molts més llocs per passar la nit per vehicles selfcontained, aquest és un dels principals motius pel qual vam agafar una campervan selfcontained a l'illa nord. Això ens estalviarà molts mals de caps a l'hora de buscar llocs econòmics per passar la nit, que en la majoria dels casos serà gratuït llevat a les zones més turístiques de Nova Zelanda.

La nostra nova casa durant dues setmanes
 per l'illa nord de Nova Zelanda

I bé, ja som a Nova Zelanda! Demà comença la nostra aventura a aquest país on tinc unes grans expectatives!

Esther

Un dia per Sydney

5 juliol - L'òpera de Sydney

L'òpera de Sydney

Bon dia des de Sydney! Ens llevem aviat i esmorcem al hostel on després sortirem directament passejant cap a l'òpera de Sydney. Fa un dia genial, tot i fer fred.... jo encara estic en procés d'adaptar-me a l'hivern... després de tants mesos "d'estiu" ara costa fer-se al fred. L'òpera no té res especial, vull dir, el més espectacular o graciós és estar al costat de la famosa imatge que has vist tants cops per la tele, en revistes, etc. I el paisatge en general d'aquesta ciutat tan moderna i alhora envoltada de natura. L'aigua del port és transparent i al costat de l'òpera hi ha els jardins botànics, els quals pots explorar gratuïtament. Tot i que més que uns jardins botànics és més aviat un parc enorme, verd i on hi ha zones que sí que semblen jardí botànic, amb les plantetes amb noms, per zones, etc. Avui no tindrem temps per passejar per tot el parc, però farem una volta per la zona que dóna al mar. Un fet que ens sorprèn és que el avions passen molt a prop del port i els pots veure fàcilment des de la costa sobrevolar la ciutat i el mar. Visitem l'observatori al Hill Park on ens entretenim mirant els diferents aparells que tenen, videos i altres xorradetes, per després gaudir del dia solejat i gens fred (com a mínim al migdia) des del parc de l'observatori que té unes boniques vistes al mar. Un bon lloc per fer un mos i descansar (tal i com vam fer nosaltres).

Skyline de Sydney

Durant el dia ens plantegem agafar un ferry al Circular Quay per creuar a l'altra part de la bahía de Sydney, però finalment decidim quedar-nos a terra.

Sí, l'aigua del port és transparent!

El nostre dia bàsicament es redueix a passejar per la ciutat, contemplar les vistes i els enormes edificis completament moderns que caracteritzen aquesta cosmopolita ciutat australiana. Entrar a algun mercat amagat a la ciutat i poc més. El potser mal regust de la resta d'Austràlia s'ens està passant a Sydney. Tornar a dormir a una habitació ajuda... i estar a una ciutat (després de tant de temps fora de ciutat) també s'agraeix.


Acabem sopant un pollastre a l'ast comprat a un super pel passeig del port, al costat de l'òpera de Sydney. Sydney és cara, però és una bona ciutat per viure-hi. Es veu moviment, activitats, un bon paisatge (tot i que pel meu gust alhora queden bé els gratacels moderns com li sobren) i una barreja de cultures clara i sana.

Nit a Sydney

Esther

Arribem a una ciutat olímpica: Sydney

4 juliol -  Arribada a Sydney

Després d'un viatge cansat donat que hem hagut de matinar molt a Cairns per agafar el vol arribem a Sydney! Trobem l'hostal on passarem les properes nits i marxem a fer una volta per començar a descobrir la famosa ciutat australiana, on ja de bones a primeres es respira un ambient més cosmopolita i multicultural que a la resta d'Austràlia on hem estat. I amb Sydney també ens arriba l'hivern! La resta de zones d'Austràlia que havíem visitat estaven més a prop de l'equador i per tant la temperatura era més o menys la mateixa durant tot l'any, però ara gairebé som a les antípodes de Barcelona. On com ja sabeu al juliol fa molta calor, doncs a Sydney passa justament el contrari per aquestes dates. Així que estrenem la roba d'hivern que portàvem!

Els "coloms" australians

Segur que som a Sydney?

Passegem pels voltants, anem a comprar menjar per dinar al hostel i tornem a sortir a fer una volta, tot i que tornem aviat perquè estem força cansats del viatge. Com a curiositat trobem unes aus que havíem vist a algun jardí botànic però que no esperàvem trobar com si fossin coloms australians (que de coloms també hi ha) al Hyde Park de Sydney, també passem . També descobrim el mercat asiàtic que s'amaga al centre de Sydney on sembla que haguem tornat al sud-est asiàtic! Recordem que Austràlia no té un tipus de cuina pròpia, sino que simplement la cuina del país està formada per les diverses cuines de les diferents nacionalitats que hi viuen al país, la majoria indis o asiàtics. Bé, no és cert, tenen la cuina anglesa... és a dir, els pastissos de carn els que han consituït gran part de la nostra dieta durant els últims dies a les diferents campervans. Aquí ens adonem que els preus són més baixos que a la resta de ciutats australianes en les que hem estat i també trobem el famós 7-Eleven de Tailàndia! Quins records! Com no, entrem i fem un cafè a la botiga, que a més fa fred i ve molt de gust!

