30/12/18

Nadi (Fiji) - Lima (Perú) i totes les escales...

18, 18 i 19 d'agost: Sí, hem viscut dos cops el mateix dia.

Avui, 18 d'agost, no tenim el vol fins el vespre des de Nadi, així que perdem el temps al resort. Cal dir que estem a punt de viure dos cops el mateix dia. En el proper vol creuarem la línea de canvi de data! És a dir, tindrem un canvi horari de 19 hores al nostre favor!! És molt estrany, a dia d'avui, a les 13 hores, pensar que "demà" a les 13 hores serà el mateix moment que estem visquent ara mateix.

Dinar a LA molt... mexicà xD
Hollywood, LA, EEUU












El nostre recorregut de Nadi (Fiji) fins a Lima (Perú) passa per Los Angeles, on ens trobarem amb l'Anna! L'Anna és una companya de carrera que està fent el doctorat a UCLA, normalment només la veuríem per nadal... però donades les circumstàncies i la nostra llarga escala podem aprofitar per passar unes hores amb ella i visitar Hollywood!

Trobada amb l'Anna a LA!

Això sí, un cop als Estat Units, en particular a LA (Los Angeles) es pot dir que deixem de parlar anglès i passem directament al castellà! Una gran part de la població és immigrant de sudamèrica ;) i com era d'esperar... dinem uns tacos a un dels tants restaurants mexicans de Los Angeles.



La nostra propera escala és a Fort Lauderdale (Hollywood International Airport) , Florida, ok, Miami per fer-ho fàcil (es troba a 45Km de Miami). Com ja ens ha passat a Los Angeles, tenim unes 8-10 hores fins prendre el vol definitiu que ens portarà a sudamèrica. En concret Lima! Quines ganes que tenim d'arribar després de tantes hores de vols.. d'esperes...


Passeig Marítim de Fort Lauderdale, Florida 


A Miami agafem un bus fins la zona de platja, ja que hi som... ara bé, en oposició al temps de Fiji, a Miami fa una calor i un sol insoportable per unes persones que van amb pantalons llargs i sudaderes... Acabo per passejar pel passeig marítim sense pantalons. Tranquils no m'han arrestat ni res, allí la gent anava passejant amb banyador, així que el que era més aviat estrany eren els pantalons llargs. D'una altra banda, el meu mocador bufanda s'ha convertit en un turbant / gorra. Realment fa molt de sol!! Tot el sol i calor que ens hagués agradat a Fiji ara el tenim en una escala a Miami (ciutat més coneguda que Fort Laudea...

El passeig marítim ens fa pensar a la famosa sèrie de "Los vigilantes de la playa" amd David Hasselhoff, jajaja, tot i que "els vigilants" vigilaven la platja de Santa Mónica a Los Ángeles i no pas les platges de Florida, però podria haver estat ambientat de la mateixa manera on som ara. Acabem per fer un gelat en un lloc amb aire acondicionat abans que ens desfem sota els imponents rajos solars.
Ara és quan arriba Mitch...

Un cop hem fet una mica el turista tornem al nostre estimat aeroport per agafar de nou un vol. El qual ens deixa a Lima de nit. Per sort tenim un taxi a l'aeroport que ens està esperant per portar-nos a l'hotel. Nota: si mai arribeu a Lima a la nit, encarregueu-vos de tenir un hotel que us envii un taxi.

I bé, bona nit (buenas noches amigos!), l'aventura a sudamèrica comença ara.

Esther

PD. Gràcies Anna per fer-nos de guia per unes hores!!

26/12/18

Última parada fijiana a Korotogo

16-17 d'agost: Korotogo, la sorra de corall

Avui arribarem al nostre últim punt on dormirem a Fiji: Korotogo. Aquesta "ciutat" es troba a una hore i poc en cotxe / bus de Nadi, la ciutat per on hem entrat a Fiji i per on sortirem cap a Perú (passant mitjançant llargues escales per EEUU).

