El passat fosc de Cambodja

20 juny - El genocidi cambodjà

Un bon esmorzar al Central Market

Aquest matí hem anat a esmorzar al Central Market que el tenim just al costat del nostre hostel. A la Esther avui ja li toca el segon dia de Malarone però sembla que ja està molt molt millor, només amb un dia ja li ha canviat la cara i els ànims. Bé, igual massa ràpid doncs després d'anar a esmorzar i prendre's el Malarone li vaig dir que estaria bé tornar al hostel a descansar una mica doncs és normal que el Malarone doni nàusees així que millor no moure'ns massa just després d'esmorzar. Com us podeu imaginar la Esther no em va fer ni cas així que després d'esmorzar una deliciosa sopa amb mil coses que no sabria dir que són vam sortir a fer una volta prop del mercat. Malauradament, com era d'esperar, als 30-40 minuts la Esther va deixar de caminar i va dir que es trobava malament i que tenia nàusees .... així que caminant molt lentament i fent parades vam anar fins el hostel, per sort no estàvem ni a 5 minuts caminant, espero que com a mínim demà em faci més cas i després d'esmorzar tornem al hostel i descansi una horeta ...

Bé, després de descansar una mica i pair el Malarone sembla que ara l'Esther ja es troba bé així que anirem a visitar una mica Phnom Penh. L'atracció més rellevant de la ciutat és el museu del genocidi però aprofitem per anar-hi caminant per anar descobrint una mica altres atractius de la ciutat. Realment llevat d'un parell de edificis oficials històrics no hi ha massa cosa i en general tampoc és una ciutat molt maca. Però ja ens esperàvem una mica això, doncs la història recent de la ciutat i de Cambodja és bastant convulsa. Només per a que us feu una idea al 1970 Phnom Penh tenia uns 500.000 habitants i al 1978 tenia 32.000 i ara 2.000.000. Quan es va instaurar el règim dels khmers vermells al 1975 es va obligar a la immensa part de la població del país que abandonés les ciutats i anés a treballar al camp així que Phnom Penh es va convertir quasi en una ciutat deserta només habitada per alguns funcionaris del partit.

Un dels edificis de la presó S21

Les absurdes normes de la presó

Bé, parlem del museu del genocidi, el Tuol Sleng. Ja havíem llegit que era una experiència prou dura però crec que és de les coses que s'han de veure un cop per creure-les. El museu és de fet un antic institut reconvertit a la presó de seguretat S21 durant el període dels khmers vermells (1975-79). Era un centre d'interrogació i tortura, aquí arribaven de tots els racons del país les persones que el règim havia capturat, el entrar feien una fitxa extremadament detallada de cada pres i li donaven a escollir tres opcions de confessió: si era un espia rus, americà o vietnamita. Si el pres no confessava, com us podeu imaginar, tenien un gran ventall de tortures per "ajudar-lo" a recordar. Un cop tenien la confessió per escrit i firmada el pres era traslladat al camp d'extermini a les afores de Phnom Penh. Dit així sembla la descripció de un centre de interrogatori com el de qualsevol règim dictatorial de l'últim segle, però no, és molt més... Primer de tot d'aquí ningú podia sortir-ne, si et detenien i et portaven al S21 cap dels funcionaris es podia ni plantejar que fos un error, havia estat el regim qui l'havia capturat i com el règim no s'equivoca ... A cada confessió cada pres havia de donar uns 15 o 20 noms de col·laboradors seus que clarament seran els següents a arribar a la S21, i clar un sistema com aquest no pot durar molts anys simplement perquè acaba amb la població. El que més em va sorprendre és que realment els funcionaris que hi treballaven es creien el que feien, i el règim tenia eines per a que sigui així, per exemple aquell torturador que es passava amb la tortura i provocava la mort del pres sense haver aconseguit la confessió era internat com a pres al mateix S21 acusat de traïció i col·laboració amb estrangers per evitar les confessions i després que dones el nom de 15 persones més anava al camp d'extermini... Al camp hi havia assignat un metge que essencialment el que feia era injectar vitamina C als torturats per a que poguessin aguantar més sessions fins aconseguir confessar. I clar tot això ho feien amb un perfecte rigor així que hi ha la fitxa de cada pres que va entrar al S21, fotografies del procés i quina va ser la seva confessió abans d'executar-lo al camp d'extermini. Per exemple hi havia una confessió d'una antiga infermera que després de setmanes de tortures que millor no descriure va acabar fent una confessió: va confessar treballar per els americans com a sabotejadora, la seva feina consistia en cagar dins del quiròfan per així contaminar-lo i provocar la mort dels pacients! Realment és difícil tractar d'entendre com de surrealista seria el règim com per creure's una història semblant.