Productes australians al mercat asiàtic

Ja se'ns ha fet de nit (sí, es nota que estem a l'hivern!) així que després d'un llarg dia l'acumulació del cansanci es nota i marxem cap al hostel. Demà explorarem amb més calma la ciutat de l'òpera.

ANZAC Memorial

Esther

Cairns i la seva costa

2 -3 juliol - Paisatges salvatges a la costa australiana

Entre l'Oak i l'Ellis beach 

Després de llevar-nos amb el sol i esmorçar emprenem el camí de tornada cap a Cairns on l'endemà haurem de retornar la campervan. Pel camí fem diverses parades a les platges que encara no havíem vist, òbviament molt maques però on no pots ficar els peus per por a les meduses mortals i els cocodrils... Tot i que la primera parada la fem a un dels llocs on dormien els coneguts xilens, al costat d'un riu infestat de cocodrils. Però no vam tenir sort i no en vam veure cap... només uns ocellets molt monos. La següent parada la fem a l'Oak beach on parem a estirar una mica les cames i fer algunes fotos. Realment els paisatges són espectaculars i el dia acompanya. Fem una altra parada també al costat de la carretera que circula seguint la línia de la costa i on hi ha diferents miradors distribuïts. En un d'ells, el qual estava força concorregut, hi havia un grup que estava a punt per fer parapent o alguna cosa de vol sense motor similar. Sí, feia molt bon temps, però depèn com, feia força vent. Ens quedem una estoneta per si despeguen però encara han de preparar moltes coses. Així que simplement gaudim del paisatge i retornem al cotxe en direcció Cairns, però amb una parada a l'Ellis beach, on entre les palmeres adjacents a la platja trobem cacatúes! Cacatúes en llibertat! Res de gabies, es troben en el seu hàbitat. Quan trobes situacions d'aquestes realment no t'adones del fet tan singular que estàs veient fins que acabes el viatge i penses, de debò he vist tot això? I aleshores ho trobes a faltar... bé, canviant de tema, no ens fiquem tristos, continuem el nostre passeig per la platja, realment verge...

Cacatúes en llibertat al costat de la platja!!

Els nostres plans és arribar a Cairns al migdia i anar a passar la tarda al jardí botànic. Així que allà anem, al jardí, a passejar envoltats de més plantetes, animals (uns més perillosos que d'altres...). El jardí botànic de Cairns és enorme, i està dividit per diversos jardins i llacs. L'anem recorrent a poc a poc i ben bé es pot dir que l'acabem explorant quasi tot. Tornem a veure boscos de bambú que ens recorda a la selva de Laos... més boscos de manglars, llacs, ... i amb això se'ns acaba la tarda.  Ara toca anar a buscar un lloc on passar el vespres / nit per després anar a dormir a algun lloc de forma discreta.

Platges verges properes a Cairns

Anem al costat de la platja, i passegem abans de veure una preciosa posta de sol... i sortida de lluna.  Avui estem envoltats de paisatges i escenes que a dia d'avui (és a dir, a Barcelona) t'adones de la gran bellesa que tenien. Cal explicar que quan viatges i comences a veure coses espectaculars cada dia al final t'acostumes i ja no et sorpren res o bé et costa molt trobar una cosa que et sorprengui de debò. Però un cop tornes a la realitat i mires fotos, recordes experiències, paisatges, gent, escenes, rutes, ets capaç de valorar molt més el que has vist, tot i que alhora ho trobis encara més a faltar. 

Animalet australià al jardí botànic...

Ja s'ha fet tard, i aquesta tarda abans de quedar-nos a sopar i mirar la posta de sol al costat de la platja hem anat a explorar un lloc on probablement passarem la nit, proper a l'aeroport i bastant discret i proper a unes dutxes on en fem ús d'elles. Així que un cop entrada la nit ens dirigim cap al nostre aparcament dormitori al costat d'on surten excursions en quads o similar... i just surt segurament l'últim guia d'excursió... però no ens diu res. Més tard veiem com algún que altre cotxe / campervan arriba també com nosaltres a passar la nit com nosaltres. Això sí, abandonem el nostre aparcament dormitori abans que surti el sol no sigui que ens diguin res...i tornem a la platja!

Paisatges des de la carretera
 a les platges de la costa de Cairns

I amb què ens trobem?  Amb una sortida de sol increïble! Esmorcem i a continuació toca recollir i refer les nostres motxilles, companyeres inseparables que ens acompanyaran tot el viatge i seran "la nostra casa". I repetim així el procés de netejar la camperven, recollir, comprovar que tenim tot recollit i acomiadar-nos de la nostra amiga Jucy que ens ha acompanyat per la costa australiana i que ha fet que m'estreni com a conductora d'automòbils amb canvi de marxes automàtic.

