29/2/16

Platges paradisíaques a la costa de Cairns? Quin timo!


29 juny - Ja som Jucy!


Crystal cascades a pocs quilòmetres de Cairns
Avui al matí hem anat a buscar a la nostra casa / cotxe, aquesta és més petita que la de Darwin i té canvi automàtic (m'estreno conduïnt un cotxe automàtic!). Al principi el noi ens ho explica tot, però jo no acabo d'entendre que ens ha dit (no sé si serà que les palanques de fre, accelerador, i altres coses que té el cotxe encara no m'ho sé en anglès...), però el Teixi sembla que s'ha enterat millor i en un moment ja condueixo amb normalitat la campervan! Com sempre que es lloga un automòbil d'aquest tipus el primer que es fa és anar al super a comprar menjar pels propers dies. Un cop la nevereta plena, anem cap a les "Crystal cascades" a uns 20km del centre de Cairns. Avui no acaba de fer bon dia, però igualment hi anem. Cal dir que a Darwin feia força més calor, tot i que a la nit es podia dormir bé. Però ara a Cairns ja no bé gaire de gust ficar-se a cap piscina. O com a mínim nosaltres estem acostumats a més calor per fer aquestes coses, i el fet que el temps no acompanyi diria que també fa.


Fent un petit passeig sobre asfalt (no sigui que un australià es pugui cansar) veiem les cascades. Comentar també, que en aquesta zona, hi ha dos tipus d'autralians, el grans i grossos i després estan els que es passen tot el dia fent esport i estan mooolt en forma. I sí, d'altra banda estan els aborígens...si és que en veus algun.

Sí, sí, paradisíaques...

I ara toca ruta per la costa, una carretera molt més agradable que qualsevol de les que de moment hem fet per Austràlia. Anem just al costat del mar, i cada pocs quilòmetres hi ha alguna petita població costera i el trànsit de cotxes és molt major que no pas a la zona de Darwin. La primera parada la fem a la platja de Clifton, passegem per la sorra fins a la platja de Palm Cove. Aquesta zona la venen com a platges verges i fantàstiques, sí clar... verges... normal, no s'hi pot banyar!!! O bé hi ha cocodrils o bé està la famosa "jelly-box fish", si ho traduïm seria medusa caixa, ja que el seu cap és relativament quadrat. Ara bé, aquestes meduses, la seva picada, és mortal. Sí, mortal. Som a Austràlia, ens trobem al país on més bitxos verinosos i mortals hi ha. I per què no? Les meduses també! Això sí, ens sorpren que cada 100 o 200 metres hi ha una parada amb una ampolla de vinagre, que en cas de que et banyis i et piqui, immediatament t'has d'aplicar vinagre en cas que vulguis tenir alguna possibilitat de sobreviure. Així, que ens emportem una decepció sobre les platges australianes, sí, sí, t'ho venen molt maco, però per mi una platja on no et pots banyar no és una platja...

Platges entre Cairs i Port Douglas

Finalment ens dirigim a Port Douglas, una zona una mica pijeta (i això és dir molt dins d'Austràlia on es paga quasi per respirar), on a l'endemà farem l'excurió amb "Wavelenght" per veure la gran barrera de corall. Una companyia on semblen que respecten el medi ambient, ja que moltes companyies a Austràlia que fan aquest tipus de sortides per veure el corall no respecten gaire cosa...

Tenim sort i podem "aparcar" a un càmping / hostel on simplement per aparcar al pàrquing de l'establiment (unes 5 places) que està al carrer, no està ni dins l'establiment, i passar la nit dins la teva campervan ja costa l'equivalent a 20eur (i això que és el lloc més barato!). Això sí, pots fer servir els seus banys, dutxes i cuina.

