17/11/15

Últim dia de temples


17 de juny - Ja acabem amb els temples d'Angkor


Reparant la roda entre gallines
Avui l'Esther també es troba prou bé així que sembla que l'antibiòtic funciona. Avui és ja l'últim dia que visitarem temples i anirem al que es diu Banteay Srei.  Un temple molt popular entre els turistes però molt allunyat del grup principals de temples que vam visitar els dos últims dies. De fet està a més de 25km d'ells així que igual que l'últim dia agafarem el tuktuk del hostel per anar-hi.

Ja vam parlar que l'últim cop que vam agafar el tuktuk el vam tenir que canviar abans de sortir perque tenia la roda punxada. Avui el nostre conductor ja s'ha assegurat que tot estava bé doncs avui el camí és prou més llarg. Però... quan ja portàvem uns 40 minuts de camí hem punxat una roda. Bé, hem notat que hem punxat doncs el nostre conductor no ens ha dit res simplement anava molt més lent. Després d'anar per una carretera no massa recta amb una roda punxada durant uns 5km hem parat en una petita caseta al costat de la carretera per arreglar-ho. El conductor ens ha dit que no ens preocupèssim i que en un moment estarà arreglat. En quant han desmuntat la roda ja s'han adonat que no tenia una punxada si no dos i bé lo de un moment ha estat quasi una hora. Al costat d'aquest petit taller de reparació de rodes hi ha una petita tenda i allà hem estat esperant.

Això té més de 1000 anys?
Passat aquest petit incident ja hem continuat la nostra ruta fins arribar a Banteay Srei. A diferència dels altres que hem vist aquest no està rodejat d'altres construccions si no que està aïllat en mig del no res i és molt més petit que qualsevol dels altres. Però segons la lonely aquest es la "joia de la corona" de fet Banteay Srei vol dir la ciutat de les dones perquè es diu que els seus gravats són tan delicats que no poden ser obra d'un home. I bé després d'anar-hi sí que estic d'acord amb la denominació de la "joia de la corona", de fet tot sembla fins i tot massa perfecte per un temple acabat al 927.

Després d'una bona estona visitant el temple hem tornat al grup principal a veure els temples que ahir no vam tenir temps de visitar. Perquè clar que Banteay Srei sigui molt més petit que els dels altres dies no vol dir que es pugui visitar en menys d'una hora i mitja ... El següent a la llista és Takeo, ja estem bastant saturats de temples i no ens impressiona molt però com tots continua sent espectacular.
Banteay Srei
Ja estem prou cansats però abans de tornar cap al hostal fem una parada a Angkor Wat el més gran de tots que vam visitar el primer dia però ja que l'Esther no es trobava del tot bé millor fer-hi una volta de nou. Una de les coses que recomanen totes les guies es pujar fins l'últim pis per veure les vistes però tenim molta sort i just quan ho anavem a fer es fica a ploure i en aquest temple es tanca l'accés a l'últim pis en cas de pluja així que ens quedem amb les ganes de pujar fins dalt. Al tornar també volíem provar la pisicina del hostel però amb pluja sembla que no és el millor dia per fer-ho ... a veure si demà tenim millor sort.

L'últim nivell de Angkor Wat, tancat per la pluja
Última foto als temples amb Angkor Wat al fons

Teixi



24/10/15

Acabant l'aventura a Brasil

Brasil, l'última parada abans de tornar a la realitat


Els mesos van passant i al final estem ja arribant a novembre... i això què vol dir? Doncs que la nostra aventura comença a arribar al final (sí, encara queden moltes aventures per explicar i espero poder-ho fer encara que sigui des de Barcelona, sento el retràs, però el meu acompanyant, bé.. sí.. la meva parella, mira el diari en comptes d'acabar una entrada...).

Ruta per Brasil en tres setmanes

Finalment no hem retrassat el vol de tornada, (de moment) però en principi el 7 de novembre tenim un vol des de Sao Paulo fins a Barcelona (directe!). Així que a partir del 8 de novembre tornarem a la realitat a Barcelona per decidir què fer (i on) amb el nostre futur.

I tornant al tema principal d'aquesta entrada, l'últim país previst a visitar és Brasil. En principi teníem pensat una ruta molt més llarga del que al final farem (això vol dir que haurem de tornar a Brasil en algun moment per acabar de veure coses... :P).

Detall ruta Brasil (línea negra viatge en avió, blaves viatge en bus)


Hem entrat a Brasil per Argentina per la frontera de Iguaçú (Puerto Iguazú - Argentina, Foz do Iguaçú - Brasil). Des d'allà hem volat a Bélo Horizonte, que pertany a la regió de Minas Gerais, regió que com el seu nom indica va ser molt important en l'extracció de minerals (or, topazi, diamant, i molts altres) farà uns 100 anys, això va fer d'ella una regió rica i amb moltes ciutats d'estil colonial. De la mateixa regió visitarem Ouro Preto, Sao Joao del Rei i Tiradentes. Després de passar una setmana llarga a l'interior de Brasil, finalment (i esperant que continui el bon temps, però amb una mica menys de calor...) anirem a Rio de Janeiro on visitarem la ciutat i les seves platges, després passarem per Parati per acabar de passar uns dies de relax i més platges (sí... tinc mono... després de la decepció a les Fiji...) i acabarem a Sao Paulo, bàsicament per agafar el vol de tornada des d'allà.