Mirant el cul de la nostra Jucy australiana

Abans de tornar el cotxe, passem pel hostel, diferent al que vam passar les dues primeres nit a Cairns, on passarem la nit (o el poc de nit que tenim perquè tenim un vol a les 5.30am cap a Sydney via Brisbane...) que és un dels llocs més barato que hem trobat a Cairns...deixem les motxilles i retornem la campervan. Passem el dia passejant de nou pel passeig marítim de Cairns, no et cansaries mai de recorre'l cada dia...

Pelícans al jardí botànic de Cairns

Anem a dinar al hostel, el qual té cuina però on realment l'habitació pel preu pagat és molt cutrilla (sí, està neta, hem dormit en llocs molt més "peculiars" però pagar 40 eur per allò...) però què hi farem. Un altre passeig per la ciutat costera i a dormir que demà toca matinar moooolt. El problema és que com a la majoria de hostels baratos d'Austràlia acostuma a haver-hi festes nocturnes... i no podem descansar gaire. A més, a més, a les 3am o així demanem a recepció que ens demanin un taxi per anar a l'aeroport ja que no hi ha cap bus a aquelles hores que ens porti, i bé... els recepcionistes han estat també una mica de festa... i el procés en demanar un taxi s'allarga una mica, però al final aconseguim arribar amb temps a l'aeroport. Ja ens queden pocs dies a aquest enorme i ric país per a uns quants amb una natura salvatge alhora que perillosa.

Sortida de sol a la costa de Cairns

Anem cap a Sydney! Anem cap a l'hivern! 

Esther

Cercant cassouaris

1 juliol - Daintree National Park: entre cassouaris i crancs

Ens vam llevar ben aviat per passar una mica dissimulats al càmping i vam anar a esmorçar al costat de la platja de Port Douglas. Després vam plantejar-nos si fer un creuer pel riu amb cocodrils o bé anar al parc Daintree. Finalment ens vam decantar per passar el dia al parc. Així que vam agafar la campervan camí del Daintree National Park, on per arribar-hi calia creuar un riu amb ferry (amb el cotxe), on clar... el riu estava habitat pels famosos cocodrils australians.

Vigileu amb els cassouaris

Entre palmeres

Aquest parc té de particular que pots veure (tot i que quasi millor no trobar-te'n cara a cara..) cassouaris. Els cassouaris són unes aus gegants (tipo dinosauris) amb un tipus de banya pala al cap amb la qual ataquen als seus enemics i és una espècie amenaçada principalment per la pèrdua d'hàbitat. El major perill és que són agressius si es senten amenaçats, cosa que la presència d'un humà no ajuda a que es sentin tranquils, ataquen... i vaja... a mi no m'agradaria trobar-me un bitxo més gran que jo, més ràpid i amb una banya enorme al cap!! Però bé, el Teixi estava entusiasmat en poder trobar-ne un...

Manglars

El parc està força bé, és tot verdet, amb algunes petites rutes per fer i on pots arribar fins a la platja on es fusionen els boscos de manglars amb la platja. No sé si ja han sortit abans, però us recordo que els boscos de manglars no són habituals (gràcies als éssers humans...) i en queden poques zones. Són un tipus d'arbres capaços de viure entre aigua salada i aigua dolça i protegeixen les platges de l'erosió eòlica i de l'onatge, a part de proporcionar hàbitat a moltes espècies de mol·luscs, crustacis i aus.



També és curiós descobrir tots els tipus de palmeres que existeixen, més altes, més baixes, amb fulles completament diferents d'una espècie de l'altra...però la sorpresa més curiosa va venir a la tarda, quan passejant per una platja vam adonar-nos que gran part de la sorra estava coberta per petites boletes de sorra, sí, era força curiós i no acabàvem d'entrendre què ho formava (ja que vam veure que no eren caquetes de cap animal). I finalment vam trobar els causants: els crancs! Uns petits crancs perfectament camuflats amb el color de la sorra de la platja! Ens vam quedar a observar-los més detingudament i sense fer soroll per poder estudiar els seu curiós comportament. És dedicaven a anar fent foradets a la sorra, hi havia de més hàbils i de menys...alguns treien la sorra i la llençaven a un lloc una mica llunyà del seu forat, però d'altres no tiraven la sorra prou lluny i al cap d'una estona la sorra que havien tret queia de nou sobre el forat que acabaven de fer!

Què serà això? Per sort ho vam descobrir!

Després de fer cua per creuar el riu, ja s'estava ficant el sol quan creuàvem amb el ferry i la campervan, de forma que tot i que no ho teníem pensat vam decidir passar la nit a una explanada, propera al creuament del riu i al costat d'uns lavabos. De fet, ja hi havia una altra campervan allà quan vam arribar, i al principi no sabíem si només es quedaven per sopar o també tenien intenció de quedar-se a dormir. La sorpresa va ser quan vam veure que eren una parella d'avis (els quals tenien molta pinta d'australians)! Així que vam decidir anar a preguntar-les si ells tenien intenció de quedar-se a passar la nit allà (ja que en principi no acaba de ser legal...) i sí, els avis australians ens van dir que no passava res allà, que era una zona tranquil·la on no passaven (en principi) a multar ni res. Per tant, si uns iaios australians es queden allí nosaltres també i al seu costat!