Quin bon temps per fer un bany!! Bazinga...
De nou, tenim un upgrade (millora sense pagar res més) i no compartim bungalow amb ningú (com ja ens ho havíem imaginat). En teoria és temporada alta... però la veritat és que sembla que no hi ha gaire turisme... i vist el temps que fa... ho puc entendre. Té pinta que fa alguns anys era el destí de vacances de molta gent, doncs d'hotels i construccions pel turisme de platja no en falten, però ara per ara sembla un lloc que ha perdut la seva popularitat. Cal dir, que la majoria de gent quan decideix fer un vaitge a Fiji se'n va als petits arxipèlags i no es queda a l'illa principal, Viti Levu. Tot i així la costa sud de Viti Levu en teoria és una costa turística...
Sorra de coralls
Durant els "dos dies" (fem tres nits) que passem a Korotogo, un d'ells ens dediquem a fer una volta per les rodalies est de l'hotel. Dic passejar, doncs com podeu veure a les fotos l'esperança de fer un bany més no existeix. Passejant ens trobem que tota la costa està feta de corall, és a dir, en comptes de sorra tot el que hi ha són trocets de corall i cloïsses.

Esquelet d'esponja?

A tot això, arribem a un complexe turístic (de luxe) on ens endinssem a mode d'exploradors. Hi ha força gent en comparació amb "el món exterior" i tots australians / nova zelandesos, (no acabem de distingir entre uns i altres) ben blanquets i amb segurament un poder econòmic amb alguns zeros més al darrera que no pas nosaltres...Això ho sabem perquè hem buscat quant costa dormir allí... 100 eur/nit!!! Ok, és tot molt mono, amb jardins, piscina, i gent com nosaltres que es cola per veure què hi ha (jijiji). Quan donem per acabada la nostra expedició pel complexe hoteler ens en tornem cap a la nostra zona "deserta".

Com veieu, tenim molta feina a fer... tarda de lectura



Un altre dia en comptes de cap a l'est anem cap a l'oest, on descobrim un "passeig marítim" per on trobem de quan en quan un altre complexe hoteler (normalment més luxosos en comparació a on dormim nosaltres xD).

Esther

23/12/18

Suva: no estem sols!

15 d'agost: Peixos i el museu


Avui hem de passar tot el dia a Suva, i donades les expectatives sortim a fer una volta en direcció al mercat. Continuem amb la sensació que som les úniques persones blanques... però bé, el mercat ens mostra els seus productes, bàsicament peixos i mariscs, que semblen sortits d'un aquari!! Tenen uns colors meravellosos!


A la tarda ens dirigim al punt "més turístic" de Suva: el museu, dic "el" perquè és l'únic museu de la ciutat. I donat que és l'atracció més gran de la ciutat (a part del centre comercial com ens van dir a l'hotel ahir), resulta ser el punt on ens trobem amb més turistes (és a dir, gent blanca). La veritat és que no està malament, però és petitet... així que tornem a voltar una mica per la ciutat i preparar-nos per demà canviar de ciutat.


Entrada curta i poc interessant... però malauradament és el que ens emportem de Suva.

Esther

19/12/18

Camí de la capital més sosa que hem conegut: Suva

14 d'agost: Blanc en un món de color

Les floretes de la sorra
Avui ens acomiadem de l'illeta on hem passat 5 dies (Nanaru-i-Ra), no tal i com els esperàvem passar, és a dir, a l'aigua i a la platja tot el dia... però bé.. què hi farem.
Fem el nostre ja conegut recorregut en barca fins Rakiraki d'on agafem un bus per anar a Suva. La capital de Fiji.

L'illa principal de Fiji, Viti Levu, té una carretera principal que dóna la volta a l'illa. Aquesta carretera circular ve a ser el recorregut que nosaltres farem en la nostra estada a Fiji. Avui fem un bon tros d'aquesta carretereta. Traduït en hores, 4 hores i mitja. Així que arribem a la capital passat el migdia.



Estrelles blaves!

