29/6/15

Després de la nit, la sortida del sol a Don Det

13 juny - Bon dia des de Don Det!

Avui ens hem llevat molt aviat per poder arribar a veure la sortida del sol des del pont que uneix les dues illes. El sol avui sortia a les 5:27 del matí, així que a les 5 del matí estàvem pedalejant. Per sort, a aquestes hores la temperatura és agradable. Hem arribat al pont 10 minuts abans de la sortida, tot i que de llum al cel ja n'hi havia.

En Teixi esperant a que aparegui el sol

Mentre començàvem a fer algunes fotos i seiem a la vora del pont uns quants gossos ens han vingut a saludar i a fer companyia. És força espectacular veure com va pujant el sol a poc a poc (tot i que a mi m'ha semblat molt ràpid!) fins que ja era capaç de projectar ombres.

Ja el tenim aquí! Bon dia Sol!
Don Det és una illa per estar-s'hi un parell o tres de dies, i bé, si vols descansar i estar sense fer res tampoc hi ha problema! Això sí, estigues preparat per passar calor o agafa't una habitació amb aire condicionat.

Després de veure sortir el sol hem tornat a l'habitació a descansar un parell d'horetes abans d'esmorzar. Avui farem la volta a Don Det en bici (que ahir al final no vam poder). Just abans de sortir de nou amb les bicis ens adonem que tenim menys diners en kips dels esperats (i a l'illa no hi ha ATM, és a dir, caixer automàtic), així que segurament per no anar tan justets anirem aquesta tarda a canviar 5 eur (que això sí que ho fan).

El sol està acabant de pujar per fer ombres

Al cap de un quart d'hora pedalejant al Teixi se li punxa la roda davantera, i tornem al lloc on ens han llogat les bicis per veure què fan. Sense cap problema ens canvien la bici per una altra i reemprenem la nostra volta a l'illa.
El pont des d'on vam veure sortir al sol,
 i els nostres vehicles

No tardem gaire en completar la volta, però decidim tornar cap al guesthouse a descansar que el sol ja comença a escalfar massa.


Després de dinar el dia es comença a tapar de núvols i el vent comença a bufar (tormeeentaaa), anem a les habitacions, bé no... ens posem a les hamaques que tenim just davant l'habitació i donen al riu (sí, aquest paisatge tan xulo amb una posta de sol increïble) i allà tombats veiem com la pluja cau (junt amb un gos que ens ha vingut a fer companyia). Oh, aigua! Les temperatures baixen!!

Un cop ha deixat de ploure anem a canviar els 5 eur per kips per poder sopar i ja de pas comprem el ticket que ens portarà a la frontera amb Cambodja demà. El dia acaba amb una altra bonica posta de sol i un sopar més que decent.


Acabem el dia amb una altra bonica posta de sol

Esther 

28/6/15

Visitem l'illa veïna

12 juny - Don Det i Don Khon en bicicleta

Aquest matí hem sortit aviat a la cerca d'un parell de bicicletes que ens ajudaran a explorar l'illa i també l'illa del costat a la qual s'hi pot accedir a través d'un pont de ciment (sí, cal remarcar de ciment, ja que aquí hi ha uns quants ponts de fusta o bambú).

Cascades Li Phi a Don Khon
Un cop hem trobat les bicicletes ens hem dirigit directament a l'illa sur (Don Khon). Allà hem arribat fins una anomenada "platja" des d'on surten barques per veure els dofins Irrawaddy, una espècie en perill que es troba només als rius com el Mekong o bé a l'amazònia.
Poca cosa hi havia que hem fet la volta per dirigir-nos a les cascades principals de l'illa, les Li Phi o també anomenades Tat Somphamit.
El cost de l'entrada ens ha sorprès negativament... 35000 kips per persona... estem parlant de 3'5 eur per persona! Aquí això és moltíssim! Penseu que estem dormin a l'illa per 25000 kips...

Cascades Khone Pa Soy no tan conegudes
Tot i així hem pagat. Realment les cascades són força espectaculars. Després de veure al llarg de quilòmetres i quilòmetres el Mekong tan tranquil i sense pressa, veure com per aquesta zona passa amb tanta mala llet impressiona! I després... continua el seu curs tan tranquil. Com a nota històrica, el francesos que volien acabar d'establir la seva ruta comercial per Indoxina a través del Mekong, no van poder passar riu amunt ni avall just en aquest punt, donat que per tot arreu hi havien ràpids i cascades. De fet, encara hi ha restes d'una espècia de canals de ciment que van fer al riu per estampar les balses de troncs de fusta que volien transportar per una banda per dirigir-les millor i per una altra hi ha unes altres construccions de ciment amb l'únic objectiu d'empotrar les balses perquè es trenquessin en diversos trossos i així purguessin baixar pel riu.

Moment de relax en les cascades Li Phi
Després de les cascades anem a l'extrem sur de Don Khon on hi ha una petita vila i les restes d'una antiga locomotora usada pels francesos, que van construir una línia de ferrocarril per evitar les cascades.

Realment ja fa molta calor...tot i així intentem anar per un altre caminet a unes altres cascades més petites. Sorpresa! El camí que portàvem seguint (que ja ens avisava que tenia pinta de no ser un bon camí) s'acabava tallant... és a dir, havíem de saltar un precipici (en el qual semblava que abans havia existit un pont) amb les bicis. Doncs... girem cua...i a desfer caminet!

Paisatge completament tropical a Don Khon i Don Det


Donada l'hora que és, la calor, i les ganes de descansar i refrescar-nos anem directament el nord de l'illa, al costat del pont que uneix Don Det amb Don Khon, on hi ha una altra vila. Allà trobem un lloc raonable per quedar-nos a dinar (per cert, molt bo el menjar!) i fer passar l'estona fins que la calor comenci a afluixar una miqueta.

