25/4/16

Ens iniciem a la cultura maorí!

9 juliol - De Pa a Pa

Ens llevem a Whangarei i anem directament a visitar el Ruapekapeka Pa. Els "Pa" eren assentaments maorís majoritàriament situats a elevacions del terreny per tal de poder-se defensar en cas de ser atacats (ja sigui per altres tribus o pels anglesos més endavant) i amb terres fèrtils als voltants per tal de cultivar productes, es pot dir que són l'equivalent als nostres castells i fortificacions. El Pa que anem a visitar és un dels més grans de Nova Zelanda i va ser construït per fer front als canons dels britànics. Més en concret va ser sitiat a l'última batalla a la guerra de Flagstaff entre les forces colonials i una tribu maorí (Ngapuhi). Aquest va ser el major conflicte entre el govern colonial i els maorís. Avui encara es poden veure els forats a la terra on es refugiaven els maorís dins del Pa. També cal dir que aquest Pa, està excepcionalment modernitzat i preparat per defensar-se dels atacants, amb túnels subterranis i una localització que feia complicat l'atac. A poc a poc, anirem aprenent més coses de la cultura maorí, civilització polinèsica que es va establir a les illes de Nova Zelanda sobre el 1200-1300 dC, sí no fa tant!!

Canvi de color de la campervan després de seguir
el caminet de terra fins al Pa de Ruapekapeka 

Per arribar a aquest famós Pa, ens vam trobar amb que cal seguir una via no asfaltada, per sort de terra i sense gaires pedres, durant uns 10 minuts i costa amunt. Sí, encara és una mica inaccessible aquest Pa! I bé, com podeu suposar la campervan va canviar de color... del verd cridaner Jucy a un to bastant més aviat... marronós.
Vistes des del Pa de Ruapekapeka
Fa un dia fantàstic i tot i el fred s'està molt bé, i el cel clar ens permet obtenir unes precioses vistes des del Pa. A l'entrada trobem els primer signe maorí de la nostra estada a aquest país. Una escultura (reconstruïda i "moderna") típica de les entrades als poblats, en aquest cas un Pa dels maorís.

Les cascades de Rainow a Whangarei

Sense voler-ho avui serà dia de "Pa's" i després de visitar la nostra primera fortificació maorí, i alhora també obtenir el primer contacte amb l'art i les formes de vida d'aquesta cultura ens dirigirem a una altra fortificació maorí, anirem cap Kororipo Pa, una mica més al nord, direcció Keri-Keri.

Vistes des del Pa de Kororipo

Ens aquest cas, ens trobem amb un accés al Pa molt més senzill i amb un paisatge al voltant del riu Kerikeri fantàstic! Quins records! Quins paisatges! Com els trobo a faltar...
En un parell de dies a Nova Zelanda et pots adonar de la impressionant natura que té i el sorprenent estat verge de les seves terres, que esperem que es mantigui així molts més anys...

I ara ve, quan descobrim les gallines més lletges que hem vist mai! Bé, lletges i alhora gracioses, perquè el simple fet de mirar-les ja et fa gràcia, i estic segur que amb una foto entendreu el que us dic...

Les sorprenents gallines novazelandeses!
Després d'una petita passejada per la zona anem a veure les Rainow Falls, que es troben al costat d'on som ara. I ara ja ens queden poques hores de sol, com sabeu som en ple hivern i sobre les 17h el sol marxa... així que hem d'aprofitar al màxim les reduïdes hores de sol, especialment perquè viatgem en una autocaravana i no tenim bateria infinita per deixar els llums de la campervan encesos gaire estona...doncs volem estalviar-nos haver d'anar a passar la nit a càmpings amb endolls que són força cars. Així que donat que la bateria per encendre les llums de la campervan es carrega mentre la campervan està per carretera després intentem evitar que es descarregui del tot.
Per tant, prenem la carretera direcció nord i parem per poblets costers com Mangonui, on tot i que ens comença a ploure podem estirar una mica les cames i gaudir del paisatge abans de anar a buscar un lloc per passar la nit.

