7 juny - 7 km de riu sota una cova
Aquest matí ens hem llevat amb el soroll de l'autocar de les 7h que feia la ruta inversa a la que vam fer
ahir, és a dir, anava cap a Vientiane. Després d'esmorzar ja estàvem preparats per anar cap a la cova, així que sortosos de que el dia estigués ennuvolat hem recorregut en pocs minuts el quilòmetre que separa el nostre guesthouse de la zona on es troba la cova. Paguem per entrar al recinte 2000 kips per persona i després per l'entrada a la cova i la barqueta a motor que et porta pels 7 km de cova amunt i avall 100000 kips barqueta (màxim tres persones, per tant hem anat el Teixi i jo solets amb el barquer) i 10000 kips per cap per l'entrada a la cova. Amb l'entrada et donen una lot per posar al cap (tot i que nosaltres ja en portàvem unes altres per si de cas) i un xalec salvavides.
|
Veiem la llum al final del tunel!
Arribem a l'altra punta de la cova! |
Realment està tot fosc, i ajudem al barquer a posar la seva barqueta a l'aigua. Les barques que fan servir són de fusta i completament planes per sota, això ajuda a que puguin circular quan hi ha molt poca profunditat però també les fa més inestables i bé... de quan en quan entra aigua que el barquer va traient.
|
L'explorador d'estalagtites i estalagmites |
En poc més de 5 minuts fem una primera parada. Baixem de la barqueta (cal portar sabates / xancletes que es puguin mullar) i pugem a un monticle de sorra / pedres on hi ha un recorregut mitjanament il·luminat on es poden apreciar grans formacions d'estalactites (les que pengen) i estalagmites (les que van cap amunt). Un cop fet el recorregut ens retrobem amb el barquer i continuem la nostra travessa per una cova o més aviat, per un riu que recorre 7 km per dins d'una cova.
Per sort, hem arribat aviat (la cova obre a les 8h i hem començat a les 9h) i no hi ha quasi ningú més (cal dir que també fa força mal dia i estem en temporada baixa...), això fa que el recorregut sigui super tranquil.
És espectacular com el barquer es sap el camí, doncs no es veu quasi res! I de cop para la barca i ens fa baixar, no hi ha prou aigua i fa pujada, així que entre el Teixi i el barquer aconsegueixen passar el tram poc navegable.
Hem dit 7 Km, i com podeu suposar, tot i que quan vas en barqueta a motor sembla que vagis molt ràpid (a més de de vegades semblar que et vagis a estampar amb una roca), 7000m donen per passar uns 40 minutets creuant la cova sencera, la qual connecta a dos pobles: Ban Kong Lo i... no recordo el nom i a la guia no surt! I com podeu suposar és el camí més curt per anar d'un poble a un altre. Aquest recorregut per la cova no es van atrevir a completar la gent que vivia a les entrades de la cova fins a 1920, i no va ser fins a finals del segle XX, quan un francès es pot dir que la va redescobrir i es va obrir al públic, gràcies a les ajudes de Nova Zelanda (ho fica als cartellets) que suposo que aportaria diners i com fer les coses per tal d'habilitar la cova al turisme.
|
Dins la cova Kong Lo |
Ja som a l'altra punta! Tornem a tenir llum natural! Tot i que ens està plovent una mica...
Descansem 10-15 minuts mirant el paisatge (no sé si em tornaré a acostumar a estar en una ciutat com Barcelona després de portar tant de temps envoltada de tanta natura!) i jugant amb uns ànecs que estaven per allà.
Un cop els nostres culs han descansat, els tornem a posar a la barca per desfer de nou els 7 km sota la gruta més gran que he recorregut! I a més per aigua!
|
Paisatges a l'altra punta de la cova |
Ja som a fora, i per sort no fa gaire calor, però continua plovisquejant, així que parem a prendre un cafè laosià al primer "bar" que veiem. Allà ens retrobem amb un gos que ja ens va seguir feliçment una estona ahir i sembla que avui ens acompanyarà fins al nostre guesthouse! De fet, es para a descansar davant la porta de la nostra habitació! Li hem caigut bé, jejeje.
Un cop dinats i descansat a l'habitació (el sol ha sortit i la temperatura ha pujat considerablement), tornem a fer el camí cap a la cova, però aquest cop per banyar-nos al riu just a la sortida de la cova, la qual cosa també ens ha recomanat l'australià amb el que vam parlar ahir al vespre mentre sopàvem al guesthouse. Aquest trajecte el tornem a fer acompanyats del "nostre" gos.
L'aigua està freda, però val la pena fer un petit bany i contemplar el paisatge: verd, muntanya, cova, riu.
|
Fent volar papallones al costat de la cova |
Arribar fins aquí val molt la pena, els paisatges que envolten la cova i la cova en sí és espectacular, però trobo a faltar una mica més d'informació. Algú que t'expliqui el descobriment de la cova, el tipus de formació geològica i potser fer més parades per explorar amb més profunditat la cova.
Després del bany ja trobem aparcat un altre bus que demà sortirà en direcció a Vientiane (i el qual hem d'agafar només un trosset per després enllaçar amb alguna cosa fins arribar a Tha Khaek). Ara toca rentar roba (sí, és una mica rotllo, però t'estalvies molts diners i és molt útil tenir roba neta, jajajaja) i després sopar i a dormir!
Esther