Creuant amb el ferry el riu ple de cocodrils

Esther

Sí, la gran barrera de corall és com surt a les fotos!

30 juny - Descobrint la gran barrera de corall

Avui ens hem llevat amb un temps no gaire bo per anar a fer snorkelling, està plovent i força... així que no sabem si s'anul·larà la sortida o no. Ens dirigim a l'agència i ens diuen que sí que es sortirà, que les previsions diuen que el temps millorarà en una horeta. I sí! Al final va resultar que van tenir raó!
Abans d'arribar a agafar el vaixell, per esmorçar, ens hem pres un "Travacalm" tal i com ens van aconsellar a l'agència per tal de que no ens maregèssim al vaixell i no poguéssim gaudir de la sortida. Nosaltres no portàvem cap pastilla d'aquest estil al nostre super botiquí, així que vam anar a una farmàcia a comprar-ne, quan finalment vam decidir que ens les prendríem. Havíem pagat massa diners, per després passar tot el dia marejat i no poder veure ni gaudir de res.
Només pujar al vaixell et donen un neopré el qual ens haurem de posar quan ens apropem al lloc per fer les immersions. I ara bé, quan a mi em miren i em diuen, "uis tu ets petita, ves al lloc on els hi donen els neoprens als nens", jajajaja. Clar, els australians/es són tan grans que jo, no és que sigui gaire alta... però tampoc sóc tan menuda, que la talla que em va és la de 14 anys australiana.

Al vaixell abans de ficar-nos a l'aigua

El vaixell realment anava ràpid i les pastilles antimareig ens van anar molt bé, ja que hi havia gent que no les havia pres i van haver de comprar les que la companyia portava al vaixell a un preu molt més elevat. Finalment, arribem al lloc del primer bany. Agafem unes ulleres amb tub per bucejar i unes aletes pels peus de la mida que ens anés bé. I ara ja només ens falta saltar a l'aigua i gaudir del paisatge submarí!!

L'aigua està freda (força freda pel meu gust), clar pels australians, americans i anglesos que van al vaixell, estar a uns 25 graus, fer sol i ficar-se a l'aigua els hi sembla el més normal. Però per mi, que vaig a la platja al juny, juliol, agost on a Barcelona fa una temperatura força superior i l'aigua està més calenta...
Com podeu deduir una mica, ens trobem amb un gran contrast de grups socials, per una banda el tipus "xilenos" que intenten treballar de valent per poder estalviar i els australians (no aborígens) els quals guanyen moooolts diners i tenen un nivell de vida molt alt, al igual que els anglesos que van a Austràlia i americans. Al vaixell som els únics que no pertanyem a cap de les nacionalitats acabades d'esmentar.

La gran barrera oculta a pocs centímetres

A part d'això les altres immersions són molt xules, llevat el meu patiment pel fred (em passo una bona estona tremolant a l'aigua...), però crec que he d'aguantar una mica el fred perquè no sé quan tornaré a veure un fons marí com aquest. A més a més, al vaixell hi ha un parell de biòlegs que es fiquen a l'aigua amb nosaltres i ens van explicant coses, sobre els diferents tipus de coralls, peixos, etc.

Un cop acabades les immersions el vaixell pren rumb cap a la costa, de mentre, una de les noies que anaven com a guia s'ha dedicat de fer fotos amb una càmara aquàtica i ara ens les ensenya perquè les venen a dins d'un pendrive en forma de Nemo. Ara bé, demanen 40 dollars australians (uns quasi 40 eur...), ens sembla molt exagerat, així que com nosaltres no volem el pendrive i en portem un de propi li preguntem a la noia si ens podria passar les fotos, que nosaltres ja tenim pendrive. I la resposta és: "Mai ens havien preguntat això". I el resultat és que no tenim les fotos. Després de pagar uns 334 eur per dues persones una excursió de 6 hores, no em sembla bé que per tenir les fotos hagi de pagar encara més. Ho trobo abussiu. Així que no tenim fotos de la gran barrera de corall, però he penjat fotos que surten a la web de l'agència amb que vam anar i també d'altres trobades a Google.

Després de l'últim bany

I ara què fem? Doncs tornem al càmping on ahir vam passar la nit, preguntem si tenen espai (tal i com ho vam fer la nit anterior) i ens diuen que no. Tot i així, fem servir les seves instal·lacions i després ens anem a fer una volta per Port Douglas per fer temps i així després tornar al costat del pàrquing del càmping per passar la nit sense pagar, tal i com ens havien recomanat els xilens. I com no! Ens els tornem a trobar allà! Els hi tornem a preguntar sobre què pensen de passar la nit allà al costat, i ens diuen que per una nit no ens diran res, que ells marxen a un altre lloc perquè ja havien passat moltes nits on nosaltres i els hi havien cridat l'atenció. Xerrem una estona amb ells, i ens acaben de convèncer per passar la nit allà.