Per la costa de Mangonui... es poden trobar pingüins!!

Després de conduir una estona més trobem el càmping, bé la zona de terra on podem passar la nit de forma gratuïta al costat del Llac Waiparera. Cal dir que el desviament de la carretera principal és força brusc i que a l'entrar bàsicament hi ha terra i en aquest cas força fang. El lloc és preciós i estem sols, tot i que només hi ha un vàter força apartat i el qual podem dir que és un forat al terra quasi quasi. Aparquem a la zona menys enfangada però apartant-nos de l'entrada per si de cas entra una altra autocaravana de nit i no veu la nostra (no cal que ens xoqui algú en plena nit). Ens estem apropant a la zona més septentrional de l'illa nord i més en general de tota Nova Zelanda.

Posta de sol des del llac Waiparera

Doncs demà realment assolirem el punt extrem del país, anant al cap Reinga. Però abans acabem de gaudir de la posta de sol sobre el llac i del sopar que ens preparem a la campervan.

Bona nit!!


Esther

18/4/16

Comencem a explorar territori kiwi!


8 juliol - Primer dia a NZ: Whangarei


Ens llevem aviat i ens trobem un dia força ennuvolat i amb una certa probabilitat de pluja. Tot i així, no ens desanimem, esmorzem i sortim a inspeccionar la platja d'Uretiti al costat de la qual hem passat la nit. Es respira tranquil·litat. Ens creuem un parell de persones que han anat a la platja a passejar el gos, i a les quals saludem. Mmm la primera impressió dels kiwis és bona. Simplement pel fet de saludar-nos per què sí, al igual que passa sovint a la muntanya, és una bona senyal.

I al costat d'aquesta bonica platja d'Uretiti
 vam passar la primera nit a NZ


Pont a Whangarei on pots la teva imaginació
 pot decidir què representa
A continuació agafem la nostra Jucy (la actual campervan) i anem cap a Whangarei, on tenim previst passar avui el dia per al vespre continuar cap al nord.
Parem al costat del port del Hatea River de Whangarei per fer una ruta pels voltants de la ciutat, sembla que el cel ha deixat passar el sol i ara mateix podem sentir la seva caloreta a les nostres galtes, fet que és força agradable donat que estem en ple hivern! Sí, estem a un 5-8 graus com a molt. Hi ha molta gent passejant de bon matí la qual ens saluda quan ens la creuem. Realment la ruta és massa urbana i no ens acaba de convèncer, però per començar ja va bé. A més, ens hem passat una estona imaginant què representen algunes escultures o banc estranys que trobem pel camí, al igual que un pont amb una decoració prou curiosa. Un cop tornem a on hem deixat aparcada la campervan i no tenim gaire clar si havíem de pagar parquing o no... anem a fer una altra ruta pels voltants però sense voler i pugem amb el cotxe directament al mirador principal (sí, no ens hem cansat gaire...). Des del mont Parihaka es pot contemplar la ciutat de Whangarei i el riu que hi passa al costat.

Port de Whangarei
Finalment anem realment a passejar fins a les cascades de Whangarei passant per un bosc de kauris (espècie d'arbre autòcton i una de les espècies i tipus de bosc més antics de la terra), i pel parc Ah Reed Memorial, on envoltats per una vegetació amb diferents tons de verd arribem a una preciosa cascada on si ens apropem massa ens remullem una mica. Parem una estoneta a menjar unes galetes i veiem com un grup d'ocellets ens envolta per anar agafant les engrunes que cauen a terra.

Vistes a Whangarei
Una cosa curiosa que trobem abans de començar la ruta és que hi ha com uns raspalls i una manguera desinfectadora de sabates. Es veu que alguns arbres del bosc estan malalts i no volen que portem cap llavor, fong o bacteri que pugui contagiar altres boscos. Així que tant a l'entrar com al sortir de la ruta ens netegem les botes com a bons nova zelandesos.

