Travessant fronteres per aire

5 de Maig - D'aeroport en aeroport (Part 2)

I avui a les 17h hem sortit del guesthouse de Delhi cap a l'aeroport internacional de Delhi, per tal d'agafar un vol cap a Singapur on enllaçaríem amb un altre per anar cap a Bangkok (capital de Tailàndia, i país on passarem un parell de setmanes o més). És a dir, ha arribat el moment d'abandonar l'Índia, la qual ens ha agradat (tot i tenir les seves coses bones i no tan bones), hem conegut gent fantàstica (Anita, Manolo, ... i he conegut a la Sangeeta!) però també començàvem a estar una mica cansats (calor, regatejos, i dels indis que et volen vendre qualsevol cosa), a més a més, que les nostres panxes encara no estan del tot bé i encara fa que estiguis més cansat. Cal dir que ja m'he cansat d'aguantar els bacteris a la meva panxa i avui, almenys jo, ja m'he pres l'antibiòtic.

Adéu Índia! Des del parc central de Delhi

 Després del control de seguretat d'immigració indi (amb calma) aconseguim estar a la zona de seguretat (després de 1h, entre preparar els nostres sacs i controls). I ja som a un super avió, a les 22h del vespre, que arribarà a Singapur al cap de unes 5-6h i un poc dormirem, ja que entre que et donen el sopar a les 2h de la matinada (índies) i has d'avançar el rellotge un parell d'hores més....

Una de les zones amb jardinet del aeroport de Singapur

I ara és quan flipem amb l'aeroport de Singapur i la seva gent. Tràmits ràpids, eficiència i un aeroport amb vàries terminals on a cadascuna hi ha activitats diferents a fer, jardí de cactus, varies zones ajardinades plenes d'orquídees i altres plantes tropicals, ... així que la nostra espera es fa força entretinguda, tot i que tampoc tenim ganes de passejar gaire perquè estem molt cansats...

Per cert, país, on m'han entrat ganes de passar-hi uns quants dies. Mmm... la propera volta al món passarà per allà, jejeje.

A l'aeroport, com a petita anècdota, cal dir, que nosaltres no sabíem que Singapur tenia moneda pròpia (dollar de Singapur) i ens pensàvem que els preus estaven en dòlars americans, i ens semblaven super cars, fins i tot per fer un cafè. Al final, trobem un lloc "un dolar més barat" i anem a pagar el cafè amb dolars (portem uns quants dòlars per fer algun que altre visat) i la noia ens diu que només ens pot donar canvi en la seva moneda.. i nosaltres: Com? Moneda pròpia? Així que paguem amb targeta i mirem per internet quin tipus de moneda tenen i el seu valor (clar, a l'aeroport de Singapur tens internet gratis). I bé... és menys que un dolar americà... (tampoc gaire), però els preus ja són tots més raonables.

Bon dia des del aeroport de Singapur

I ara ja només ens queda un vol de dues horetes i mitja per arribar a Tailàndia! Vol en el qual dormirem una mica i ja hi serem en un nou país! A veure què tal ens va!

Esther

Una mica de descans a Delhi

5 Maig - Un dia occidental a Delhi (Part 1)

Avui ha estat el nostre últim dia a l'Índia! Ahir vam arribar a Delhi, però tampoc vam poder visitar massa cosa. Així que la nostra idea era avui anar a veure la gran mesquita dels divendres o Jama Masjid i el fort vermell i després passejar una mica fins l'hora d'anar al aeroport.

Després d'esmorzar paratha a un lloc molt autèntic que vam trobar ahir hem anat caminant fins la Jama Masjid. La mesquita ens ha recordat una mica a la que vam veure a Fatenhpur Sikri un gran rectangle rodejat de columnes i quatre minarets i l'edifici principal a un dels quatre costats. No sé si és només la nostra memòria però el recinte de la mesquita de Fatenhpur Sikri ens va semblar més gran que la de la Jama Masjid. Llevat que a la guia ens deia que no havíem de pagar entrada ens hem trobat un home a l'entrada que ens demanava 300 rúpies per persona, li hem dit que ens pensàvem que no hi havia entrada (sabíem que només havíem de pagar per la càmara) i ens ha dit que si volem només cal que paguem una entrada. Jajaja, portem ja un mes però encara no ens deixen de sorprendre aquests indis! Això si, a l'entrada li han donat a l'Esther una gran bata per a que es tapi els braços i les cames (tot i que anava en màniga curta i pantalons per sota dels genolls). 

Avui han fet tapar a l'Esther a la Jama Masjid

Després de la mesquita hem donat una volta per el barri musulmà de Delhi i hem anat en direcció al gran fort vermell de Delhi. L'hem vist una mica per fora però al final no l'hem visitat per dins. Feia massa calor i en aquest viatge ja hem vist uns quants forts i no crec que aquest sigui gaire diferent. Normalment a partir de les 11:30 quan ja feia massa calor anàvem a descansar una mica al guesthouse però clar ja havíem fet el check-out així que hem anat a buscar un lloc fresquet per passar l'estona. 