Els habituals pertills mortals de les costes australianes
Després de sopar, veiem que una altra autocaravana similar a la nostra però que no sembla de cap companyia aparca al nostre costat i al cap d'una estona ens piquen i comencem a xerrar amb ells. És una parella de xilens que s'han comprat de segona mà el mateix model de campervan / cotxe que portem ara nosaltres i volen acabar de posar-li una cuineta, etc. Parlant, parlant, ens expliquen que han vingut a Austràlia per treballar i estalviar diners per després viatjar, que hi ha molta més gent com ells. Que tenen previst passar un any a Austràlia i dormint a la campervan i que ells no paguen càmpings. Que no ens hem de preocupar, que som tontos per haver pagat (bé, no ens diuen això, però... ens ho fan veure), ens van indicar més o menys on es quedaven ells a dormir (doncs passaven una estona pel càmping, feien ús dels banys i la cuina i després de sopar marxaven a dormir a un lloc més discret). Veiem que pels voltants del càmping hi ha més furgos / campervans / cotxes dels anomentats "latinos" que venen a guanyar diners i estalviar. Tipus el grupet que vam trobar a la platja de Mindil, on hi havia el noi català. Més endavant ja sabiem identificar els vehicles candidats que també vivien d'aquesta forma. Així que després de fer petar la xerrada amb els xilens, la veritat força agradables, ells marxen i nosaltres ens anem a dormir.

Esther

22/2/16

Comencem a explorar la costa est: Cairns


28 juny - Arribada a Cairns, més semblant a un poble de platja

Arribem a Cairns a la nit, cansats del vol (tot i que no era gaire llarg), agafem un taxi fins el hostel (buff...com pica pagar...no té res a veure amb els preus dels tuk-tuks a l'Índia o el sud-est asiàtic!) i sorpresa, no ens obren la porta del hostel, però tenim molta sort i hi ha una altra noia també volent posant-se en contacte amb recepció perquè se li ha trencat el llit (per segon cop), sí, la noia estava una mica farcideta, però tampoc era com per trencar dos llits...Així que tocant al timbre i amb paciència finalment apareix algú que a nosaltres ens dona les claus de l'habitació i a la noia li busca un altre hostel perquè no queden més habitacions lliures, i sense el llit trencat, al hostel (nosaltres teníem reservat).

Mirant el mar des del passeig marítim a Cairns

Com trobàvem a faltar estar a una habitació! I tot i que l'aire acondicionat fa força soroll, acabem descansant en un llit (el qual no vam trencar). Al matí, ens dediquem a passejar per la ciutat. Cairns és una ciutat de costa amb un passeig marítim molt maco, òbviament tampoc et pots banyar a l'aigua... hi ha cocodrils i unes meduses mortals...Per tant, tal i com havíem vist ja a Darwin, tenen piscines artificials d'aigua salada al costat de la platja. També descobrim un parell de mercats que la Marie (la noia francesa que vam conéixer a Don Det, a Laos) ens havia recom anat.

Diferents animalons a la costa australiana
 Hi ha un bon ambient i a la gespa hi ha grups d'amics, famílies i demés que han anat a passar el dia allà i a fer-se la seva barbacoa. Sí, als autralians els hi encanten les barbacoes i molts llocs públics tenen fileres de barbacoes a gas perquè les facis servir gratuïtament. També hi ha algun grup de música tocant o algun cantautor esporàdic.

Sortida del sol a la platja de Cairns
El nostre dia passa passejant per la costa i poc més, donat que les distàncies són força grans i anem a peu. Demà tornarem a llogar una altra autocaravana per passar-hi uns quants dies explorant la costa de Cairns fins a Port Douglas, on farem una excursió en vaixell per fer snorkelling (bucejar amb ulleres i tub) a la gran barrera de corall.

Tornem a descansar al hostel, el més barato de la ciutat, amb bany compartit, dret a cuina i té piscina (que no farem servir) i el preu no baixa de 47eur/nit..

