28/3/16

Arribem a una ciutat olímpica: Sydney

4 juliol -  Arribada a Sydney


Després d'un viatge cansat donat que hem hagut de matinar molt a Cairns per agafar el vol arribem a Sydney! Trobem l'hostal on passarem les properes nits i marxem a fer una volta per començar a descobrir la famosa ciutat australiana, on ja de bones a primeres es respira un ambient més cosmopolita i multicultural que a la resta d'Austràlia on hem estat. I amb Sydney també ens arriba l'hivern! La resta de zones d'Austràlia que havíem visitat estaven més a prop de l'equador i per tant la temperatura era més o menys la mateixa durant tot l'any, però ara gairebé som a les antípodes de Barcelona. On com ja sabeu al juliol fa molta calor, doncs a Sydney passa justament el contrari per aquestes dates. Així que estrenem la roba d'hivern que portàvem!

Els "coloms" australians

Segur que som a Sydney?




Passegem pels voltants, anem a comprar menjar per dinar al hostel i tornem a sortir a fer una volta, tot i que tornem aviat perquè estem força cansats del viatge. Com a curiositat trobem unes aus que havíem vist a algun jardí botànic però que no esperàvem trobar com si fossin coloms australians (que de coloms també hi ha) al Hyde Park de Sydney, també passem . També descobrim el mercat asiàtic que s'amaga al centre de Sydney on sembla que haguem tornat al sud-est asiàtic! Recordem que Austràlia no té un tipus de cuina pròpia, sino que simplement la cuina del país està formada per les diverses cuines de les diferents nacionalitats que hi viuen al país, la majoria indis o asiàtics. Bé, no és cert, tenen la cuina anglesa... és a dir, els pastissos de carn els que han consituït gran part de la nostra dieta durant els últims dies a les diferents campervans. Aquí ens adonem que els preus són més baixos que a la resta de ciutats australianes en les que hem estat i també trobem el famós 7-Eleven de Tailàndia! Quins records! Com no, entrem i fem un cafè a la botiga, que a més fa fred i ve molt de gust!

Productes australians al mercat asiàtic
Ja se'ns ha fet de nit (sí, es nota que estem a l'hivern!) així que després d'un llarg dia l'acumulació del cansanci es nota i marxem cap al hostel. Demà explorarem amb més calma la ciutat de l'òpera.

ANZAC Memorial

Esther

21/3/16

Cairns i la seva costa

2 -3 juliol - Paisatges salvatges a la costa australiana


Entre l'Oak i l'Ellis beach 
Després de llevar-nos amb el sol i esmorçar emprenem el camí de tornada cap a Cairns on l'endemà haurem de retornar la campervan. Pel camí fem diverses parades a les platges que encara no havíem vist, òbviament molt maques però on no pots ficar els peus per por a les meduses mortals i els cocodrils... Tot i que la primera parada la fem a un dels llocs on dormien els coneguts xilens, al costat d'un riu infestat de cocodrils. Però no vam tenir sort i no en vam veure cap... només uns ocellets molt monos. La següent parada la fem a l'Oak beach on parem a estirar una mica les cames i fer algunes fotos. Realment els paisatges són espectaculars i el dia acompanya. Fem una altra parada també al costat de la carretera que circula seguint la línia de la costa i on hi ha diferents miradors distribuïts. En un d'ells, el qual estava força concorregut, hi havia un grup que estava a punt per fer parapent o alguna cosa de vol sense motor similar. Sí, feia molt bon temps, però depèn com, feia força vent. Ens quedem una estoneta per si despeguen però encara han de preparar moltes coses. Així que simplement gaudim del paisatge i retornem al cotxe en direcció Cairns, però amb una parada a l'Ellis beach, on entre les palmeres adjacents a la platja trobem cacatúes! Cacatúes en llibertat! Res de gabies, es troben en el seu hàbitat. Quan trobes situacions d'aquestes realment no t'adones del fet tan singular que estàs veient fins que acabes el viatge i penses, de debò he vist tot això? I aleshores ho trobes a faltar... bé, canviant de tema, no ens fiquem tristos, continuem el nostre passeig per la platja, realment verge...


Cacatúes en llibertat al costat de la platja!!