Després d'un dia de tortures a la nit lligaven
 als presos en aquesta mena de manilles comunes

Moltes d'aquestes històries les vam veure en un vídeo que projectaven dins del mateix museu, a una de les antigues sales de tortura on tres supervivents (els van alliberar quan va caure el règim) i uns quants antics torturadors parlaven anys després. El vídeo realment explicava històries esgarrifoses però una cosa que no esperàvem és que sembla que en el discurs modern de Cambodja els que volen també ser tractats com a víctimes són els antics torturadors!. La idea que pretenen donar es que els torturadors són tan víctimes com els presos supervivents perquè estaven vivint amb por tant de no aconseguir les confessions i acabar executats o passar-se amb la tortura i acabar executat. Em sembla bastant al·lucinant que s'atreveixin a fer aquestes comparacions...

Després de 4 anys d'horror el règim dels khmers vermells va ser aniquil·lat amb l'ajuda dels eterns enemics dels Cambodjans, els Vietnamites. Però l'embolic no acaba aquí, doncs el rei que va ajudar als khmers vermells al poder va ser el que fins fa un parell d'anys continuava governant fins fa un parell d'anys i fins fa res ho va fer amb el suport de nacions unides. Aquest mateix rei ha abdicat tres vegades i de fet és, segons el llibre Guiness, la persona que ha tingut més càrrecs polítics diferents al llarg del s.XX... realment la guerra freda va fer de tota la regió de la Indochina un desastre a repartir però Cambodja és de les que va sortir més malparada ...

Teixi

Els mosquits de fa 10 dies ...

18-19 juny - Malària

Ja hem comentat que fa uns tres dies que l'Esther es trobava una mica malament. Després de contactar amb el metge a distància que teníem assignats de l'Hospital del Mar per emergències sembla que tot apunta a una infecció estomacal d'algun tipus així que avui ja és el tercer dia d'antibiòtics i sembla que la febre no ha tornat.

Després de tres dies visitant temples avui la nostra intenció era passejar una mica per la ciutat de Siem Reap i agafar-nos el dia una mica de relax. Fa dies teníem pensat agafar avui el bus cap a Phnom Penh, però hem preferit retrasar-ho donat que l'Esther ha estat una mica malalta, millor agafar-se un dia amb calma. De fet el hostel on estem té una petita piscina que fa dies que volem provar però encara no hem tingut l'ocasió així que avui era l'excusa perfecta.

 Aquest era el plan però aquest matí només despertar-se l'Esther tenia ja molt mal de cap, no tenia febre però no es trobava gens bé així que més que fer una volta per la ciutat, el que hem fet és quedar-nos a l'habitació i moure'ns només per baixar a esmorzar i a dinar doncs la pobre no s'ha mogut massa del llit. Hem tornat a contactar amb el metge del Hospital del Mar per demanar consell però sembla que això del mal de cap pot ser normal així que no ens hem de preocupar simplement, ha de descansar i tenir paciència.

El problema és que el mal de cap no ha marxat en tot el dia i ja al vespre ha començat a pujar-li la febre. Això vol dir que el antibiòtic que estava prenent no funcionava i ara que hem vist que la febre és intermitent (uns dies amb febre i uns dies sense) sembla que el més probable és que sigui malària. A tots nosaltres la malària ens sembla que sigui una malaltia molt greu però amb tractament i sense més complicacions no ho és tant. De fet, en el mega-botiquín que portem a la motxilla portem dues caixes de Malarone per tractar-ho en cas de que calgui.

El maleït Anopheles...(foto proporcionada per Google)

Per la malària avui en dia no hi ha vacuna, per a gent que viatja a zones tropicals on és endèmica ens han explicat que el més normal és prendre aquest Malarone una pastilla per dia com a preventiu. El problema és que té prou efectes secundaris i que per a viatges llargs com el nostre val més la pena no prendre'l com a preventiu i simplement portar-lo a sobre per si l'agafem, al menys això és el que ens van recomanar a l'Hospital del Mar. Sembla que triga uns dies a manifestar-se així que el més probable és que el mosquit Anopheles amb malària (només unes poques espècies de mosquit poden transmetre la malària) li piqués quan visitàvem les coves de Kong Lor a Laos, l'Esther sempre es ficava repel·lent i vam dormir amb mosquitera però alguna picada és inevitable...