Paisatge des del guesthouse a Don Det
a l'inici de la posta de sol

Recobrades les nostres energies continuem camí fins a les no tan impressionants (però gratuïtes) Khone Pa Soy, a l'est de l'illa.
Allà podem veure les cascades i també una de les construccions de ciment, ja esmentades, que van fer els francesos.

Es comença a apropar l'hora de la posta de sol, així que sense explorar gaire en bici Don Det, retornem al guesthouse per donar-nos una bona dutxa i veure la posta (realment impressionant).

Posta de sol a Don Det
Demà ens llevarem ben aviat per poder veure sortir el sol des del pont que connecta les dues illes, Don Det i Don Khon.

Esther


27/6/15

Les illes més càlides de Laos!

11 juny - Arribada a les illes del Mekong

Aquest matí hem sortit ha esmorzar per Pakse abans d'agafar la minivan que ens portaria a les 4000 illes del Mekong, bé, de fet anàvem a una en concret: Don Det. El viatge ha estat ràpid i tranquil dins de la minivan amb aire condicionat (oh, quin plaer! Després d'una nit força càlida, amb ventilador i sota una mosquitera...), la furgoneta ens ha deixat al port on hem agafat el que ells anomenen "ferry" (15000 kips per cap), és a dir, una barqueta amb motor i per sort amb una mini-teulada per no morir abrasat pel sol.

Vistes des del guesthouse

I ara bé la part "divertida", carregats amb les motxilles i sota un sol i humitat considerables ens hem posat a buscar el guesthouse que teníem mirat per internet (sense reservar clar, aquí és millor anar mirant i el que et convenci o t'agafi més a prop és on et quedes). Després de recórrer el mateix carrer dos o tres cops amunt i avall sense trobar-lo i a més a més de preguntar més d'un cop, hem anat a parar amb un home que ens ha dit que estava tancat. Bravo... i ara toca buscar alguna cosa. Estem al boulevard del sunset (el carrer de la posta de sol) i la majoria de guesthouse són bungalows que donen al Mekong, però on la majoria tenen el lavabo separat (creuant el petit carrer de sorra) i pocs tenen WIFI (la qual cosa ens agradaria tenir per poder actualitzar el blog aquests dies que passarem aquí sense gaire cosa a fer i acabar de reservar i mirar coses per Austràlia).

Tranquil·litat en el ambient de Don Det
Després de suar i suar, trobem un lloc prou decent, sí sense lavabo dins, amb vistes al Mekong, amb un ventilador i prou net tot (incloent el lavabo exterior), però amb una força bona connexió a internet (gràcies a que hi ha pots clients) amb un restaurant dels mateixos propietaris a uns preus més que raonables. Ara toca una bona dutxa per intentar deixar de suar (missió impossible) i descansar.

Provant l'hamaca
El paisatge és molt maco i es respira tranquil·litat per totes bandes, fins i tot els bous que hi ha per aquí donant-se banys al riu i menjant ho fan amb una parsimònia increïble. Ah, no oblidem que també hi ha gallines, ànecs, porquets, cabres, vaques, gossos, gats (i merda... insectes...).

Vistes a les 4000 illes des de Don Det
La calor és molt horrible, a les 15.30h sortim a fer un passeig per mirar alguna cosa i de pas també preguntar el preu de l'habitació als pocs llocs que tenen AC (aire condicionat), per si de cas hem de passar alguna nit refugiats a una habitació fresca donat que aquí passarem tres nits.

Finalment tornem a l'hotel més que suats per veure la posta de sol, tot i que amb força mala sort, que just ara hi ha alguns núvols i no tindrem pas una posta de sol maca...

A veure què tal passem la nit i demà toca explorar l'illa i la del costat en bici!

Esther


26/6/15

Compartint el bus amb el gall

10 juny - Viatge fins a Pakse

El gall del bus
Avui hem anat de Tha Khek fins a Pakse. Realment on volem anar és més al sud, a les 4000 illes, just a la frontera amb Cambodja. El problema és que des de Tha Khek és un recorregut massa llarg així que millor fer parada a Pakse, des d'on serà més senzill buscar després transport fins a les 4000 illes.

Ja pensàvem que ho havíem vist tot en els busos asiàtics però avui hem anat un pas més. El bus que teníem reservat és el que aquí diuen un bus VIP que essencialment vol dir amb aire condicionat i una mica més còmode que els busos locals. I bé, poc després de pujar al bus veiem que entra al bus una dona amb un gall. Amb el gall agafat per les potes s'asseu al seient que tenim al costat i al veure la meva motxilla de mà la senyala i em diu alguna cosa en Lao, òbviament no entenem res del que ens està dient així que li diu el mateix a més persones que estan al bus i aleshores descobrim que el que volia era bosses de plàstic. Amb una habilitat considerable fica el gall dins d'aquestes bosses de plàstic de forma que només li queda fora el cap i l'enganxa al seient de davant. Una imatge val més que mil paraules per descriure el pobre gall amb la camisa de força. Ens imaginàvem que el gall es passaria el viatge cridant doncs no crec que sigui molt còmode anar així però no, no ha dit res en tot el viatge en bus. Fins i tot ha estat dormint! i clar com sabem que el gall estava dormint doncs perquè al contrari que en la foto el cap li penjava de forma prou graciosa (no hem pogut fer foto d'aquest moment!) i a la mitja hora s'ha tornat a despertar. Un parell d'hores més tard ha baixat la dona amb el seu gall però poc després algú ha pensat que era bona idea ficar música al bus i han ficat 3 videos de karaoke tailandès al bus, a més a un volum molt alt i quan s'ha acabat el dvd han ficat un altre! Aquí és molt popular això del karaoke però no pensava que ho fiquessin a un bus, per sort ningú s'ha ficat a cantar si no podria ser prou pitjor jajaja.
El "magnífic" karaoke aisàtic al bus
Al arribar a Pakse hem anat al guesthouse que havíem buscat però estava tancat per reformes així que hem anat a mirar un que ens ha recomanat el conductor del tuktuk. Ens ha semblat molt car però preguntant a uns turistes que hem vist al carrer hem trobat un que estava prou bé 100 metres més enllà. Ja estàvem prou farts de busos així que hem anat a passejar una mica per la ciutat. Un cop més aquesta ciutat està a la riba del Mekong però per primer cop ara a l'altre costat de la riba no tenim a Tailàndia, en aquesta petita regió les dues bandes del Mekong són de Laos.
El Mekong per Pakse
Teixi