La primera impressió a Suva és molt estranya. Sembla que no hi ha turistes, i de fet "l'hotel" on estem, si és que li podem dir d'aquesta manera, doncs estem a una petita habitació gairebé sensa finestra i amb un ventilador (i amb bany compartit), s'ha posat a riure quan li hem demanat a la propiètaria informació sobre coses a visitar a la ciutat. Bàsicament ens ha dit que "el millor" de Suva era el centre comercial!!! Buff... anem bé si realment és així...

Al final sortim a fer una volta pel passeig marítim, no hi ha gaire cosa, però no està mal donades les expectatives... i com ens havíen recomanat anem al famós centre comercial a sopar! Jajaja, és un petit centre comercial amb no gaires coses!!

Records recents a Nanaru-i-Ra
D'altra banda també ens sorpren el nostre color de pell: som blancs. Quasi tothom és negre. Hem vist alguns blancs sortint de les feines (bàsicament bancs o llocs oficials de l'estat) amb traje i on clarament tenen un estatus econòmic i social molt més elevat que la resta. És el primer cop que em sento estranya en una ciutat a causa del meu color de pell. Crec que ara puc entendre una mica més què sent una persona negre en un món de blancs... i això que "jo tinc el color bo", per tant, ser de color en un món governat per blancs realment ha de ser difícil...

Moments de reflexió

Avui no hem fet fotos, així que animem una mica aquesta entrada amb algunes fotos més de Nanaru-i-Ra ;)

Esther

11/12/18

Últim dia a Nanaru-i-Ra

13 d'agost: L'illa fitada

Vistes a la pròpia illa
Avui ens llevem i ens trobem amb un personatge que porta visquent un mes a l'illa. Sí, un mes. Ell va voltant pel món i quedant-se allà on li ve més de gust! És un veritable rodamons! Ens acompanya a fer una volta per l'illa, juntament amb "el nostre gos" i de fet ens ensenya un caminet que puja a un petit turó de l'illa des d'on es veuen el límits d'aquesta i fins i tot la barrera coralina que envolta l'illa!

Descens des del punt més alt de l'illa

En el camí de tornada arribem a una platja més apartada on encara no havíem mai estat. Veiem a més, uns quants ocellets bastant particolars als quals intentem fer algunes fotos...

Tan malament no ens ho hem passat... :P
Avui és el nostre últim dia a Nanaru-i-Ra... cal dir que esperava més d'aquests dies... en especial estar tot el dia a l'aigua... però no ha estat així... ara és quan trobo a faltar les platges del Mediterrani...però bé.. encara ens queda per descobrir una part de Fiji!



Bona nit Nanaru-i-Ra!


Ocellet fijià

Esther

4/12/18

El bany a Fiji!

12 d' agost: Marea baixa, descobrint la fauna fijiana


La marea baixa, i els seus secrets
Avui tenim marea baixa a la platja de davant del bungalow, així que ens dediquem a fer fotos a les estrelles de mar i corall que es veuen a la vora del mar. Continuem amb terribles ventades que fan que se't treguin les ganes de banyar-te... així que per ara ens acontentem amb ficar una mica els peus a l'aigua per fer les fotos. Fem una passejada fins la platja que hi ha a l'altra banda de l'illa on també hi ha la marea baixa i podem de nou veure més estrelles de mar (blaves!) i corall, tot això intentant no perdre la gorra que vol sortir volant cada dos per tres. Bàsicament estem passant uns dies de relax, amb poca cosa a fer, llegir, passejar quan el vent més o menys ens ho permet (doncs la idea era banyar-se... però per ara ha estat impossible... qui m'ho anava a dir que passaria uns dies a les Fiji i potser no em banyava!!!!!).


Marea baixa, i zona de bany ràpid

 Finalment, per no dir que no m'he pogut banyar ens fiquem, fem un bany rapidet perquè fa força fred gràcies a la ventada que fa... és una llàstima...a més amb el vent tampoc pots fer kayak perquè entre les possibles corrents i el vent de per se és perillòs... i la probabilitat d'anar-te'n a l'aigua o bé d'arribar a ves a saber on són prou altes...