Així que el dia 19 quan es va despertar l'Esther li vaig donar la notícia de que semblava que tenia malària i que durant 3 dies s'havia de prendre el malarone. Per acabar-ho d'arrodonir ja no podiem retrassar més el viatge a Phnom Penh doncs en un parell de dies ja tenim el vol de Phnom Penh a Austràlia així que a les 8 del matí després d'esmorzar i prendre un combo de 3 pastilles de malarone agafem un bus a Phnom Penh. Per sort el bus que havíem reservat ens venia a buscar al hostel així que no havíem d'estar esperant a l'estació de busos o fer que l'Esther hagués de carregar la seva bossa.

El luxós bus a Phnom Pehn a la parada  per dinar

El bus era "luxurious VIP bus" però com podeu veure a la foto, era el típic bus asiàtic que segurament a Europa no hagués passat la ITV però ja estem una mica acostumats a aquest tipus de transport. Al bus hi anava també la Marie, una noia francesa que vam conèixer a Don Det ja fa una setmana i amb la que sembla que coincidirem fins que marxem de Cambodja. El trajecte de Siem Reap a Phnom Penh són unes 7 hores... per sort sembla que el malarone li ha fet efecte prou ràpidament i li ha baixat la febre de cop però encara està molt feble...

A la tarda arribem a Phnom Penh i l'Esther sembla que està molt millor, així anem al hostel i només sortim a sopar una mica a veure si aquesta nit descansa una mica més.

Teixi

Últim dia de temples

17 de juny - Ja acabem amb els temples d'Angkor

Reparant la roda entre gallines

Avui l'Esther també es troba prou bé així que sembla que l'antibiòtic funciona. Avui és ja l'últim dia que visitarem temples i anirem al que es diu Banteay Srei.  Un temple molt popular entre els turistes però molt allunyat del grup principals de temples que vam visitar els dos últims dies. De fet està a més de 25km d'ells així que igual que l'últim dia agafarem el tuktuk del hostel per anar-hi.

Ja vam parlar que l'últim cop que vam agafar el tuktuk el vam tenir que canviar abans de sortir perque tenia la roda punxada. Avui el nostre conductor ja s'ha assegurat que tot estava bé doncs avui el camí és prou més llarg. Però... quan ja portàvem uns 40 minuts de camí hem punxat una roda. Bé, hem notat que hem punxat doncs el nostre conductor no ens ha dit res simplement anava molt més lent. Després d'anar per una carretera no massa recta amb una roda punxada durant uns 5km hem parat en una petita caseta al costat de la carretera per arreglar-ho. El conductor ens ha dit que no ens preocupèssim i que en un moment estarà arreglat. En quant han desmuntat la roda ja s'han adonat que no tenia una punxada si no dos i bé lo de un moment ha estat quasi una hora. Al costat d'aquest petit taller de reparació de rodes hi ha una petita tenda i allà hem estat esperant.

Això té més de 1000 anys?

Passat aquest petit incident ja hem continuat la nostra ruta fins arribar a Banteay Srei. A diferència dels altres que hem vist aquest no està rodejat d'altres construccions si no que està aïllat en mig del no res i és molt més petit que qualsevol dels altres. Però segons la lonely aquest es la "joia de la corona" de fet Banteay Srei vol dir la ciutat de les dones perquè es diu que els seus gravats són tan delicats que no poden ser obra d'un home. I bé després d'anar-hi sí que estic d'acord amb la denominació de la "joia de la corona", de fet tot sembla fins i tot massa perfecte per un temple acabat al 927.

Després d'una bona estona visitant el temple hem tornat al grup principal a veure els temples que ahir no vam tenir temps de visitar. Perquè clar que Banteay Srei sigui molt més petit que els dels altres dies no vol dir que es pugui visitar en menys d'una hora i mitja ... El següent a la llista és Takeo, ja estem bastant saturats de temples i no ens impressiona molt però com tots continua sent espectacular.