Cascades del parc de Whangarei

Abans d'acabar d'explicar el nostre primer dia complet a Nova Zelanda comentar que tant a Austràlia com a Nova Zelanda tenen molta cura de tot el que entra i surt del seu país. Especialment pel tema de no introduir llavors, menjar, i clar animals de fora del país. Has d'omplir un formulari on et pregunten sobre el material que portes i en quines zones has estat els últims mesos. Si portes material de muntanya és possible que el revisin / desinfectin per tal de que no entris cap llavor no autòctona al país. Realment ens sorprèn molt, però més endavant veurem que és molt habitual desinfectar-te la sola de les sabates / botes abans d'entrar a un bosc / ruta i el mateix a la sortida.
Punt d'entrada i sortida del bosc
 amb el corresponent netejador de botes
Cal dir que de moment les rutes que hem fet estan completament marcades i molt preparades i cuidades, al contrari de les que vam intentar fer a Austràlia... i de fet aquí hi ha molta més gent caminant que no pas a Austràlia..

Aquí podeu trobar les rutes que vam fer per Whangarei.


Esther

11/4/16

Canviem d'illa: d'Austràlia a Nova Zelanda

6-7 juliol - Ens acomiadem d'Austràlia i arribem a Nova Zelanda!

Avui és el nostre últim dia a Austràlia després de dues setmanes i acabem la nostra ruta a Sydney, demà de bon matí agafem un vol cap al destí més desitjat (almenys per part meva, jejeje), Nova Zelanda, i no pel senyor dels anells, sinó perquè és un país que sempre m'ha atret i del qual espero no sortir decepcionada com ha estat d'Austràlia. Això sí, visitarem el país dels kiwis en ple hivern! Però què hi farem, segur que és maco igualment i les temperatures no són extremes així que no passa res, mentre no ens plogui gaire...

Recorrent la costa de Sydney

Ara bé, passarem d'un país (Austràlia) on ben bé tot animal és perillós / verinós a un país on tots els mamífers no aquàtics que hi ha són introduïts pels europeus i on no hi ha cap bitxo que et pugui matar (o això creiem). Però bé, deixem de parlar de Nova Zelanda i adavantar aconteixement, que ja en tindrem temps durant tot el proper mes i centrem-nos en el dia d'avui a Sydney.

Tornem a tenir un dia esplèndid tot i el fred al qual poc a poc m'estic acostumant... sí sé que no fa tant de fred, però ja us dic que després de viure en només època d'estiu durant els últims tres mesos es nota molt el canvi brusc de temperatures. Avui passarem el dia passejant pel jardí botànic del qual ahir no en vam tenir prou temps per passejar per tot el parc, avui ens centrarem més en la part del parc més de jardí botànic. Com a sorpresa tornem a trobar cacatúes en llibertat al parc i cartellets on diu que sisplau no robis plantes i que si veus algú que ho estigui fent que avisis! Això sí que ens ha sorprès ja que a Austràlia no ens esperàvem gent robant plantetes al jardí botànic!

Continuem el passeig per la zona de l'òpera i el port i acabem a unes galeries que ens recorden a les galeries del centre d'Europa, amb boutiques, botigues de xocolates, etc..

Adéu Austràlia!

Avui toca tornar a fer les bosses, feina de la qual comencem a ser uns experts i sembla que cada cop hi caben més coses a la motxilla, tot i que cal dir que vestits amb roba d'hivern les dues motxilles s'han aprimat força! I demà a llevar-nos aviat que ens espera un dia llarg...