El central Park de Delhi amb la gran bandera Índia

Finalment hem anat a Connaught Place, la plaça central de la ciutat de New Delhi britànica. Aquesta zona diria que és l'equivalent al Passeig de Gràcia de Barcelona, però clar hi han prou llocs tipus Starbucks o Costa Café prou occidentals com per tenir aire condicionat. I allí ens hem passat una bona estona resguardant-nos de la calor.

Després d'estar una horeta llarga amb l'aire condicionat hem anat al Central Park, just al centre de la Connaught Place. Just al centre d'aquest parc s'alça una enorme bandera índia i com ens podíem imaginar a sota de quasi cada arbre del parc hi havia indis amagant-se del sol abrasador, eren les dues del migdia més o menys. Després de buscar una mica vam trobar un arbre lliure i ens vam asseure una estona però .... no vam poder aguantar ni 30 minuts doncs els 40 graus eren massa per nosaltres. Així que òbviament vam torrar a un altre lloc tipus Starbucks a esperar una horeta més i d'allà vam anar directament al guesthouse on un taxi ens portaria al aeroport (això ens va dir el propietari). El vol surt a les 22:00 però hem d'estar 3 hores abans i ens han dit que si tenim mala sort igual triguem 2 hores en arribar en taxi fins l'aeroport així que hem de sortir a les 17:30 del guesthouse. El taxi ha arribat puntualment però clar descobrim que el taxi no té res de taxi, és el cotxe de l'amic d'algú que ens porta fins l'aeroport (pagant, clar)... jajajaj, Índia....

Aguantant la calor a una ombra al Central Park (durant 30 minuts)

Teixi

Arribada a Delhi

4 de maig - Descobrint la capital de l'Índia 

Després de veure els grans temples Khajuraho el nostre viatge per l'Índia ja arriba a la seva fi... només ens queda una última ciutat: Delhi, la gran capital de l'Índia.

El viatge de Khajuraho a Delhi l'hem fet en un tren nocturn doncs són unes 12 hores de tren. Això si, aquest cop no hem tingut cap problema per trobar el tren i l'andana a Khajuraho. A l'estació de Khajuraho hem conegut a tres dels nostres companys de tren. Una parella d'anglesos que també estaven donant la volta al món i una dona que treballava a Delhi però venia algun cap de setmana a Khajuraho a visitar a la seva família.

La dona, d'uns 30 anys, ens ha explicat que vivia sola en un apartament a Delhi però que no estava casada. Clar això a Europa no té res d'excepcional però aquí a l'Índia... Crec que per un moment després de conèixer una mica la vida d'aquesta dona ens imaginem que Delhi és més modern que la resta en el sentit de que no hi ha castes, hi ha més llibertat... Però crec que només és una impressió.

El tren arriba a les 6.30 del matí i després d'anar al guesthouse a deixar les motxilles anem a fer una volta prop del hotel. Estem a prop de la estació de tren de New Delhi i tot i que hi han molts hostels i guesthouses per la zona, no sembla massa diferent a d'altres ciutats que hem visitat.

A la tarda hem quedat amb la Sangeeta, una amiga de l'Esther que viu a Delhi. Totes dues anaven a anar a un congrés a Madrid i l'organització les va ficar en contacte ja que compartirien habitació. A última hora la Sangeeta va tenir problemes de visat i no va anar al congrés així que encara no es coneixen en persona però si que havien intercanviat algun email. 

La Sangeeta i l'Esther

En principi havíem quedat amb la Sangeeta a un carrer comercial de Delhi però hi havia massa gent i no s'hi podia estar així que ens ha dit que millor que anéssim al Delhi Haats, una mena de centre comercial al aire molt més tranquil. Després de ja un mes a l'Índia ja pensàvem que coneixíem quasi tots els plats però la Sangeeta ens ha descobert uns quants de nous! Però el que més ens ha sorprès és el que ens ha explicat sobre la vida a Delhi. Ens ha explicat que allí el 85-90% dels matrimonis encara són designats pels pares i clar que a ella en uns mesos en quant acabi el doctorat segurament es casarà. Com us podeu imaginar encara no sap qui és l'escollit però suposo que per consolar-nos una mica ens ha dit que tot i que ella no pot escollir el que si que pot fer es rebutjar a un candidat, però no escollir-ne.

Per la dona que havíem conegut al tren 20 hores abans pensàvem que Delhi pot ser era diferent però crec que simplement vam trobar l'excepció que confirma la regla...  

