Camí de la frontera amb Laos

24 de maig - De Mae Salong a Chiang Khong

El primer songathew

Avui la idea era deixar Mae Salong i anar a Chiang Khong per al endemà creuar la frontera amb Laos. El propietari del guesthouse de Mae Salong ens va dir que per fer això el millor era agafar un songathew just des del guesthouse fins a la carretera principal i d'allà agafar un bus fins a Chiang Rai i després un altre bus a Chiang Khong.

Ens havia dit que el primer songathew passava a les 7 així que quan faltaven pocs minuts fins les 7 anem a recepció amb les bosses i li recordem que volem anar a Chiang Rai. El propietari ens ofereix unes cadires per esperar i fins i tot un té. A les 7:30 més o menys apareix un songathew per el carrer principal del poble però no s'atura al guesthouse, el propietari ens diu que no ens preocupem que "ara torna". Això ens sembla una mica estrany doncs el carrer principal és una carretera i sembla que els dos sentits són prou diferents. Als 10 minuts efectivament sembla que el songathew torna però torna a no parar i no ens veu quan l'indiquem que pari. El propietari ja ens veu una mica mosquejats i diu que és culpa del conductor que cada dia ha de parar i avui no ho ha fet però que no ens preocupem que en una hora passarà un altre. Així que ens toca esperar una hora més, quan veiem passar un songathew per tercer cop ara si que ens para i li intentem explicar que volem anar a Chiang Rai. Al cap d'una estona pugen 3 persones més al songathew i sembla que cap d'elles parla gens d'angles. A la mitja hora de recorregut arribem a la intersecció amb una carretera més gran i allí ens deixa el songathew, just en aquell punt hi ha un altre songathew que ens diu que si quan li diem que anem a Chiang Rai. Després de mitja hora més arribem a una altra intersecció amb una carretera més important on com us podeu imaginar el songathew para però hi ha un altre esperant que ens sembla que va a Chiang Rai. I finalment un altre cop una mitja hora més tard arribem a l'estació de busos de Chiang Rai. Sembla que el preu del songhatew per aquesta zona és sempre 30 Bahts doncs en tots tres hem pagat exactament el mateix i sembla que els tailandesos que han baixat abans sembla que han pagat el mateix, sembla que per aquesta zona als songathews hi ha una mena de tarifa plana independentment del recorregut.

Un cop ja som a l'estació ara ens toca buscar quin bus va a Chiang Rai. Per sort els cartells estan en alfabet thai i en alfabet occidental si no la cosa seria més complicada. Sorprenentment no trobem un si no dos busos que van a Chiang Khong amb 30 minuts de diferència i per el mateix preu així que agafem el primer que surt i no tenim que esperar ni mitja hora a l'estació. Un cop el bus comença el camí cap a Chiang Khong sembla que agafa un camí que no és del tot directe però no tenim pressa així que cap problema. Unes tres hores més tard ja som a Chiang Khong, sembla impossible però hem agafat quatre transports diferents!

Des de l'estació i gràcies al GPS del mòbil anem directes cap al guesthouse que havíem mirat. No us podeu imaginar com és d'útil el Google maps per viatjar a llocs així... i no cal connexió a internet! només cal haver-ho consultat abans amb internet per a que el mapa es quedi descarregat en el mòbil. (almenys amb la versió actual de l'aplicació)

Tailàndia i Laos separats per el Mekong

No sé que fa un taurò al costat del Mekong però ..

Chiang Khong és una ciutat estranya, només té dos carrers i tots dos paral·lels al riu, el Mekong. I la ciutat que es pot veure a l'altra riba del riu és Huay Xai, una ciutat de Laos. De fet el Mekong, en tota aquesta zona és la frontera natural entre Tailàndia i Laos. Fins fa només quatre anys la forma de creuar a Laos era en un petit vaixell que anava d'aduana a aduana, ara aquesta forma de creuar només la poden fer els tailandesos i els laosians. Tots els turistes tenen que creuar per un pont que creua el Mekong que està 10 km més al sud de les ciutats Chiang Khong/Huay Xai.

La veritat és que no hem explorat molt la ciutat però tothom ens ha dit que llevat d'algun temple poc important el més maco de Chiang Khong és passejar per la vora del Mekong. Després de fer-ho una bona estona per la tarda hem anat a sopar alguna cosa a un dels molts restaurants de la ciutat. Com a ciutat fronterera està plena de guesthouses i restaurants preparats per tots els turistes que fan servir aquest punt per entrar/sortir de Tailàndia. Sopant hem conegut dos argentins que igual que nosaltres estaven donant la volta al mon. Tot i que ells en sentit contrari així que ells just acabaven de creuar de Laos i avui era el seu primer dia a Tailàndia. De fet ja portaven molt de temps lluny de Buenos Aires, tots dos van estar més de mig any treballant a Austràlia per aconseguir diners per poder anar a Àsia i després a Europa doncs amb el que tenien d'argentina no teníen ni per començar.

Petits vaixells que creuen d'un pais a un altre

Teixi

Estem a xina o a tailàndia?

