15 maig - Un dia una mica decepcionant
|
Pujant fins al temple |
Aquest matí ens hem llevat prou aviat per arribar al Wat Doi Suthep, el qual es troba a un 16km del
centre de la ciutat i està a sobre d'una muntanya. La idea era arribar allà abans de que fes gaire calor (és a dir, abans de les 10h...) i després anar a veure unes cascades que estaven a prop. Cal dir, que la muntanya on està el temple està envoltada d'un parc natural. Així doncs, amb la idea de passar el dia pel temple i el parc i tornar després de dinar, vam sortir de l'hotel. Havíem llegit que hi havia una parada oficial de songatew (són com els busos d'aquí, camionetes vermelles on hi caben unes 10-12 persones i que la gent les va parant per la ciutat i puja i baixa quan els hi va bé (i clar, el preu depèn de la distància recorreguda). A mig camí de la parada oficial, vam trobar una altra parada, i per tal de no pagar més, havíem d'esperar a que s'omplís de gent que anés cap al mateix lloc que nosaltres, al cap de mitja hora vam decidir que anàvem directes a la parada oficial, on vam haver d'esperar però molt menys. Tot i així vam pagar una mica més perquè érem 9 en comptes de 10 persones.
|
Wat Doi Suthep |
Arribem al temple Doi Suthep, amb unes grans expectatives, en tots els llocs diuen que és un temple molt maco i que té molt bones vistes. Per començar, el conductor ens dius que al cap d'una hora ens tornem a trobar (resulta que contractes l'anada i la tornada). Com? Només una hora? I les cascades? Bé, anem a mirar el temple (pagant entrada) i la veritat, hi ha molts altres temples més macos i del tema vistes no en parlem, ja que està l'ambient tan carregat que no es veia res de res... així que en 30 mins ens hem pulit el temple, les vistes i els 300 esglaons de pujada i els mateixos de baixada. Intentem mirar on són les cascades i estan just baixant, així que li diem al conductor que si pararem allà. El conductor no ens vol entendre o no es vol fer entendre, així que de moment tornem a ser tot el grupet al songatew de baixada. De cop el conductor para, i ens diu que allà són les cascades que si volem baixar, però que hem de pagar-li ja. I després agafar un altre songatew perquè ens acabi de baixar a la ciutat. Òbviament no anàvem a pagar dos cops pel mateix i menys per unes cascades que probablement portarien poca aigua i ben segur que les de la Vall d'Aran són més maques.
|
Gent pregant al temple Doi Suthep |
Són les 10.30h del matí i ja tornem a ser al centre de la ciutat. I ara què? Ja em fet tots el plans que teníem...a més que després de la baixadeta amb corbes jo estic una mica marejada, així que decidim tornar a l'hotel, descansar i pensar què fer després i... demà! Aquí a Chiang Mai, hi ha moltes activitats per fer (trekkings, visites parcs d'elefants on no sempre els tractaran bé, visites a tribus indígenes, que ara més aviat són persones en un zoo....), sempre i quan paguis (i bastant).
|
I ara què fem? Entre les flors falses del temple |
Finalment, acabem sortint a les 17h o així per anar cap al bazaar de nit (el qual "obren", està muntat, a les 19h...) i passejar una mica. No hi ha gaire cosa a fer, i anem fent temps, fins i tot ens mengem un pad thai al carrer musulmà a les 18h..., per cert, el carrer musulmà s'ha de veure, totes les paradetes amb menjar a un preu molt més baix que les no-musulmanes i bé, com era d'esperar està ple de musulmans. Passejant trobem un lloc que sembla prou tailandès, cosa que és difícil trobar en segons quina zona de Chiang Mai. És una ciutat "massa" preparada pels turistes. Allà acabem sopant una amanida de papaia (típica d'aquí) i un bol de sopa amb diferents coccions del porc. I de postres un sticky rice amb mango, "arròs pegalós" i molt dolç amb mango, postre de temporada!
|
Amanida de papaia picant |
Un cop s'ha fet de nit (a l9h i poc) tornem a passar pel bazaar que ja té una mica més d'ambient i en un altre mercat adjacent hi ha una carpa amb un escenari que fica que faran actuacions gratis. Allà ens quedarem prenent un batut i mirant una parella cantar, un grup de joves ballant i un tipus de dansa tailandesa. Però el més divertit va ser el crío d'una parella de turistes (alemanys?) que es posava a ballar just davant de l'escenari entre actuació i actuació!
|
Sopa de fideus i porc en diferents preparacions |
I demà? Ja veurem què fem!
Esther