Un nou menjar "Panipuri": boles que has d'omplir

Teixi

Els temples eròtics

1-2 de Maig - Els trens i els temples de Khajuraho

Un dels molts temples de Khajuraho

El dia 1 hem fet el viatge en tren des d'Orchha fins Khajuraho. L'altre tren que vam agafar no vam tenir cap problema però avui quasi ha estat un desastre. Només arribar a l'estació hem ensenyat el bitllet i hem preguntat a quina andana teníem que anar. Ens han dit que a la 2 i que el tren passaria a les 14.30. Doncs bé minuts abans d'aquella hora han començat a sonar anuncis per megafonia dient alguna cosa sobre el tren de Khajuraho. Aquí ha començat el caos, hem preguntat i uns quants ens deien que havíem de canviar d'andana doncs el nostre tren estava ja a l'andana 4. I uns altres ens deien que no. Finalment ens hem apropat a l'andana 4 i hi havia un tren que ens ha semblat que no anava Khajuraho si  no que venia de Khajuraho però clar no ho teníem gens clar. Aquell tren ja marxa i veient que això és un caos busquem entre d'altres andanes a algú amb alguna mena d'uniforme per poder-nos fiar una mica. Un parell de minuts més tard el trobem, li preguntem i ens diu que hem perdut el tren, que just acaba de marxar! Li pregunto si està segur doncs nosaltres (amb el bitllet a la mà) anem a Khajuraho, no volem el tren que ve d'allà. Sorprenentment el revisor s'ho pensa i diu que potser tenim raó però que no sap a quina hora ve el nostre tren. Com us podeu imaginar ja estem bastant estressats. Doncs vam haver de reservar aquest tren fa 10 dies!

Per sort 10 minuts després se'ns apropa un noi que sorprenentment parla angles i ens diu que no, que anem bé, que el tren surt de l'andana 2 però que cada dia porta un retràs com a mínim de una hora. Com es possible que el revisor de l'estació no ho sàpigui?? En fi.. és Índia... Al final amb dues hores de retràs ha aparegut el nostre tren i l'hem agafat sense problema. Aquest cop tot i ser només 5 hores hem anat en llits i l'Esther ha aprofitat per dormir una bona estona.

El temple anterior una mica més d'aprop

Al matí següent ens hem aixecat d'hora per anar a veure els temples de Khajuraho. Avui és només un petit poblet però als voltants del s. X Khajuraho era la capital de un principat i sembla que als seus gobernants els hi agradava especialment la construcció de temples. Sembla que van arribar a haver-hi 84, avui en dia només hi han uns 30. Això si, en un molt bon estat de conservació. Els temples de Khajuraho són coneguts com els temples eròtics però en realitat són temples hindús dedicats als respectius deus. Per aquella època era molt habitual decorar els temples amb escultures eròtiques doncs segons la religió hindú donava bona sort.

Segles després quan els musulmans van conquerir gran part de l'Índia molts d'aquests temples es van destruir per obscens i pagans. Khajuraho va sobreviure simplement perquè estava en una àrea rural de difícil accés. No van ser "redescoberts" fins al s. XIX per un explorador anglès que els va qualificar com "excel·lents però massa pecaminosos per ser edificis religiosos".

Un tros d'un altre temple de Khajuraho

Dos temples més a Khajuraho

Crec que són els temples més cuidats i millor conservats que hem trobat a l'Índia, molt més si pensem que la majoria de temples a Khajuraho tenen més de 1000 anys!

Teixi

Més temples a Orchha!

30 d'abril - Els temples d'Orccha

Temple de Chaturbhuj

Com ja tenim experiència en això de visitar coses a l'Índia avui ens hem tornat a sortir aviat per poder caminar a menys de 40 graus al menys durant unes hores. Com ahir vam visitar les runes de l'antiga ciutat d'Orccha avui volem visitar els temples situats a la part més habitada.

Al primer de tots, al temple de Chaturbhuj, només apropar-nos ja ha aparegut un indi amb les claus del temple explicant-nos que podríem visitar el temple si ell ens acompanyava i a canvi de una propina. Com a mínim aquesta vegada el "guía" parlava prou decentment i ens ha explicat prou bé una mica de la història del temple. Com tot el que vam visitar ahir, aquest temple està abandonat i aquí els únics que hi habiten són voltors i altres grans aus que han conquerit les parts més altes de les seves cúpules.

Els autèntics pobladors del temple

Detall del sostre del temple de Laxmi

Després hem anat caminant fins una colina propera a visitar el temple de Laxmi. La primera impressió ha estat bastant decebedora doncs sembla que no hi ha massa cosa per veure. Però amb l'interior ens hem quedat molt sorpresos, està tot ple de pintures murals molt antigues i en bon estat, al menys algunes d'elles.

Quan la calor ja és bastant insuportable anem a descansar una estona al guesthouse. Pel camí al guesthouse ens trobem un altre cop una boda Índia. Ens han dit que aquí les bodes són festes que duren molts dies, a més ara és la temporada on hi han més bodes. Avui fins i tot ens han convidat a unir-nos al grup de convidats que estaven fent les fotos a la sortida del temple.

Boda Índia entrant al temple de Ram Raja

Els nostres companys de guesthouse observant
els Chattris des del palau

Un cop ja som al guesthouse, ens trobem al propietari que ens presenta la seva dona que està preparant el dinar per tota la família i ens convida a un plat de thali! en aquest guesthouse també ens volen omplir de menjar!

A la tarda hem anat, un altre cop, al riu per baixar una mica la calor. Avui no hi havia massa gent i s'hi estava molt tranquil. A la tornada, a prop dels Chattris, un grup de turistes ens han saludat des de dalt de un palau. Són els companys de guesthouse amb els que vam sopar ahir. La veritat es que com no hi havia ni entrada ni res ni ens havíem plantejat si s'hi podia pujar al palau. Però sorprenentment les escales estaven senceres i s'hi podia pujar fins la part més alta. Les vistes sobre el riu i el parc natural són realment molt maques.