23 maig - Segon dia a Mae Salong

Monument als màrtirs xinesos

Ja portem un dia a Mae Salong però és un bon moment per explicar la curiosa història d'aquest poble. Tot comença al 1949 a Xina, la guerra civil xina ja porta temps enfrontant als partidaris de Mao Zedong i l'exèrcit del Kuomitang. Les forces del Kuomitang estan a punt de perdre la batalla i totes es retiren a Taiwan excepte dos batallons que no volen rendir-se davant de Mao. Acaben buscant refugi a fora del territori xinès, a Birmània, l'actual Myanmar. Allà van tenir que lluitar amb l'exèrcit birmà que s'oposava a la presencia d'un exercit estranger en el seu territori. El 1961 el que quedava d'aquest exèrcit, uns 4000 homes van demanar asil a Tailàndia i s'hi van instal·lar a les muntanyes de Mae Salong. La condició que va exigir Tailàndia va ser que l'exèrcit s'encarregués de controlar les forces comunistes per la zona. Aquest exèrcit anhelava fer fora els comunistes de xina i va intentar reconquerir xina vàries vegades però cap amb èxit. Així que durant anys van estar preparant-se per reconquerir xina, mantenir un exèrcit així tot i l'ajuda de Tailàndia i els Estats Units resultava molt car així que per financiar-se van transformar aquestes muntanyes en una gran producció de d'opi. Al 1971 Mae Salong tenia la refineria d'heroïna més gran de tot el Sudest asiàtic. A mesura que els anys passaven els soldats del Kuomitang van començar a abandonar les armes i anys més tard, quan les drogues ja començaven a ser un greu problema mundial, el govern tailandès va forçar que canviessin el cultiu d'opi per el del té. Per intentar oblidar una mica tot aquest passat turbulent fins i tot Tailàndia va canviar el nom oficial del poble de Mae Salong a Santikhiri (que es pot traduir com "muntanya de pau").

Avui en dia ja no hi ha res d'opi i el poble és conegut per el seu té. Sembla un poblet tailandès com qualsevol altre però és fàcil veure que la majoria de cartells no estan en tailandès si no en caràcters xinesos i que el que parlen els seus habitants no és tailandès si no el xinès de Yunnan.

Al matí, just al costat del nostre guesthouse, hi ha un petit mercat on sembla que els habitants dels pobles tribals venen a vendre les seves mercaderies. Una cosa peculiar és que l'esmorzar tradicional en aquesta zona, suposo que per la influència xinesa, són una mena de xurros amb llet de soja.

Gent de les tribus venent al mercat del matí

Després d'esmorzar hem visitat un dels monuments del poble, el monument als Màrtirs Xinesos un monument/museu en memòria dels soldats del Kuomitang que van morir lluitant ja sigui per Xina o per Tailàndia. Després de visitar aquest temple hem anat a una cafeteria a provar un dels famosos tes locals. Una de les coses curioses és que ens han donat tres sucres diferents per si li volíem ficar, un sucre "negre" que no estava cristal·litzat, un sucre "groc" que vindria a ser el sucre moreno que coneixem tots i típic sucre blanc refinat.

El té oolong i els seus tres sucres

Després del té ha començat a ploure així que hem anat al guesthouse. Quan el temps s'ha aclarit una mica hem anat a veure el Phra Boromathat Chedi, una estupa i un temple que estan a la cima de la muntanya en la que està la ciutat. Segons hem llegit el camí era una escala de 720 graons, per sort amb petites construccions de tant en tant per descansar. Al arribar a dalt les vistes no han estat tan impressionants com esperàvem perquè pujava una boira espesa per la muntanya. El pitjor ha estat que enmig del camí de baixada ha començat a ploure molt. Ens hem resguardat una mica en un petit descans a les escales però després d'esperar una mitja hora i veure que no acabava de ploure ens hem ficat els impermeables i hem baixat en quant ha afluixat una mica.

Panoràmica des del temple

Caminant per les muntanyes de Mae Salong

22 maig - De vila en vila per Mae Salong (Part 2)

Continuem l'entrada del nostre primer dia a Mae Salong:

Continuem al poblat Lahu

Un cop els hi hem donat les gràcies com hem pogut per la seva hospitalitat i ens disposem a fer un petit volt per la vila, una parella de xilens arriba en moto i al cap de res es posa a ploure. Ens refugiem a un porxo que hi ha just al mig de la vila, juntament amb els xilens amb els que parlem fins que deixa de ploure i un dels nois que ens ha portat en moto, amb el qual, degut a les diferències lingüístiques no ens podem comunicar.

Vistes a les muntanyes que envolten Mae Salong

I bé... al cap d'una bona estona, quan sembla que no ens tornarà a diluviar (o aquesta és la nostra idea), ens disposem a fer la fantàstica pujada de 3 Km..., el meu pensament és que tan de bo ens tornin a pujar en moto... sí, ha plogut, rellisca, no porten casco... però... 3 Km amb una pendent molt considerable...El fet, és que comencem a pujar, i al cap de 10 minuts de pujada sentim que ve una moto pel darrere, i endevineu qui és? Un dels nois que ens ha baixat al poblat i ara ens ofereix pujar-nos. Bé, ara som tres a una moto en pujada...però ho aconseguim!! Li donem les gràcies al noi i ens disposem a continuar la nostra ruta pels camins de pujades i baixades que envolten aquestes muntanyes.

Els nens que ens han estat envoltant

Pel camí ens trobem a un grup nombrós de nens i nenes que surten d'una escola propera, som el centre de la seva atenció, especialment perquè en Teixidó és força peludet i als nens els hi fan gràcia les seves cames (els tailandesos amb prou feines tenen alguns pels a la barba). Els hi indiquem de fer-los una foto però resulta que aleshores surten corrents. Vaaale, ho hem entès...no fotos. Continuem una mica més envoltats de canalla que a poc a poc es van bifurcant cap a les seves respectives cases (som al costat d'una altra vila), i finalment acaba desapareixent al poblat. El més monu és que una nena m'ha donat una estona la mà!