Estrelles de mar gegants i ... blaves!!



Fauna fijiana
Per acabar el dia, ens relaxem contemplant una esplèndida posta de sol des de la platja de davant del bungalow :)

Això sí, sempre acompanyats del nostre nou company, el gos que ens segueix per tot arreu i dorm al costat del bungalow. No sembra que el seu estat de salut sigui òptim, així que també li donem una mica de menjar i aigua.

Vistes des del bungalow durant la posta de sol

Anem a fer el sopar abans que ens quedem sense electricitat!

Bona nit!

Esther

28/11/18

Dia de compres a terra ferma

11 d' agost: Fiji, vida sense presses

Vist que el temps que de moment no ens acaba d'acompanyar, hem decidit quedar-nos una nit més a Nanaru-i-Ra. Cal dir, que llevat el no haver-nos encara banyat, l'illa és molt maca i mooolt tranquil·la. Això d'estar una mica aïllats no té preu!

Donat aquest canvi hem d'anar a comprar a "terra ferma", és a dir, a l'illa gran, en particular a Rakiraki. Per fer-ho, al igual que a l'anada, ens han de portar en barqueta... aprofitem avui també perquè els propietaris de l'allotjament també han de comprar (ja sigui menjar com gasolina per la barca i el generador elèctric) i envien un dels seus "servents", sí... hi ha una dona i un home que es pot dir que treballen per la propietària. Així que anem amb aquest senyor en la barqueta i quedem a una certa hora de nou al port.

Tranquil·litat durant les últimes hores (minuts) de llum


Ens trobem de nou amb l'home que ens portarà de nou amb la barqueta a l'illa, però primer esperem el senyor de la gasolina que ens omplirà de barrils la barca. Per fi estem tornant.. però ens sembla eterna aquesta tornada... com és possible? Doncs vet aquí que el nostre amic de la barqueta resulta que estava intentant pescar de camí a l'illa! (cosa que crec que està prohibida...) de fet, quan ens apropem a terra diu: "Vaja, no hi ha hagut sort! Avui no he pogut pescar el sopar!"

Sense comentaris ;)

Dinem i després tornem al sunset point (aquest cop amb la càmera de fotos) i també acompanyats d'un gos que pul·lula per allà i s'ha fet amic nostre, tot i que pobret no sembla en el millor estat de salut...

Sunset point, abans del "sunset" (posta de sol)
Esther

21/11/18

Nanaru-i-Ra: encara no és l'hora del bany

10 d' agost: Explorant Nanaru-i-Ra

Avui ens llevem pensat si ens podrem banyar... pel moment fa sol però molt de vent... Ens estem per davant del bungalow prenent una mica el sol, llegint i mirant el paisatge (que val la pena). Només fa ràbia que fa mooolt però moooolt de vent (això sí, no hi ha ni un sol núvol!) i banyar-se és un suicidi... doncs a més l'aigua està força freda...i la temperatura a l'exterior no és que sigui altíssima. També teniem pensat fer una volta en kayak (en teoria te'ls deixen) però vist el vent crec que no és gaire segur... qui sap on acabaríem...

Molt enfeinat..
A la tarda anem a fer un volta per l'illa. És també molt divertit el fet "d'explorar" doncs l'únic mapa que tenim és aquest al que li hem fet una foto i mostrat en l'entrada precedent i l'illa per passar d'una banda a l'altra és una mica muntanyosa i diguem que els camins els fas tu. És a dir, l'illa s'explora sense gaire idea d'on vas, però és prou petita per més o menys saber per on pares i bé.. és factible anar d'una punta a l'altra de l'illa a peu (l'únic mitjà de transport llevat que vagis per mar).

Tot i això, arribem fins al "senyalitzat" "sunset point", punt de la posta de sol, però no portem la càmera a sobre... hi ha unes bones vistes de tota l'illa.
A continuació baixem per l'altra banda de l'illa on trobem una altra platja, maquíssima i amb estrelles de mar blaves!!! Hem de tornar-hi!! I si és possible... banyar-nos! Que per ara fa massa vent i fins i tot una mica de fresqueta...