Teixi

Ja som una mica més indis!

29 d'abril - Un bany al riu Betwa (Part 2)

Un cop passat el matí, i després de passar a l'habitació les hores de més calor, hem sortit amb l'intenció de tornar al mateix punt del riu d'ahir, el qual els altres hostes del guesthouse ens van portar i ensenyar i banyar-nos!

Els tres chattris al fons

Ara bé, abans hem creuat el pont principal que passa sobre el riu i va a parar a la reserva natural, però des del qual es veuen els tres chattris, edificacions que s'erigien on s'havien cremat els reis locals.

 I bé, anant cap al riu, donat que jo avui portava una samarreta de tirants (i anava cap al riu, part important), grup d'indis que passavem se't quedaven mirant (bé, com ja és costum aquí...¬¬) però el més fort és que un grup de tres indis ens ha començat a seguir (cosa que no em mola gens...) i hem parat a la vora del riu (en plan que no em banyaré davant vostre pesats i no em toqueu els nassos perquè giro cua). Perfecte, ja s'han cansat i han marxat, continuem el nostre camí cap al punt estratègic de bany (un dels punts nets del riu) i un altre grupet, ara de quatre, però senyors més grans i febles (cosa important en cas d'enfrontament) que semblava que també anaven a banyar-se (per contra del primer grup de tres) també s'han quedat esperant per si em banyava, i hem continuat amb la mateixa tècnica, fer que ens mullàvem els peus i després m'he assegut en plan, o marxen o no fico cap peu més a l'aigua. I bé, s'han cansat i han anat a la seva zona de bany. Ah! No oblidem que també just on ens hem parat a esperar que marxessin els mirones havia un grup variat també d'homes que tornaven de banyar-se!

El peregrí simpàtic (abans de ser acosat per nosaltres)

Estàvem a 100m del nostre lloc, la nostra pedra, i just allà hi havia un parell de peregrins rentant-se i rentant  assecant la seva roba. Al principi no s'havia si apropar-me o no, perquè potser es sentien molestats. Però, jo ja estava fins al nassos d'esperar que els indis em deixessin de mirar i he decidit que els homes que donen més seguretat a l'Índia són els peregrins hindús.

Anem passant per diferents temples de camí al riu

Així, que anem cap al punt dels peregrins, on de moment només està un, i em somriu molt amablement, ens saludem, em trec les xancletes i torno a ficar mitja cama a l'aigua! Uee!! Per fi, sembla em podré mullar alguna cosa més que els peus! I després de pensar-m'ho molt i de que el pelegrí em fes senyals per a que em banyés (en plan, aquesta tia mai s'ha banyat o què?), i bé... finalment bany "a la índia", és a dir, amb roba. A continuació m'ha imitat el senyor Teixidó (també amb roba, clar). L'aigua no estava ni freda ni calenta, però com a mínim més o menys neta. I al cap d'una estoneta camí de tornada mentre ens anem assecant amb la pròpia caloreta ambiental que fa aquests dies a l'Índia.

Catant l'aigua i intentant no matar-me amb les pedres

Al vespre han arribat nous inquilins al guesthouse, i hem estat xerrant una estona fins l'hora de sopar, i també hem acabat sopant junts. Cada nit, un sopar amb gent diferent aquí a Orchha!

I som una mica més indis a Orchha!

Esther

La ciutat en ruines

29 abril -  L'antiga ciutat de Orccha (Part 1) 

Un dels molts temples abandonats

Aquest matí ens hem llevat ben d'hora per poder visitar una mica els palaus i monuments d'Orccha sense passar tanta calor. Són unes dues hores caminant mirant temples, així que fer-ho a menys de 40 graus sembla bona idea.

Prop del guesthouse on ens allotgem comença el recorregut per l'antiga ciutat emmurallada que avui està completament deshabitada. Pel que hem llegit, Orchha al segle s.XVI era la capital de un petit principat governat, per un dels clans Rajputs. Sí, un clan de prínceps emparentats amb els Maharajàs de Rajastàn. Però avui en dia Orchha és més aviat un poblet que una ciutat i tots els antics edificis estan completament abandonats.

Les runes de l'antiga ciutat d'Orccha

Els únics que aprofiten les antigues construccions

Hem de ser una mica precisos, els edificis no estan abandonats, segons indiquen els cartells estan sota la protecció governamental però crec que aquí això no vol dir res. Durant les dues hores que hi hem estat només hem vist pastors que els feien servir per guardar les cabres. Sembla una broma però no, hi hem trobat més d'un fent-t'ho! Com us podeu imaginar el estat de conservació de la gran majoria d'edificis no és massa bo però sembla que de moment la majoria d'ells encara estarà de peu uns quants anys més. Això és l'Índia i aquí les coses funcionen diferent.