Estem xops de suor, sí, no fa tanta calor, però potser estem a 28-30 graus fent pujadetes i amb una humitat considerable (tenint en compte que de quan en quan cauen gotes). Arribem a un nou poblat (cal dir que tots els poblats semblen prou moderns, llevat el Lahu, i tenen parabòliques, motos, cotxes, i una botiga / bar), en aquest cas, es tracta d'un poblat completament xinès (només cal veure els cartells, els fanalets i l'entrada completament xina). Fem una parada per menjar uns entrepans comprats abans de sortir al Seven Eleven de Doi Mae Salong (la cadena de mini-supermercats per excel·lència a Tailàndia i la qual és molt útil per a tots els estrangers). Ara només ens queda continuar per la carretera per arribar de nou "al nostre poblat". Això es tradueix a una horeta tendint a dues, entre pujades i baixades. I a sobre ens comença a ploure! Quan només ens falten uns 20 min per arribar ens para un cotxe que ens portarà fins el guesthouse (i resulta que l'home també s'allotja allà. És un tailandès al que li agrada fugir de la calor a l'estiu).

Recollidors de te Oolong a Mae Salong

Quan per fi som a l'hotel (després d'estar 6 horetes fora "passejant"), resulta que l'escalfador d'aigua (des de Barcelona que no fèiem servir escalfador d'aigua!) està boig i fa pudor a gas.... així que anem a preguntar com funciona... Després, donat que l'hotel ofereix fer servir les seves màquines de rentar roba gratis, allà anem! També, la primera rentadora des de que vam sortir de Barcelona (eis, la primera rentadora, però que ha mà hem rentat moooooolts cops!)

Estem arribant al poble de nou!
Vistes als jardins d'un hotel resort

 Ara toca descansar per després sortir a sopar i recuperar energies per demà!

Ja són les 19h passades i fa una estona que s'ha fet fosc, així que sortim a buscar algun lloc diferent del nostre guesthouse per sopar (els xilens que ens hem trobat aquest matí ens han dit que el menjar del nostre guesthouse és barat però no especialment bo i ens han recomanat un altre lloc). Arribem al lloc recomanat, que deu ser l'únic restaurant musulmà del poble, però el qual fa un menjar ben bo! Hem provat un parell de plats a l'atzar i no ens hem equivocat de lloc!

Entrada per no deixar passar als mals esperits
a un poble Akha. No es pot tocar.

Ara bé, Doi Mae Salong o l'actual nom oficial Santihkiri (o alguna cosa escrita similar, ja que a Tailàndia tradueixen les coses a l'alfabet llatí pels sons, i de vegades separen o no paraules o les escriuen de formes diferents). A tot això, Santihkiri vol dir muntanya de pau. El que volia dir, era que és el primer lloc en que hem estat de Tailàndia on no hi ha mercat de nit! Això fa: Primer, que haguem de sopar en un restaurant (igualment barato) i l'altre que no poguem tenir una roti de plàtan de postres! La solució ha estat anar al Seven Eleven del poble a per una pasta farcida d'alguna cosa dolça similar al cabell d'àngel. I finalment, ja tornem a ser a l'habitació a punt d'anar a dormir.

Bona nit!

Esther

Ja som al nord, ja som a Mae Salong!

22 maig - Ruta per pobles tribals des de Doi Mae Salong (també coneguda per Santakhiri/Santihkiri) (Part 1)

Aquest matí a les 8h ens estava esperant l'última cosa inclosa al timo-pack: un taxi fins a Mae Salong (a uns 70km de Chiang Rai). Semblen pocs quilòmetres, però l'última part del trajecte com podeu imaginar és ple de petites corbes sumat a una carretera no gaire ampla. Mae Salong és també el nom de la regió, la qual fins fa no tants anys estava plena de plantacions d'opi, les quals avui dia s'han transformat en plantacions de te, concretament te Oolong. Bàsicament aquesta regió està habitada per immigrants xinesos, això fa que molts cartells estiguin en xinès (o una variant del xinès). En aquesta regió també es troben petits pobles constituïts per tribus provinents de Xina, el Tíbet i/o Burma (Myanmar). Després de visitar el museu de tribus a Chiang Rai tenim una millor idea de les diferències entre tribus (vestuari, rites, construccions de cases), cosa que ens ajudarà per tal d'identificar cada tribu i no tocar el que no es pot tocar o bé no fer fotos a segons quines coses. També cal preguntar sempre a les persones si se'ls hi pot fer una foto, donat que molts són animistes i si els hi fas una foto senten que han perdut part de la seva ànima.

Entrada al poblat Lahu proper a Doi Mae Salong

Bé, al cap d'una mica menys de dues hores ja som a Doi Mae Salong a un guesthouse el qual hem triat nosaltres! Per fi som lliures! I a més no fa calor! Som a més de 1000m d'alçada respecte el nivell del mar, i es pot dir que ens trobem a les muntanyes del nord de Tailàndia, i es nota! A més a més, el cel està una mica ennuvolat i sembla que en algun moment es ficarà a ploure...

Casetes d'un poblat Akha des dels voltants de Mae Salong

El propietari del guesthouse ens dona un mapa (sense cap tipus d'escala) el qual ens ajudarà una mica en fer una ruta a peu per tal de visitar algunes d'aquestes tribus situades a les muntanyes de Tailàndia. Cal dir, que a partir d'un altre blog (quan pugui ficaré l'enllaç) ja sabia de l'existència del mapa, les tribus i el camí que no havíem d'agafar, ja que el mapa no és gaire explicatiu...