25/6/15

Petita desconnexió

Petita desconnexió


A partir del 22 de juny estarem a Austràlia, després a Nova Zelanda i a continuació les Fiji. No arribarem a Lima (Peru) fins mitjans d'agost. En els països esmentats hi ha poca cobertura i poca internet (i la que hi ha molt cara!) així que no sabem en quins moments ens podrem connectar i actualitzar el blog.

Per tant, si hi ha una temporada sense entrades no us preocupeu, que segurament estarem acumulant històries per explicar!


Gràcies a tots els que ens seguiu!

Esther

24/6/15

Ruta de dues setmanes per Austràlia

Ruta per Austràlia

Donat que hem escurçat el temps que passarem en aquesta gran illa (és molt cara! i vam decidir passar una setmana més a Laos), per moure'ns als diferents punts del país ho farem amb avió.

Primer de tot, vam decidir visitar el territori nord d'Austràlia, és a dir, Darwin i els parcs naturals que té a prop, ja que al sud d'Austràlia ara és hivern i no podríem gaudir de les seves platges. Bé, cal dir que a Darwin tampoc ens ficarem a l'aigua a no ser que volguem ser menjats per cocodrils! Per moure'ns pels parcs i anar de Darwin a ells hem llogat una campervan (una autocaravana). És la forma més senzilla i barata de viatjar en aquest país.

Ruta de dues setmanes per Austràlia. Les línies negres indiquen trajecte en avió

Després passarem per la costa on està la gran barrera de corall. Arribarem a Cairns i des d'allà tornarem a llogar una campervan per anar fins a Port Douglas on segurament farem alguna excursió en vaixell a la gran barrera per fer snorkelling (bucejar però sense immersió amb oxigen).

Amplicació de la zona de Darwin
i els parcs naturals que visitarem
Finalment anirem cap a Sydney des d'on agafarem el següent vol cap a Nova Zelanda.

Finalment, la ruta detallada ha estat (22 juny - 7 juliol 2015):


23/6/15

Unes coves una mica decepcionants

9 juny - Motoritzats per Tha Khek

Aquest matí, tal com havíem quedat la tarda anterior amb el noi suís que havíem trobat al mateix guesthouse on ens allotgem, hem anat a llogar un parell de motos per visitar plegats la primera part del conegut "loop" al voltant de Tha Khek que passa per la cova de Kong Lo, la qual ja vam veure. Donat que no tenim temps i ja hem vist la cova important avui només veurem les coves més properes a Tha Khek.

Cova Xieng Liab (Adi i Esther)

Aquí les motos són més cares que a Pai, però també cal dir que millors. Agafem una Honda semi-automàtica... a veure què tal se li dona al conductor... (jo de moment em mantinc al marge d'agafar una moto). Primer anem a omplir el dipòsit, aquí sempre te les donen amb el mínim de gasolina per poder arribar a la gasolinera.

La cova d'Aen, la cova de les escales


Per sort la carretera està ben asfaltada i no té gaires corbes, l'única cosa és que la moto al ser semi-automàtica dona una mica de tirons quan el Teixi canvia de marxa...

Oh ,no! Més roba a sobre!
M'estan posant un nou modelet
per entrar a la cova del Buda

Sense voler ens passem la primera cova que volíem visitar, però de seguida ja som a la nostra segona destinació que ara ha passat a ser la primera: la cova de (Tham) Xieng Liab. En principi hauria de ser la més maca, però de seguida veurem que no ho serà... a la nit deu haver plogut a la muntanya, i les aigües que surten de dins la cova tenen un color força marronós que no conviden al bany. A més a més, el nivell de l'aigua està prou alt per ficar-te sense que es mulli la motxilla. Així que no tardem ni deu minuts en donar la volta i dirigir-nos a la següent cova: Cova Aen. Aquest cop hem de passar un tros per un caminet una mica més de terra, però raonable. Ens demanen 20000 kips per persona per entrar al recinte de la cova (és moltíssim per ser Laos!) però al final acceptem i passem, com a mínim sabem que ens vigilaran les motos (s'han donat casos de robatoris de motos mentre es visiten les coves). Finalment ha valgut la pena pagar, la cova no està mal, plena de llums de neó que de vegades sembla que estiguis en una disco, però clar... després d'estar a Kong Lo... tot es queda petit! Lamentablement, tot i la calor, aquí no hi ha prou aigua per banyar-nos...



El nostre company de viatge proposa fer uns quilòmetres més per gaudir del paisatge (que vale, no està mal... però jo no acabo d'estar gaire a gust a la moto...), el Teixi també vol, així que anem un trosset més i a la que trobem que la carretera té un tros mal asfaltat donem la volta.