Banteay Srei

Ja estem prou cansats però abans de tornar cap al hostal fem una parada a Angkor Wat el més gran de tots que vam visitar el primer dia però ja que l'Esther no es trobava del tot bé millor fer-hi una volta de nou. Una de les coses que recomanen totes les guies es pujar fins l'últim pis per veure les vistes però tenim molta sort i just quan ho anavem a fer es fica a ploure i en aquest temple es tanca l'accés a l'últim pis en cas de pluja així que ens quedem amb les ganes de pujar fins dalt. Al tornar també volíem provar la pisicina del hostel però amb pluja sembla que no és el millor dia per fer-ho ... a veure si demà tenim millor sort.

L'últim nivell de Angkor Wat, tancat per la pluja

Última foto als temples amb Angkor Wat al fons

Teixi

Segon dia a Angkor

16 de juny - Més temples però canviem les bicis per un tuk-tuk

El nostre tuk-tuk

L'Esther sembla que després de l'antibiòtic d'ahir es troba molt millor i no vol quedar-se sense fer res, així que avui també ens passarem el dia visitant temples. Ahir vam fer el primer recorregut pels temples d'Angkor amb bici però avui canviarem la bici per el tuk-tuk. Els temples més propers encara es poden fer amb bici però és una bona estona i amb la calor es fa prou pesat. El tuktuk, aquesta mena de moto amb remolc de la foto, són només 18 dòlars per tot el dia i ens porta i ens espera a tots els llocs que li diem així que val molt la pena. El tuktuk l'agafem directament del hotel on estem, el Yellow Hostel, però tenim una mica de mala sort i en quant pugem ens adonem que tenim una roda punxada, per sort encara no hem ni sortit i com que el hostel té més d'un tuktuk agafem un altre i cap problema.

Sembla difícil però el conjunt dels temples d'Angkor és tan gran que fins i tot passant tot el dia anant amb el tuktuk d'un lloc a un altre sembla que avui no ens acabarem els temples més importants i que encara ens quedaran moltes coses per veure demà.

La primera parada que fem avui és Prasat Kravan un temple del que sembla que només queden 5 grans columnes això si perfectament decorades amb gravats mitològics i fins i tot llargues inscripcions khmers. Després d'aquesta primera parada ens dirigim a Srah Srang un conjunt de petites runes al costat d'un dels llacs artificials de Angkor, segons el que diuen totes les guies és un bon lloc per veure la sortida del sol però ara estem a l'estació seca i com que el sistema d'antics canals ja fa segles que no funciona el llac està prou sec així que no sembla tan espectacular com ens semblava que seria. De fet els khmers van construir no només aquest llac (prou petit només fa 700 x 350 m) si no dos enormes llacs de més de 8 x 2 km amb illes centrals on com us podeu imaginar també hi van construir enormes temples i tot això fa més de 1000 anys...

La natura devorant Ta Prohm

Després d'aquest llac sec hem anat al següent temple del nostre recorregut, el Ta Prohm. Aquest si que és molt diferent a tots els que hem vist fins ara i no per la seva arquitectura que és molt semblant si no perquè en aquest es va decidir no treure tota la vegetació que hi va créixer després de que va ser abandonat. Així que hi han parts on enormes arbres han crescut quasi devorant parts senceres del temple. L'efecte és molt sorprenent i et fa pensar si és el temple el que aguanta els arbres o al reves.

L'arbre encara ha deixat un petit forat per passar

Les hores van passant i anem veient un parell de temples més però en cert moment i quasi sense adonar-nos comença a ploure bastant. La pluja ens agafa just entre la muralla exterior i l'entrada a un temple, per sort estem a prop de una petita caseta improvisada que venen artesania i begudes i ens fan un lloc a sota de la taulada de fusta. Allí ens quedem més de 40 minuts esperant a que pari una mica de ploure. Just des d'on estem es veu la porta d'entrada al temple i un grup de turistes que estan allà esperant com nosaltres a que pari de ploure per poder moure's. Per sort amb la mateixa velocitat amb la que ha començat a diluviar deixa de ploure i en qüestió de minuts surt el sol. Així que aprofitem i visitem el temple de Preah Khan. Suposo que objectivament no és molt diferent als que ja hem vist però a nosaltres ens sembla el millor de tots. Està tot mullat, ple de bassals i arbres enormes i tot això fa que sembli més espectacular que qualsevol altre. Ens trobem a un parella de xilens amb la que ja hem parlat algun cop aquest matí i sembla que també estan d'acord en que ara just després de la pluja és el millor moment per visitar Angkor.