Camps de te Oolong

Al cap d'una horeta arribem al primer poblat, en aquest cas es tracta d'un poblat de la tribu Akha, hi ha casetes de bambú, però també cases una mica més modernes. Realment només veiem una dona gran vestida amb el vesutari identificatiu dels Akha, la qual no ens deixa fer-li fotos. Després entrem a un altre poblat (resulta també ser Akha) i una altra dona va vestida completament amb el vestuari identificatiu dels Akha, però aquesta ens ofereix una espècie de prunes i també ens ensenya coses que ha fet per tal de vendre'ns-les. Puff... però ens desfem de seguida i continuem amb el nostre camí. Al cap d'una estona trobem una intersecció on el desviament ens portarà a un poblat Lahu, el nom de la vila és Ja Bu Si (Jabusee), posa que està a 3km però el que no esperavem és que havíem de baixar fins a la vall! Al cap de mitja hora baixant (i pensant en la pujada de tornada que ens esperarà) passen dos nois amb moto (una moto per cap) i es paren. Ens diuen que pugem que ens porten al poblat (bé, ens diuen és un eufemisme per dir que amb signes entenem això). Això fa que en 5 minuts en moto arribem al poblat. El poblat està format per unes 15 cases de bambú i altres materials (fusta), res de totxo o ciment. Hi ha unes quantes gallines sueltes i algun que altre porquet. Només entrar ens trobem a una parella de mitjana edat que ens convida a passar al porxo de casa seva i ens ofereixen té a un recipient de bambú! Òbviament l'acceptem i el bebem (tot i que no està calent i no té gaire gust a te...). L'home ens fa passar a casa seva per ensenyar-nos uns posters on surt ell en un programa del govern tailandès per millorar i desenvolupar aquest tipus de poblats. També veiem que té fotos (de la seva filla suposem, ja que ells no parlen anglès i nosaltres no parlem tailandès ni potser la seva variant...) que es veu que ha anat a la universitat i ara viu a un altre lloc. Al cap de 5 minuts arriba una dona més jove amb una cistella plena de lichis (el nord de Tailàndia està ple d'arbres fruiters, entre ells de lichis). I com era d'esperar ens ofereixen. I aquí estem, menjant lichis amb una parella de Lahu (no sabem de quin color perquè porten roba normal, hi ha diversos tipus de tribus Lahu i es diferencien pel color dels vestits).



Esther

Temple contemporani a Chiang Rai

21 maig - Visita al Wat Rong Khun, també conegut com el temple blanc 

Avui ens hem llevat aviat per anar a veure el temple blanc de Chiang Rai, però aquest no és un temple com els que hem vist fins ara, aquest és un temple modern que es va començar a construir als anys 80-90, i el qual no estarà acabat fins al 2070 o així... sí, sona a una espècie de sagrada família budista a Chiang Rai!

Temple blanc de Chiang Rai

Per arribar-hi anem a l'estació de busos principal i sense gaires dificultats trobem el bus que ens pararà al costat del temple (el temple està a 16 Km del centre de la ciutat). Un cop l'ajudant del conductor ens indica que ja podem baixar (que és la nostra parada).

La parelleta al temple blanc
(Esther amb samarreta nova de la cervesa Chiang, made in Thailand)

I... el temple és completament blanc (no és cap sorpresa, a més havíem vist fotos) però realment impressiona, a part de ser preciós, té un munt d'incrustacions de miralls i l'arquitectura del recinte i del temple principal és molt maca. Bé, a tot això, és un temple molt modern, està representat els inferns (amb tot de mans que surten del terra i altres monstres) i també "el cel" amb escultures més maques, per així dir-ho...L'arquitecte té pinta de ser un personatge...
Per dins, encara l'estan acabant de pintar (amb els corresponents murals moderns on hi ha fins i tot naus espacials...) però el més maco és el temple per fora i els voltants, sense oblidar-nos del recinte daurat on es troben els lavabos!

Qui diria que dins hi ha els lavabos!

 I ara bé la part divertida, on agafar el bus de tornada! Ja que on ens han parat ha estat un punt qualsevol proper al temple... i no hi ha cap indicació de l'existència d'una parada... preguntant com podem, ens acaben indicant un lloc on sembla que poden parar busos o bé songthaews en direcció el centre de Chiang Rai. I sí, així és, al cap de 10 minuts esperant en el no res para un sonthaews (recordem que són una espècie de busos on la gent va pujant i baixant on vol), i ens pugem junt amb les aproximadament 10 persones més que ja eren dins (és a dir, anàvem apretadets). Però finalment arribem de nou a l'estació central d'autobusos!

Un dels temples budistes a Chiang Rai

Ja és quasi migdia, així que dinem de camí a uns altres temples que es troben a la ciutat que encara no hem pogut visitar. De camí a l'hotel (estem cansats i sembla que en una horeta plourà...) passem per un mini mercat on per primer cop "regatejo" en tailandès! Bé, no del tot regatejar, simplement una cosa que en la parada del costat costava 20 bahts, li dic a la d'una altra parada que per 10 bahts (en tailandès dic 10!) i em diu que ok, jejejeje! Ja tenim una bosseta amb un mango talladet i una espècie de sucre picant per sucar-ho! Sí, és una xorrada, però m'ha fet gràcia aconseguir una cosa dient el preu més baix i en tailandès!

Qui és més monstre?