Els nostres plans és arribar a Cairns al migdia i anar a passar la tarda al jardí botànic. Així que allà anem, al jardí, a passejar envoltats de més plantetes, animals (uns més perillosos que d'altres...). El jardí botànic de Cairns és enorme, i està dividit per diversos jardins i llacs. L'anem recorrent a poc a poc i ben bé es pot dir que l'acabem explorant quasi tot. Tornem a veure boscos de bambú que ens recorda a la selva de Laos... més boscos de manglars, llacs, ... i amb això se'ns acaba la tarda.  Ara toca anar a buscar un lloc on passar el vespres / nit per després anar a dormir a algun lloc de forma discreta.
Platges verges properes a Cairns

Anem al costat de la platja, i passegem abans de veure una preciosa posta de sol... i sortida de lluna.  Avui estem envoltats de paisatges i escenes que a dia d'avui (és a dir, a Barcelona) t'adones de la gran bellesa que tenien. Cal explicar que quan viatges i comences a veure coses espectaculars cada dia al final t'acostumes i ja no et sorpren res o bé et costa molt trobar una cosa que et sorprengui de debò. Però un cop tornes a la realitat i mires fotos, recordes experiències, paisatges, gent, escenes, rutes, ets capaç de valorar molt més el que has vist, tot i que alhora ho trobis encara més a faltar. 

Animalet australià al jardí botànic...

Ja s'ha fet tard, i aquesta tarda abans de quedar-nos a sopar i mirar la posta de sol al costat de la platja hem anat a explorar un lloc on probablement passarem la nit, proper a l'aeroport i bastant discret i proper a unes dutxes on en fem ús d'elles. Així que un cop entrada la nit ens dirigim cap al nostre aparcament dormitori al costat d'on surten excursions en quads o similar... i just surt segurament l'últim guia d'excursió... però no ens diu res. Més tard veiem com algún que altre cotxe / campervan arriba també com nosaltres a passar la nit com nosaltres. Això sí, abandonem el nostre aparcament dormitori abans que surti el sol no sigui que ens diguin res...i tornem a la platja!

Paisatges des de la carretera
 a les platges de la costa de Cairns

I amb què ens trobem?  Amb una sortida de sol increïble! Esmorcem i a continuació toca recollir i refer les nostres motxilles, companyeres inseparables que ens acompanyaran tot el viatge i seran "la nostra casa". I repetim així el procés de netejar la camperven, recollir, comprovar que tenim tot recollit i acomiadar-nos de la nostra amiga Jucy que ens ha acompanyat per la costa australiana i que ha fet que m'estreni com a conductora d'automòbils amb canvi de marxes automàtic.

Mirant el cul de la nostra Jucy australiana
Abans de tornar el cotxe, passem pel hostel, diferent al que vam passar les dues primeres nit a Cairns, on passarem la nit (o el poc de nit que tenim perquè tenim un vol a les 5.30am cap a Sydney via Brisbane...) que és un dels llocs més barato que hem trobat a Cairns...deixem les motxilles i retornem la campervan. Passem el dia passejant de nou pel passeig marítim de Cairns, no et cansaries mai de recorre'l cada dia...

Pelícans al jardí botànic de Cairns
Anem a dinar al hostel, el qual té cuina però on realment l'habitació pel preu pagat és molt cutrilla (sí, està neta, hem dormit en llocs molt més "peculiars" però pagar 40 eur per allò...) però què hi farem. Un altre passeig per la ciutat costera i a dormir que demà toca matinar moooolt. El problema és que com a la majoria de hostels baratos d'Austràlia acostuma a haver-hi festes nocturnes... i no podem descansar gaire. A més, a més, a les 3am o així demanem a recepció que ens demanin un taxi per anar a l'aeroport ja que no hi ha cap bus a aquelles hores que ens porti, i bé... els recepcionistes han estat també una mica de festa... i el procés en demanar un taxi s'allarga una mica, però al final aconseguim arribar amb temps a l'aeroport. Ja ens queden pocs dies a aquest enorme i ric país per a uns quants amb una natura salvatge alhora que perillosa.

Sortida de sol a la costa de Cairns

Anem cap a Sydney! Anem cap a l'hivern! 

Esther

14/3/16

Cercant cassouaris

1 juliol - Daintree National Park: entre cassouaris i crancs


Ens vam llevar ben aviat per passar una mica dissimulats al càmping i vam anar a esmorçar al costat de la platja de Port Douglas. Després vam plantejar-nos si fer un creuer pel riu amb cocodrils o bé anar al parc Daintree. Finalment ens vam decantar per passar el dia al parc. Així que vam agafar la campervan camí del Daintree National Park, on per arribar-hi calia creuar un riu amb ferry (amb el cotxe), on clar... el riu estava habitat pels famosos cocodrils australians.