Punt de descans a 800m de la cova del Buda
De tornada agafem el desviament per veure l'anomenada cova del Buda. Són uns quants quilòmetres sense asfaltar però en terra ben aplanada. Quan ja hi som ens fan pagar per aparcar les motos (punt positiu: te les vigilen al igual que els cascs) i ara bé quan a la paradeta on venen els tickets per veure la cova em fan posar una faldeta típica lao, ja que sense ella "en principi" no pots entrar a la cova-temple. Clar, si estiguéssim a menys de 30 graus no passaria res... però amb la calor que fa que em facin posar una faldeta que una mica més i és de llana! En resum, entres a una cova que no pots explorar perquè està plena de budes (a la pràctica és un temple fet dins d'una cova), que té la seva gràcia però tampoc és per tant...

I ara sí que tornem a deixar la moto i a ficar-nos a la nostra habitació amb AC baratet!

Una altra posta de sol al Mekong

Només cal dir que per sopar vam menjar un super ànec acabat de fer a la brasa (boníssim!) amb vistes al Mekong, tot i que vam haver de sortir corrents a l'interior del restaurant perquè va començar a diluviat, jejeje, comença l'època de pluges (de Juny a Octubre).

Esther

22/6/15

Camí de Tha Khek

8 juny - De Kong Lo a Thakek

Avui deixem el petit poble de Kong Lo per anar més al sud, a la ciutat de Thakek. Thakek és coneguda pels turistes com el lloc des del que comença una famosa ruta de 500 km per fer-la en moto en 3 o 4 dies. Malauradament no tenim temps de fer-la doncs si no després no podrem veure Cambodja. El que si que farem demà és agafar una moto per explorar les coves més properes i tornar el mateix dia.

Per fer el viatge de Kong Lo a Thakek hem agafat a les 7 del matí el bus que aparca al nostre guesthouse amb destí a Vientiane. Com ja hem fet més d'un cop aquest bus ens deixa a l'intersecció amb una carretera principal i allà canviem de bus per agafar un fins a Thakek. I com ja ens ha passat més d'un cop sorprenentment al arribar a l'intersecció no hem hagut d'esperar ni un minut, hi havia el bus direcció a Thakhek esperant-nos!
Post de sol sobre el Mekong

Ens allotgem a un guesthouse que ens va recomanar ahir un australià que vam conèixer al guesthouse de Kong Lo. Aquest australià volia anar a Vietman però per questions de visat no podia entrar fins una setmana després però al arribar a Kong Lo li va encantar la tranquilitat del lloc i s'hi vol quedar una setmana. Justament al mateix lloc vam coincidir amb uns belgues que tot i només portar una nit a Kong Lo ja estaven desitjant marxar doncs al poble no s'hi podia fer res.

Al guesthouse the Thakhek saludem a un altre turista que vam veure ahir a les coves de Kong Lo però amb el que no vam parlar. És un suís que porta un any estudiant a Singapur i aprofita totes les vacances que té per anar-se'n d'escapada a algun lloc del sudest asiàtic. Ell també vol fer la ruta d'un dia en comptes de la de 4 així que quedem en anar demà junts. La veritat és que és bona idea això d'anar amb un altre doncs si per qualsevol raó ens quedem sense moto en mig del no res demanar ajuda als locals no és massa fàcil per l'idioma.

Un altre hot pot a Tha Khek

La ciutat de Thakhek no té massa cosa per veure, és una antiga ciutat colonial a la vora del Mekong i on avui ja només queden algunes cases colonials caient poc a poc i algun hotel d'alt nivell. Bé, també, com en molts altres llocs d'arreu del sud-est asiàtic, hi ha un petit mercat nocturn. Hem sopat allà fent un altra hot-pot, una sopa on et porten els ingredients crus i una olla per fer-ho. Quan ho vam fer per primer cop a Chiang Mai no sabíem massa bé com anava, però ara ja sembla que som uns experts jajaja.

Teixi





21/6/15

Explorant la cova de Tham Kong Lo

7 juny - 7 km de riu sota una cova

Aquest matí ens hem llevat amb el soroll de l'autocar de les 7h que feia la ruta inversa a la que vam fer ahir, és a dir, anava cap a Vientiane. Després d'esmorzar ja estàvem preparats per anar cap a la cova, així que sortosos de que el dia estigués ennuvolat hem recorregut en pocs minuts el quilòmetre que separa el nostre guesthouse de la zona on es troba la cova. Paguem per entrar al recinte 2000 kips per persona i després per l'entrada a la cova i la barqueta a motor que et porta pels 7 km de cova amunt i avall 100000 kips barqueta (màxim tres persones, per tant hem anat el Teixi i jo solets amb el barquer) i 10000 kips per cap per l'entrada a la cova. Amb l'entrada et donen una lot per posar al cap (tot i que nosaltres ja en portàvem unes altres per si de cas) i un xalec salvavides.

Veiem la llum al final del tunel!
Arribem a l'altra punta de la cova!
Realment està tot fosc, i ajudem al barquer a posar la seva barqueta a l'aigua. Les barques que fan servir són de fusta i completament planes per sota, això ajuda a que puguin circular quan hi ha molt poca profunditat però també les fa més inestables i bé... de quan en quan entra aigua que el barquer va traient.

L'explorador d'estalagtites i estalagmites
En poc més de 5 minuts fem una primera parada. Baixem de la barqueta (cal portar sabates / xancletes que es puguin mullar) i pugem a un monticle de sorra / pedres on hi ha un recorregut mitjanament il·luminat on es poden apreciar grans formacions d'estalactites (les que pengen) i estalagmites (les que van cap amunt). Un cop fet el recorregut ens retrobem amb el barquer i continuem la nostra travessa per una cova o més aviat, per un riu que recorre 7 km per dins d'una cova.