Fins aviat,

Esther

12/10/15

Un tast d'Argentina

Per casualitat passem per Argentina


En un principi a la nostra ruta no estava la visita a Argentina, però resulta que aquest país és un bon port per després entrar a Brasil. Donat que sinó passéssim per Argentina hauriem de retornar a la Paz, i agafar un vol amb no sé quantes parades per arribar a Brasil. Així doncs, passarem pel nord d'Argentina fins arribar a Salta, des d'on segurament sí que agafarem un vol per arribar a Puerto de Iguazú (i creuar la frontera amb Brasil per arribar a Foz d'Iguaçú). L'únic incertesa pel moment, és si agafem el vol (el qual sempre fa escala a Buenos Aires), fer una parada d'uns dies per visitar la capital argentina. Finalment sí que hi havia un vol directe (i per tant més econòmic amb Aerolíneas Argentinas) de Salta a Puerto Iguazú.

Incís a l'Argentina


En resum, la nostra ruta per Argentina consisteix en creuar la frontera amb Bolívia (Villazón) a La Quiaca (Argentina), anar a Salvador de Junjuy i Salta, fer algunes excursions per la zona i prendre un bus (oh déu meu! quants quilòmetres!!) o bé el vol que comentava (amb o sense parada a Buenos Aires).

Bé, i finalment del nord d'Argentina hem visitat:
  • Humahuaca (canvi de paisatge, ens iniciem en el nord argentí)
  • Iruya (vam agafar les fetes del poble)
  • Tilcara (visita a la Pucará i excursió a la garganta del diablo)
  • Purmamarca (si pintem la muntanya en un quadre, ningú pensaria que pot ser real)
  • Salta (tornem a la ciutat, això ja sembla més Europa, igual que els preus :P)
  • Cafayate (petita excursió amb visita a bodega)
Demà prenem un vol cap a Puerto Iguazú (Argentina) per visitar les famoses cascades i ja de pas creuar per allà mateix la frontera amb Brasil, el nostre últim país a visitar abans de tornar a la realitat barcelonina i haver de decidir què fer amb les nostres vides...


Esther

21/9/15

Segon dia a Angkor

16 de juny - Més temples però canviem les bicis per un tuk-tuk

El nostre tuk-tuk
L'Esther sembla que després de l'antibiòtic d'ahir es troba molt millor i no vol quedar-se sense fer res, així que avui també ens passarem el dia visitant temples. Ahir vam fer el primer recorregut pels temples d'Angkor amb bici però avui canviarem la bici per el tuk-tuk. Els temples més propers encara es poden fer amb bici però és una bona estona i amb la calor es fa prou pesat. El tuktuk, aquesta mena de moto amb remolc de la foto, són només 18 dòlars per tot el dia i ens porta i ens espera a tots els llocs que li diem així que val molt la pena. El tuktuk l'agafem directament del hotel on estem, el Yellow Hostel, però tenim una mica de mala sort i en quant pugem ens adonem que tenim una roda punxada, per sort encara no hem ni sortit i com que el hostel té més d'un tuktuk agafem un altre i cap problema.

Sembla difícil però el conjunt dels temples d'Angkor és tan gran que fins i tot passant tot el dia anant amb el tuktuk d'un lloc a un altre sembla que avui no ens acabarem els temples més importants i que encara ens quedaran moltes coses per veure demà.

La primera parada que fem avui és Prasat Kravan un temple del que sembla que només queden 5 grans columnes això si perfectament decorades amb gravats mitològics i fins i tot llargues inscripcions khmers. Després d'aquesta primera parada ens dirigim a Srah Srang un conjunt de petites runes al costat d'un dels llacs artificials de Angkor, segons el que diuen totes les guies és un bon lloc per veure la sortida del sol però ara estem a l'estació seca i com que el sistema d'antics canals ja fa segles que no funciona el llac està prou sec així que no sembla tan espectacular com ens semblava que seria. De fet els khmers van construir no només aquest llac (prou petit només fa 700 x 350 m) si no dos enormes llacs de més de 8 x 2 km amb illes centrals on com us podeu imaginar també hi van construir enormes temples i tot això fa més de 1000 anys...

La natura devorant Ta Prohm
Després d'aquest llac sec hem anat al següent temple del nostre recorregut, el Ta Prohm. Aquest si que és molt diferent a tots els que hem vist fins ara i no per la seva arquitectura que és molt semblant si no perquè en aquest es va decidir no treure tota la vegetació que hi va créixer després de que va ser abandonat. Així que hi han parts on enormes arbres han crescut quasi devorant parts senceres del temple. L'efecte és molt sorprenent i et fa pensar si és el temple el que aguanta els arbres o al reves.

L'arbre encara ha deixat un petit forat per passar
Les hores van passant i anem veient un parell de temples més però en cert moment i quasi sense adonar-nos comença a ploure bastant. La pluja ens agafa just entre la muralla exterior i l'entrada a un temple, per sort estem a prop de una petita caseta improvisada que venen artesania i begudes i ens fan un lloc a sota de la taulada de fusta. Allí ens quedem més de 40 minuts esperant a que pari una mica de ploure. Just des d'on estem es veu la porta d'entrada al temple i un grup de turistes que estan allà esperant com nosaltres a que pari de ploure per poder moure's. Per sort amb la mateixa velocitat amb la que ha començat a diluviar deixa de ploure i en qüestió de minuts surt el sol. Així que aprofitem i visitem el temple de Preah Khan. Suposo que objectivament no és molt diferent als que ja hem vist però a nosaltres ens sembla el millor de tots. Està tot mullat, ple de bassals i arbres enormes i tot això fa que sembli més espectacular que qualsevol altre. Ens trobem a un parella de xilens amb la que ja hem parlat algun cop aquest matí i sembla que també estan d'acord en que ara just després de la pluja és el millor moment per visitar Angkor.