Un cop acabada la nostra ruta històrica per l'antiga ciutat hem tornat al guesthouse a descansar una mica. Més tard hem anat a dinar al lloc on vam sopar ahir i hem demanat un thali, un plat hindú composat per diferents platets diferents i pa (chapati) per acompanyar. Ja ho havíem provat més d'un cop el que ens ha sorprès avui és que en quant ens acabàvem un dels plats el tornaven a omplir gratuïtament! Això sí després de repetir un parell de vegades ja no podíem més. Així que ja plens tornem cap al guesthouse a fer una mica de migdiada. Al arribar el propietari ens veu i immediatament ens ofereix una mica té, nosaltres acceptem i 10 minuts més tard truca a la nostra habitació portant els dos tes i una bosseta. Ens diu que a la bosseta ens ha ficat una mica de menjar per si ens ve de gust! Està clar que de moment no passarem gana en uns dies.

El que queda d'un antic haveli d'Orccha

Teixi

El primer trajecte sense Prakash

28 abril - El nostres primer tren amb destí Jhansi per arribar a Orchha

Avui hem deixat per fi la ciutat d'Agra (sense taxista!), ciutat que pel que hem vist només val la pena pel Taj Mahal, altrament no té gaire més... i a sobre els preus són molt més alts. Ens hem llevat amb les panxes molt més estables, és a dir, ja estem 100% (esperem), doncs després de l'aventura (bé, tampoc ha estat tan aventura) d'arribar a Orchha, el propietari del Guest House té una botiga de menjar al costat i ens ha donat menjar indi de carrer (pakora, samosa, i unes coses molt i molt dolces, sense deixar de mencionar el té (masala chai)).

El propietari de la botiga i el guesthouse
a l'esquerra

Al que anàvem, el mateix tuk-tuk que ens va portar per Agra i alhora feia de ajudant de cuina al Guest House d'Agra, ens ha portat fins a l'estació de trens que tocava. L'estació era prou tranquil·la per ser l'Índia, i hem arribat amb 30min d'antel·lació, hem preguntat pel nostre tren i de seguida ja estàvem esperant a l'andana a que arribés. I.. el tren haarribat 15min abans de la sortida i ha sortit super puntuals (vale, hem arribat amb mitja hora de retràs, però no passa res). El nostres seients eren Chair AC Class, és a dir, seients en un vagó amb aire condicionat. El vagó força ampli, els seients... bé... jo com a mínim m'escorria cap al terra, així que molt còmoda no anava, a més de no arribar a on es fiquen els peus... d'altra banda el senyor Teixidó ha anat molt més còmode ja que ell sí que podia recolzar bé els peus.





Un cop passem 4'5h al tren arribem a Jhansi, on només baixar ja està un tuktukero intentant-nos captar, primer ens diu un preu una mica alt, però al final aconsegueixo el preu raonable per arribar a Orchha. Ja són les 15h i amb el tuk-tuk, passarem 30min llargs fins arribar al Guest House que havíem mirat a Orchha.

Temples d'Orchha a la vora del riu

Un cop arribats resulta que no hi ha llum (sembla que igual que passava a la regió de Uttar Pradesh, on és Agra, a Orchha, regió de Madhya Pradesh, són habitauls els talls de llum, cosa que no passava a la regió del Rajakstan), però tot i així ens donem una dutxa fent servir una de les lots que portem.

Dolços molt dolços (massa!)

 Després de la dutxa torna el llum i el propietari del guesthouse ens diu que passem per la seva botiga que està a la cantonada del guesthouse i ens dóna un bol amb una samosa, alguna pakora i una cosa super dolça (un bol per cap) a més de un bol de iogurt. Això sí, estem a una botiga autèntica índia de menjar, menjant com ells...

Pigments indis

Entre una cosa i l'altra al guesthouse hi ha un grup de 2 portuguesos i un belga a més d'un alemany els quals ens ensenyen un lloc per banyar-nos al riu (la qual cosa no hem fet avui perquè no anàvem preparats... tot i que ells es fiquen en calçotets o amb tota la roba). I amb una cosa i l'altra hem sopat amb ells, tot i que això ens ha fet fer una mica tard al guesthouse (que "tanca" a les 10pm).

Per cert, Orchha té molt bona pinta, només amb el passeig aquesta tarda per la vora del riu i la volteta que hem fet es pot veure que és una ciutat molt mona i tranquil·la i a més amb temples i envoltada de natura (una mica a la índia, és a dir, natura... no del tot neta).

A veure què tal ens va demà,

Bona nit,

Esther

Ara sí, ja hem trobat el Taj

26 d'Abril - El Taj Mahal

A Agra ens hem allotjat al Pyrenees guesthouse, un hostal propietat de un indi que es va passar una bona temporada al País basc. Ahir a la nit amb el sopar la Esther es va demanar un lassi, una mena de batut amb iogurt que fan a l'Índia. Ja ho havíem provat i és una beguda molt bona i refrescant. Això si, el de ahir portava gel, no ens vam adonar al principi però ho vam descobrir més tard... i clar tothom recomana que mai prenguis res amb gel doncs segurament l'han fet amb aigua que per nosaltres no acaba de ser potable. Tot i adonar-nos no li vam donar massa importància... Però aquesta nit la Esther ja ha fet unes dècimes de febre. Per sort amb un ibuprofeno ha continuat dormint tranquil·lament.