Vistes des del bungalow

No ho hem comentat encara, però aquí només hi ha electricitat a unes determinades hores del vespre, després cap a les 23h tot queda en la foscor. Així que si aneu us recomano una bona lot encara que només sigui per llegir. Òbviament la mancanza d'electricitat també implica aigua calenta... així que si voleu una dutxa d'aigua calenta heu d'esperar al vespre.

Nanaru-i-Ra, Fiji, però encara no ens hem banyat...

És hora de tornar al nostre camp base, així que després d'explorar una mica trobem el camí a casa, on ens fem el sopar abans que marxi la llum i anem a fer nones!

Esther

15/8/18

Nanaru-i-Ra

9 d' agost: Arribem a l'illeta que hauria de ser el nostre paradís els propers dies


Avui després d'esmorzar anem a l'estació de busos de Nadi per agafar la primera connexió que ens aproparà a Nanaru-i-Ra. Nanaru-i-Ra és la petita illa on passarem 4 nits (bé, us avencem que acabaran sent 5) i on en teoria farem la nostra part més rellevant de platja de tot el viatge. És a dir, les vacances dins les vacances, jejeje.

Mapa Nanaru-i-Ra

Al bus trobem una noia que s'asseu al meu costat que parla prou bé l'anglès, és professora d'anglès. Comentar que al igual que a l'Índia l'anglès és idioma oficial, però això no vol dir que la població el parli...la gent parla fijià.

El nostre "jardí"

Com a les pelis!
Tot i que el temps no és el mateix....
Acabem arribant al port on ens han de venir a buscar en barca (una llanxa a motor) per arribar a Nanaru-i-Ra, és una mica particular pensar que com a transport per arribar a la caseta on estarem hem d'agafar una barca. A més a més, portem menjar, ja que a l'illeta no hi ha res. Cap bar, cap botiga, cap cotxe! Fantàstic :D només alguns habitants que bàsicament lloguen habitacions a turistes! ( i no a gaires perquè l'illa no és gaire gran)

Arribem i ens fant l'upgrade (la millora) de l'habitació (havíem demanat casa compartida) però tal i com havíem llegit per internet t'acabaven donant tot l'apartament (a no ser que hi hagués molta demanda, que no és el cas tot i ser en temporada alta...). Així que ara tenim un apartament de dues habitacions, saló, cuina tot per nosaltres!!! El paisatge és espectacular tot i que el temps no tant... Igualment decidim sortir a investigar una mica l'illeta. Sense tenir clar on anem (hem vist un petit mapa però no hi han gaires camins i òbviament cap indicació) acabem creuant la part estreta de l'illa i ens trobem a l'altra banda on es trobo una platja molt maca però moooooolt ventosa!!! I l'aigua en tota l'illa està força freda!!!

:)

Acabem sopant i anant a dormir no gaire tard que avui ha estat dia de viatge. A veure si demà tenim un dia solejat i anem a fer un bany!

Esther










8/8/18

Primeres impressions fijianes

8 d'agost: Ens anem a les Fiji!!!

De bon matí agafem el vol cap a Fiji, sorprenentment són només 3 hores de vol fins a Nadi, la tercera ciutat més gran de Fiji.

Viti Levo és el nom de l'illa més gran de Fiji (vaja, allò que veiem al mapa com a Fiji) i és on també es troba Suva, la capital. La nostra ruta per Fiji difereix molt de les usuals on vas a un arxipèlag d'illetes amb platges de foto (però plenes normalment de turistes i cal dir que a uns preus molt més alts). Nosaltres en canvi farem un ruta que bàsicament consisteix en donar la volta a Viti Levu i passar uns dies a una petita illa enganxada a Viti Levu, Nanaru-i-Ra, on en teoria gaudirem de les platges fijianes.

Nadi

Arribem en taxi al resort (no hi ha gaire a triar a un preu raonable) que és més aviat un alberg juvenil. Està ple de turistes, en concret joves australians, alemanys i nova zelandesos que fugen de l'hivern de l'hemisferi sud.