Mirant els mirallets del temple blanc

Un cop a l'hotel, després d'una merescuda migdiada (crec que estic fent més migdiades al llarg d'aquest viatge de les que porto fetes en tota la meva vida!) baixem a la piscina de l'hotel (sí! té piscina, fa una mica de calor i tot i que té pinta de ploure no tenim res millor a fer). L'aigua està calenteta, a veure, tampoc crema, està a temperatura corporal per així dir-ho. Gandulegem una estona a la piscina fins que, com era d'esperar, comença a ploure i fer una mica de fred! (fred? ostres ja no recordava què se sentia!).

El dia acaba anant al mercat nocturn al centre i prenent de nou un altre "hot pot", en aquest cas de porc en compte de peix com el d'ahir. El qual ha estat acompanyat per una mica de sushi i finalment una roti de plàtan (un tipus de crêpe però amb una altra massa més llefiscosa, i que ben bé en prenc una cada dia com a postres després de sopar, jejejeje).

I demà anem cap al nord! Sí, més al nord!

Esther

Aprenent sobre les tribus a Tailàndia

20 maig - Arribada a Chiang Rai

Wat Mung Muang

Aquest matí  hem agafat el bus per anar de Chiang Mai a Chiang Rai, el trajecte han estat només tres hores i poc i la carretera era prou bona així que segurament hauria estat millor fer directament Pai-Chiang Mai- Chiang Rai en un mateix dia. Quan vam contractar el nostre timo el home ens va dir que no es podia fer en un mateix dia, però com molts altres cops s'equivocava.

Vam arribar a Chiang Rai cap al migdia. Després de deixar les bosses al hotel vam anar a explorar una mica. El primer que vam trobar caminant sense mirar massa el mapa és el Wat Mung Muang i just al costat el mercat diürn. Com sempre a Tailàndia, prop del mercat sempre hi han llocs per menjar així que vam dinar uns fideus amb ànec just al costat del temple.

Després d'haver menjat vam anar cap al Wat Phra Kaew, el temple més important de Chiang Rai. Al 1434, segons explica la llegenda, un raig va trencar una part del temple i van descobrir que amagava un buda d'esmeralda. Aquesta imatge va convertir-se en la més venerada de tot el regne i va estar viatjant per tota Tailandia i Laos durant centenars d'anys seguint les lluites de poder de la època. Finalment el van traslladar a Bangkok al Wat Phra Kaew. Aquí a Chiang Rai només hi ha una rèplica del famós buda tot i que cal dir que malgrat el nom de fet està fet de jade verd.

Rèplica del buda "esmeralda" al Wat Phra Kaew

Una de les exposicions del museu de les tribus

Tot i que la majoria de la població de Tailàndia és d'ètnia Thai hi han petites poblacions, sobretot als voltants de Chiang Rai i més al nord, de gent d'altres ètnies: Karen, Akha, Lahu,... Potser la més famosa és la de les dones elefant. Per entendre una mica com viu tota aquesta gent hem anat a visitar el museu de les tribus de Chiang Rai.

Al arribar al museu ens han ficat un vídeo prou antic on explicava una mica quines eren les diferents tribus i quines característiques tenia cadascuna. També explicava que malauradament tota aquesta gent viu en un estat legal no massa clar, no són ciutadans tailandesos de ple dret. El problema és que totes aquestes tribus provenen o bé de Myanmar o Laos oXina (a través de Laos), tots dos bastant més pobres que Tailàndia. I sembla que els Tailandesos no volen donar-los drets de ciutadania per evitar immigracions massives tot i que això vulgui dir deixar sense ciutadania a poblacions que fa més de 200 anys que s'han assentat a Tailàndia.

Fa no massa anys gran part d'aquestes tribus es dedicaven al cultiu de l'opi, sorprenentment promogut per el govern tailandès i la CIA per finançar guerrilles anticomunistes! Però als anys 90 el mateix govern ho va prohibir i ara sembla que es dediquen per una banda a una agricultura de subsistència i sobretot a vendre objectes d'artesania als Tailandesos. Viuen prou aïllats de la resta de tailandesos però sembla que els tailandesos s'aprofiten d'ells pagant per els productes agrícoles i per l'artesania per sota del seu valor. De fet, el museu és més una tenda d'artesania que un museu doncs segueix la idea de que la única forma d'ajudar a tota aquesta gent és comprant-li els objectes decoratius a un preu just. Òbviament que s'ha de fer alguna cosa però no crec que promoure que es dediquin únicament a l'artesania decorativa sigui la forma adient d'ajudar-los.

Després de la visita del museu i d'esperar una mica a que deixés de ploure vam anar cap al night market de la ciutat.  Allà vam veure molta gent prenent com una mena de sopa que servien en una olla sobre uns trossos de carbó calent. En angles ho tradueixen com a "hot pot", una olla amb caldo que et donen sobre unes brases de carbó i per separat verdures, fideus i la carn o peix que vulguis. La idea és preparar-se la sopa un mateix. Normalment amb la calor que fa a Tailàndia diria que no ve massa de gust però just avui està plovent així que és el moment perfecte per preparar una sopa així. Al principi no sabíem massa bé en quin ordre ficar les coses però vam copiar una mica el que feien els nostres veïns i ens va quedar un sopar prou bo, i tot per només 70 Bath, menys de 2 € entre els dos.

A punt de preparar el "hot pot"

 Teixi

Els peixets afamats de Chaing Mai

19 maig - Tornem a Chiang Mai

El temple envoltat de paradetes

Aquest matí hem agafat un bus de tornada des de Pai fins a Chiang Mai. Bé realment era un minibus així que el trajecte ha estat prou còmode llevat dels centenars de corbes que hi ha sortint de Pai. Clar això vol dir que tornem a passar una nit a Chiang Mai. 