Ja som a dia 7 de juliol i ens llevem aviat per arribar a l'hora a l'aeroport. Si tot va bé sobre les 15h serem a Auckland, no, no està tan lluny Sydney d'Auckland, però hi ha dues hores de diferència (en aquest cas que perdem). Les previsions meteorològiques a Auckland pels propers dies no són gaire bones, s'esperen pluges, però fins que no hi siguem encara tenim l'esperança de que no plogui. Un cop a l'aeroport d'Auckland avisem als de Jucy (la companyia amb la que llogarem una nova campervan, sí, tornem a tenir un vehícle verd, verd!) perquè ens vinguin a buscar per recollir l'autocaravana. Les noies que ens atenen són simpàtiques però no ens expliquen res de com funciona la nova campervan i ens donen un DVD on se suposa que explica com funciona l'automòbil, DVD el qual no mirem perquè gràcies a l'experiència amb els altres vehícles llogats sabem ja com funciona tot i per a què serveix cada cosa. I sí, la campervan té DVD!! Però més tard descobrirem que no funciona... hauríem d'haver provat si funcionava abans d'agafar la campervan... però no ho vam fer, tot i que igualment crec que no ens l'haguessin canviat. Un cop a la campervan, i com les previsions indicaven amb un temps poc agradable (està plovisquejant) fem el ritual d'anar al supermercat més proper per comprar menjar i omplir així la nostra nova caseta. Tot seguit, emprenem ruta cap al nord. El nostre objectiu és arribar a Whangarei a passar la nit. Whangarei es troba a poc més de dues hores des d'Auckland, però el que no ens esperàvem era el gran embús per sortir de la ciutat!!

Avançament: L'illa nord de NZ ens recordarà moltíssim a Irlanda
Déu meu però si aquí viuen quatre gats!! Com poden haver-hi tants cotxes!! Recordem que a Nova Zelanda entre les dues illes hi viuen poc més de quatre milions d'habitants, és a dir, amb una densitat de població 5 cops inferior a la d'Espanya! I a l'àrea metropolitana d'Auckland hi viu la meitat, un milió i mig, però és que a Barcelona (metropolitana) hi viu més gent que a tota Nova Zelanda! I no hi ha tant de trànsit!! A tot això s'ha de sumar que donat que estem a ple hivern es fa fosc a les 17h... per tant si hem arribat a les 15h a l'aeroport, hem agafat la campervan i anat a comprar podeu suposar que ja tot es fosc, i aquí és fosc del tot un cop t'allunyes uns pocs quilòmetres del centre de la ciutat. Ah, i clar, no podia faltar que comencés a diluviar!! I... sí, tenim un altre cop una campervan amb canvi de marxes automàtic però el qual fa una mica el que li dona la gana... així que a sobre això...
Passem una estona d'atabalament entre cotxes, pluja, canvi de marxes que fa el que li dona la gana, però un cop ens anem allunyant d'Auckland el trànsit es calma...ara bé, tot és fosc com la gola del llop, i s'han de portar les llargues per veure alguna cosa...i els pocs cotxes que hi ha a la carretera ens avancen. Realment és força estrany mirar pel retrovisor i veure tot negre... això és degut a que la majoria del temps no tenim cap cotxe darrera i per tant no hi ha cap tipus d'il·luminació. Ens plantegem fer parada abans d'arribar a Whangarei, però la veritat és que no hi ha gaire cosa per parar-hi... i al final acabem passant la nit a la platja d'Uretiti, prop a Ruakaka un lloc gratis amb uns lavabos al costat, a pocs quilòmetres de Whangarei, el qual ja el visitarem demà. Arribem passades les 20h i després d'un llarg dia sopem i anem a descansar...