Per sort, hem arribat aviat (la cova obre a les 8h i hem començat a les 9h) i no hi ha quasi ningú més (cal dir que també fa força mal dia i estem en temporada baixa...), això fa que el recorregut sigui super tranquil.

És espectacular com el barquer es sap el camí, doncs no es veu quasi res! I de cop para la barca i ens fa baixar, no hi ha prou aigua i fa pujada, així que entre el Teixi i el barquer aconsegueixen passar el tram poc navegable.

Hem dit 7 Km, i com podeu suposar, tot i que quan vas en barqueta a motor sembla que vagis molt ràpid (a més de de vegades semblar que et vagis a estampar amb una roca), 7000m donen per passar uns 40 minutets creuant la cova sencera, la qual connecta a dos pobles: Ban Kong Lo i... no recordo el nom i a la guia no surt! I com podeu suposar és el camí més curt per anar d'un poble a un altre. Aquest recorregut per la cova no es van atrevir a completar la gent que vivia a les entrades de la cova fins a 1920, i no va ser fins a finals del segle XX, quan un francès es pot dir que la va redescobrir i es va obrir al públic, gràcies a les ajudes de Nova Zelanda (ho fica als cartellets) que suposo que aportaria diners i com fer les coses per tal d'habilitar la cova al turisme.

Dins la cova Kong Lo
Ja som a l'altra punta! Tornem a tenir llum natural! Tot i que ens està plovent una mica...
Descansem 10-15 minuts mirant el paisatge (no sé si em tornaré a acostumar a estar en una ciutat com Barcelona després de portar tant de temps envoltada de tanta natura!) i jugant amb uns ànecs que estaven per allà.

Un cop els nostres culs han descansat, els tornem a posar a la barca per desfer de nou els 7 km sota la gruta més gran que he recorregut! I a més per aigua!

Paisatges a l'altra punta de la cova
Ja som a fora, i per sort no fa gaire calor, però continua plovisquejant, així que parem a prendre un cafè laosià al primer "bar" que veiem. Allà ens retrobem amb un gos que ja ens va seguir feliçment una estona ahir i sembla que avui ens acompanyarà fins al nostre guesthouse! De fet, es para a descansar davant la porta de la nostra habitació! Li hem caigut bé, jejeje.

Un cop dinats i descansat a l'habitació (el sol ha sortit i la temperatura ha pujat considerablement), tornem a fer el camí cap a la cova, però aquest cop per banyar-nos al riu just a la sortida de la cova, la qual cosa també ens ha recomanat l'australià amb el que vam parlar ahir al vespre mentre sopàvem al guesthouse. Aquest trajecte el tornem a fer acompanyats del "nostre" gos.

L'aigua està freda, però val la pena fer un petit bany i contemplar el paisatge: verd, muntanya, cova, riu.

Fent volar papallones al costat de la cova
Arribar fins aquí val molt la pena, els paisatges que envolten la cova i la cova en sí és espectacular, però trobo a faltar una mica més d'informació. Algú que t'expliqui el descobriment de la cova, el tipus de formació geològica i potser fer més parades per explorar amb més profunditat la cova.

Després del bany ja trobem aparcat un altre bus que demà sortirà en direcció a Vientiane (i el qual hem d'agafar només un trosset per després enllaçar amb alguna cosa fins arribar a Tha Khaek). Ara toca rentar roba (sí, és una mica rotllo, però t'estalvies molts diners i és molt útil tenir roba neta, jajajaja) i després sopar i a dormir!

Esther

20/6/15

Un dels millors paisatges de Laos: Ban Kong Lo

6 de juny - Tornem al Laos real arribant a Ban Kong Lo

El que es pot veure a Laos
Després d'un parell de nits a la ciutat de Vientiane avui ens traslladem a un petit poble Ban Kong Lo. El poble de Ban Kong Lo és famós per la enorme (més de 7 km) cova navegable que hi ha al costat. Fa no massa arribar a aquest poble perdut en transport públic era una mica complicat però ara hi ha un bus que surt de Vientiane i arriba al mateix poble de Ban Kong Lo.

El viatge en bus tot i que molt llarg, quasi 8 hores, ha estat prou còmode. Al menys avui teníem aire condicionat i uns seients decents. Aquí a Àsia en alguns busos que no tenen maleter és normal haver de ficar les bosses grans a la part de sobre del bus, coberts amb una lona. Això ja ho havíem vist més d'un cop però avui hem vist, en un bus diferent al nostre, el següent nivell, un bus amb dues motos lligades a la part de dalt. La imatge parla per si sola, el que no tenim ni idea és de com s'ho han fet per pujar a pols les dues motos fins allí!

Quan ja estàvem a prop de Kong Lo el que més ens ha sorprès són els paisatges enormes planícies de camps de conreu i just al costat muntanyes plenes de boscos tropicals. De moment és dels paisatges més macos que hem vist.

Panoràmica de Kong Lo
Els nens de Kong Lo
Finalment el bus ha arribat a Kong Lo, bé Kong Lo és simplement unes quantes cases rurals laosianes que són relativament a prop així que parar a Kong Lo vol dir que el bus ha entrat al pati d'una casa que era un guesthouse. Les habitacions estaven bé així que ens hem quedat allí. Després de deixar les bosses hem anat a fer una volta i veure una mica el Laos més rural. La majoria de cases són construccions de bambú al costat dels camps on hi viu tota la família. Quan ja s'ha fet fosc hem tornat al nostre guesthouse per sopar alguna cosa doncs no hi han molts llocs per triar on sopar en un lloc així de petit. Allà hem conegut a la mascota de la família, un petit bebé de mono que no sé d'on hauran tret i que ara és molt graciós però en uns anys segur que espanta a més d'un dels clients del guesthouse....