A Austràlia és el país on més pobre m'he sentit mai, on podia distingir la classe social i econòmica australiana dels que anaven a treballar per poder estalviar, majoritàriament gent de sudamèrica, i després estàvem nosaltres, que diria que ens trobàvem al mig. Per una banda, sempre ens acabàvem relacionant amb xilens, etc i per d'altra, de quan en quan feiem "activitats de rics" com anar a veure la gran barrera de corall. No ens acabem de sentir còmodes en aquest país i tenim l'esperança que Nova Zelanda sigui molt diferent, sinó ens endurem una gran decepció de la nostra visita a Oceania.

Esther

Platges paradisíaques a la costa de Cairns? Quin timo!

29 juny - Ja som Jucy!

Crystal cascades a pocs quilòmetres de Cairns

Avui al matí hem anat a buscar a la nostra casa / cotxe, aquesta és més petita que la de Darwin i té canvi automàtic (m'estreno conduïnt un cotxe automàtic!). Al principi el noi ens ho explica tot, però jo no acabo d'entendre que ens ha dit (no sé si serà que les palanques de fre, accelerador, i altres coses que té el cotxe encara no m'ho sé en anglès...), però el Teixi sembla que s'ha enterat millor i en un moment ja condueixo amb normalitat la campervan! Com sempre que es lloga un automòbil d'aquest tipus el primer que es fa és anar al super a comprar menjar pels propers dies. Un cop la nevereta plena, anem cap a les "Crystal cascades" a uns 20km del centre de Cairns. Avui no acaba de fer bon dia, però igualment hi anem. Cal dir que a Darwin feia força més calor, tot i que a la nit es podia dormir bé. Però ara a Cairns ja no bé gaire de gust ficar-se a cap piscina. O com a mínim nosaltres estem acostumats a més calor per fer aquestes coses, i el fet que el temps no acompanyi diria que també fa.


Fent un petit passeig sobre asfalt (no sigui que un australià es pugui cansar) veiem les cascades. Comentar també, que en aquesta zona, hi ha dos tipus d'autralians, el grans i grossos i després estan els que es passen tot el dia fent esport i estan mooolt en forma. I sí, d'altra banda estan els aborígens...si és que en veus algun.

Sí, sí, paradisíaques...

I ara toca ruta per la costa, una carretera molt més agradable que qualsevol de les que de moment hem fet per Austràlia. Anem just al costat del mar, i cada pocs quilòmetres hi ha alguna petita població costera i el trànsit de cotxes és molt major que no pas a la zona de Darwin. La primera parada la fem a la platja de Clifton, passegem per la sorra fins a la platja de Palm Cove. Aquesta zona la venen com a platges verges i fantàstiques, sí clar... verges... normal, no s'hi pot banyar!!! O bé hi ha cocodrils o bé està la famosa "jelly-box fish", si ho traduïm seria medusa caixa, ja que el seu cap és relativament quadrat. Ara bé, aquestes meduses, la seva picada, és mortal. Sí, mortal. Som a Austràlia, ens trobem al país on més bitxos verinosos i mortals hi ha. I per què no? Les meduses també! Això sí, ens sorpren que cada 100 o 200 metres hi ha una parada amb una ampolla de vinagre, que en cas de que et banyis i et piqui, immediatament t'has d'aplicar vinagre en cas que vulguis tenir alguna possibilitat de sobreviure. Així, que ens emportem una decepció sobre les platges australianes, sí, sí, t'ho venen molt maco, però per mi una platja on no et pots banyar no és una platja...

Platges entre Cairs i Port Douglas

Finalment ens dirigim a Port Douglas, una zona una mica pijeta (i això és dir molt dins d'Austràlia on es paga quasi per respirar), on a l'endemà farem l'excurió amb "Wavelenght" per veure la gran barrera de corall. Una companyia on semblen que respecten el medi ambient, ja que moltes companyies a Austràlia que fan aquest tipus de sortides per veure el corall no respecten gaire cosa...

Tenim sort i podem "aparcar" a un càmping / hostel on simplement per aparcar al pàrquing de l'establiment (unes 5 places) que està al carrer, no està ni dins l'establiment, i passar la nit dins la teva campervan ja costa l'equivalent a 20eur (i això que és el lloc més barato!). Això sí, pots fer servir els seus banys, dutxes i cuina.

Els habituals pertills mortals de les costes australianes

Després de sopar, veiem que una altra autocaravana similar a la nostra però que no sembla de cap companyia aparca al nostre costat i al cap d'una estona ens piquen i comencem a xerrar amb ells. És una parella de xilens que s'han comprat de segona mà el mateix model de campervan / cotxe que portem ara nosaltres i volen acabar de posar-li una cuineta, etc. Parlant, parlant, ens expliquen que han vingut a Austràlia per treballar i estalviar diners per després viatjar, que hi ha molta més gent com ells. Que tenen previst passar un any a Austràlia i dormint a la campervan i que ells no paguen càmpings. Que no ens hem de preocupar, que som tontos per haver pagat (bé, no ens diuen això, però... ens ho fan veure), ens van indicar més o menys on es quedaven ells a dormir (doncs passaven una estona pel càmping, feien ús dels banys i la cuina i després de sopar marxaven a dormir a un lloc més discret). Veiem que pels voltants del càmping hi ha més furgos / campervans / cotxes dels anomentats "latinos" que venen a guanyar diners i estalviar. Tipus el grupet que vam trobar a la platja de Mindil, on hi havia el noi català. Més endavant ja sabiem identificar els vehicles candidats que també vivien d'aquesta forma. Així que després de fer petar la xerrada amb els xilens, la veritat força agradables, ells marxen i nosaltres ens anem a dormir.