Bé, dormint tranquil·lament tampoc massa perquè ens havien suggerit que la millor hora per anar a visitar el Taj Mahal era just a la sortida de sol així que ens vam aixecar a les 5:00 per anar al Taj. Anant en tuktuk a aquelles hores del matí fins i tot feia fresqueta!, això encara no ho havíem experimentat mai a la Índia! El nostre tuktuk ens va portar fins a uns 500m de la entrada del Taj Mahal, es veu que fa uns anys els indis es van adonar que el Taj Mahal s'estava enfosquint degut a la contaminació i van decidir ficar una zona d'exclusió de aproximadament 1000m al seu voltant on no poguessin circular ni cotxes ni motos ni res, només vehicles elèctrics.

Entrada al Taj Mahal

La entrada del Taj Mahal és sens dubte la més cara de les que hem pagat a la Índia 750 rúpies per cap, mentre que per els indis crec que són unes 50! Però bé, som a Agra i sens dubte és un monument que s'ha de visitar. Després de comprar les entrades hem de passar un exhaustiu control de seguretat en el que troben que portem a la motxilla: uns xicles, un trípode i unes cartes del uno. Es veu que cap d'aquestes coses es pot entrar així que ens fan anar a unes consignes 500 metres més enllà per guardar-ho mentre fem la visita. Els indis moltes vegades fan la vista grossa amb coses importants i d'altres com aquesta es fiquen tontos amb coses sense cap sentit.

Bé, després de la excursioneta a la consigna ja podem entrar al Taj per la porta Oest. El Taj Mahal està rodejat per una gran muralla amb diverses portes d'entrada i edificis anexos. El primer que veiem és una d'aquestes portes d'entrada, jo crec que ja de per si en qualsevol altra ciutat seria una porta digna de veure encara que no portés enlloc. Després de la porta arribem als jardins que condueixen fins el espectacular edifici de marbre.

Ja hem arribat!

Aquests visitants sí que no paguen mai entrada

El Taj, és enorme, jo me l'esperava gran però no tant. I de més aprop es pot veure com el marbre està decorat amb mil incrustacions de pedres semiprecioses que dibuixen motius florals o caligràfics. En realitat és un cenotafi, un monument funerari, construit per l'emperador mogol per a la seva difunta esposa. Com que els mogols eren musulmans no hi ha representada cap forma humana ni animal ni dins ni fora del Taj, tot està decorat només amb cal·ligrafia àrab o persa i motius florals.

Apropant-nos ja al edifici

Un tros de façana de molt més a prop

Després de visitar-lo durant unes tres hores tornem al guesthouse a esmorçar i descansar una mica. Quan ens aixequem de dormir una mica jo m'adono que la meva panxa també ha descobert que el gel d'ahir no li agrada massa, tinc una mica de diarrea però res greu. Dinem una mica i a les 3 de la tarda anem en tuktuk fins al fort de Agra.

L'entrada al fort d'Agra

El fort és prou gran i ben conservat però després d'haver vist uns quants tots són prou semblants. Sí que és cert que aquest al ser de construcció mogol només té motius florals i calígrafía i no els recarregats dibuixos hindús però llevat això és prou semblant a d'altres que hem vist. Malhauradament durant la visita del fort la Esther s'adona que a la seva panxa tampoc li ha agradat el gel així que després de la visita decidim tornar cap al guesthouse per descansar i intentar estar millor per demà.

Teixi

I on és el Taj Mahal?

25 d'abril - El dia més desitjat pel Teixi

Avui sortim de Jaipur en direcció a Agra. Avui és l'últim dia amb conductor, i fa dies que en Teixi espera aquest gran dia. El nostre conductor és un bon conductor, però es fa una mica pesat en intentar-nos portar als seus hotels, cal dir, que encara falta explicar el moment propina. Ahir ja ens va demanar un avanç perquè ens va dir que s'havia quedat sense diners...

De camí a Agra parem a una super botiga de souvenirs que també és restaurant on hi ha molts busos de turistes (guiris) aparcats. Òbviament no cal comprar res, simplement el nostre conductor para perquè allà li donaran menjar gratis...Nosaltres simplement fem temps mirant la botiga intentant que no ens atabalin gaire.

Interactuant amb el pesat del guia

A pocs quilòmetres de Agra hi ha l'antiga ciutat de Fatehpur Sikri, la qual va ser capital dels Mogols per un breu període de temps. Com a curiositat, el emperador del moment tenia 3 esposes, una indú, una altra musulmana i una altra de cristiana. Una de cada, per anar variant de Déu.

La enorme mesquita de Sikri

Parem a veure la mesquita, ja que la visita al palau és una mica cara, i com a tots aquests llocs se't comencen a enganxar un bon grapat de guies...finalment un ens diu que sí que és gratis (i diem, bé... tu mateix...). L'home ens porta a veure la mesquita de forma força ràpida mentre ens explica algunes coses. Abans d'això entre el pàrquing on ens ha deixat el conductor i la mesquita has d'agafar un bus que t'apropa (òbviament pagant) perquè no està permesa l'entrada d'altres cotxes i després els guia ens fa deixar les sabates a un guarda sabates que també s'ha de pagar. Però bé, no tenim gaires ganes de discutir, així que acceptem. Les nostres sabates estaran resguardades a l'ombra (que ja va bé). Ah, i l'única cosa gratis és la faldeta que li fan posar al Teixi perquè porta pantalons curts per sobre dels genolls, jejeje, li queda "genial".