Esperant a que deixi de ploure

Ja se'ns ha passat quasi tot el dia i tot i que li diem al nostre tuktuk que encara volem veure Ta Keo i algun més ell ens insisteix en només anar a un més perquè ja quasi són les 17:00 i ja tanquen i no es poden visitar. Li fem cas i deixem Ta Keo per el dia següent si tenim temps. Malauradament sembla que això de la hora simplement era una excusa per tornar abans... És trist però a vegades no te'n pots fiar ni del que diu el teu taxista, però no passa res ja hi anirem demà!

Preah Khan just després de la tempesta

Teixi

Primer dia als temples d'Angkor

15 juny - En bici fins a Angkor Thom

El nostre mitjà de transport avui

Després del dia en la furgoneta avui hem anat a visitar els temples d'Angkor. Els temples d'Angkor és un conjunt gegant de temples de l'era daurada del imperi khmer entre els segles IX i XV. Prop de Siem Reap hi han més de 100 temples. Els temples estan repartits al llarg de decenes de kilòmetres així que anar-hi caminant no és una opció massa pràctica. La idea per avui era llogar unes bicis i anar als temples.

Ahir quan vam anar a sopar per el centre vam trobar un lloc on semblava que tenien unes bicis de passeig que vam pensar que anirien bé per anar fins als temples. En total anar fins a Angkor Thom, els temples que volíem anar avui eren uns 8 km i per sort el dia era núvol així que no feia massa calor per anar en bici. El camí fins sortir de la ciutat de Siem Reap és bastant agobiant perquè hi ha prou trànsit i com ja fa mesos que experimentem aquí si els cotxes i motos poden passar a menys d'un pam d'una bici ho fan sense dubtar-ho ni un segon. Un cop es surt de Siem Reap el camí és molt més tranquil. A l'Esther lo d'anar en bici no li ha agradat massa però crec que és perquè encara està una mica malalta tot i que sembla que amb els ibuprofenos es recupera ràpid. Hem agafat l'entrada de tres dies al parc dels temples doncs amb menys dies és molt difícil veure alguna cosa i l'altra opció d'agafar una entrada per a 7 dies és massa.

Bayon, el temple de les mil cares

Avui la nostra idea era veure alguns dels temples d'Angkor Thom, el recinte emmurallat on fa segles (del IX al XIV aproximadament) hi havia la capital del imperi khmer. És un gegantí quadrat de 5km de costat encerclat per un fossar de 100m d'ample! Just al centre d'aquesta antiga ciutat hi ha Bayon, el primer temple que hem visitat, un gegantí complex amb més de 50 torres decorades per cares que miren als 4 punts cardinals. Inicialment el imperi khmer era de religió hinduista però al llarg dels anys es va anar canviant la religió oficial del hinduisme al budisme, un altre cop al hinduisme i així successivament... Així que entre els temples d'Angkor hi han temples budistes, hinduistes, budistes reconvertits a hinduistes, hinduistes reconvertits a budistes i fins i tot temples multireligiosos però per nosaltres sense mirar la guia és quasi impossible dir de quin tipus és cada edifici.

En aquest cas, el Bayon sembla que va començar sent budista i que les enormes cares que miren en totes les direccions son retrats del rei del moment, Jayavarman VII. Ja només amb les cares i la mida del Bayon sembla que hi ha prou per ser un monument digne de visitar però a més sembla que una gran part de les parets estan decorades amb gravats que representen des de mitologia fins a la vida quotidiana a l'imperi khmer, sembla que en aquest edifici hi ha més de 2km de relleus.

Un dels murs de Bayon

Després d'aquest monstre hem anat a veure altres edificis menys importants: els palaus reials, altres temples, ... Tots ells són espectaculars i cadascun d'ells per separat seria digne de visitar per si sol. Fins i tot el pont d'entrada a la ciutat enmurallada d'Angkor Thom està decorat per centenars de figures enormes que representen als deus i els dimonis lluitant per aconseguir el nèctar de la immortalitat. El problema és que, com sempre en els últims mesos, a mesura que avança el dia la calor comença a ser insuportable i quasi no es pot fer res. Així que després de uns quants batuts gelats per passar la calor agafem les bicis per tornar al guesthouse.