Esther

Comencem a explorar la costa est: Cairns

28 juny - Arribada a Cairns, més semblant a un poble de platja

Arribem a Cairns a la nit, cansats del vol (tot i que no era gaire llarg), agafem un taxi fins el hostel (buff...com pica pagar...no té res a veure amb els preus dels tuk-tuks a l'Índia o el sud-est asiàtic!) i sorpresa, no ens obren la porta del hostel, però tenim molta sort i hi ha una altra noia també volent posant-se en contacte amb recepció perquè se li ha trencat el llit (per segon cop), sí, la noia estava una mica farcideta, però tampoc era com per trencar dos llits...Així que tocant al timbre i amb paciència finalment apareix algú que a nosaltres ens dona les claus de l'habitació i a la noia li busca un altre hostel perquè no queden més habitacions lliures, i sense el llit trencat, al hostel (nosaltres teníem reservat).

Mirant el mar des del passeig marítim a Cairns

Com trobàvem a faltar estar a una habitació! I tot i que l'aire acondicionat fa força soroll, acabem descansant en un llit (el qual no vam trencar). Al matí, ens dediquem a passejar per la ciutat. Cairns és una ciutat de costa amb un passeig marítim molt maco, òbviament tampoc et pots banyar a l'aigua... hi ha cocodrils i unes meduses mortals...Per tant, tal i com havíem vist ja a Darwin, tenen piscines artificials d'aigua salada al costat de la platja. També descobrim un parell de mercats que la Marie (la noia francesa que vam conéixer a Don Det, a Laos) ens havia recom anat.

Diferents animalons a la costa australiana

 Hi ha un bon ambient i a la gespa hi ha grups d'amics, famílies i demés que han anat a passar el dia allà i a fer-se la seva barbacoa. Sí, als autralians els hi encanten les barbacoes i molts llocs públics tenen fileres de barbacoes a gas perquè les facis servir gratuïtament. També hi ha algun grup de música tocant o algun cantautor esporàdic.

Sortida del sol a la platja de Cairns

El nostre dia passa passejant per la costa i poc més, donat que les distàncies són força grans i anem a peu. Demà tornarem a llogar una altra autocaravana per passar-hi uns quants dies explorant la costa de Cairns fins a Port Douglas, on farem una excursió en vaixell per fer snorkelling (bucejar amb ulleres i tub) a la gran barrera de corall.

Tornem a descansar al hostel, el més barato de la ciutat, amb bany compartit, dret a cuina i té piscina (que no farem servir) i el preu no baixa de 47eur/nit..

Esther

Voltant per Darwin

26-27 juny - Visita a Darwin i "el gran" comiat de la nostra primera autocaravana

Ens llevem aviat per acabar de visitar els termiters gegants i els termiters magnètics que hi ha al parc de Lichtfield i tornar a fer uns quants quilòmetres per arribar a la ciutat de Darwin. Observació, al territori nord d'Austràlia, on la ciutat més gran és Darwin, hi ha dos cocodrils per persona que hi viu. Així us podeu fer una idea de la mala idea que és banyar-se a les seves platges, tot i que més endavant us parlarem d'un altre animaló aquàtic que viu a les costes australianes que evita que la gent es fiqui a l'aigua...

Els termiters. Són grans eh?

 Durant el camí, tant a Kakadu com al Lichtfield parc ja hem vist uns quants termiters gegants, però no ens hem parat ja que el parc de Lichfield té una zona on hi ha uns de ben grossos. Uns animals on la seva estructura social i construcció de niu s'assembla a la de les formigues (reina, soldats, obrers). A l'arribar hi ha un grup de turistes, bé no, els més turistes som nosaltres, és un grup d'australians que venen en un parell de furgonetes amb el seu guia. Gràcies a ells podem tenir alguna foto on sortim plegats al costat d'un termiter gegant!

Oi que sembla un cementiri? Són els termiters magnètics

I ara, per si no era sorprenent la mida dels termiters anem a un zona on hi ha un tipus peculiar de termites les quals construeixen els anomentats termiters magnètics, és a dir, tots els termiters estan dirigits de nord a sud per tal de mantenir sempre calent el niu (ja que té major superfície a l'est i l'oest, de forma que tot el dia li toca el sol però sense sobre-escalfar el niu). És força sorprenent veure-ho, però desgraciadament ho hem de mirar des d'unes plataformes i no ens podem apropar als termiters. Ara bé, la primera impressió del camp de termiters magnètics és la d'estar davant d'un cementiri ple de làpides!

