Ja som al nord, ja som a Mae Salong!

22 maig - Ruta per pobles tribals des de Doi Mae Salong (també coneguda per Santakhiri/Santihkiri) (Part 1)

Aquest matí a les 8h ens estava esperant l'última cosa inclosa al timo-pack: un taxi fins a Mae Salong (a uns 70km de Chiang Rai). Semblen pocs quilòmetres, però l'última part del trajecte com podeu imaginar és ple de petites corbes sumat a una carretera no gaire ampla. Mae Salong és també el nom de la regió, la qual fins fa no tants anys estava plena de plantacions d'opi, les quals avui dia s'han transformat en plantacions de te, concretament te Oolong. Bàsicament aquesta regió està habitada per immigrants xinesos, això fa que molts cartells estiguin en xinès (o una variant del xinès). En aquesta regió també es troben petits pobles constituïts per tribus provinents de Xina, el Tíbet i/o Burma (Myanmar). Després de visitar el museu de tribus a Chiang Rai tenim una millor idea de les diferències entre tribus (vestuari, rites, construccions de cases), cosa que ens ajudarà per tal d'identificar cada tribu i no tocar el que no es pot tocar o bé no fer fotos a segons quines coses. També cal preguntar sempre a les persones si se'ls hi pot fer una foto, donat que molts són animistes i si els hi fas una foto senten que han perdut part de la seva ànima.

Entrada al poblat Lahu proper a Doi Mae Salong

Bé, al cap d'una mica menys de dues hores ja som a Doi Mae Salong a un guesthouse el qual hem triat nosaltres! Per fi som lliures! I a més no fa calor! Som a més de 1000m d'alçada respecte el nivell del mar, i es pot dir que ens trobem a les muntanyes del nord de Tailàndia, i es nota! A més a més, el cel està una mica ennuvolat i sembla que en algun moment es ficarà a ploure...

Casetes d'un poblat Akha des dels voltants de Mae Salong

El propietari del guesthouse ens dona un mapa (sense cap tipus d'escala) el qual ens ajudarà una mica en fer una ruta a peu per tal de visitar algunes d'aquestes tribus situades a les muntanyes de Tailàndia. Cal dir, que a partir d'un altre blog (quan pugui ficaré l'enllaç) ja sabia de l'existència del mapa, les tribus i el camí que no havíem d'agafar, ja que el mapa no és gaire explicatiu...

Camps de te Oolong

Al cap d'una horeta arribem al primer poblat, en aquest cas es tracta d'un poblat de la tribu Akha, hi ha casetes de bambú, però també cases una mica més modernes. Realment només veiem una dona gran vestida amb el vesutari identificatiu dels Akha, la qual no ens deixa fer-li fotos. Després entrem a un altre poblat (resulta també ser Akha) i una altra dona va vestida completament amb el vestuari identificatiu dels Akha, però aquesta ens ofereix una espècie de prunes i també ens ensenya coses que ha fet per tal de vendre'ns-les. Puff... però ens desfem de seguida i continuem amb el nostre camí. Al cap d'una estona trobem una intersecció on el desviament ens portarà a un poblat Lahu, el nom de la vila és Ja Bu Si (Jabusee), posa que està a 3km però el que no esperavem és que havíem de baixar fins a la vall! Al cap de mitja hora baixant (i pensant en la pujada de tornada que ens esperarà) passen dos nois amb moto (una moto per cap) i es paren. Ens diuen que pugem que ens porten al poblat (bé, ens diuen és un eufemisme per dir que amb signes entenem això). Això fa que en 5 minuts en moto arribem al poblat. El poblat està format per unes 15 cases de bambú i altres materials (fusta), res de totxo o ciment. Hi ha unes quantes gallines sueltes i algun que altre porquet. Només entrar ens trobem a una parella de mitjana edat que ens convida a passar al porxo de casa seva i ens ofereixen té a un recipient de bambú! Òbviament l'acceptem i el bebem (tot i que no està calent i no té gaire gust a te...). L'home ens fa passar a casa seva per ensenyar-nos uns posters on surt ell en un programa del govern tailandès per millorar i desenvolupar aquest tipus de poblats. També veiem que té fotos (de la seva filla suposem, ja que ells no parlen anglès i nosaltres no parlem tailandès ni potser la seva variant...) que es veu que ha anat a la universitat i ara viu a un altre lloc. Al cap de 5 minuts arriba una dona més jove amb una cistella plena de lichis (el nord de Tailàndia està ple d'arbres fruiters, entre ells de lichis). I com era d'esperar ens ofereixen. I aquí estem, menjant lichis amb una parella de Lahu (no sabem de quin color perquè porten roba normal, hi ha diversos tipus de tribus Lahu i es diferencien pel color dels vestits).



Esther