Les primeres impressions no són excel·lents... doncs passegem una mica per la platja veïna a l'alberg, i cal dir que no és gaire maca i està una mica bruta...

Per una altra banda, ens trobem amb un temps no esperat, per tant no fem ni tan sols un bany. Fa més fresqueta de la que preveiem i el taxi que ens ha portat des de l'aeroport ens ha explicat que l'última setmana ha estat plovent, cosa que diu que no és gens habitual...

Locals fent el bany a la tarda a la platja de Nadi

Des del primer dia ja ens comencem a adonar que la majoria de població és negra i que els blancs clarament representen la classe alta de la societat (o bé els turistes, ie, també "la classe alta" que es pot permetre viatjar).

Platja a Nadi

Sopem al mateix alberg on hi ha molt d'ambient, massa potser... com a mínim el menjar no està malament. No ens quedem fins gaire tard, estem una mica cansats del viatge i demà tornem a agafar busos i vaixell per arribar a Nanaru-i-Ra.

Moce (Bona nit en fijià)

Esther

1/8/18

Adéu a Nova Zelanda des dels volcans d'Auckland

7 d'agost: L'Auckland volcànica

Bon dia des d'Auckland!

Avui, ara sí que descansats, ens posem en marxar per pujar a un dels volcans d'Auckland.


Arc de Sant Martí sobre la ciutat d'Auckland

Sí, Auckland és la ciutat dels volcans. La majoria d'ells van ser ocupats bàsicament com a 'pa' Maorí, és a dir, com a poblat i lloc de defensa abans de l'arribada dels europeus. Alguns altres han estat usats més recentment com a abocador de materials de construcció. Per sort, encara queden alguns cons volcànics que han estat preservats com 'parcs-monument'.

Vistes des del Mount Eden a la ciutat d'Auckland

Abans de poder anar a passejar per un d'aquests parcs hem d'esperar a que la pluja amaïni..però finalment aconseguim visitar el Mount Eden que es troba al centre de la ciutat com veure un arc de Sant Martí que ha aparegut després de la pluja! Comentar que aquests cons volcànics no són gaire alts, per tant són de molt fàcil accés i la gent de la zona acostuma a anar-hi a córrer.

Parc-monument d'Auckland
Abans que es faci molt tard tornem a l'alberg a dormir aviat doncs demà aviat tornem a agafar un avió, aquest cop a Fiji!

NZ

Esther

6/6/18

El bolet cistella de Wellington

5 (i 6) d'agost: Visita express a Wellington i tornada a Auckland

Avui ja estem completament sense cotxe ni campervan ni res, així que aprofitarem el dia per visitar Wellington. Deixem les bosses a l'hotel, tot i que t'ho fan deixar a una mena de caixes fortes on pagues segons les hores que deixes l'equipatge (al final 8 nzd entre els dos).

El matí l'aprofitem per visitar els Jardins Botànics, la veritat és que són molt macos, a més trobem un tipus de fong molt particular que nomeś es troba a Austràlia i Nova Zelanda, s'anomena white basket fungus, (fong cistella blanca). Assoleix aquesta forma (veure la foto) un cop ha madurat, doncs es pot dir que surten d'un ou, és a dir, primer de tenir aquesta forma tan particolar, el fong es troba encapsulat en una massa amb forma d'ou.

White basket fungus, (fong cistella blanca) madur
Papallona al jardí botànic
Després passegem per la ciutat, per la city, és a dir, el barri bancari on tot són edificis luxosos amb moltes més plantes que els nostres gratacels de barri.

A la tarda anem a veure el museu de NZ, molt recomanable. Les exposicions estaven molt ben fetes, una de la batalla de Gallipoli que era molt impressionant i alhora interessant. A més, a la part de ciències naturals tenen exposat un calamar gegant que es van trobar per casualitat, és bastant impressionant veure que existeix un animaló no vertebrat d'aquella mida!

