28/2/18

Al sud de l'illa nord!

22 juliol - Adéu Jucy!

Avui deixem la nostra estimada Jucy...han estat uns dies divertits dins de la discreta campervan on ens hem trobat a molts més Jucys iguals al nostre els quals et saluden quan te'ls creues pel camí. Diria que és una mica reconfortant, és una mica tipus: ei amic, sí, sí jo també he agafat la campervan més barata... i més discreta. L'única pega era el canvi autòmatic... diguem que no ho feia del tot bé... i en alguna pujadeta només et venia al cap: però maleïda no veus que has de baixar de marxa!!! I no hi podies fer res.. només intentar que els cotxes del darrere no s'emprenyessin massa...

Ciao Jucy! (foto pressa a Taupo)

Bé, els nostres últims quilòmetres en campervan transcorren entre Waikanae i Wellington on la retornem sana i salva.

Un cop la retornem a les afores de Wellington anem cap a la ciutat a fer un volta. Sí, avui toca dia de ciutat.  Wellington (aprox 400.000 habitants), capital de Nova Zelanda i segona ciutat més poblada després de Auckland (1.500.000 habitants) (sí.. jo també em pensava que Auckland era la capital...).

Sempre queda maca a les fotos xD

Passem pel centre d'informació, i bàsicament fem una volta pel port i el barri de finances (com podem deduir dels seus edificis alts). Per Wellington tornarem a passar a la tornada on ens hi quedarem un parell de nits, així que ja tindrem temps de visitar-la més tranquil·lament.

Avui entrada curteta i demà canvi d'illa! Això sí, encara a Nova Zelanda!

Esther

21/2/18

Jornada de carretera o més aviat de cursa d'obstacles!

21 juliol - Carretera cap al sud!

Dia de conducció, ens hem d'apropar a Wellington, al sud de l'illa nord i punt des d'on canviarem d'illa.

Bon dia Nova Zelanda! Moment de gaudir la condució!

El dia, en aquest cas, preciós, comença amb unes magnífiques vistes de nou al parc nacional del Tongariro. Però de mica en mica a les vores de la carretera inicia a veure's una mica de neu... gel... fins que arriba un punt on per sort els cotxes van a poc a poc i fa que nosaltres amb la nostra campervan també, ja que la carretera està glassada... i la veritat és que rellisca... per sort ha estat només un trosset!

D'acord la carretera és maca, però el gel no...

Oh! Pensavem que el glaç era el fet que ens faria anar més lents, però no! Resulta que la carretera 4 ha estat reoberta el mateix dia o algun dia abans (fet del que no erem pas conscients) donat unes fortes pluges que l'havia fet malbé, cosa que durant tot el trajecte podríem comprovar... va ser una cursa d'obstacles fer aquell trajecte! Cada dos per tres la carretera es tornava un sol carril per ambdos sentits per desprendiments de muntanya a la part interior o fins i tot per un tros de carretera caiguda pendent avall...  Una ruta de poc més de tres hores és va convertir en unes cinc hores... sino més...



La foto més maca que vam poder fer a Wanagui



En alguna cosa ens havíem d'entretenir no?
Finalment vam arribar a Wanagui, però a causa de les pluges que havien destrossat la carretera Wanagui havia estat mig destrossat per una riudada...


Ens dirigim al centre d'informació del poble, i com sempre la noia del punt d'informació va ser molt agradable, però pobreta no ens podia dir gaire sobre què veure donades les condicions del poble...Vam fer una volta fem una volta per on vam poder, doncs en el passeig de la riva del riu hi ha trossos on no existeix el pas per peatons.


I avui encara no hem acabat les hores de conduir! Avui que fa un sol fantàstic resulta que toca fer carretera per apropar-nos a Wellington. Així que després d'un parell d'hores més arribem a Waikanae on almenys podem gaudir d'una magnífica posta de sol.

Merescuda posta de sol a Waikanae



Esther

14/2/18

Dia de coves: Waitomo brilla en la foscor!

20 juliol - Cel de cuques de llum


Avui ens llevem aviat per arribar aviat a les coves Waitomo, el dia no és gaire esperançador doncs plou una mica... Aquestes coves són conegudes per els seus peculiars habitants: els  "glowworms" (cuques de llum). Els glowworms, (Arachnocampa luminosa), és una espècie endèmica i exclusiva de Nova Zelanda. En el procés de metamorfosis, és a dir, el pas de larva a mosca adulta, la brillantor inicia. Les larves es sospenen al sostre de coves (grutes, i lloc humits en els boscos) mitjançant un fil sedós. Aquest fil junt amb la llum que desprenen atrau a les presses que queden enganxades. D'aquesta forma s'alimenten les larves. Aquesta brillantor s'atenueix molt en els mascles quan s'apropa el moment de sortir de la pupa, mentre s'intensifica en les femelles les quals abans d'arribar a pupes atrauran els mascles per iniciar un nou cicle de vida. Aquesta brillantor és deguda a una reacció química entre la "luciferin", com a substrat i la "luciferase" com a enzim que actua sobre el substrat, l'adenosine triphosphate, una mol·lècula d'energia i oxigen.