Lluint modelet

La visita es fa una mica pesada amb el guia (pesat), a més que cada cop fa més calor i allò és molt turístic i està ple de turistes (guiris) com indis. La visita guiada s'acaba i el nostre guia ens pregunta si ens ha agradat la visita (traduït: vull propina), però com que nosaltres ja ho sabíem això, no li donem res (ell ha dit que gratis oi? Doncs gratis). Agafem el bus de tornada (on darrere nostre seu un australià al que no deixen d'acosar per la finestra del bus perquè compri no sé quines xorrades. I tornem a fer via cap a Agra.

Coses que només es veuen a l'Índia

Un cop arribem a Agra, en Prakash ens porta al nostre guesthouse (del qual ja us parlarem més endavant) i li diem que ara tornem (anem a deixar les motxilles a l'habitació). És molt important que tornem, ja que ell espera la seva propina (de la qual ja li vam avançar 1000Rp, aprox 15 eur, que és força per a un indi). Bé, al contracte del lloguer de cotxe amb conductor ficava que tot estava inclòs llevat la propina del conductor que normalment era entre 200 i 300Rp per dia contractat, això en el nostre cas fa 3200Rp, però havíem pensat donar-li només 3000Rp i fer-nos el longui... Però el senyor Prakash ens exigeix les 3200Rp (la qual cosa no hauria de fer, però així van les coses aquí), i com que ell no ens donaria canvi al final s'emporta un total de 3500Rp (1000Rp del dia anterior + 2500Rp d'avui). Però, bona notícia per a en Teixi:

Ja no tenim Prakash! I soparem pollastre per celebrar-ho!

I... ja som a Agra!! Però encara no hem vist el Taj Mahal... i encara que ens apropem a l'entrada no es veu res... i des del terrat del guesthouse en principi es veu... però ja és fosc i el Taj Mahal no està il·luminat per la nit!!

Un petit avanç del Taj Mahal

Esther

Continuem a Jaipur

24 abril 2015 - Visitant la ciutat rosa (Part 2)

Detall andamis museu Albert Hall. La gran seguretat a l'Índia

Per fi som al Guest House, i resulta que el porta un home molt agradable, el qual viu allà amb la seva família: els seus pares i una germana que no està casada (al igual que ell). Ens dóna una habitació força fresqueta, perquè no li agrada veure com pateixen per la calor els turistes. A més a més, li comentem que ahir (23 d'abril) era un dia especial per nosaltres i a la nit ens fa un super sopar! (a l'endemà (avui) preguntem el preu per no tenir sorpreses). A més a més, de preguntar el preu de l'esmorçar, que també deu ni do! Ens ha fet el millor muesli que mai hem tastat, a més a més de torrades, té i per sort li hem dit que no calia truita ni un altre fregit que volia preparar-nos. Bé, un cop esmorçats sortim a buscar el nostre conductor.

Ocellet al jardins

I quina és la sorpresa? Doncs que en Prakash es pensava que avui anàvem ja cap a Agra (quan clarament li havíem dit que passariem 3 nits a Jaipur), però bé, la qüestió és que gràcies a la seva confusió ens porta als llocs que teníem previst visitar (d'altra forma segurament ens hagués tocat pagar un tuk-tuk...).


Comencem el dia a l'Albert Hall un museu que té una mica de tot, i la veritat no val gaire la pena des del meu punt de vista. El més espectacular és veure els andamis que tenen posats per restaurar l'edifici. Són andamis de fusta (com tots els que pel moment hem vist a l'Índia) i sincerament donen molt poca sensació de seguretat...

Temple Birla, al qual no vam poder entrar perquè just tancàven

Després anem a un parell de jardins (Sisodia Ranijardins i palau i els jardins Vidhyadhar) que es troben a les afores de la ciutat (molt més lluny del que ens pensàvem), i bé, no estan mal... però tampoc és per tirar coets... El millor són la varietat d'ocellets que veiem i la colònia de micos que habita just en un arbre davant dels jardins.

Jardins Sisodia Rani a Jaipur

Comença a fer calor i encara volem visitar el temple Birla. Un temple fet en marble blanc, força gran i que sembla molt maco. Però són les 12h... i resulta que just tanquen ara! I no obren fins les 15h... aixi que ens quedarem sense veure aquest temple per dins.

La ciutat rosa: Jaipur

Finalment li diem a en Prakash que ens deixi a la zona dels bazars (a la Pink City, la ciutat rosa) que és la part més antiga i on els edificis estan pintats... jo no diria de rosa... sinó més aviat de taronja...
Incís: van ser pintats d'aquest color quan va venir de visita oficial a la ciutat de Jaipur el príncep de Gales (sobre el 1870).