Esperant a que deixi de ploure
Ja se'ns ha passat quasi tot el dia i tot i que li diem al nostre tuktuk que encara volem veure Ta Keo i algun més ell ens insisteix en només anar a un més perquè ja quasi són les 17:00 i ja tanquen i no es poden visitar. Li fem cas i deixem Ta Keo per el dia següent si tenim temps. Malauradament sembla que això de la hora simplement era una excusa per tornar abans... És trist però a vegades no te'n pots fiar ni del que diu el teu taxista, però no passa res ja hi anirem demà!
Preah Khan just després de la tempesta

Teixi




18/9/15

Ruta per Bolívia

Els imprescindibles de Bolívia després de passar un mes al Perú


Un cop hem passat ben bé un mes al Perú, on hem iniciat la nostra ruta per sud-amèrica, passem al país veí seguint el llac Titicaca. Al Perú hem explorat algunes illes turístiques del llac més alt del món, però pel que sembla a Bolívia són una mica menys turístiques les illes que es troben al llac "roca amb forma de cap de puma". Després de revisitar el llac i l'illa del Sol (es creu que allà va néixer el Sol)  i la ciutat costera de Copacabana, anirem cap a la capital, La Paz, uis no! Fals! La capital "oficial" és Sucre (sí, jo he après fa res) però a la pràctica és La Paz. Des de la Paz, després de repensar-nos-ho molt anirem a la selva i la pampa boliviana: Rurrenabaque. Aquest cop viatjarem en avió ja que per carretera són 20 hores i pel que sabem és una carretera una mica perillosa (tot i que mai sabrem com de perillosa per poder comparar amb les aventures que hem tingut per carretera...). Allà farem un tour amb guia (que entre això i el vol gastarem el mateix que hem gastat en un mes a Perú...). Tornarem cap a la Paz per acabar-la de visitar, i ja anirem cap als famosos salars d'Uyuni, on farem un tour d'uns 3 o 4 dies. Finalment ens dirigirem al sud, cap a Tupiza, per després creuar la frontera amb Argentina.

Ruta prevista per Bolívia
Esther

8/9/15

Primer dia als temples d'Angkor

15 juny - En bici fins a Angkor Thom

El nostre mitjà de transport avui
Després del dia en la furgoneta avui hem anat a visitar els temples d'Angkor. Els temples d'Angkor és un conjunt gegant de temples de l'era daurada del imperi khmer entre els segles IX i XV. Prop de Siem Reap hi han més de 100 temples. Els temples estan repartits al llarg de decenes de kilòmetres així que anar-hi caminant no és una opció massa pràctica. La idea per avui era llogar unes bicis i anar als temples.

Ahir quan vam anar a sopar per el centre vam trobar un lloc on semblava que tenien unes bicis de passeig que vam pensar que anirien bé per anar fins als temples. En total anar fins a Angkor Thom, els temples que volíem anar avui eren uns 8 km i per sort el dia era núvol així que no feia massa calor per anar en bici. El camí fins sortir de la ciutat de Siem Reap és bastant agobiant perquè hi ha prou trànsit i com ja fa mesos que experimentem aquí si els cotxes i motos poden passar a menys d'un pam d'una bici ho fan sense dubtar-ho ni un segon. Un cop es surt de Siem Reap el camí és molt més tranquil. A l'Esther lo d'anar en bici no li ha agradat massa però crec que és perquè encara està una mica malalta tot i que sembla que amb els ibuprofenos es recupera ràpid. Hem agafat l'entrada de tres dies al parc dels temples doncs amb menys dies és molt difícil veure alguna cosa i l'altra opció d'agafar una entrada per a 7 dies és massa.

Bayon, el temple de les mil cares
Avui la nostra idea era veure alguns dels temples d'Angkor Thom, el recinte emmurallat on fa segles (del IX al XIV aproximadament) hi havia la capital del imperi khmer. És un gegantí quadrat de 5km de costat encerclat per un fossar de 100m d'ample! Just al centre d'aquesta antiga ciutat hi ha Bayon, el primer temple que hem visitat, un gegantí complex amb més de 50 torres decorades per cares que miren als 4 punts cardinals. Inicialment el imperi khmer era de religió hinduista però al llarg dels anys es va anar canviant la religió oficial del hinduisme al budisme, un altre cop al hinduisme i així successivament... Així que entre els temples d'Angkor hi han temples budistes, hinduistes, budistes reconvertits a hinduistes, hinduistes reconvertits a budistes i fins i tot temples multireligiosos però per nosaltres sense mirar la guia és quasi impossible dir de quin tipus és cada edifici.

En aquest cas, el Bayon sembla que va començar sent budista i que les enormes cares que miren en totes les direccions son retrats del rei del moment, Jayavarman VII. Ja només amb les cares i la mida del Bayon sembla que hi ha prou per ser un monument digne de visitar però a més sembla que una gran part de les parets estan decorades amb gravats que representen des de mitologia fins a la vida quotidiana a l'imperi khmer, sembla que en aquest edifici hi ha més de 2km de relleus.
Un dels murs de Bayon
Després d'aquest monstre hem anat a veure altres edificis menys importants: els palaus reials, altres temples, ... Tots ells són espectaculars i cadascun d'ells per separat seria digne de visitar per si sol. Fins i tot el pont d'entrada a la ciutat enmurallada d'Angkor Thom està decorat per centenars de figures enormes que representen als deus i els dimonis lluitant per aconseguir el nèctar de la immortalitat. El problema és que, com sempre en els últims mesos, a mesura que avança el dia la calor comença a ser insuportable i quasi no es pot fer res. Així que després de uns quants batuts gelats per passar la calor agafem les bicis per tornar al guesthouse.