Encara és força aviat, però ja hem vist els termiters i ara ens toca passar un parell o una mica més d'horetes de conducció fins arribar a la ciutat de Darwin. Com sempre la carretera mig desserta fins que no ens apropem a la ciutat... i ara bé on torna la nostra decepció australiana, per aparcar a la ciutat has de pagar (sí, com a Barcelona, però força més car! I amb la d'espai que tenen!).

Arribem a la ciutat a l'inici de la tarda, aparquem, dinem i anem a fer una volta pel centre, el qual no és gaire gran, i ens apropem a la costa, on descobrim dues piscines "artificials" plenes de nens i famílies envoltades d'hotels de luxe (o el que nosaltres considerem luxe...).
Realment és una bona solució al fet de no poder-se banyar al mar directament, especialment pels nens, on poden passar-se allà tot el dia. De moment, la primera ciutat australiana que visitem ens sembla molt moderna, net i amb gent civilitzada (i amb diners...).

El centre de Darwin, oi que és fàcil distingir els aborígens?

Per passar la tarda, ens anem al jardí botànic on podem aparcar gratuïtament i on l'entrada al parc també és de franc. Demà ens haurem d'acomiadar de la nostra primera autocaravana, ja que agafarem un vol a Cairns, a l'est d'Austràlia, on bàsicament anirem a veure la gran barrera de corall.

Després de passejar pel jardí botànic i veure diferents espècies peculiars d'ocells passejant tranquil·lament pel parc, el qual diría que és del millor que té la ciutat a part de les piscines, anem a veure la posta de sol a la platja de Mindil on trobarem un grup de joves entre els quals es troba un noi català. El noi i els seus amics ens expliquen com dormir de forma "gratuïta" a la ciutat, ja que l'alternativa és anar a un càmping a 50km de la ciutat...La idea és buscar un carreró petit i discret per passar la nit i marxar aviat pel matí.

Piscina d'aigua salada artificial
 (sense cocodrils ni altres animalons)

Cal dir que a Mindil és on van a parar els anomentats "latinos", terme que ja us explicarem més endavant, o gent amb vehicles on hi dorm cada dia sense pagar càmping. I bé, després de passejar per la platja i xerrar una estona amb aquest grupet marxem a buscar el nostre carreró per sopar i passar la nit. La veritat és que pateixes una mica sabent que estàs fent alguna cosa il·legal, però bé, després descobrirem que és força difícil que et diguin res si ets discret i que molta gent ho fa cada día sense patir gens.

Com a Barcelona els coloms, aquí hi ha d'aquests bitxos

A l'endemà ens llevem aviat, tal i com teníem previst, i anem al museu de la ciutat, on passem el matí. A tres hores de tornar la campervan anem a un supermercat del centre de la ciutat on hi ha un pàrquing i on podem parar a comprar una mica de menjar i dinar. Doncs bé, feia molt sol, i si deixes una autocaravana al sol, en 5 minuts es converteix en una sauna, així que busquem una plaça on hi hagi ombra, després de fer un parell de voltes i en trobem una, així que vaig a aparcar i ... "crash!" paro, què és això? Mirem a esquerra i dreta, no hi ha res, i ... de cop mirem al sostre... bé.. consell, tingueu en compte l'alçada de la vostra autocaravana cada cop que hagueu d'aparcar en un pàrquing, passar per un pont, etc...especialment si no esteu acostumats a portar vehícles alts. Hi havia a prop un noi dels que endrecen els carrets de la compra que se'ns queda mirant en plan: "Oh! Qué està fent aquesta gent! Com l'acaba de liar!". Així, que clar... marxa enrere (un altre "crash") i ara anem directes a aparcar al sol. Bé, baixem i mirem els resultats del nostre petit incident... (recordem a tres hores de tornar l'autocaravana). Per sort no hi ha cap forat al sostre (sí, rieu, però això sí que és una putada que no es pot dissimular!). Sembla que tenim "sort" i només té una bona rascada, tot i que no acabem d'apreciar la nostra obra d'art perquè realment el sostre està molt alt. Però la pregunta és, i ara què li diem als de l'agència? Tenim assegurança a tot risc, però això cobreix el sostre??

Posta de sol a la platja de Mindil

I us preguntareu com acaba la història, oi? Doncs, tenint sort, ens revisen el vehícle, el noi no s'adona, signem i marxem a l'aeroport creuant els dits perquè no ens truquin! I ara a esperar un vol intern per anar cap a Cairns on passarem un parell de nits a un hostel (que la veritat és que bé molt de gust, després d'uns quants dies en autocaravana).

Esther

Gaudint al parc de Litchfield

25 juny - Dia de banys!

Un "Flying Fox" que no para quiet

Comencem el dia fent una petita excursió al voltant de les Wangi Falls on després ens anirem a remullar. Cal dir, que banyar-se al gorg de les Wangi Falls és segur (cosa no sempre fàcil de dir si estàs a Austràlia) perquè abans de obrir la temporada de bany allà, s'asseguren que no hi ha cap cocodril a dins, tot i que tenen posades unes reixes o alguna cosa perquè ja per defecte no hi puguin passar. Durant l'excursioneta veiem ratpenats a les copes dels arbres, bé no, es diuen "flying fox", guineus voladores seria la traducció. Són un tipus de ratpenat típic d'Austràlia i realment fàcils de trobar per la sorollada que fan pel matí i són enormes!