Vigileu amb els cassouaris



Entre palmeres
Aquest parc té de particular que pots veure (tot i que quasi millor no trobar-te'n cara a cara..) cassouaris. Els cassouaris són unes aus gegants (tipo dinosauris) amb un tipus de banya pala al cap amb la qual ataquen als seus enemics i és una espècie amenaçada principalment per la pèrdua d'hàbitat. El major perill és que són agressius si es senten amenaçats, cosa que la presència d'un humà no ajuda a que es sentin tranquils, ataquen... i vaja... a mi no m'agradaria trobar-me un bitxo més gran que jo, més ràpid i amb una banya enorme al cap!! Però bé, el Teixi estava entusiasmat en poder trobar-ne un...






Manglars
El parc està força bé, és tot verdet, amb algunes petites rutes per fer i on pots arribar fins a la platja on es fusionen els boscos de manglars amb la platja. No sé si ja han sortit abans, però us recordo que els boscos de manglars no són habituals (gràcies als éssers humans...) i en queden poques zones. Són un tipus d'arbres capaços de viure entre aigua salada i aigua dolça i protegeixen les platges de l'erosió eòlica i de l'onatge, a part de proporcionar hàbitat a moltes espècies de mol·luscs, crustacis i aus.



També és curiós descobrir tots els tipus de palmeres que existeixen, més altes, més baixes, amb fulles completament diferents d'una espècie de l'altra...però la sorpresa més curiosa va venir a la tarda, quan passejant per una platja vam adonar-nos que gran part de la sorra estava coberta per petites boletes de sorra, sí, era força curiós i no acabàvem d'entrendre què ho formava (ja que vam veure que no eren caquetes de cap animal). I finalment vam trobar els causants: els crancs! Uns petits crancs perfectament camuflats amb el color de la sorra de la platja! Ens vam quedar a observar-los més detingudament i sense fer soroll per poder estudiar els seu curiós comportament. És dedicaven a anar fent foradets a la sorra, hi havia de més hàbils i de menys...alguns treien la sorra i la llençaven a un lloc una mica llunyà del seu forat, però d'altres no tiraven la sorra prou lluny i al cap d'una estona la sorra que havien tret queia de nou sobre el forat que acabaven de fer!

Què serà això? Per sort ho vam descobrir!

Després de fer cua per creuar el riu, ja s'estava ficant el sol quan creuàvem amb el ferry i la campervan, de forma que tot i que no ho teníem pensat vam decidir passar la nit a una explanada, propera al creuament del riu i al costat d'uns lavabos. De fet, ja hi havia una altra campervan allà quan vam arribar, i al principi no sabíem si només es quedaven per sopar o també tenien intenció de quedar-se a dormir. La sorpresa va ser quan vam veure que eren una parella d'avis (els quals tenien molta pinta d'australians)! Així que vam decidir anar a preguntar-les si ells tenien intenció de quedar-se a passar la nit allà (ja que en principi no acaba de ser legal...) i sí, els avis australians ens van dir que no passava res allà, que era una zona tranquil·la on no passaven (en principi) a multar ni res. Per tant, si uns iaios australians es queden allí nosaltres també i al seu costat!

Creuant amb el ferry el riu ple de cocodrils

Esther

7/3/16

Sí, la gran barrera de corall és com surt a les fotos!

30 juny - Descobrint la gran barrera de corall


Avui ens hem llevat amb un temps no gaire bo per anar a fer snorkelling, està plovent i força... així que no sabem si s'anul·larà la sortida o no. Ens dirigim a l'agència i ens diuen que sí que es sortirà, que les previsions diuen que el temps millorarà en una horeta. I sí! Al final va resultar que van tenir raó!
Abans d'arribar a agafar el vaixell, per esmorçar, ens hem pres un "Travacalm" tal i com ens van aconsellar a l'agència per tal de que no ens maregèssim al vaixell i no poguéssim gaudir de la sortida. Nosaltres no portàvem cap pastilla d'aquest estil al nostre super botiquí, així que vam anar a una farmàcia a comprar-ne, quan finalment vam decidir que ens les prendríem. Havíem pagat massa diners, per després passar tot el dia marejat i no poder veure ni gaudir de res.
Només pujar al vaixell et donen un neopré el qual ens haurem de posar quan ens apropem al lloc per fer les immersions. I ara bé, quan a mi em miren i em diuen, "uis tu ets petita, ves al lloc on els hi donen els neoprens als nens", jajajaja. Clar, els australians/es són tan grans que jo, no és que sigui gaire alta... però tampoc sóc tan menuda, que la talla que em va és la de 14 anys australiana.