La porta a Angkor Thom i els deus i dimonis

De camí de tornada a la ciutat de Siem Reap passem per Angkor Wat, el temple més important de tots els de Angkor. Segons diuen és l'edifici religiós més gran del mon! i segons Tripadvisor és l'atracció mundial que més val la pena, per sobre del Taj Mahal o el Machu Picchu! La forma és molt semblant a la resta de temples que hem vist al matí a Angkor Thom però molt més gran que qualsevol d'ells. Aquest temple sembla que és l'únic que ha estat actiu des de la seva construcció doncs quan els khmers van ser derrotats per els tailandesos es van abandonar tots els temples i edificis excepte Angkor Wat, on es va quedar un grup de monjos budistes fins als nostres dies.

A la tarda sembla que la Esther encara té febre però ara amb l'ibuprofeno ja no millora així que després de parlar-ho amb els metges que ens van vacunar abans de marxar començarà amb un antibiòtic a veure si funciona. De moment sembla que si...

Angkor Wat

Teixi 

Tornem a canviar de pais!

14 de juny - Arribada a Siem Reap

Sorprenentment la ruta blava és la que fa tothom

Avui l'objectiu ha estat anar de l'illa de Don Det fins Siem Reap a Cambodja, ciutat coneguda per els enormes temples d'Angkor. En principi hauria de ser un trajecte fàcil però amb el temps que portem aquí al sudest asiàtic ja hem après que cada trajecte no és tan senzill com sembla. Aquí a l'illa de Don Det hi han molts llocs on venen un ticket directe fins a Siem Reap per uns 50 $. A les 8 del matí s'agafa el vaixell per sortir de Don Det i si tot va bé s'arriva a Siem Reap a les 23:30. El sorprenent és que ja fa uns anys que hi han dues carreteres diferents per anar a Siem Reap des de la frontera amb Laos i el ticket que venen des de Don Det va per la opció més llarga (arriba si tot va bé a les 03:00 del dia seguent). Buscant una mica per internet vam descobrir que hi ha un altra opció: hi ha una empresa, AVT, que et porta de la frontera de Laos fins a Siem Reap per la carretera curta i per 23 $ més de la meitat del preu i arriba a les 19:00. Així que l'elecció estava clara.

Vam comprar els tickets d'AVT per internet i a Don Det només vam comprar per 5 $ el trajecte fins la frontera. La nit anterior vam conèixer al nostre guesthouse la Marie, una noia Alemanya que també farà amb nosaltres i de la mateixa forma el trajecte fins a Siem Reap. Segons el que ens havien dit a les 8:00 sortia des de la platja un petit vaixell que ens portava fins la costa i d'allí havíem d'agafar un bus fins la frontera. Ja són les 8:00 i l'únic que hi ha a la costa són uns 40 turistes amb bosses que difícilment poden entrar en un petit vaixell laosià. Passats uns minuts arriba un home que comença a recollir tickets i a ficar gent al seu vaixell però només aquells que han comprat el ticket amb ell, els altres han d'esperar. 10 minuts després ja ve algú que sembla que si que ens vol ficar en un altre vaixell amb el ticket que tenim. La següent parada és l'estació d'autobusos de Nakasang. Allí està esperant un laosià amb un anglès perfecte que els intenta convèncer de que li donem els passaports i que ell ens tramitarà el visat per Cambodja. Ja ens havien avisat d'aquestes persones, són de les poques persones a Laos que parlen angles i treballen per la companyia de busos, al parlar bé anglès convencen als turistes que el més senzill és donar-li els passaports i els diners i que ells tramiten els visats. La realitat és que no hi ha cap problema en fer-ho un mateix a la frontera i òbviament t'estalvies les comissions ocultes d'aquests personatges.

Això és el que ens espera a Siem Reap

Però bé encara que un pot evitar una mica a aquestes persones que et tramiten el visat el que un no pot evitar de cap manera són les comissions no massa legals que cobren els policies fronterers. Per sortir de Laos cal un segell al visat per marcar que has sortit del país i aquest segell val 1 o 2 dòlars americans depenent de si és festiu o no. I metres més enllà al entrar a Cambodja s'ha de pagar el visat, oficialment són 30 dòlars americans però en aquesta frontera sempre cobren 35 així que no hi ha massa cosa a fer.