Per anar-vos fent un avanç de l'ambient a NZ (Nova Zelanda)

A Nova Zelanda, per contra d'Austràlia, hi ha una aplicació CamperMate on et diu tots els llocs on pots fer nit de forma gratuïta o a baix cost pels diferents tipus de vehicles (selfcontained o no selfcontained), que ve a ser si no deixes residus (selfcontained) o si en deixes (no selfcontained), que de forma més clara consisteix en si tens un dipòsit on va l'aigua de la pica o no i si tens un WC portàtil o no (sí... ja us explicaré això del WC portàtil...). Aquesta informació a part de trobar-la a l'aplicació on també t'indica els llocs on hi ha dutxes la pots aconseguir als centre d'informació de cada ciutat / poble. Els encarregats de cuidar les zones d'aparcament i també de fer complir les normatives (és a dir, vigilar si estàs a un lloc on no pots aparcar o si ets a una zona per selfcontained i no ho ets multar-te o bé, vigilar que tothom pagui als aparcaments per passar la nit on has de fer un donatiu pel manteniment) són els anomentats "rangers". I cal dir que sí que existeixen i sí que comproven tot el que us acabo d'esmentar.
Com podeu suposar hi ha molts més llocs per passar la nit per vehicles selfcontained, aquest és un dels principals motius pel qual vam agafar una campervan selfcontained a l'illa nord. Això ens estalviarà molts mals de caps a l'hora de buscar llocs econòmics per passar la nit, que en la majoria dels casos serà gratuït llevat a les zones més turístiques de Nova Zelanda.

La nostra nova casa durant dues setmanes
 per l'illa nord de Nova Zelanda
I bé, ja som a Nova Zelanda! Demà comença la nostra aventura a aquest país on tinc unes grans expectatives!

Esther

4/4/16

Un dia per Sydney

5 juliol - L'òpera de Sydney


L'òpera de Sydney
Bon dia des de Sydney! Ens llevem aviat i esmorcem al hostel on després sortirem directament passejant cap a l'òpera de Sydney. Fa un dia genial, tot i fer fred.... jo encara estic en procés d'adaptar-me a l'hivern... després de tants mesos "d'estiu" ara costa fer-se al fred. L'òpera no té res especial, vull dir, el més espectacular o graciós és estar al costat de la famosa imatge que has vist tants cops per la tele, en revistes, etc. I el paisatge en general d'aquesta ciutat tan moderna i alhora envoltada de natura. L'aigua del port és transparent i al costat de l'òpera hi ha els jardins botànics, els quals pots explorar gratuïtament. Tot i que més que uns jardins botànics és més aviat un parc enorme, verd i on hi ha zones que sí que semblen jardí botànic, amb les plantetes amb noms, per zones, etc. Avui no tindrem temps per passejar per tot el parc, però farem una volta per la zona que dóna al mar. Un fet que ens sorprèn és que el avions passen molt a prop del port i els pots veure fàcilment des de la costa sobrevolar la ciutat i el mar. Visitem l'observatori al Hill Park on ens entretenim mirant els diferents aparells que tenen, videos i altres xorradetes, per després gaudir del dia solejat i gens fred (com a mínim al migdia) des del parc de l'observatori que té unes boniques vistes al mar. Un bon lloc per fer un mos i descansar (tal i com vam fer nosaltres).

Skyline de Sydney
Durant el dia ens plantegem agafar un ferry al Circular Quay per creuar a l'altra part de la bahía de Sydney, però finalment decidim quedar-nos a terra.

Sí, l'aigua del port és transparent!

El nostre dia bàsicament es redueix a passejar per la ciutat, contemplar les vistes i els enormes edificis completament moderns que caracteritzen aquesta cosmopolita ciutat australiana. Entrar a algun mercat amagat a la ciutat i poc més. El potser mal regust de la resta d'Austràlia s'ens està passant a Sydney. Tornar a dormir a una habitació ajuda... i estar a una ciutat (després de tant de temps fora de ciutat) també s'agraeix.


Acabem sopant un pollastre a l'ast comprat a un super pel passeig del port, al costat de l'òpera de Sydney. Sydney és cara, però és una bona ciutat per viure-hi. Es veu moviment, activitats, un bon paisatge (tot i que pel meu gust alhora queden bé els gratacels moderns com li sobren) i una barreja de cultures clara i sana.

Nit a Sydney

Esther