Esther

15/2/16

Voltant per Darwin


26-27 juny - Visita a Darwin i "el gran" comiat de la nostra primera autocaravana

Ens llevem aviat per acabar de visitar els termiters gegants i els termiters magnètics que hi ha al parc de Lichtfield i tornar a fer uns quants quilòmetres per arribar a la ciutat de Darwin. Observació, al territori nord d'Austràlia, on la ciutat més gran és Darwin, hi ha dos cocodrils per persona que hi viu. Així us podeu fer una idea de la mala idea que és banyar-se a les seves platges, tot i que més endavant us parlarem d'un altre animaló aquàtic que viu a les costes australianes que evita que la gent es fiqui a l'aigua...

Els termiters. Són grans eh?
 Durant el camí, tant a Kakadu com al Lichtfield parc ja hem vist uns quants termiters gegants, però no ens hem parat ja que el parc de Lichfield té una zona on hi ha uns de ben grossos. Uns animals on la seva estructura social i construcció de niu s'assembla a la de les formigues (reina, soldats, obrers). A l'arribar hi ha un grup de turistes, bé no, els més turistes som nosaltres, és un grup d'australians que venen en un parell de furgonetes amb el seu guia. Gràcies a ells podem tenir alguna foto on sortim plegats al costat d'un termiter gegant!

Oi que sembla un cementiri? Són els termiters magnètics
I ara, per si no era sorprenent la mida dels termiters anem a un zona on hi ha un tipus peculiar de termites les quals construeixen els anomentats termiters magnètics, és a dir, tots els termiters estan dirigits de nord a sud per tal de mantenir sempre calent el niu (ja que té major superfície a l'est i l'oest, de forma que tot el dia li toca el sol però sense sobre-escalfar el niu). És força sorprenent veure-ho, però desgraciadament ho hem de mirar des d'unes plataformes i no ens podem apropar als termiters. Ara bé, la primera impressió del camp de termiters magnètics és la d'estar davant d'un cementiri ple de làpides!

Encara és força aviat, però ja hem vist els termiters i ara ens toca passar un parell o una mica més d'horetes de conducció fins arribar a la ciutat de Darwin. Com sempre la carretera mig desserta fins que no ens apropem a la ciutat... i ara bé on torna la nostra decepció australiana, per aparcar a la ciutat has de pagar (sí, com a Barcelona, però força més car! I amb la d'espai que tenen!).

Arribem a la ciutat a l'inici de la tarda, aparquem, dinem i anem a fer una volta pel centre, el qual no és gaire gran, i ens apropem a la costa, on descobrim dues piscines "artificials" plenes de nens i famílies envoltades d'hotels de luxe (o el que nosaltres considerem luxe...).
Realment és una bona solució al fet de no poder-se banyar al mar directament, especialment pels nens, on poden passar-se allà tot el dia. De moment, la primera ciutat australiana que visitem ens sembla molt moderna, net i amb gent civilitzada (i amb diners...).

El centre de Darwin, oi que és fàcil distingir els aborígens?
Per passar la tarda, ens anem al jardí botànic on podem aparcar gratuïtament i on l'entrada al parc també és de franc. Demà ens haurem d'acomiadar de la nostra primera autocaravana, ja que agafarem un vol a Cairns, a l'est d'Austràlia, on bàsicament anirem a veure la gran barrera de corall.

Després de passejar pel jardí botànic i veure diferents espècies peculiars d'ocells passejant tranquil·lament pel parc, el qual diría que és del millor que té la ciutat a part de les piscines, anem a veure la posta de sol a la platja de Mindil on trobarem un grup de joves entre els quals es troba un noi català. El noi i els seus amics ens expliquen com dormir de forma "gratuïta" a la ciutat, ja que l'alternativa és anar a un càmping a 50km de la ciutat...La idea és buscar un carreró petit i discret per passar la nit i marxar aviat pel matí.

Piscina d'aigua salada artificial
 (sense cocodrils ni altres animalons)
Cal dir que a Mindil és on van a parar els anomentats "latinos", terme que ja us explicarem més endavant, o gent amb vehicles on hi dorm cada dia sense pagar càmping. I bé, després de passejar per la platja i xerrar una estona amb aquest grupet marxem a buscar el nostre carreró per sopar i passar la nit. La veritat és que pateixes una mica sabent que estàs fent alguna cosa il·legal, però bé, després descobrirem que és força difícil que et diguin res si ets discret i que molta gent ho fa cada día sense patir gens.