L'ou d'on sortirà el white basket fungus,
(fong cistella blanca)

Els nostres dies a les illes kiwis s'estan acabant, aquesta nit la passarem bàsicament en un bus que ens portarà de Wellington fins a Auckland. Així podrem aprofitar l'endemà per visitar la ciutat més gran de Nova Zelanda (i que no és la seva capital), de la qual vam sortir directament després d'arribar en avió sense visitar res.

Concentració màxima davant les plantes :P
Pensàvem que després del busos que vam agafar al sudest asiàtic el bus per Nova Zelanda seria tranquil... però ens equivocàvem! A mitja nit sembla que punxem una roda però al final és una falsa alarma, una pedra s'ha ficat a la suspensió i tot fa pudor a cremat per una bona estona i parem més d'un cop a comprovar que tot està bé, per sort després d'una bona estona la pudor marxa i també tots els passatgers es queden més tranquils... cal dir que el conductor sembla una mica personatge, però què hi farem! Tot i resoldre el problema a l'inici de la matinada, la nit en que havíem de dormir al bus no acabada d'anar com pensàvem i el tema dormir no s'acabi de complir gaire... Tot i la nit una mica mogudeta al bus al final no arribem a Auckland amb massa retard. Això sí... després de 12 hores de bus sense haver dormit gaire (ok, uns més que altres...) estem una mica rebentats...

Fauna i flora al jardí botànic

La diferència entre avui hi ahir no és molt gran donat que no hem dormit gaire... així que després d'arribar a Auckland de bon matí, i deixar les coses a l'alberg, passegen i explorem una mica la ciutat. Cal dir que estem prou cansats que ni fem fotos... així que les fotos d'Auckland hauran d'esperar a demà. El nostre dia acaba aviat ja que estem cansadets...

El port de Wellington
Bona nit! Aquest cop des de un llit de debò!

Esther

30/5/18

Fent marxa enrere fins l'illa nord

3 i 4 d' agost: Retorn a l'illa nord via Picton

3 d'agost:
Kaikoura des dels prats
Avui continuem en procés de retorn, direcció Picton, però en aquest cas farem nit a Blenheim, conegut per ser zona de vins a Nova Zelanda i tenir un clima molt temperat. En el nostre camí a la terra dels vins passem per Kaikoura (que ens ve de camí) i com era d'esperar fem una paradeta, doncs mereix molt la pena aquest poblet entre mar i muntanya i ple de vida animal (la majoria marina).




La màgia de Kaikoura
Un cop hem arribat a Blenheim, a un alberg on el propietari és un kiwi que ha fet ben bé la volta al món amb vaixell... i el qual és una persona molt simpàtica intentem fer una volta pel poble. Però vet aquí que ens resulta impossible donat el vent que fa!!! Sí, és una de les zones amb un clima més temperat, però nosaltres just hem agafat un moment atípic!! Així que després de fer quatre passos intentant evitar de sortir volant retornem a l'alberg.



4 d'agost

Avui sí que és el dia de deixar l'illa sud, hem de tornar el cotxe a Picton i agafar el ferry que ens porta de nou a l'illa nord, en concret, a Wellington. Primer d'agafar el cotxe, aquest cop sí, fem una volta per Blenheim, petit poblet on imagino que les zones més maques són on hi han les plantacions de vinyes però per les quals no hem passat.

Vistes des de les colines de Picton (pressa el 23 juliol)


Un cop arribats a Picton i on hem deixat el cotxe, aquest cop amb algú a l'agencia de lloguer. Passem el temps voltant per la petita ciutat i intentant fer fotos als "fantail", el ocells amb cua de ventall i xerrant quatre paraules amb la dona d'una botiga on venen records prou originals (entre ells joguines de cartró per crear un fantail xD) però que al final no comprem res, com de costum, per motius obvis de no carregar coses durant el viatge.

Quina felicitat! (foca a Kaikoura al mig del pas per vianants)

De nou viatgem al ferri, però aquest cop ens trobem una mica de mal temps i arribem a Wellington de nit i plovent...

Esther