La porta a Angkor Thom i els deus i dimonis
De camí de tornada a la ciutat de Siem Reap passem per Angkor Wat, el temple més important de tots els de Angkor. Segons diuen és l'edifici religiós més gran del mon! i segons Tripadvisor és l'atracció mundial que més val la pena, per sobre del Taj Mahal o el Machu Picchu! La forma és molt semblant a la resta de temples que hem vist al matí a Angkor Thom però molt més gran que qualsevol d'ells. Aquest temple sembla que és l'únic que ha estat actiu des de la seva construcció doncs quan els khmers van ser derrotats per els tailandesos es van abandonar tots els temples i edificis excepte Angkor Wat, on es va quedar un grup de monjos budistes fins als nostres dies.

A la tarda sembla que la Esther encara té febre però ara amb l'ibuprofeno ja no millora així que després de parlar-ho amb els metges que ens van vacunar abans de marxar començarà amb un antibiòtic a veure si funciona. De moment sembla que si...




Angkor Wat
Teixi 

23/8/15

Ruta por Perú


I després d'anar d'aeroport en aeroport des de Nadi (Fiji) fins a Lima (Perú), arribarem a la capital peruana (esperem que abans que es publiqui l'entrada). Cal dir que hem fet dues escales de 10h en EEUU, i una d'elles se'ns va fer curta! Ja que vam quedar amb l'Anna Saez que ens va portar a Hollywood i a menjar tacos! I de fet, a veure que tot i estar a EEUU, tant a Califòrnia com a Florida el castellà se sent quasi tant com l'anglès! (bé, no us explicaré en aquesta entrada gaire més cosa de la nostra estada a diversos aeroports, ja que potser en farem una entrada a part, sí, la idea és continuar escrivint des del punt en que ens vam quedar!)

A continuació us presentem la possible ruta que farem. Només estan marcats els punts però la ruta més o menys prevista serà:


  • Lima
  • Paracas
  • Ica (visitar Laguna de Huacachina)
  • Cuzco (visitar tot el Valle Sagrado)
  • Aguas Calientes (arribarem via Santa María i Santa Teresa i des d'allí visitarem el Machu Pichu)
  • Ollantaytambo
  • Puerto Maldonado (selva peruana, encara no sabem si ho descartarem: descartat, farem selva boliviana)
  • Arequipa (cañón del Colca, Cabanaconde)
  • Puno (Lago Titicaca, per on passarem a Bolívia)




Bàsicament ens desplazarem en bus, i caminant ja que sembla la forma més senzilla de moure'ns per allà. I per arribar al Machu Pichu farem una ruta "alternativa" gratis (o el que ve a ser molt més econòmica, bàsicament la vam treure d'aquí), quan arribi el moment ja us l'explicarem què tal és i si finalment arribem al nostre destí.


8/8/15

Ruta econòmica per les Fiji

Ruta per Viti Levu, l'illa principal de les Fiji

Sí, anirem a les Fiji! (ja que ens ve de camí... i així podem fer unes vacances de les vacances, jejeje)

Però farem la ruta més econòmica que es pot fer. El més habitual és arribar a Nadi (la segona ciutat més important) i des d'allà s'agafa un vaixell (mooolt car) per anar a diferents grups de petites illes on només hi ha platges i resorts (mooolt cars). Per tal de no gastar-nos tot el pressupost allà (bé... tot i que gran part del pressupost s'ha estat gastant a Austràlia i Nova Zelanda...) farem la ruta per l'illa més gran. Passarem uns quatre dies a Naranu-i-ra, una petita illa al nord de Viti Levu i a 10 minuts en barqueta. Allà gaudirem de les platges i si tot va bé, l'hotel que hem reservat ens deixarà gratis uns kayaks per recórrer la mini illa. Després visitarem la capital, Suva, i finalment tornarem a Nadi (des d'on agafarem la connexió més llarga que es pot fer fins a Lima) per la costa sud de Viti Levu, on també hi ha platges fantàstiques (o això esperem!) i va ser la primera zona de les Fiji en fer-se turística. Per moure'ns d'un lloc a l'altre ho farem en busos (la línia de bus bàsicament fa la nostra ruta!) i d'aquesta manera descansaré de conduir! (Austràlia, no tenim les dades, però mooolts quilòmetres, i Nova Zelanda 5000 km en 1 mes...).

Ruta econòmica per les Fiji

Esther

29/7/15

Tornem a canviar de pais!

14 de juny - Arribada a Siem Reap

Sorprenentment la ruta blava és la que fa tothom
Avui l'objectiu ha estat anar de l'illa de Don Det fins Siem Reap a Cambodja, ciutat coneguda per els enormes temples d'Angkor. En principi hauria de ser un trajecte fàcil però amb el temps que portem aquí al sudest asiàtic ja hem après que cada trajecte no és tan senzill com sembla. Aquí a l'illa de Don Det hi han molts llocs on venen un ticket directe fins a Siem Reap per uns 50 $. A les 8 del matí s'agafa el vaixell per sortir de Don Det i si tot va bé s'arriva a Siem Reap a les 23:30. El sorprenent és que ja fa uns anys que hi han dues carreteres diferents per anar a Siem Reap des de la frontera amb Laos i el ticket que venen des de Don Det va per la opció més llarga (arriba si tot va bé a les 03:00 del dia seguent). Buscant una mica per internet vam descobrir que hi ha un altra opció: hi ha una empresa, AVT, que et porta de la frontera de Laos fins a Siem Reap per la carretera curta i per 23 $ més de la meitat del preu i arriba a les 19:00. Així que l'elecció estava clara.