Com a Barcelona els coloms, aquí hi ha d'aquests bitxos


A l'endemà ens llevem aviat, tal i com teníem previst, i anem al museu de la ciutat, on passem el matí. A tres hores de tornar la campervan anem a un supermercat del centre de la ciutat on hi ha un pàrquing i on podem parar a comprar una mica de menjar i dinar. Doncs bé, feia molt sol, i si deixes una autocaravana al sol, en 5 minuts es converteix en una sauna, així que busquem una plaça on hi hagi ombra, després de fer un parell de voltes i en trobem una, així que vaig a aparcar i ... "crash!" paro, què és això? Mirem a esquerra i dreta, no hi ha res, i ... de cop mirem al sostre... bé.. consell, tingueu en compte l'alçada de la vostra autocaravana cada cop que hagueu d'aparcar en un pàrquing, passar per un pont, etc...especialment si no esteu acostumats a portar vehícles alts. Hi havia a prop un noi dels que endrecen els carrets de la compra que se'ns queda mirant en plan: "Oh! Qué està fent aquesta gent! Com l'acaba de liar!". Així, que clar... marxa enrere (un altre "crash") i ara anem directes a aparcar al sol. Bé, baixem i mirem els resultats del nostre petit incident... (recordem a tres hores de tornar l'autocaravana). Per sort no hi ha cap forat al sostre (sí, rieu, però això sí que és una putada que no es pot dissimular!). Sembla que tenim "sort" i només té una bona rascada, tot i que no acabem d'apreciar la nostra obra d'art perquè realment el sostre està molt alt. Però la pregunta és, i ara què li diem als de l'agència? Tenim assegurança a tot risc, però això cobreix el sostre??

Posta de sol a la platja de Mindil
I us preguntareu com acaba la història, oi? Doncs, tenint sort, ens revisen el vehícle, el noi no s'adona, signem i marxem a l'aeroport creuant els dits perquè no ens truquin! I ara a esperar un vol intern per anar cap a Cairns on passarem un parell de nits a un hostel (que la veritat és que bé molt de gust, després d'uns quants dies en autocaravana).

Esther

8/2/16

Gaudint al parc de Litchfield


25 juny - Dia de banys!


Un "Flying Fox" que no para quiet
Comencem el dia fent una petita excursió al voltant de les Wangi Falls on després ens anirem a remullar. Cal dir, que banyar-se al gorg de les Wangi Falls és segur (cosa no sempre fàcil de dir si estàs a Austràlia) perquè abans de obrir la temporada de bany allà, s'asseguren que no hi ha cap cocodril a dins, tot i que tenen posades unes reixes o alguna cosa perquè ja per defecte no hi puguin passar. Durant l'excursioneta veiem ratpenats a les copes dels arbres, bé no, es diuen "flying fox", guineus voladores seria la traducció. Són un tipus de ratpenat típic d'Austràlia i realment fàcils de trobar per la sorollada que fan pel matí i són enormes!



I ara ens toca anar-nos a provar l'aigua, la qual està forá freda!! Encara no li ha tocat gaire el sol, però faig un esforç per poder gaudir d'estar banyant-me envoltada d'un paisatge força espectacular.



Un cop assecadets anem a fer un parell de passejades més abans de parar per dinar (curtes, clar, que recordem que als australians no els hi agrada gaire caminar). I com que no us començaré a parlar de tots els bitxos australians que et poden matar (i que no ens venia gaire de gust veure'ls), només parlaré d'aquells inofensius que ens vam trobant pel parc. Per una banda veiem un tipus d'iguanes enormes, bé no sé com es deu dir, però per nosaltres aquesta és la millor descripció que us podem donar i després tenim cacatues a l'aire lliure! A les muntanyes!! No m'ho hagués imaginat mai, tan acostumats que estem a veure-les en gàbies...

Bon dia super iguana!