Mirant una mica per internet això hauria de ser un lok lak

Un cop a Cambodja ens està esperant un home de AVT, després d'esperar a que creuïn tots els que havien contractat el servei, ja ens fiquen en una furgoneta camí de Siem Reap. A mig camí uns locals paren a la camioneta i després de parlar una mica amb el conductor en khmer entren tres cambodjans a la furgoneta. Crec que simplement tenien que anar a Siem Reap i que millor manera que fer-ho gratis. Després d'unes hores de camí la furgoneta para a Stung Treng sembla que per dinar una mica a un restaurant d'AVT. Mitja hora més tard ja ens criden per marxar, ara en un altra furgoneta una mica més petita que va completament plena. Havíem llegit bones crítiques d'AVT dient que el servei era bo, que hi havia lloc per ficar les cames però ... avui hem de dir que no ha estat així, estem com en una llauna de sardines. Com a mínim l'aire condicionat funciona. No sé si per l'efecte de la llauna de sardines l'Esther comença a tenir mal de cap però sembla que amb un ibuprofeno ja està millor. Per sort a les 19:00 arribem a Siem Reap com ens havien dit. I sorprenentment tenim transport gratuït fins el nostre guesthouse!, no ens cal buscar i regatejar un tuktuk!

Després de deixar les coses anem a fer una volta per el centre cap al night market. Així a primera vista Siem Reap sembla mooolt més turístic que qualsevol lloc de Laos. Sembla que tothom parla anglès! Acabem anant a sopar a un lloc que sembla una mica turístic però el menjar no ens agrada gens, hem demanat un suposat plat típic khmer (lok lak) i ens han servit pollastre amb arròs i ketpchup, no sembla molt autèntic. Per els propers dies ens haurem d'allunyar una mica del centre.

Teixi

Pinzellada de Cambodja

Ruta Cambodja (bé... ruta curta)

Donat que no tenim gaire temps per visitar Cambodja (ja hem retrassat els vols a Austràlia per poder estar 10 dies més a Laos) només veurem el que tothom considera més rellevant i fins i tot és el número 1 de monuments per visitar a Trip Advisor: els temples d'Ankor, propers a la ciutat de Siem Reap, teníem previst visitar el poble flotant de Kompong Luong, però crec que ho haurem de deixar per a la propera volta al món! I bé, també anirem a la capital Phnom Penh donat que el nostre vol surt des d'allà.

Ruta prevista però que només farem Siem Reap i Phnom Penh

Per què Tailàndia, Laos i Cambodja?

Per què Tailàndia, Laos i Cambodja?

Un cop decidit que visitariem el sud-est asiàtic, calia decidir quins països serien els seleccionats dels 11 països que formen aquesta regió.

La millor forma de triar (si és que no teniu ni idea d'on anar) és demanar consell a gent que hi hagi estat (recentment) per la zona i buscar informació sobre cadascun d'ells. Finalment, vam triar tres països pels quals podiem accedir d'un a l'altre per terra. D'aquesta forma minimitzariem el transport i gastariem menys en vols (que acostumen a ser més cars que els busos o trens).

Tailàndia: molta gent, bé, es pot dir que la majoria de gent que visita el sud-est asiàtic passa per aquest país. Ara bé, Tailàndia és un país força gran i amb regions molt diferenciades. Què ens interessa d'aquest país? Les platges o la muntanya i el seu interior? Donat que ja visitariem Australia, Nova Zelanda (tot i que a l'hivern...) i les illes Fiji, no necessitàvem més platja, i sincerament el nord de Tailàndia semblava molt més interessant (a nivell cultural) i menys turístic que el sud, a més a més, que segurament és més econòmic. Tailàndia també és coneguda com a centre gastronòmic de la regió (i com que no ens agrada menjar bé....ni provar coses noves... doncs allà que anàvem sense pensar-nos-ho! ;))

Laos: tothom que hi havia estat ens havia dit que era el país més tranquil de la regió i també el menys turístic (tot i que això està canviant). Per tant, per què no explorar-lo? Cal tenir en compte que és un dels països amb més mines antipersona sense desactivar, però si segueixes els camins marcats i no t'endinses pel bosc no hauria de passar res.

Cambodja: Sincerament, pel que haviem llegit no ens interessava gaire més que els temples d'Ankor (visita obligada si estàs a prop). El que de moment més m'ha sorprés (quan torni segurament serà alguna altra cosa) és que fan servir més el dolar americà com a moneda que no pas la seva moneda pròpia (riel cambodjà). També cal dir, que teniem previst passar un parell de mesos recorrent el sud-est asiàtic, i si feiem Tailàndia i Laos quasi senceres, pocs dies ens quedarien per a Cambodja.

Esther