Vam comprar els tickets d'AVT per internet i a Don Det només vam comprar per 5 $ el trajecte fins la frontera. La nit anterior vam conèixer al nostre guesthouse la Marie, una noia Alemanya que també farà amb nosaltres i de la mateixa forma el trajecte fins a Siem Reap. Segons el que ens havien dit a les 8:00 sortia des de la platja un petit vaixell que ens portava fins la costa i d'allí havíem d'agafar un bus fins la frontera. Ja són les 8:00 i l'únic que hi ha a la costa són uns 40 turistes amb bosses que difícilment poden entrar en un petit vaixell laosià. Passats uns minuts arriba un home que comença a recollir tickets i a ficar gent al seu vaixell però només aquells que han comprat el ticket amb ell, els altres han d'esperar. 10 minuts després ja ve algú que sembla que si que ens vol ficar en un altre vaixell amb el ticket que tenim. La següent parada és l'estació d'autobusos de Nakasang. Allí està esperant un laosià amb un anglès perfecte que els intenta convèncer de que li donem els passaports i que ell ens tramitarà el visat per Cambodja. Ja ens havien avisat d'aquestes persones, són de les poques persones a Laos que parlen angles i treballen per la companyia de busos, al parlar bé anglès convencen als turistes que el més senzill és donar-li els passaports i els diners i que ells tramiten els visats. La realitat és que no hi ha cap problema en fer-ho un mateix a la frontera i òbviament t'estalvies les comissions ocultes d'aquests personatges.

Això és el que ens espera a Siem Reap
Però bé encara que un pot evitar una mica a aquestes persones que et tramiten el visat el que un no pot evitar de cap manera són les comissions no massa legals que cobren els policies fronterers. Per sortir de Laos cal un segell al visat per marcar que has sortit del país i aquest segell val 1 o 2 dòlars americans depenent de si és festiu o no. I metres més enllà al entrar a Cambodja s'ha de pagar el visat, oficialment són 30 dòlars americans però en aquesta frontera sempre cobren 35 així que no hi ha massa cosa a fer.

Mirant una mica per internet això hauria de ser un lok lak
Un cop a Cambodja ens està esperant un home de AVT, després d'esperar a que creuïn tots els que havien contractat el servei, ja ens fiquen en una furgoneta camí de Siem Reap. A mig camí uns locals paren a la camioneta i després de parlar una mica amb el conductor en khmer entren tres cambodjans a la furgoneta. Crec que simplement tenien que anar a Siem Reap i que millor manera que fer-ho gratis. Després d'unes hores de camí la furgoneta para a Stung Treng sembla que per dinar una mica a un restaurant d'AVT. Mitja hora més tard ja ens criden per marxar, ara en un altra furgoneta una mica més petita que va completament plena. Havíem llegit bones crítiques d'AVT dient que el servei era bo, que hi havia lloc per ficar les cames però ... avui hem de dir que no ha estat així, estem com en una llauna de sardines. Com a mínim l'aire condicionat funciona. No sé si per l'efecte de la llauna de sardines l'Esther comença a tenir mal de cap però sembla que amb un ibuprofeno ja està millor. Per sort a les 19:00 arribem a Siem Reap com ens havien dit. I sorprenentment tenim transport gratuït fins el nostre guesthouse!, no ens cal buscar i regatejar un tuktuk!

Després de deixar les coses anem a fer una volta per el centre cap al night market. Així a primera vista Siem Reap sembla mooolt més turístic que qualsevol lloc de Laos. Sembla que tothom parla anglès! Acabem anant a sopar a un lloc que sembla una mica turístic però el menjar no ens agrada gens, hem demanat un suposat plat típic khmer (lok lak) i ens han servit pollastre amb arròs i ketpchup, no sembla molt autèntic. Per els propers dies ens haurem d'allunyar una mica del centre.

Teixi

8/7/15

Explorant Nova Zelanda

Ruta d'un mes per Nova Zelanda

En un mes volem explorar les dues illes d'aquest país tan fascinant (és el meu preferit per visitar). La qüestió és que arribarem en ple hivern, això fa que haguem de tornar en algun altre viatge a veure com són els paisatges en cada època de l'any, jejeje.

Ruta per Nova Zelanda

Per explorar l'illa nord llogarem una autocaravana (les anomenades campervan) donat que en aquesta no fa tan de fred com en l'illa sud. Deixarem la campervan a Wellington, on des d'allà agafarem el ferry que ens portarà a l'illa sud, on agafarem en aquest cas un cotxe. D'aquesta manera podrem dormir en albergs o hostals sense passar tan de fred com en una campervan.

Ruta per l'illa nord de Nova Zelanda

La ruta en la segona illa és força llarga i no sabem com estaran les carreteres i si tindrem prou temps per tot, però en cas de tenir prou temps aquesta és la ruta prevista.

Ruta per l'illa sud de Nova Zelanda

Esther

29/6/15

Després de la nit, la sortida del sol a Don Det

13 juny - Bon dia des de Don Det!

Avui ens hem llevat molt aviat per poder arribar a veure la sortida del sol des del pont que uneix les dues illes. El sol avui sortia a les 5:27 del matí, així que a les 5 del matí estàvem pedalejant. Per sort, a aquestes hores la temperatura és agradable. Hem arribat al pont 10 minuts abans de la sortida, tot i que de llum al cel ja n'hi havia.

En Teixi esperant a que aparegui el sol

Mentre començàvem a fer algunes fotos i seiem a la vora del pont uns quants gossos ens han vingut a saludar i a fer companyia. És força espectacular veure com va pujant el sol a poc a poc (tot i que a mi m'ha semblat molt ràpid!) fins que ja era capaç de projectar ombres.

Ja el tenim aquí! Bon dia Sol!
Don Det és una illa per estar-s'hi un parell o tres de dies, i bé, si vols descansar i estar sense fer res tampoc hi ha problema! Això sí, estigues preparat per passar calor o agafa't una habitació amb aire condicionat.