Com ja hem comentat en altres posts, Chiang Mai és una ciutat molt turística per el nostre gust i ja havíem fet quatre nits aquí així que no ens agradava massa l'idea de passar un altra nit però anar a Chiang Rai directament és un trajecte igual una mica massa llarg.

Ja per la tarda hem tornat a anar a la ciutat antiga i no sabem si hi ha alguna celebració budista però un altre cop els voltants del temple de Wat Chedi Luang Worawihan hi ha moltíssima gent i centenars de venedors de menjar, flors i mil coses.

Aguantant les pessigolles

Després de donar una volta per el mercat i ja de camí al Night market per sopar una mica ens hem trobat un "fish spa" un lloc d'aquells on tenen peixeres plenes de peixos que en teoria es mengen la pell morta dels peus. A l'Esther li feia gràcia i donat que només costava 40 Baths 15 minuts ho va provar. Com podeu veure a la foto al principi la sensació no li va semblar massa agradable. Després de comparar amb altres llocs hem de dir que vam anar al que tenia els peixos més grans, no sé si per bé o per malament.

Ara ja amb els peus ben nets vam tornar a anar a sopar al Night market, aquest cop vam provar un peix a la sal que et fan quasi al moment a una barbacoa. Tot estava en Thai així que per no saber no sabem ni quin peix era, cap dels habituals a Barcelona això segur. I ja que estàvem de provar coses estranyes de beguda vam demanar un batut de "Taro", quan ho vam demanar òbviament no teníem ni idea de que era allò però després de provar-ho ens va agradar molt! I després de consultar a wikipedia vam descobrir que això del taro és un tubercle originari d'Amèrica, suposem que deu de ser alguna cosa semblant a un boniato però amb molt bon gust.

Preparant-nos el sopar

Tastant el batut de taro

Teixi

Bons paisatges a 40Km/h

18 maig - Recorrent Pai en dues rodes amb motor

Aquest matí ens hem llevat preparats per recórrer els voltants de Pai amb la nostra nova amiga, una Honda Icon, de la qual no passarem dels 40 km/h. I per sort estem en temporada baixa i no hi ha gaire gent, doncs tothom lloga una moto... i si ara ja hi ha gent... en temporada alta deu ser horrible! 

Canyó de Pai

Després d'un esmorzar copiós (aquest cop estava inclòs l'esmorzar al timo-pack) hem sortit amb els nostres cascs a pujar sobre la nostra moto en direcció el canyó de Pai. A veure, el venen per molt més i després no és tant, a part de que quasi no pots caminar gaire perquè hi ha camins que ja estan massa erosionats i no calia saltar de muntanya en muntanya...tot i així és força maco el paisatge. I bé, amb la moto de moment tot va perfecte, anem al nostre ritme, i a poc a poc anem gaudint més dels paisatges verds tropicals que ens ofereix aquesta regió.

Gorg provinent de la cascada Pam Bok 

La nostra segona parada es troba més lluny del que ens pensàvem, i es tracta d'una cascada anomenada  Pam Bok (vale, estem a l'època seca... però anirem a veure què hi ha...). I sí, la trobem i descansem allà una estoneta, tot i que una mica preocupats pel nivell de gasolina (o diesel? no tenim ni idea de què porta la moto, perquè ells t'ho posen directament). Per sort, podem arribar sense problemes de nou als voltants del poble per alimentar a la nostra Honda i així continuar la nostra ruta, de nou, a una altra cascada: Mor Paeng.

Aquesta cascada té una certa particularitat, la ruta que recorre l'aigua fa formes de tobogans a trossos i molta gent (guiris o expats: guiris que s'han quedat a viure allà), però nosaltres, tot i que anem preparats per si hi ha l'ocasió decidim no fer ús d'aquests tobogans naturals degut a la poca fiabilitat i seguretat que donen. Tot i així, descansem jugant amb un nen tailandès que ha vingut a on estem asseguts amb els peus en remull a remullar-se ell també.

Alguns inconscients jugant als tobogans
de la cascada Mor Paeng

Ara ja com a motoristes professionals (és broma), ens equivoquem de camí i arribem a l'aeroport de Pai (bé... més aviat no arriba ni a aeròdrom...), però de seguida tornem a estar en la direcció i sentit que toquen per arribar a la vila xinesa Santichon, petit poblet rural format per immigrants xinesos, on hem pogut degustar plats del país veí a preus raonables.

Jugant amb un nen tailandès a Mor Paeng

Murphy està del nostre cantó, avui ha sortit un dia força núvol, fins i tot han caigut algunes gotes al llarg del dia, però això ens ha afavorit moooolt en no morir de calor a la moto en tots els llocs visitats. Esperem que Murphy continuï amb nosaltres!

Vila xinesa (a Tailàndia): Santichon

Després de dinar anem a voltar per una zona propera a la Village Farm que deien que hi havia molt bons paisatges, ens cansem de seguida i decidim anar a veure el temple que hi ha a la muntanya i portem ja estona veient des de lluny. És tracta del Wat Pra Tat Mae Yen. Des de molt lluny es pot veure un buda gegant blanc al mig de la muntanya completament verda (i a més verd intens). 

Pujada al Wat Pra Tat Mae Yen 

Comença a fer massa calor i ja necessitem una dutxa, així que la nostra ruta en moto s'està acabant, tornem a l'hotel i a les 18h hem de tornar la moto com a tard al centre del poble. El dia s'acaba sopant una amanida de flor de plataner (boníssima) al Charlie and Lek (molt recomanable) acompanyada d'uns batuts boníssims (síndria amb lima i pinya amb lima) i un paquetet en fulles de plataner que hem comprat anteriorment al mercat i conté peix amb altres verduretes. I bé, aquí s'acaba la nostra aventura per Pai, demà tornem a Chiang Mai per passar la nit i després anar cap a Chiang Rai.