Al vaixell abans de ficar-nos a l'aigua

El vaixell realment anava ràpid i les pastilles antimareig ens van anar molt bé, ja que hi havia gent que no les havia pres i van haver de comprar les que la companyia portava al vaixell a un preu molt més elevat. Finalment, arribem al lloc del primer bany. Agafem unes ulleres amb tub per bucejar i unes aletes pels peus de la mida que ens anés bé. I ara ja només ens falta saltar a l'aigua i gaudir del paisatge submarí!!

L'aigua està freda (força freda pel meu gust), clar pels australians, americans i anglesos que van al vaixell, estar a uns 25 graus, fer sol i ficar-se a l'aigua els hi sembla el més normal. Però per mi, que vaig a la platja al juny, juliol, agost on a Barcelona fa una temperatura força superior i l'aigua està més calenta...
Com podeu deduir una mica, ens trobem amb un gran contrast de grups socials, per una banda el tipus "xilenos" que intenten treballar de valent per poder estalviar i els australians (no aborígens) els quals guanyen moooolts diners i tenen un nivell de vida molt alt, al igual que els anglesos que van a Austràlia i americans. Al vaixell som els únics que no pertanyem a cap de les nacionalitats acabades d'esmentar.

La gran barrera oculta a pocs centímetres

A part d'això les altres immersions són molt xules, llevat el meu patiment pel fred (em passo una bona estona tremolant a l'aigua...), però crec que he d'aguantar una mica el fred perquè no sé quan tornaré a veure un fons marí com aquest. A més a més, al vaixell hi ha un parell de biòlegs que es fiquen a l'aigua amb nosaltres i ens van explicant coses, sobre els diferents tipus de coralls, peixos, etc.

Un cop acabades les immersions el vaixell pren rumb cap a la costa, de mentre, una de les noies que anaven com a guia s'ha dedicat de fer fotos amb una càmara aquàtica i ara ens les ensenya perquè les venen a dins d'un pendrive en forma de Nemo. Ara bé, demanen 40 dollars australians (uns quasi 40 eur...), ens sembla molt exagerat, així que com nosaltres no volem el pendrive i en portem un de propi li preguntem a la noia si ens podria passar les fotos, que nosaltres ja tenim pendrive. I la resposta és: "Mai ens havien preguntat això". I el resultat és que no tenim les fotos. Després de pagar uns 334 eur per dues persones una excursió de 6 hores, no em sembla bé que per tenir les fotos hagi de pagar encara més. Ho trobo abussiu. Així que no tenim fotos de la gran barrera de corall, però he penjat fotos que surten a la web de l'agència amb que vam anar i també d'altres trobades a Google.

Després de l'últim bany
I ara què fem? Doncs tornem al càmping on ahir vam passar la nit, preguntem si tenen espai (tal i com ho vam fer la nit anterior) i ens diuen que no. Tot i així, fem servir les seves instal·lacions i després ens anem a fer una volta per Port Douglas per fer temps i així després tornar al costat del pàrquing del càmping per passar la nit sense pagar, tal i com ens havien recomanat els xilens. I com no! Ens els tornem a trobar allà! Els hi tornem a preguntar sobre què pensen de passar la nit allà al costat, i ens diuen que per una nit no ens diran res, que ells marxen a un altre lloc perquè ja havien passat moltes nits on nosaltres i els hi havien cridat l'atenció. Xerrem una estona amb ells, i ens acaben de convèncer per passar la nit allà.

A Austràlia és el país on més pobre m'he sentit mai, on podia distingir la classe social i econòmica australiana dels que anaven a treballar per poder estalviar, majoritàriament gent de sudamèrica, i després estàvem nosaltres, que diria que ens trobàvem al mig. Per una banda, sempre ens acabàvem relacionant amb xilens, etc i per d'altra, de quan en quan feiem "activitats de rics" com anar a veure la gran barrera de corall. No ens acabem de sentir còmodes en aquest país i tenim l'esperança que Nova Zelanda sigui molt diferent, sinó ens endurem una gran decepció de la nostra visita a Oceania.

Esther