Després de veure sortir el sol hem tornat a l'habitació a descansar un parell d'horetes abans d'esmorzar. Avui farem la volta a Don Det en bici (que ahir al final no vam poder). Just abans de sortir de nou amb les bicis ens adonem que tenim menys diners en kips dels esperats (i a l'illa no hi ha ATM, és a dir, caixer automàtic), així que segurament per no anar tan justets anirem aquesta tarda a canviar 5 eur (que això sí que ho fan).

El sol està acabant de pujar per fer ombres

Al cap de un quart d'hora pedalejant al Teixi se li punxa la roda davantera, i tornem al lloc on ens han llogat les bicis per veure què fan. Sense cap problema ens canvien la bici per una altra i reemprenem la nostra volta a l'illa.
El pont des d'on vam veure sortir al sol,
 i els nostres vehicles

No tardem gaire en completar la volta, però decidim tornar cap al guesthouse a descansar que el sol ja comença a escalfar massa.


Després de dinar el dia es comença a tapar de núvols i el vent comença a bufar (tormeeentaaa), anem a les habitacions, bé no... ens posem a les hamaques que tenim just davant l'habitació i donen al riu (sí, aquest paisatge tan xulo amb una posta de sol increïble) i allà tombats veiem com la pluja cau (junt amb un gos que ens ha vingut a fer companyia). Oh, aigua! Les temperatures baixen!!

Un cop ha deixat de ploure anem a canviar els 5 eur per kips per poder sopar i ja de pas comprem el ticket que ens portarà a la frontera amb Cambodja demà. El dia acaba amb una altra bonica posta de sol i un sopar més que decent.


Acabem el dia amb una altra bonica posta de sol

Esther 

28/6/15

Visitem l'illa veïna

12 juny - Don Det i Don Khon en bicicleta

Aquest matí hem sortit aviat a la cerca d'un parell de bicicletes que ens ajudaran a explorar l'illa i també l'illa del costat a la qual s'hi pot accedir a través d'un pont de ciment (sí, cal remarcar de ciment, ja que aquí hi ha uns quants ponts de fusta o bambú).

Cascades Li Phi a Don Khon
Un cop hem trobat les bicicletes ens hem dirigit directament a l'illa sur (Don Khon). Allà hem arribat fins una anomenada "platja" des d'on surten barques per veure els dofins Irrawaddy, una espècie en perill que es troba només als rius com el Mekong o bé a l'amazònia.
Poca cosa hi havia que hem fet la volta per dirigir-nos a les cascades principals de l'illa, les Li Phi o també anomenades Tat Somphamit.
El cost de l'entrada ens ha sorprès negativament... 35000 kips per persona... estem parlant de 3'5 eur per persona! Aquí això és moltíssim! Penseu que estem dormin a l'illa per 25000 kips...

Cascades Khone Pa Soy no tan conegudes
Tot i així hem pagat. Realment les cascades són força espectaculars. Després de veure al llarg de quilòmetres i quilòmetres el Mekong tan tranquil i sense pressa, veure com per aquesta zona passa amb tanta mala llet impressiona! I després... continua el seu curs tan tranquil. Com a nota històrica, el francesos que volien acabar d'establir la seva ruta comercial per Indoxina a través del Mekong, no van poder passar riu amunt ni avall just en aquest punt, donat que per tot arreu hi havien ràpids i cascades. De fet, encara hi ha restes d'una espècia de canals de ciment que van fer al riu per estampar les balses de troncs de fusta que volien transportar per una banda per dirigir-les millor i per una altra hi ha unes altres construccions de ciment amb l'únic objectiu d'empotrar les balses perquè es trenquessin en diversos trossos i així purguessin baixar pel riu.

Moment de relax en les cascades Li Phi
Després de les cascades anem a l'extrem sur de Don Khon on hi ha una petita vila i les restes d'una antiga locomotora usada pels francesos, que van construir una línia de ferrocarril per evitar les cascades.

Realment ja fa molta calor...tot i així intentem anar per un altre caminet a unes altres cascades més petites. Sorpresa! El camí que portàvem seguint (que ja ens avisava que tenia pinta de no ser un bon camí) s'acabava tallant... és a dir, havíem de saltar un precipici (en el qual semblava que abans havia existit un pont) amb les bicis. Doncs... girem cua...i a desfer caminet!

Paisatge completament tropical a Don Khon i Don Det


Donada l'hora que és, la calor, i les ganes de descansar i refrescar-nos anem directament el nord de l'illa, al costat del pont que uneix Don Det amb Don Khon, on hi ha una altra vila. Allà trobem un lloc raonable per quedar-nos a dinar (per cert, molt bo el menjar!) i fer passar l'estona fins que la calor comenci a afluixar una miqueta.

Paisatge des del guesthouse a Don Det
a l'inici de la posta de sol

Recobrades les nostres energies continuem camí fins a les no tan impressionants (però gratuïtes) Khone Pa Soy, a l'est de l'illa.
Allà podem veure les cascades i també una de les construccions de ciment, ja esmentades, que van fer els francesos.

Es comença a apropar l'hora de la posta de sol, així que sense explorar gaire en bici Don Det, retornem al guesthouse per donar-nos una bona dutxa i veure la posta (realment impressionant).

Posta de sol a Don Det
Demà ens llevarem ben aviat per poder veure sortir el sol des del pont que connecta les dues illes, Don Det i Don Khon.

Esther


27/6/15

Les illes més càlides de Laos!