La mascota del guesthouse




17/6/15

Segur que som a Laos?

4-5 juny - Arribada a la capital laosiana

El matí del 4 hem fet el viatge de Vang Vieng a Vientiane, la capital de Laos en minivan. Vientiane sembla que és la única ciutat de Laos i sorprenentment està situada just a la frontera doncs dóna al riu Mekong que separa Laos de Tailàndia. Ja ens havien avisat que una de les pitjors coses de Vientiane durant aquesta època és la calor i al arribar ho hem pogut comprovar per nosaltres mateixos. A la tarda quasi no hem pogut passejar, així que hem esperat fins que el sol s'anés per poder sortir una mica. Al llarg de tota la riba del Mekong hi ha un llarg passeig fluvial prou maco que està ple de restaurants a la nit i amb gent que sembla d'aquí, no només turistes!
L'arc de Patuxay
La ciutat es veu molt diferent a tot el que hem vist fins ara a Laos, sembla que la gent que viu aquí es molt, molt més rica que la gent que viu a d'altres parts del país. Hi han fins i tot centres comercials amb preus quasi occidentals. Un detall que encara no entenem de Vientiane ni en Laos en general és que al carrer no hi ha cap cotxe vell, tots són nous i caríssims fet que contrasta molt amb la pobresa del país (PIB per capita és de només uns 1600$) i realment no sé com els poden pagar.

Al dia següent hem intentat anar a caminar una mica de bon matí per evitar tot el possible la calor sufocant de Vientiane. Primer de tot hem visitat l'arc Patuxay, un arc del triomf versió laosiana dins d'una avinguda plena de bancs: tailandesos, vietnamites, ... Bé l'arc, es va començar a construir al 1962 però no es va acabar mai per la turbulenta història recent del país.

 Continuant per aquesta mena de Passeig de Gràcia de Vientiane hem anat al Pha That Luang, el temple budista que conté en el seu centre una pagoda que és el símbol nacional del país. El temple està situat en un parc prou cuidat i maco però com a temple la veritat és que hem vist coses molt millors a Tailàndia.

Pha That Luang, el símbol nacional de Laos
De tornada hem passat per un centre comercial, el Talat Sao. El primer que s'ha de dir és que d'aquest gran centre comercial només hi han obertes al públic les dos primeres plantes, hi han dues per sobre on no hi ha cap tenda així que sembla un lloc una mica desproporcionat per Laos. I una d'aquestes plantes sembla que només té tendes de joieria, el més preocupant és que totes eren plenes de gent.

Aquestes cues de gent al centre comercial són a una joieria!

Una cosa curiosa que ens ha passat aquí és que la Esther ha trobat un lloc on venien motxilles i ha preguntat el preu d'una, la senyora ha agafat la calculadora i li ha marcat 160, que vol dir 160 000 kips. Li hem fet entendre que gràcies però que no estàvem interessats, la venedora ha agafat la calculadora i li ha donat a l'Esther per a que fiqui quan vol pagar però l'Esther que no volia la motxilla així que li ha dit que no. La venedora ha agafat la calculadora i ha ficat 140, nosaltres ja volíem marxar però la venedora volia vendre la motxilla si o si i ha començat a baixar el preu. Ha acabat ficant a la calculadora 60! ha passat de 160 a 60 sense nosaltres regatejar! Si realment l'haguéssim volgut comprar crec que la nostra oferta després del 160 hauria estat sens dubte molt més alta que 60. Finalment després de 5 minuts hem aconseguit marxar doncs realment no volíem la motxilla aquella, només volíem saber preus per quan trobem alguna més resistent.

A la tarda la única forma que hem trobat de passar la calor ha estat anant a un cafè amb aire condicionat a actualitzar el blog. I fins que ja no ha refrescat una mica no hem sortit d'allà per anar un altre cop a passejar una mica per la riba del Mekong.

Teixi

16/6/15

Pinzellada de Cambodja

Ruta Cambodja (bé... ruta curta)


Donat que no tenim gaire temps per visitar Cambodja (ja hem retrassat els vols a Austràlia per poder estar 10 dies més a Laos) només veurem el que tothom considera més rellevant i fins i tot és el número 1 de monuments per visitar a Trip Advisor: els temples d'Ankor, propers a la ciutat de Siem Reap, teníem previst visitar el poble flotant de Kompong Luong, però crec que ho haurem de deixar per a la propera volta al món! I bé, també anirem a la capital Phnom Penh donat que el nostre vol surt des d'allà.

Ruta prevista però que només farem Siem Reap i Phnom Penh

15/6/15

Un bany ben merescut al Blue Lagoon

3 de juny -  El Blue Lagoon de Vang Vieng

El blue lagoon amb els coreans
Aquest matí hem agafat unes bicis, aquest cop hem trobat unes mountain bikes prou decents, per anar de Vang Vieng al Blue Lagoon. El recorregut són només 8 km així que pensàvem que seria un moment arrivar-hi. El problema que ens hem trobat és que el camí fins el Blue Lagoon era molt pedregós i ple de batxes, el camí era molt ample però era tan irregular que havíem d'anar molt lents. És una llàstima doncs durant el camí, al final hem estat una hora per arribar al nostre destí, quasi no hem pogut aixecar el cap per admirar el paisatge.

De fet el blue lagoon és una mena de parc amb dos atraccions principals: el blue lagoon, un llac d'aigües blaves perfecte per banyar-s'hi i la cova de Tham Phu Kham. Abans de provar l'aigua hem anat a la cova. L'entrada a la cova està després de pujar per un camí una mica poc segur per la muntanya. Això si, durant el camí hi han cartells advertint que l'entrada a la cova és sota la teva responsabilitat i que sobretot portis llanterna.