I ara ens toca anar-nos a provar l'aigua, la qual està forá freda!! Encara no li ha tocat gaire el sol, però faig un esforç per poder gaudir d'estar banyant-me envoltada d'un paisatge força espectacular.



Un cop assecadets anem a fer un parell de passejades més abans de parar per dinar (curtes, clar, que recordem que als australians no els hi agrada gaire caminar). I com que no us començaré a parlar de tots els bitxos australians que et poden matar (i que no ens venia gaire de gust veure'ls), només parlaré d'aquells inofensius que ens vam trobant pel parc. Per una banda veiem un tipus d'iguanes enormes, bé no sé com es deu dir, però per nosaltres aquesta és la millor descripció que us podem donar i després tenim cacatues a l'aire lliure! A les muntanyes!! No m'ho hagués imaginat mai, tan acostumats que estem a veure-les en gàbies...

Bon dia super iguana!

Cal dir, que les coses avui pinten molt millor, i aquest parc ens està agradant molt més que Kakadu. A poc a poc, anem recorrent el parc (no el podrem veure tot per falta de temps, però la major part de les seves atraccions sí que les veurem).

Descobrint Austràlia,
 i la seva "preciosa i no perillosa fauna"

En alguna de les nostres excursionetes pel parc (on per anar a qualsevol lloc has d'agafar la campervan), ens fiquem en algun que altre camí de terra, on amb paciència i una mica d'habilitat en la conducció arribem sense problemes. Ara l'Apollo i jo (l'Apollo és la marca de la companyia de la campervan) ja som bones amigues.

I avui serà dia de banys! Arribem al "Buley Rock", on es formen diferents gorgs a diferents alçades al llarg d'un riu que passa pel parc. Realment és molt maco i està ple de gent!! Humans!! Si fins i tot patim per trobar aparcament! Així que després de dinar una mica ens tornem a ficar els banyadors i a l'aigua! Aquest cop una mica més calenteta (no gaire) i amb el sol ben alt. Passem una bona estona allà, gaudint de les piscines naturals, la gent fent més o menys burrades i el sol de migdia.

Humans als gorgs: Buley Rockhole

El pessimisme amb que vam aterrar a Austràlia disminueix i fa que acabem el dia a unes altres cascades ("Florence falls") amb el seu corresponent gorg i el nostre respectiu bany (sí, de nou anem a l'aigua!), però ara ja el sol es comença a amagar, així que tocarà buscar un càmping per passar la nit i demà llevar-nos aviat per veure els termiters gegants i tornar cap a Darwin.

Esther

De Kakadu a Litchfield

24 juny - Aborígens i canvi de parc

Aquesta nit hem descansat molt, de fet, ens hem llevat "una mica tard" pels estàndars, això vol dir les 8h. Per tant, només ens ha donat temps d'esmorçar, recollir la roba que vam rentar el dia anterior, passar pel supermercat de Jabiru i la gasolinera i anar de nou al centre d'informació de Bowali. Sí, hi ha més informació però no prou, o almenys no per mi. Avui al centre de Jabiru, al voltants del supermercat hem vist uns quants aborígens. Com sabem si són aborígens? Bé, els australians són blancs i els aborígens són negres (fàcil oi?). A més a més, es veu una clara distinció de classe social. Els aborígens australians van més aviat sense sabates, volten per allà, les noies joves ja tenen crios i són més menuts i primets que els corpulents australians. De fet, nosaltres ens assemblem més a un aborígen que a un australià!
La veritat és que no acabo d'entendre el rol que tenen els aborígens, ni a què es dediquen, ni com els veuen els australians, ni res. Encara no entenc als australians.

Al mirador d'aus com a mínim vam veure alguna garsa

Una mica decepcionats amb Kakadu, i donat que no ens queden gaires dies per visitar la regió propera a Darwin, després del centre d'informació i parar a un mirador d'ocells (no em vam veure gaires...) anem directes cap a un altre parc natural, aquest gratis: Litchfield.
Litchfield es troba a uns 150km de Darwin (a diferència dels 250-300km per arribar de Darwin a Kakadu). Amb una mica de paciència en la carretera solitària, arribem a Litchfield una mica després de dinar tard a mig camí. Com encara tenim una mica de temps, ens dirigirem al punt més llunyà que teníem previst visitar del parc i ens quedarem al camping que hi ha al costat.

Carretera australiana: res a la vista

Trobem lloc al camping proper a les Wangi Falls (on pagar "és voluntari", bé, hi ha una caixeta on s'han de deixar els diners), ja veurem què acabem fent...

Wangi Falls, això pinta molt millor!

Cal dir que l'ambient a aquest parc és una mica diferent, hi ha molta més gent i realment les cascades i el gorg que es forma valen molt la pena. Així que demà al matí anirem a provar-lo! Avui després d'un altre dia d'hores a la carretera toca sopar i descansar ...

Esther