11 juny - Arribada a les illes del Mekong

Aquest matí hem sortit ha esmorzar per Pakse abans d'agafar la minivan que ens portaria a les 4000 illes del Mekong, bé, de fet anàvem a una en concret: Don Det. El viatge ha estat ràpid i tranquil dins de la minivan amb aire condicionat (oh, quin plaer! Després d'una nit força càlida, amb ventilador i sota una mosquitera...), la furgoneta ens ha deixat al port on hem agafat el que ells anomenen "ferry" (15000 kips per cap), és a dir, una barqueta amb motor i per sort amb una mini-teulada per no morir abrasat pel sol.

Vistes des del guesthouse

I ara bé la part "divertida", carregats amb les motxilles i sota un sol i humitat considerables ens hem posat a buscar el guesthouse que teníem mirat per internet (sense reservar clar, aquí és millor anar mirant i el que et convenci o t'agafi més a prop és on et quedes). Després de recórrer el mateix carrer dos o tres cops amunt i avall sense trobar-lo i a més a més de preguntar més d'un cop, hem anat a parar amb un home que ens ha dit que estava tancat. Bravo... i ara toca buscar alguna cosa. Estem al boulevard del sunset (el carrer de la posta de sol) i la majoria de guesthouse són bungalows que donen al Mekong, però on la majoria tenen el lavabo separat (creuant el petit carrer de sorra) i pocs tenen WIFI (la qual cosa ens agradaria tenir per poder actualitzar el blog aquests dies que passarem aquí sense gaire cosa a fer i acabar de reservar i mirar coses per Austràlia).

Tranquil·litat en el ambient de Don Det
Després de suar i suar, trobem un lloc prou decent, sí sense lavabo dins, amb vistes al Mekong, amb un ventilador i prou net tot (incloent el lavabo exterior), però amb una força bona connexió a internet (gràcies a que hi ha pots clients) amb un restaurant dels mateixos propietaris a uns preus més que raonables. Ara toca una bona dutxa per intentar deixar de suar (missió impossible) i descansar.

Provant l'hamaca
El paisatge és molt maco i es respira tranquil·litat per totes bandes, fins i tot els bous que hi ha per aquí donant-se banys al riu i menjant ho fan amb una parsimònia increïble. Ah, no oblidem que també hi ha gallines, ànecs, porquets, cabres, vaques, gossos, gats (i merda... insectes...).

Vistes a les 4000 illes des de Don Det
La calor és molt horrible, a les 15.30h sortim a fer un passeig per mirar alguna cosa i de pas també preguntar el preu de l'habitació als pocs llocs que tenen AC (aire condicionat), per si de cas hem de passar alguna nit refugiats a una habitació fresca donat que aquí passarem tres nits.

Finalment tornem a l'hotel més que suats per veure la posta de sol, tot i que amb força mala sort, que just ara hi ha alguns núvols i no tindrem pas una posta de sol maca...

A veure què tal passem la nit i demà toca explorar l'illa i la del costat en bici!

Esther


26/6/15

Compartint el bus amb el gall

10 juny - Viatge fins a Pakse

El gall del bus
Avui hem anat de Tha Khek fins a Pakse. Realment on volem anar és més al sud, a les 4000 illes, just a la frontera amb Cambodja. El problema és que des de Tha Khek és un recorregut massa llarg així que millor fer parada a Pakse, des d'on serà més senzill buscar després transport fins a les 4000 illes.

Ja pensàvem que ho havíem vist tot en els busos asiàtics però avui hem anat un pas més. El bus que teníem reservat és el que aquí diuen un bus VIP que essencialment vol dir amb aire condicionat i una mica més còmode que els busos locals. I bé, poc després de pujar al bus veiem que entra al bus una dona amb un gall. Amb el gall agafat per les potes s'asseu al seient que tenim al costat i al veure la meva motxilla de mà la senyala i em diu alguna cosa en Lao, òbviament no entenem res del que ens està dient així que li diu el mateix a més persones que estan al bus i aleshores descobrim que el que volia era bosses de plàstic. Amb una habilitat considerable fica el gall dins d'aquestes bosses de plàstic de forma que només li queda fora el cap i l'enganxa al seient de davant. Una imatge val més que mil paraules per descriure el pobre gall amb la camisa de força. Ens imaginàvem que el gall es passaria el viatge cridant doncs no crec que sigui molt còmode anar així però no, no ha dit res en tot el viatge en bus. Fins i tot ha estat dormint! i clar com sabem que el gall estava dormint doncs perquè al contrari que en la foto el cap li penjava de forma prou graciosa (no hem pogut fer foto d'aquest moment!) i a la mitja hora s'ha tornat a despertar. Un parell d'hores més tard ha baixat la dona amb el seu gall però poc després algú ha pensat que era bona idea ficar música al bus i han ficat 3 videos de karaoke tailandès al bus, a més a un volum molt alt i quan s'ha acabat el dvd han ficat un altre! Aquí és molt popular això del karaoke però no pensava que ho fiquessin a un bus, per sort ningú s'ha ficat a cantar si no podria ser prou pitjor jajaja.
El "magnífic" karaoke aisàtic al bus
Al arribar a Pakse hem anat al guesthouse que havíem buscat però estava tancat per reformes així que hem anat a mirar un que ens ha recomanat el conductor del tuktuk. Ens ha semblat molt car però preguntant a uns turistes que hem vist al carrer hem trobat un que estava prou bé 100 metres més enllà. Ja estàvem prou farts de busos així que hem anat a passejar una mica per la ciutat. Un cop més aquesta ciutat està a la riba del Mekong però per primer cop ara a l'altre costat de la riba no tenim a Tailàndia, en aquesta petita regió les dues bandes del Mekong són de Laos.
El Mekong per Pakse
Teixi




25/6/15

Petita desconnexió

Petita desconnexió


A partir del 22 de juny estarem a Austràlia, després a Nova Zelanda i a continuació les Fiji. No arribarem a Lima (Peru) fins mitjans d'agost. En els països esmentats hi ha poca cobertura i poca internet (i la que hi ha molt cara!) així que no sabem en quins moments ens podrem connectar i actualitzar el blog.