Entrant a la cova
Entrant una mica a la cova hi ha un petit temple/santuari budista. Però més enllà ja comença la foscor, el camí a seguir està prou marcat amb fletxes així que amb les nostres llanternes comencem a endinsar-nos a la cova. És bastant relliscós i s'ha d'anar amb compte però val la pena explorar una mica. Amb nosaltres ha entrat també un xino o coreà que sembla que no parla gens d'anglès però intenta anar amb nosaltres suposo que per no perdre's. També ens hem trobat a una parella on la noia era de Sant Sebastià i el noi de Edimburg però sembla que saben més d'això d'explorar coves i de seguida ens avancen. Quan ja portem una bona estona dins decidim tornar doncs per aquí és fàcil perdre's doncs la cova sembla molt gran. El xino també creu que és hora de sortir i poc a poc anem fent camí fins la sortida.
L'interior de la cova amb el flash de la càmera.
Les nostres bicis i al fons la tempesta que s'apropa
Després de la cova no ens hem pogut estar de provar el blue lagoon. A un dels costats del blue lagoon hi han arbres i cordes preparats per llençar-s'hi sobre el aigua, com si fos un mini parc aquàtic. Fins i tot lloguen armilles salvavides. I sorprenentment aquest mini parc aquàtic està ple d'asiàtics que s'ho passen bomba. Sembla un programa de "humor amarillo" en directe. Hi han tants turistes asiàtics que no podem provar cap dels salts cap a l'aigua però com a mínim si que ens podem refrescar nadant al blue lagoon. Al sortir ens quedem una estona parlant amb la parella de Edimburg que hem conegut a les coves, ells també estan donant la volta al món només que durant molt més temps, ja portaven 14 mesos!

Tant ells com nosaltres no tenim clar si continuar el recorregut en bicicleta o bé girar i tornar cap a Vang Vieng doncs si el camí és com el d'anada són moltes hores en bici... Els escocesos marxen primer i nosaltres aprofitem per banyar-nos un cop més abans de tornar a agafar les bicis. Decidim tornar per el camí que hem vingut però com us podeu imaginar a mig camí comença a ploure, i no precisament quatre gotes, per sort trobem una mena de restaurant al camí on ens resguardem una mica de la pluja. Durant quasi 40 minuts no para de ploure però després torna a fer un sol radiant així que tornem a les bicis camí de Vang Vieng. Ja torna a fer molta calor així que només arribar a Vang Vieng fem una paradeta al riu per refrescar-nos una mica per després anar al guesthouse a fer una bona dutxa. Ja per la nit sopem amb la parella d'escocesos, bé la noia és de Donosti però ja fa 15 anys que viu a Edimburg i mentre prenem una Lao Beer ens expliquen mil històries del seu llarg viatge.

Els laosians sempre tenen a mà un paraigües
Teixi

 





14/6/15

Les "sorpreses" que hi han escampades per Laos

2 juny - El museu UXO i l'arribada a Vang Vieng 

Tot això només a la provincia de Luang Prabang

Aquest matí hem anat al museu UXO de Luang Prabang. UXO és una abreviatura de Unexploded Ordance que es podria traduir com munició no explotada. Laos té el lamentable honor de ser el país que ha estat més bombardejat del planeta. Durant la guerra de Vietnam Estats Units va bombardejar durant anys Laos per intentar destruir les rutes de subministrament de l'exèrcit del Viet Cong. En total es creu que uns dos milions de tones d'artilleria va ser llençat sobre Laos. El problema és que s'estima que un 30% de tota aquesta artilleria no va explotar. I clar això suposa un greu problema fins i tot avui en dia doncs sembla que en mitjana cada dia una persona resulta ferida o morta per un accident amb algun UXO.

Aquesta decoració a l'entrada també és trobada la província de Luang Prabang

Aquest museu està finançat per les nacions unides que ja fa anys que estan intentant "netejar" Laos de UXOs i conscienciant a la població del perill que suposa manipular-los. El museu està ple d'antigues bombes, granades o objectes semblants que s'han anat recollint durant els últims anys a la província de Luang Prabang. I això que Luang Prabang és una de les zones que quasi no va ser bombardejada. El problema que tenen a Laos es que hi ha tants UXOs que és impossible que mai netegin el país així que el que fan és, per una banda, tenir patrulles de desactivació que van allà on es produeix l'avistament d'alguna cosa sospitosa i per altra patrulles de neteja que busquen UXOs al subsòl en zones on s'hagi de construir o conrear.

Després de la visita al museu hem tornat al guesthouse a esperar la minivan que ens ha de portar fins a Vang Vieng. La furgoneta ha arribat mitja hora més tard del que crèiem però només era qüestió de paciència. Després de unes 4 hores hem arribat a Vang Vieng.

La ciutat de Vang Vieng fa uns anys era coneguda com la ciutat de festa de Laos. Però sembla que fa un parell d'anys el ministre de turisme va fer una visita i es va quedar tant sorprès del ambient que al dia següent va tancar més de la meitat dels bars de la ciutat per no tenir llicència. Des d'aleshores sembla que ja no és una ciutat de festa i el turisme a canviat a més familiar. O bé això és el que explica la guia, de moment el que podem veure és que hi han molts turistes i tota la ciutat sembla dedicada al turisme "jove".

Vistes des de el nostre guesthouse de Vang Vieng


Teixi


13/6/15

Continuem l'experiència amb els elefants

1 juny - El bany de l'Esther (ai, dels elefants) (Part 2)


Ara ja estem tornant cap al centre després d'un passeig d'uns 40 minuts, així que a l'última part fem un canvi de lloc: en Teixi al cap de l'elefant i jo a la cadireta. I el reportatge continua!