Wat Pra Tat Mae Yen (temple a la muntanya)

Esther

Primer viatge en moto!

17 maig - Arribada al poble hippy de Pai

Hem sortit de Chiang Mai (al que en un parell de dies hi tornarem) pel matí i després d'una carretereta plena de corbes (durant 3h) hem arribat a Pai, un petit poble situat a una vall. Aquest poble no estava previst en el nostre itinerari, però... timo-ruta ens el va incloure (treient altres pobles). La raó per no anar-hi existeix: és un poble totalment dedicat al turisme. No hi ha cap tailandès que no treballi pel turisme. Densitat de restaurant, bars amb menjar occidental enorme (de fet, al principi no trobàvem on menjar menjar thai (tailandès)). Ara bé, tampoc me'n penedeixo d'haver vingut (a la següent entrada ho veureu).

La nostra caseta per dues nits

Ja som a Pai, i ara ens venen a buscar per portar-nos al timo-hotel (cal dir, que tots els hotels en que hem estat tenen aire condicionat i estan força bé, llevat la localització del de Sukhothai i bé... el de Pai, però per la meitat de preu també els tindríem...). I bé, la qüestió és que som a un "Resort" en un bungalow tipus el de Sukhothai però molt més gran i amb balconet. A més de tenir un llit que d'ample es més llarg que jo estirada completament. La presència d'uns núvols que tenen ganes de descarregar sobre l'hotel, bé sobre Pai, fa que ens dediquem a voltar pel "resort" ja que és tot un park! Té piscina i tot (amb un color no del tot transparent, però ens podríem banyar). Realment és un lloc maco, llevat que està a quasi dos quilòmetres del centre del poble. Això sí, sembla que estem sols...

No hi ha gaire a fer...

Al final no plou... i ja cansats d'estar a l'hotel decidim anar caminant cap al poble (mitja horeta i ja hi som). I ara què? Tot ple de restaurants per a guiris (sí, nosaltres també ho som, però ens agradaria menjar menjar tailandès i de carrer i no menjar uns espaguetis a preu d'or per als tailandesos). L'ambient a Pai és completament hippy, tot ple de turistes o residents (no tailandesos), on la densitat de rastes és la més alta que hem vist des de que hem sortit de Barcelona, i diria que aquí és molt més alta!

Riu Pai (a Pai)

A tot això, a Pai no hi ha res a fer, llevat que lloguis una bici o una moto, perquè tots els punts d'interès es troben a 3 o 4 Km com a mínim...així que pensant...i pensant... i parlant...

El motorista

A la nit vam llogar una moto!! Sí, cap dels dos ha muntat mai en moto... i jo no em veia encara amb cor d'aprendre donat que encara estic magullada de la caiguda en bici de Sukhothai. Però el Teixi s'ha animat a aprendre (això sí, una moto amb canvi automàtic i la més cutrilla que hi havia). De fet, aquí no et demanen ni el carnet...simplement pagues i apa, ja tens moto! Per sort, hi havia un home que li ha explicat com anava...a fet el un carrer amunt i avall i després ja m'he incorporat jo al darrere. Anem a provar-la abans de que se'ns faci fosc...

Tot va bé, i sembla que en Teixi ja té clar com funciona, així que tornem a l'hotel motoritzats i demà ens espera tota una aventura!!

Esther

Saturday Market a Chiang Mai

16 maig - Dia de mercat a Chiang Mai

Ja de bon matí els tailandesos
trien quins fideus volen per esmorzar

 Més o menys, en els últims dos dies ja hem recorregut tots els punts clau de Chiang Mai però avui encara tenim que passar tot el dia aquí així que la nostra idea és fer un altra passejada per un altra part del centre històric a veure que descobrim.
Per canviar una mica la ruta entrarem a la part històrica per el sud, entrant per el carrer Wualai Rd. El primer que veiem és un gran mercat de menjar. I clar, com us podeu imaginar, tot de Tailandesos menjant, és l'hora d'esmorzar però aquí hi ha gent menjant de tot, fideus, dolços, pinxos a la brasa, ... Després de travessar el mercat trobem una cafeteria molt moderna i occidentalitzada, a més de tranquil·la on ens quedem per fer un cafè i aprofitar el dia de relax per actualitzar el blog.

Després d'una hora ben llarga a la cafeteria continuem el nostre passeig per la zona antiga. No sé si simplement per que és dissabte o per que és alguna festa especial el temple de Wat Chedi Luang Worawihan està ple de gent que sembla que fa ofrenes de flors i incens. Caminant una mica més arribem a la part nord de la ciutat antiga i allí, una mica per casualitat, descobrim el Wat Lok Molee. Tot i que no és massa conegut per els turistes ens ha semblat un temple molt maco, a més després de buscar una mica per internet hem descobert que és un dels més antics de tot Chiang Mai. Just al costat d'aquest temple hi han unes quantes estàtues de Ganesha, el deu hindú representat per un home amb cap d'elefant. Tot i que sembla que els budistes no l'adoren en el mateix sentit que els hindús sembla que té un paper molt important en alguns temples budistes.

Ganesha, un déu hindú a un temple budista

Tailandesos ficant flors e incens al temple

Els fideus cruixents de Chiang Mai

Ja se'ns ha fet una mica tard i anem a dinar. Això sí, avui, tres dies després de la nostra arribada a Chiang Mai hem provat el plat tradicional de la ciutat els Khao So Kai, una mena de sopa amb fideus cruixents. Volíem anar a un lloc que havíem vist recomanat per internet però era tancat així que hem anat al primer lloc que hem trobat i la veritat és que eren prou bons.