Perquè us feu una idea... tot i que és molt difícil de fotografiar.
Imatge pressa de: https://www.boredpanda.com/waitomo-glowworm-cave-new-zealand/


Després de milers i milers d'anys...
De fet, no només es tracta d'una cova, sinó que és una zona de grutes composta per tres grans coves: Waitomo, Ruakuri i Aranui. Totes elles presenten grans formacions d'estalactites (les que pengen) i estalagmites (les que surten del terra) i pilars (la trobada d'una estalagmita amb una estalactita) generades a través de milers i milers d'anys (una estalactita creix un centímetre cada 100 anys..., podeu fer comptes...).




Nosaltres visitarem les tres coves abans mencionades, cova Aranui, Ruakuri (on també trobarem alguns glowworm) i Waitomo (cova del glowwormper excel·lència).
A més cal dir, que la cova Waitomo per veure la colònia més gran de glowworms ho fas sobre una barqueta, fet que li dóna un toc més romàntic / misteriós.

Quan una estalagmita i una estalactita
estan per tocar-se
Actualitzant informació, cal dir que a l'estiu (a almenys l'hivern 2015 no ho feien) també fan activitats d'aventura (rafting, escalada, ...) per la zona i com a pack en la visita a les coves.


Altres formacions mil·lenàries
similars als plecs d'una tela

Després de la visita que ja ens pren tot el matí, dinem i ens acostem a un mirador al costat de les coves, tot i que hem de sortir una mica a corre-cuita donat el temps (sí... torna a ploure...). Però cal avançar que només ens plourà 2-3 dies en tot el mes d'hivern que passem a Nova Zelanda, per tant tampoc ens podem queixar. Com a premi podem veure un preciós arc de Sant Martí!

Arc de Sant Martí a Waitomo!

I bé, entre coves i pluja, finalitza en nostre dia aparcant la campervan, al si no m'equivoco Mangaokewa Reserve, proper a Te Kuiti.


Esther

6/2/18

Tan a prop del Tongariro!

18 -19 juliol - Poc a fer en un dia de pluja...

18 juliol:

Avui dia de pluja... arribem a Turangi (al sud del llac Taupo i la ja visitada ciutat de Taupo) on no para de ploure, és una llàstima, perquè estem molt a prop del Tongariro on es troba un dels trekking més famosos i més macos de Nova Zelanda, però donat que és hivern i el mal temps queda completament descartat fer res de muntanya. 


Turangi

Pescadors de truites

El nostre dia passa dins la campervan... per sort a la tarda la pluja ha amaïnat una mica i fem una petita ruta per la vora del riu. Per la nostra sorpresa trobem un munt de pescadors/es de truites!

Una d'aquestes senyals divertides que et trobes pel món:
"Incorporar-se com una cremallera"




















19 juliol:

Ens despertem a Turangi davant d'unes vistes prou espectaculars les quals no vam poder gaudir la nit anterior donat la pluja. Acabats d'esmorzar agafem carretera cap a  Taumarunui. Avui no plou! Així que aprofitem per fer un parell de rutes per la zona.

Bon dia des de Turangi!!


Forn maorí
Tot i que fem una paradeta per tornar a un altre punt on emergen gasos sulfurats i aigües calentes. A més veiem un dels antics forn dels kiwis (novazelandesos)! Fent un forat al jardí podien cuinar qualsevol cosa, ho emvolicaven amb l'equivalent al paper de plata de l'època, fulles, i cap al pou calent! Una estoneta i ja tenien fet l'àpat!







Tornant a les nostres passejades, fem la Sunshine walk, on pugem per una zona boscosa i tenim vistes del poble del costat, i a la tarda una altra per Owhango (Ohinetonga Track si no m'equivoco..) on ens trobem amb algun dels nostres estimats Kauri.  A tot això, avui la carretera ens ha fet gaudir d'unes esplèndides vistes al Tongariro. Aquesta tarda ens aproximarem a Waitomo doncs l'endemà tenim previst visitar les famoses coves! Així que acabem fent nit a les afores de Te Kuiti.

Vistes al Tongariro ben nevat


Esther