Buff... i la calor continua augmentat, la única part bona és que la zona dels bazars està sota porxos i a més a més de quan en quan, al passar per davant d'una botiga notes l'aire fresquet que surt si té aire condicionat. Oju, aquí els aires condicionats són aparells que evaporen aigua. Llàstima que per passejar pels bazars hagis d'anar a gran velocitat per no ser captat per cap dels seus venedors...tot i així és curiós passejar per allà.

Venedors expectants al bazar Bapu a Jaipur

El propietari del Guest House on ens allotgem, ens ha recomanat un lloc on venen lassis (una espècia de iogurt dolç molt bo) i anem a buscar aquest lloc. Un cop arribem ens demanem un lassi gran i el serveixen en recipients (gots) de ceràmica. I ara és quan ve la part sorprenent, diguem la part que només es pot donar a l'Índia. Aquests gots de ceràmica només són d'un sol ús!! Un cop te l'acabes el llences a una paperera i com a molt després fan pols de la ceràmica i la fan servir per fer cases. Sorprenent.... aquí és més barata la ceràmica que el plàstic (el qual cremen...).

I demà (sí ara en Prakash estarà en lo cert) anem a Agra, la ciutat del Taj Mahal, allà passarem 3 nits.

Esther

Un Sant Jordi a Jaipur

23 abril 2015 - La ciutat rosa sota el sol abrasador (Part 1)

Avui ens hem llevat disposats a canviar d'hotel i anar al guesthouse que teniem previst el dia anterior, perquè a l'hotel que ens havia portat el nostre conductor (després de lluitar el preu), resulta que la wifi no va i que de la carta que tenen amb el menjar només hi ha un plat...(a més a més, de que a la habitació feia molta calor i no hi havia cap tipus d'ambient). Primer hem provat d'arribar al guesthouse mitjançant el GPS, però no ha resultat. I després de preguntar, ningú sabia on estava (recordem que a l'Índia no hi ha noms als carrers, simplement les adreces es diuen: a prop de no sé que, i després preguntes) i a més a més, no agafava el mòvil. Així que hem decidit anar directament a veure el fort d'Amber i altres coses de Jaipur i de mentre anar trucant a veure si agafaven el telèfon per poder preguntar més indicacions de com arribar al seu guesthouse.

Vistes a l'antiga ciutat d'Amber

En el fort, ha començat la nostra diada de Sant Jordi, hem baixat del cotxe, pujat cap al fort i ... com a tot arreu un munt de gent preguntant-te si necessites un guia, i de cop i volta un diu: "free guide" (guia gratis) i nosaltres: al igual! ja, ja! I bé això que el noi ens comença a dir, que sí que és gratis, que és com els tours gratis de Berlín. Clar, aquí dius, aquest tio sap que hi ha tours gratis per la ciutat de Berlín. I de cop i volta ja tenim guia gratis per tot el fort! Ens explica que li costa molt trobar gent que vulgui fer el tour gratis (òbviament, perquè ja no et creus res) però que ell està iniciant un projecte pel seu compte per intentar buscar la qualitat dels tours i no pas el fer diners (com la majoria d'indis).

Amb el nostre guia al fort

Resultat del nostre guia fotògraf al palau d'Amber

Les explicacions del nostre guia, el qual ha estudiat turisme i estem a la seva ciutat, fa que la visita sigui molt agradable, a més de que el fort i el palau d'Amber (incís: Amber, (a uns 10Km de Jaipur, era l'antiga ciutat i la capital del regne, on aquest paper ara el té Jaipur) estan força bé. Ah! I no ens oblidem del costum que tenen aquí els guies (ja siguin de pagament, o com en el nostre cas gratis), també et fan les fotos! Així que ara tenim unes quantes fotos on sortim els dos junts (bé, algunes més encertades que d'altres), però el noi ficava tota la seva voluntat.

Finalment, ens hem acomiadat d'ell després de passar, ben bé un parell d'horetes escoltant les seves explicacions i bé, responent totes les nostres preguntes. M'alegra saber que hi ha gent així pel món i gent amb noves idees i bon fer a l'Índia, tan de bo el seu projecte arribi ben lluny i les coses comencen a canviar una mica en alguns aspectes.

Tapant un trosset de la flor màgica es pot veure:
1) Escorpí
2) Cua lleó
3) Trompa elefant
4) Dues cobres
5) Flor de loto

Aparell per mesurar posicions dels estels al Jantar Mantar

Després, hem anat a fer d'actors i actrius a una fàbrica tèxtil perquè al nostre xofer li donessin propina per portar-nos allà, encara que no compréssim res (així van aquí la majoria de coses). Ja era migdia quan hem visitat l'observatori Jantar Mantar (el observatori a l'aire lliure amb els instruments més grans que hem vist mai!) i per acabar hem anat a veure el palau Hawa Mahal, un palau amb moltes finestres a la façana exterior. La llàstima és que no l'hem pogut gaudir tant com es mereixia ja que les nostres energies ja s'estaven esgotant i el sol no deixava d'apretar...

Vistes des del Hawa Mahal

Finalment ens hem posat en contacte amb el nostre Guest House i el nostre conductor ja sap com arribar-hi! Per fi! Així que, cap allà anem!

Sorpresa sortint del fort

Esther