Un bany ben merescut al Blue Lagoon

3 de juny -  El Blue Lagoon de Vang Vieng

El blue lagoon amb els coreans

Aquest matí hem agafat unes bicis, aquest cop hem trobat unes mountain bikes prou decents, per anar de Vang Vieng al Blue Lagoon. El recorregut són només 8 km així que pensàvem que seria un moment arrivar-hi. El problema que ens hem trobat és que el camí fins el Blue Lagoon era molt pedregós i ple de batxes, el camí era molt ample però era tan irregular que havíem d'anar molt lents. És una llàstima doncs durant el camí, al final hem estat una hora per arribar al nostre destí, quasi no hem pogut aixecar el cap per admirar el paisatge.

De fet el blue lagoon és una mena de parc amb dos atraccions principals: el blue lagoon, un llac d'aigües blaves perfecte per banyar-s'hi i la cova de Tham Phu Kham. Abans de provar l'aigua hem anat a la cova. L'entrada a la cova està després de pujar per un camí una mica poc segur per la muntanya. Això si, durant el camí hi han cartells advertint que l'entrada a la cova és sota la teva responsabilitat i que sobretot portis llanterna.

Entrant a la cova

Entrant una mica a la cova hi ha un petit temple/santuari budista. Però més enllà ja comença la foscor, el camí a seguir està prou marcat amb fletxes així que amb les nostres llanternes comencem a endinsar-nos a la cova. És bastant relliscós i s'ha d'anar amb compte però val la pena explorar una mica. Amb nosaltres ha entrat també un xino o coreà que sembla que no parla gens d'anglès però intenta anar amb nosaltres suposo que per no perdre's. També ens hem trobat a una parella on la noia era de Sant Sebastià i el noi de Edimburg però sembla que saben més d'això d'explorar coves i de seguida ens avancen. Quan ja portem una bona estona dins decidim tornar doncs per aquí és fàcil perdre's doncs la cova sembla molt gran. El xino també creu que és hora de sortir i poc a poc anem fent camí fins la sortida.

L'interior de la cova amb el flash de la càmera.

Les nostres bicis i al fons la tempesta que s'apropa

Després de la cova no ens hem pogut estar de provar el blue lagoon. A un dels costats del blue lagoon hi han arbres i cordes preparats per llençar-s'hi sobre el aigua, com si fos un mini parc aquàtic. Fins i tot lloguen armilles salvavides. I sorprenentment aquest mini parc aquàtic està ple d'asiàtics que s'ho passen bomba. Sembla un programa de "humor amarillo" en directe. Hi han tants turistes asiàtics que no podem provar cap dels salts cap a l'aigua però com a mínim si que ens podem refrescar nadant al blue lagoon. Al sortir ens quedem una estona parlant amb la parella de Edimburg que hem conegut a les coves, ells també estan donant la volta al món només que durant molt més temps, ja portaven 14 mesos!

Tant ells com nosaltres no tenim clar si continuar el recorregut en bicicleta o bé girar i tornar cap a Vang Vieng doncs si el camí és com el d'anada són moltes hores en bici... Els escocesos marxen primer i nosaltres aprofitem per banyar-nos un cop més abans de tornar a agafar les bicis. Decidim tornar per el camí que hem vingut però com us podeu imaginar a mig camí comença a ploure, i no precisament quatre gotes, per sort trobem una mena de restaurant al camí on ens resguardem una mica de la pluja. Durant quasi 40 minuts no para de ploure però després torna a fer un sol radiant així que tornem a les bicis camí de Vang Vieng. Ja torna a fer molta calor així que només arribar a Vang Vieng fem una paradeta al riu per refrescar-nos una mica per després anar al guesthouse a fer una bona dutxa. Ja per la nit sopem amb la parella d'escocesos, bé la noia és de Donosti però ja fa 15 anys que viu a Edimburg i mentre prenem una Lao Beer ens expliquen mil històries del seu llarg viatge.

Els laosians sempre tenen a mà un paraigües

Teixi