Cal dir, que les coses avui pinten molt millor, i aquest parc ens està agradant molt més que Kakadu. A poc a poc, anem recorrent el parc (no el podrem veure tot per falta de temps, però la major part de les seves atraccions sí que les veurem).

Descobrint Austràlia,
 i la seva "preciosa i no perillosa fauna"





En alguna de les nostres excursionetes pel parc (on per anar a qualsevol lloc has d'agafar la campervan), ens fiquem en algun que altre camí de terra, on amb paciència i una mica d'habilitat en la conducció arribem sense problemes. Ara l'Apollo i jo (l'Apollo és la marca de la companyia de la campervan) ja som bones amigues.

I avui serà dia de banys! Arribem al "Buley Rock", on es formen diferents gorgs a diferents alçades al llarg d'un riu que passa pel parc. Realment és molt maco i està ple de gent!! Humans!! Si fins i tot patim per trobar aparcament! Així que després de dinar una mica ens tornem a ficar els banyadors i a l'aigua! Aquest cop una mica més calenteta (no gaire) i amb el sol ben alt. Passem una bona estona allà, gaudint de les piscines naturals, la gent fent més o menys burrades i el sol de migdia.

Humans als gorgs: Buley Rockhole
El pessimisme amb que vam aterrar a Austràlia disminueix i fa que acabem el dia a unes altres cascades ("Florence falls") amb el seu corresponent gorg i el nostre respectiu bany (sí, de nou anem a l'aigua!), però ara ja el sol es comença a amagar, així que tocarà buscar un càmping per passar la nit i demà llevar-nos aviat per veure els termiters gegants i tornar cap a Darwin.

Esther

1/2/16

De Kakadu a Litchfield


24 juny - Aborígens i canvi de parc

Aquesta nit hem descansat molt, de fet, ens hem llevat "una mica tard" pels estàndars, això vol dir les 8h. Per tant, només ens ha donat temps d'esmorçar, recollir la roba que vam rentar el dia anterior, passar pel supermercat de Jabiru i la gasolinera i anar de nou al centre d'informació de Bowali. Sí, hi ha més informació però no prou, o almenys no per mi. Avui al centre de Jabiru, al voltants del supermercat hem vist uns quants aborígens. Com sabem si són aborígens? Bé, els australians són blancs i els aborígens són negres (fàcil oi?). A més a més, es veu una clara distinció de classe social. Els aborígens australians van més aviat sense sabates, volten per allà, les noies joves ja tenen crios i són més menuts i primets que els corpulents australians. De fet, nosaltres ens assemblem més a un aborígen que a un australià!
La veritat és que no acabo d'entendre el rol que tenen els aborígens, ni a què es dediquen, ni com els veuen els australians, ni res. Encara no entenc als australians.


Al mirador d'aus com a mínim vam veure alguna garsa

Una mica decepcionats amb Kakadu, i donat que no ens queden gaires dies per visitar la regió propera a Darwin, després del centre d'informació i parar a un mirador d'ocells (no em vam veure gaires...) anem directes cap a un altre parc natural, aquest gratis: Litchfield.
Litchfield es troba a uns 150km de Darwin (a diferència dels 250-300km per arribar de Darwin a Kakadu). Amb una mica de paciència en la carretera solitària, arribem a Litchfield una mica després de dinar tard a mig camí. Com encara tenim una mica de temps, ens dirigirem al punt més llunyà que teníem previst visitar del parc i ens quedarem al camping que hi ha al costat.

Carretera australiana: res a la vista

Trobem lloc al camping proper a les Wangi Falls (on pagar "és voluntari", bé, hi ha una caixeta on s'han de deixar els diners), ja veurem què acabem fent...

Wangi Falls, això pinta molt millor!

Cal dir que l'ambient a aquest parc és una mica diferent, hi ha molta més gent i realment les cascades i el gorg que es forma valen molt la pena. Així que demà al matí anirem a provar-lo! Avui després d'un altre dia d'hores a la carretera toca sopar i descansar ...

Esther