Ja per la tarda hem anat al famós Saturday Market de Chiang Mai: cada dissabte el carrer Wualai Rd, de més de 1000 m de longitud, es tanca als cotxes des de les 3 de la tarda i les voreres són ocupades per milers de venedors. És enorme i hi ha de tot!  I, sorprenentment per a una destinació tan turística com Chiang Mai, és un mercat no destinat al turisme si no als propis habitants de Chiang Mai i rodalies. Quan ho vam veure ens vam sorprendre molt de lo gran que era i de la gent que hi havia. Hi havia de tot: roba, artesania, menjar, begudes, massatges, ... Sens dubte aquest mercat és de les coses que més valen la pena de tot Chiang Mai.

Wualai Rd el dissabte

Encara no tinc massa clar que és
això però era molt bo

Teixi

Chiang Mai es torna avorrida

15 maig - Un dia una mica decepcionant

Pujant fins al temple

Aquest matí ens hem llevat prou aviat per arribar al Wat Doi Suthep, el qual es troba a un 16km del centre de la ciutat i està a sobre d'una muntanya. La idea era arribar allà abans de que fes gaire calor (és a dir, abans de les 10h...) i després anar a veure unes cascades que estaven a prop. Cal dir, que la muntanya on està el temple està envoltada d'un parc natural. Així doncs, amb la idea de passar el dia pel temple i el parc i tornar després de dinar, vam sortir de l'hotel. Havíem llegit que hi havia una parada oficial de songatew (són com els busos d'aquí, camionetes vermelles on hi caben unes 10-12 persones i que la gent les va parant per la ciutat i puja i baixa quan els hi va bé (i clar, el preu depèn de la distància recorreguda). A mig camí de la parada oficial, vam trobar una altra parada, i per tal de no pagar més, havíem d'esperar a que s'omplís de gent que anés cap al mateix lloc que nosaltres, al cap de mitja hora vam decidir que anàvem directes a la parada oficial, on vam haver d'esperar però molt menys. Tot i així vam pagar una mica més perquè érem 9 en comptes de 10 persones.

Wat Doi Suthep

Arribem al temple Doi Suthep, amb unes grans expectatives, en tots els llocs diuen que és un temple molt maco i que té molt bones vistes. Per començar, el conductor ens dius que al cap d'una hora ens tornem a trobar (resulta que contractes l'anada i la tornada). Com? Només una hora? I les cascades? Bé, anem a mirar el temple (pagant entrada) i la veritat, hi ha molts altres temples més macos i del tema vistes no en parlem, ja que està l'ambient tan carregat que no es veia res de res... així que en 30 mins ens hem pulit el temple, les vistes i els 300 esglaons de pujada i els mateixos de baixada. Intentem mirar on són les cascades i estan just baixant, així que li diem al conductor que si pararem allà. El conductor no ens vol entendre o no es vol fer entendre, així que de moment tornem a ser tot el grupet al songatew de baixada. De cop el conductor para, i ens diu que allà són les cascades que si volem baixar, però que hem de pagar-li ja. I després agafar un altre songatew perquè ens acabi de baixar a la ciutat. Òbviament no anàvem a pagar dos cops pel mateix i menys per unes cascades que probablement portarien poca aigua i ben segur que les de la Vall d'Aran són més maques.

Gent pregant al temple Doi Suthep

Són les 10.30h del matí i ja tornem a ser al centre de la ciutat. I ara què? Ja em fet tots el plans que teníem...a més que després de la baixadeta amb corbes jo estic una mica marejada, així que decidim tornar a l'hotel, descansar i pensar què fer després i... demà! Aquí a Chiang Mai, hi ha moltes activitats per fer (trekkings, visites parcs d'elefants on no sempre els tractaran bé, visites a tribus indígenes, que ara més aviat són persones en un zoo....), sempre i quan paguis (i bastant).

I ara què fem? Entre les flors falses del temple

Finalment, acabem sortint a les 17h o així per anar cap al bazaar de nit (el qual "obren", està muntat, a les 19h...) i passejar una mica. No hi ha gaire cosa a fer, i anem fent temps, fins i tot ens mengem un pad thai al carrer musulmà a les 18h..., per cert, el carrer musulmà s'ha de veure, totes les paradetes amb menjar a un preu molt més baix que les no-musulmanes i bé, com era d'esperar està ple de musulmans. Passejant trobem un lloc que sembla prou tailandès, cosa que és difícil trobar en segons quina zona de Chiang Mai. És una ciutat "massa" preparada pels turistes. Allà acabem sopant una amanida de papaia (típica d'aquí) i un bol de sopa amb diferents coccions del porc. I de postres un sticky rice amb mango, "arròs pegalós" i molt dolç amb mango, postre de temporada!

Amanida de papaia picant

Un cop s'ha fet de nit (a l9h i poc) tornem a passar pel bazaar que ja té una mica més d'ambient i en un altre mercat adjacent hi ha una carpa amb un escenari que fica que faran actuacions gratis. Allà ens quedarem prenent un batut i mirant una parella cantar, un grup de joves ballant i un tipus de dansa tailandesa. Però el més divertit va ser el crío d'una parella de turistes (alemanys?) que es posava a ballar just davant de l'escenari entre actuació i actuació!

Sopa de fideus i porc en diferents preparacions

I demà? Ja veurem què fem!

Esther