Comencem a explorar territori kiwi!

8 juliol - Primer dia a NZ: Whangarei

Ens llevem aviat i ens trobem un dia força ennuvolat i amb una certa probabilitat de pluja. Tot i així, no ens desanimem, esmorzem i sortim a inspeccionar la platja d'Uretiti al costat de la qual hem passat la nit. Es respira tranquil·litat. Ens creuem un parell de persones que han anat a la platja a passejar el gos, i a les quals saludem. Mmm la primera impressió dels kiwis és bona. Simplement pel fet de saludar-nos per què sí, al igual que passa sovint a la muntanya, és una bona senyal.

I al costat d'aquesta bonica platja d'Uretiti
 vam passar la primera nit a NZ

Pont a Whangarei on pots la teva imaginació
 pot decidir què representa

A continuació agafem la nostra Jucy (la actual campervan) i anem cap a Whangarei, on tenim previst passar avui el dia per al vespre continuar cap al nord.
Parem al costat del port del Hatea River de Whangarei per fer una ruta pels voltants de la ciutat, sembla que el cel ha deixat passar el sol i ara mateix podem sentir la seva caloreta a les nostres galtes, fet que és força agradable donat que estem en ple hivern! Sí, estem a un 5-8 graus com a molt. Hi ha molta gent passejant de bon matí la qual ens saluda quan ens la creuem. Realment la ruta és massa urbana i no ens acaba de convèncer, però per començar ja va bé. A més, ens hem passat una estona imaginant què representen algunes escultures o banc estranys que trobem pel camí, al igual que un pont amb una decoració prou curiosa. Un cop tornem a on hem deixat aparcada la campervan i no tenim gaire clar si havíem de pagar parquing o no... anem a fer una altra ruta pels voltants però sense voler i pugem amb el cotxe directament al mirador principal (sí, no ens hem cansat gaire...). Des del mont Parihaka es pot contemplar la ciutat de Whangarei i el riu que hi passa al costat.

Port de Whangarei

Finalment anem realment a passejar fins a les cascades de Whangarei passant per un bosc de kauris (espècie d'arbre autòcton i una de les espècies i tipus de bosc més antics de la terra), i pel parc Ah Reed Memorial, on envoltats per una vegetació amb diferents tons de verd arribem a una preciosa cascada on si ens apropem massa ens remullem una mica. Parem una estoneta a menjar unes galetes i veiem com un grup d'ocellets ens envolta per anar agafant les engrunes que cauen a terra.

Vistes a Whangarei

Una cosa curiosa que trobem abans de començar la ruta és que hi ha com uns raspalls i una manguera desinfectadora de sabates. Es veu que alguns arbres del bosc estan malalts i no volen que portem cap llavor, fong o bacteri que pugui contagiar altres boscos. Així que tant a l'entrar com al sortir de la ruta ens netegem les botes com a bons nova zelandesos.

Cascades del parc de Whangarei

Abans d'acabar d'explicar el nostre primer dia complet a Nova Zelanda comentar que tant a Austràlia com a Nova Zelanda tenen molta cura de tot el que entra i surt del seu país. Especialment pel tema de no introduir llavors, menjar, i clar animals de fora del país. Has d'omplir un formulari on et pregunten sobre el material que portes i en quines zones has estat els últims mesos. Si portes material de muntanya és possible que el revisin / desinfectin per tal de que no entris cap llavor no autòctona al país. Realment ens sorprèn molt, però més endavant veurem que és molt habitual desinfectar-te la sola de les sabates / botes abans d'entrar a un bosc / ruta i el mateix a la sortida.

Punt d'entrada i sortida del bosc
 amb el corresponent netejador de botes

Cal dir que de moment les rutes que hem fet estan completament marcades i molt preparades i cuidades, al contrari de les que vam intentar fer a Austràlia... i de fet aquí hi ha molta més gent caminant que no pas a Austràlia..

Aquí podeu trobar les rutes que vam fer per Whangarei.


Esther