Per tant, si hi ha una temporada sense entrades no us preocupeu, que segurament estarem acumulant històries per explicar!


Gràcies a tots els que ens seguiu!

Esther

24/6/15

Ruta de dues setmanes per Austràlia

Ruta per Austràlia

Donat que hem escurçat el temps que passarem en aquesta gran illa (és molt cara! i vam decidir passar una setmana més a Laos), per moure'ns als diferents punts del país ho farem amb avió.

Primer de tot, vam decidir visitar el territori nord d'Austràlia, és a dir, Darwin i els parcs naturals que té a prop, ja que al sud d'Austràlia ara és hivern i no podríem gaudir de les seves platges. Bé, cal dir que a Darwin tampoc ens ficarem a l'aigua a no ser que volguem ser menjats per cocodrils! Per moure'ns pels parcs i anar de Darwin a ells hem llogat una campervan (una autocaravana). És la forma més senzilla i barata de viatjar en aquest país.

Ruta de dues setmanes per Austràlia. Les línies negres indiquen trajecte en avió

Després passarem per la costa on està la gran barrera de corall. Arribarem a Cairns i des d'allà tornarem a llogar una campervan per anar fins a Port Douglas on segurament farem alguna excursió en vaixell a la gran barrera per fer snorkelling (bucejar però sense immersió amb oxigen).

Amplicació de la zona de Darwin
i els parcs naturals que visitarem
Finalment anirem cap a Sydney des d'on agafarem el següent vol cap a Nova Zelanda.

Finalment, la ruta detallada ha estat (22 juny - 7 juliol 2015):


23/6/15

Unes coves una mica decepcionants

9 juny - Motoritzats per Tha Khek

Aquest matí, tal com havíem quedat la tarda anterior amb el noi suís que havíem trobat al mateix guesthouse on ens allotgem, hem anat a llogar un parell de motos per visitar plegats la primera part del conegut "loop" al voltant de Tha Khek que passa per la cova de Kong Lo, la qual ja vam veure. Donat que no tenim temps i ja hem vist la cova important avui només veurem les coves més properes a Tha Khek.

Cova Xieng Liab (Adi i Esther)

Aquí les motos són més cares que a Pai, però també cal dir que millors. Agafem una Honda semi-automàtica... a veure què tal se li dona al conductor... (jo de moment em mantinc al marge d'agafar una moto). Primer anem a omplir el dipòsit, aquí sempre te les donen amb el mínim de gasolina per poder arribar a la gasolinera.

La cova d'Aen, la cova de les escales


Per sort la carretera està ben asfaltada i no té gaires corbes, l'única cosa és que la moto al ser semi-automàtica dona una mica de tirons quan el Teixi canvia de marxa...

Oh ,no! Més roba a sobre!
M'estan posant un nou modelet
per entrar a la cova del Buda

Sense voler ens passem la primera cova que volíem visitar, però de seguida ja som a la nostra segona destinació que ara ha passat a ser la primera: la cova de (Tham) Xieng Liab. En principi hauria de ser la més maca, però de seguida veurem que no ho serà... a la nit deu haver plogut a la muntanya, i les aigües que surten de dins la cova tenen un color força marronós que no conviden al bany. A més a més, el nivell de l'aigua està prou alt per ficar-te sense que es mulli la motxilla. Així que no tardem ni deu minuts en donar la volta i dirigir-nos a la següent cova: Cova Aen. Aquest cop hem de passar un tros per un caminet una mica més de terra, però raonable. Ens demanen 20000 kips per persona per entrar al recinte de la cova (és moltíssim per ser Laos!) però al final acceptem i passem, com a mínim sabem que ens vigilaran les motos (s'han donat casos de robatoris de motos mentre es visiten les coves). Finalment ha valgut la pena pagar, la cova no està mal, plena de llums de neó que de vegades sembla que estiguis en una disco, però clar... després d'estar a Kong Lo... tot es queda petit! Lamentablement, tot i la calor, aquí no hi ha prou aigua per banyar-nos...



El nostre company de viatge proposa fer uns quilòmetres més per gaudir del paisatge (que vale, no està mal... però jo no acabo d'estar gaire a gust a la moto...), el Teixi també vol, així que anem un trosset més i a la que trobem que la carretera té un tros mal asfaltat donem la volta.

Punt de descans a 800m de la cova del Buda
De tornada agafem el desviament per veure l'anomenada cova del Buda. Són uns quants quilòmetres sense asfaltar però en terra ben aplanada. Quan ja hi som ens fan pagar per aparcar les motos (punt positiu: te les vigilen al igual que els cascs) i ara bé quan a la paradeta on venen els tickets per veure la cova em fan posar una faldeta típica lao, ja que sense ella "en principi" no pots entrar a la cova-temple. Clar, si estiguéssim a menys de 30 graus no passaria res... però amb la calor que fa que em facin posar una faldeta que una mica més i és de llana! En resum, entres a una cova que no pots explorar perquè està plena de budes (a la pràctica és un temple fet dins d'una cova), que té la seva gràcia però tampoc és per tant...

I ara sí que tornem a deixar la moto i a ficar-nos a la nostra habitació amb AC baratet!

Una altra posta de sol al Mekong

Només cal dir que per sopar vam menjar un super ànec acabat de fer a la brasa (boníssim!) amb vistes al Mekong, tot i que vam haver de sortir corrents a l'interior del restaurant perquè va començar a diluviat, jejeje, comença l'època de pluges (de Juny a Octubre).

Esther