Platges paradisíaques a la costa de Cairns? Quin timo!

29 juny - Ja som Jucy!

Crystal cascades a pocs quilòmetres de Cairns

Avui al matí hem anat a buscar a la nostra casa / cotxe, aquesta és més petita que la de Darwin i té canvi automàtic (m'estreno conduïnt un cotxe automàtic!). Al principi el noi ens ho explica tot, però jo no acabo d'entendre que ens ha dit (no sé si serà que les palanques de fre, accelerador, i altres coses que té el cotxe encara no m'ho sé en anglès...), però el Teixi sembla que s'ha enterat millor i en un moment ja condueixo amb normalitat la campervan! Com sempre que es lloga un automòbil d'aquest tipus el primer que es fa és anar al super a comprar menjar pels propers dies. Un cop la nevereta plena, anem cap a les "Crystal cascades" a uns 20km del centre de Cairns. Avui no acaba de fer bon dia, però igualment hi anem. Cal dir que a Darwin feia força més calor, tot i que a la nit es podia dormir bé. Però ara a Cairns ja no bé gaire de gust ficar-se a cap piscina. O com a mínim nosaltres estem acostumats a més calor per fer aquestes coses, i el fet que el temps no acompanyi diria que també fa.


Fent un petit passeig sobre asfalt (no sigui que un australià es pugui cansar) veiem les cascades. Comentar també, que en aquesta zona, hi ha dos tipus d'autralians, el grans i grossos i després estan els que es passen tot el dia fent esport i estan mooolt en forma. I sí, d'altra banda estan els aborígens...si és que en veus algun.

Sí, sí, paradisíaques...

I ara toca ruta per la costa, una carretera molt més agradable que qualsevol de les que de moment hem fet per Austràlia. Anem just al costat del mar, i cada pocs quilòmetres hi ha alguna petita població costera i el trànsit de cotxes és molt major que no pas a la zona de Darwin. La primera parada la fem a la platja de Clifton, passegem per la sorra fins a la platja de Palm Cove. Aquesta zona la venen com a platges verges i fantàstiques, sí clar... verges... normal, no s'hi pot banyar!!! O bé hi ha cocodrils o bé està la famosa "jelly-box fish", si ho traduïm seria medusa caixa, ja que el seu cap és relativament quadrat. Ara bé, aquestes meduses, la seva picada, és mortal. Sí, mortal. Som a Austràlia, ens trobem al país on més bitxos verinosos i mortals hi ha. I per què no? Les meduses també! Això sí, ens sorpren que cada 100 o 200 metres hi ha una parada amb una ampolla de vinagre, que en cas de que et banyis i et piqui, immediatament t'has d'aplicar vinagre en cas que vulguis tenir alguna possibilitat de sobreviure. Així, que ens emportem una decepció sobre les platges australianes, sí, sí, t'ho venen molt maco, però per mi una platja on no et pots banyar no és una platja...

Platges entre Cairs i Port Douglas

Finalment ens dirigim a Port Douglas, una zona una mica pijeta (i això és dir molt dins d'Austràlia on es paga quasi per respirar), on a l'endemà farem l'excurió amb "Wavelenght" per veure la gran barrera de corall. Una companyia on semblen que respecten el medi ambient, ja que moltes companyies a Austràlia que fan aquest tipus de sortides per veure el corall no respecten gaire cosa...

Tenim sort i podem "aparcar" a un càmping / hostel on simplement per aparcar al pàrquing de l'establiment (unes 5 places) que està al carrer, no està ni dins l'establiment, i passar la nit dins la teva campervan ja costa l'equivalent a 20eur (i això que és el lloc més barato!). Això sí, pots fer servir els seus banys, dutxes i cuina.

Els habituals pertills mortals de les costes australianes

Després de sopar, veiem que una altra autocaravana similar a la nostra però que no sembla de cap companyia aparca al nostre costat i al cap d'una estona ens piquen i comencem a xerrar amb ells. És una parella de xilens que s'han comprat de segona mà el mateix model de campervan / cotxe que portem ara nosaltres i volen acabar de posar-li una cuineta, etc. Parlant, parlant, ens expliquen que han vingut a Austràlia per treballar i estalviar diners per després viatjar, que hi ha molta més gent com ells. Que tenen previst passar un any a Austràlia i dormint a la campervan i que ells no paguen càmpings. Que no ens hem de preocupar, que som tontos per haver pagat (bé, no ens diuen això, però... ens ho fan veure), ens van indicar més o menys on es quedaven ells a dormir (doncs passaven una estona pel càmping, feien ús dels banys i la cuina i després de sopar marxaven a dormir a un lloc més discret). Veiem que pels voltants del càmping hi ha més furgos / campervans / cotxes dels anomentats "latinos" que venen a guanyar diners i estalviar. Tipus el grupet que vam trobar a la platja de Mindil, on hi havia el noi català. Més endavant ja sabiem identificar els vehicles candidats que també vivien d'aquesta forma. Així que després de fer petar la xerrada amb els xilens, la veritat força agradables, ells marxen i nosaltres ens anem a dormir.

Esther