En Teixi s'esmerça en netejar el seu elefant

Ha estat divertit, la llàstima és que sembla que tot està molt cronometrat: ara aquesta activitat 10 minuts, ara això 15 minuts, etc. A tot això, ara ens toca la visita als dos elefantets bebés que tenen i s'allotgen a l'altra banda del riu. Per anar-hi anem en una barqueta a motor, i caminant 5 minuts trobem un parell de gàbies on hi ha una elefanteta de 3'5 anys i un elefantet de 5 mesos menjant plàtans que els hi donen els turistes que estan al centre d'elefants. Abans també havíem tingut l'oportunitat d'alimentar als elefants grans, però havíem de pagar els plàtans a part! Ja els hi val, amb el que costa l'entrada que hagis de pagar un euro més per donar uns quants plàtans als elefants!! Però al final acabem comprant un grapat de plàtans per donar-li als bebés (que ja pesen 400kg...) i no paren de treure la trompa per les reixes per agafar alguna cosa (preferiblement plàtans). 

L'elefanta banya a l'Esther
A tot això, preguntem si aquests elefants estan tancats tot el dia allí, i ens diuen que només migdia, que després els porten a la jungla junt amb els elefants grans i passen la nit allí, i a l'endemà el tornen a anar a buscar (els deixen lligats amb una cadena d'uns 30 metres i cadascú a una certa distància i part de la jungla perquè sinó es barallen).

Uns més mullats que uns altres anem a deixar els elefants

I ara canviem d'activitat! Són les 11:30h i toca... dinar?! Tenim un petit buffet lliure amb quatre cosetes per dinar, no tenim gaire gana, però sinó dinem ara no dinarem... i ja està pagat! Mengem i descansem una mica per preparar-nos per la següent activitat del dia: banyar els elefants al riu. Per fer-ho ens posem els banyadors i roba a sobre (portem de recanvi), en concret jo em converteixo els meus pantalons llargs en curts perquè fa molta calor...

I ara el moment relax a la piscina amb vistes a la selva

Uis... s'acaba de ficar a diluviar, així que tocarà esperar una mitja hora fins que amaini la pluja. Un cop que ha deixat de diluviar tornem a enfilar-nos (ara cadascú en un elefant amb el seu corresponent mahout) als elefants. Resulta que el meu elefants està molt guarro!!! Està ple de fang, amb el que els meus pantalons només pujar-hi ja han canviat de color i ... ostres com es noten els pèls i la pell de l'elefant amb el pantaló curt!!!





Ja som al riu i ara els mahouts ens donen un raspall i un petit cubell per tirar-los aigua per sobre, sense baixar de l'elefant tot això! Sembla que els hi encanta l'aigua als animalons i més que els rentis. Ara bé, la meva elefanta sap massa coses... el mahout pronuncia una síl·laba i l'elefanta omple la seva trompa d'aigua (una mica marronosa) i la tira cap enrere amb el resultat de que qui acaba banyada sóc jo!!! I bé, aquest moviment el repeteix uns quants cops... No sé qui ha banyat a qui.... si jo a l'elefanta o ella a mi...

I sembla que el contacte amb els elefants s'acaba amb aquesta activitat, però encara no hem acabat! Ara, donat que la cascada on habitualment porten a la gent en una petita embarcació pel riu està seca donat que és estació seca i els xinos estan fent una pressa d'aigua i per tant no deixen que caigui aigua, ens porten a la piscineta amb vistes a la jungla que té el propi centre d'elefants que també és un hotel per a la gent que fa el tour de dos dies.

L'unió del Mekong amb el Nam Khan a Luang Prabang

Realment, no sé com seria la cascada, però aquí a la piscina s'està genial! I les vistes impressionants, a més a més tenim uns tamborets a l'aigua al costat de la barra on ens entra un refresc gratis (en aquest cas agafem dues llaunes de Lao Beer). Ens podríem passar la tarda a la piscina, però al cap de mitja horeta, una mica més, el nostre guia ens diu que hauríem d'anar marxant que ja hi ha una dona esperant per tornar a Luang Prabang. No són ni les 14:30h!!!! Hem pagat per un dia complet, i a la web diuen que tornes a les 16h o així!!!
Però bé, no hi podem fer res, així que ens canviem de roba i tornem cap a Luang Prabang. 
L'experiència ha valgut la pena, tot i que trobem que està massa "cronometrada" i que hauríem d'haver tornat més tard...(en breu farem una crítica a Trip Advisor explicant la nostra experiència).

Posta de sol a un wat del centre de Luang Prabang

Un cop som a l'hotel ens dutxem i descansem una mica, i ja a la tarda (ara sí que la tarda de debò) sortim a fer una volta per la ciutat i la riba del Mekong. Descobrim una nova zona on es s'uneixen dos rius: el Mekong i un dels seus afluents, el Nam Khan. Molt bones vistes!


Luang Prabang és una ciutat per passar-hi uns quants dies (tot i ser turística), sempre pots descobrir nous racons. 

És aviat, però acabem sopant al lloc d'un bol gegant per un euro i després de sopar (estem parlant de les 19.30h-20h) anem a prendre un cocktail a un dels molts bars que hi ha per la zona del nostre alberg per tal de provar el famós Lao Whisky. I de regal ens donen un xupito del famós Lao Lao: un licor fet a partir d'arròs. El lloc que hem triat és força maco i tranquil i la veritat és que el cocktail que porta llet de coco, llimona, el corresponent alcohol  i no sé si alguna cosa més, està molt bo!

Bona nit amb una mica de alcohol laosià

Esther