25/4/18

Paissatges de pel·lícula al llac Tekapo

30 juliol - L'espectacle paisagístic des de l'observatori del Mt. John

Avui deixem la ciutat dels pingüins i casa de l'Agra per dirigir-nos cap a Twizel on farem nit. En un parell d'hores arribem a l'allotjament, deixem les coses i ens dirigim cap al llac Tekapo des d'on pujarem fins a l'observatori del Mt. John.

Passeig entre vistes espectaculars als entorns del llac Tekapo
Cal dir que totes les muntanyes es veuen nevades i podem dir que la ruta circular que prenem té algun tros gelat (del qual t'avisen i que no es reponsabilitzen), tot i així arribem sense gaires problemes fins l'observatori on no hem tingut sort i just aquests dies no hi ha previsió d'aurores australs. Des de Nova Zelanda, més en concret des de l'observatori del Mont John, es poden observar aurores australs (perquè som a l'hemisferi sud, les més conegudes són les aurores boreals, aquelles que es dónen a l'hemisferi nord, per exemple a Noruega o Suècia).


Des del l'observatori del Mount John


Sí, just abans de realment caure...
El paisatge que ens trobem al llarg de la passejada és espectacular, el blau del cel, el blanc de la neu a les muntanyes, el blau turquesa dels llacs en contrast amb els grocs i marrons del turó de l'observatori. Tot envoltat de les serralades de muntanyes que ens envolten totes cobertes de neu. En particular ens trobem no gaire lluny de la serralada on es troba el Mont Cook, la muntanya més alta del país amb uns 3700 metres d'alçada...

Al final de la ruta ens trobem amb un trosset una mica gelat... i bé... fent una mica el tonto acabo caient de cul al gel! Cal dir que quasi m'ho mereixia xD

Vistes mentre dinàvem, què més es pot demanar?

Després de dinar amb vistes al llac Tekapo, creuem el riu homònim (Tekapo) i anem cap a la zona de l'esglèsia de Good Shepherd, llàstima que l'esglèsia està tancada. És una petita esglèsia, podem dir que entre esglèsia i ermita al costat del llac. Tot i així el paisatge és molt maco i és un bon lloc per fer un picnic. Com a curiositat es troba l'estàtua d'un gos al costat de l'esglèsia, la qual té darrere l'història d'un pastor escocés convertit a lladre d'ovelles gràcies al seu gos "Friday".

Esglèsia de Good Shepherd (el bon pastor)

Com cada dia Nova Zelanda ens fa descobrir paisatges increïbles!!

Esther

18/4/18

Missió completada: hem vist l'espècia de pingüins més petita del món!!

29 juliol - Dia de repòs però no pas de repòs de pingüins

Ahir a la nit ha estat una mica dia de crisi, necessitem una mica de descans, el nostre ritme és molt alt, volem veure-ho tot i òbviament el cos es comença a cansar. Així que donat que l'allotjament amb l'Agra ens fa sentir com a casa, decidim quedar-nos una nit més (gràcies Agra!!) doncs no estava previst.. i per sort té lloc! Avui és un d'aquests dies on només et ve de gust estar al sofà mirant una peli... i casa l'Agra és un lloc on es pot fer...

A la cerca de pingüins mentre lluitem contra el vent
i saltem caus de conills, a tot això,
 una foca ens mira de manera encuriosida:
Què estaran fent aquests per aquí?

Dit això, el nostre plan inicial pel dia d'avui era quedar-nos a casa (a Oamaru) descansant, però al final l'Agra ens va convenç d'anar a Moeraki una altra zona propera a Oamaru on en teoria hi ha colònies de pingüins grocs. Feia molt vent, i quan dic molt, vull dir que quasi et tirava a terra (es pot dir que mai havia patit tant de vent...)... sí.. una mica perillós... a més tenint en compte que el turonet estava ple de caus de conills... i que per tant havies d'anar amb compte mirant on trepitjaves a cada pas perquè podies ficar fàcilment el peu en un forat de mig metre...

Esperant els pingüins que mai arribaran...
Això sí, com si ja fos el més habitual del món vam tornar a trobar-nos foques al llarg de la costa!
Així que donades les condicions meteorològiques no vam veure cap pingui però a la tornada cap a Oamaru vam passar per la zona de boulders a la platja de Koekohe (com ja havíem vist a Koutu Boulder, recordem que els boulders són roques esfèriques formades de forma natural.

Finalment a la tarda veiem una pel·lícula al sofà tranquil·lament i descansem fins després de sopar on farem un segon intent per veure els pingüins blaus, aquest cop seguint els consells de Agra.


Boulders de la platja de Koekohe

Així que sortim després de sopar (cap a les 9 del vespre) amb llanternes, a la foscor, en complet silenci a buscar pingüins per la zona de costa d'un poble. Sí, em sento com en una pel·lícula de Luís Buñuel, completament surrealista!


Després d'una bona estona vagant com dos lladres sense fer soroll trobem uns quants pingüins blaus!! Són a una zona una mica protegida perquè és una de les zones on contol·len la població de pingüins i els hi han ficat casetes per aparellar-se... en efecte... som en període d'aparellament de pingüins... un/a d'ells/es (els nostres coneixements sobre pingüins encara no ens permeten distingir si és mascle o femella) va a fer una volta fa un quants crits i se senten uns altres de dins les casetes. El pingüí o pingüina hi acaba entrant a una de les casetes on es troba una possible parella..això sí... no podem fer gaires fotos... entre la foscor quasi absoluta i que la bateria de la càmera mor al cap d'uns minuts...

Pingüinet blau buscant parella

Només us podem assegurar que realment són molt petits (uns 30-40 cm) i igual que els pingüins grocs, moníssims!!! És molt curiós veure com uns animals que neden hàbilment quilòmetres i quilòmetres per anar a buscar menjar, quasi cada dia, a l'hora de caminar siguin tan poc destres!

Missió completada! Hem vist els dos tipus de pingüins (els grocs ahir i el blaus avui)!!

Esther

11/4/18

Penguin's day!

28 juliol - Visites concertades amb els pingüins de Oamaru

Avui sortim de la ciutat de Christchurch en direcció Oamaru i bàsicament el nostre matí consisteix en fer carretera.
Oamaru es caracteritza per les seves colònies de pingüins a la costa, més en concret colònia/es de pingüins blaus (blue penguins), que és l'espècie de pingüí més petita del món i també té colònia/es de pinguins grocs (yellow penguins), sí, serà la nostra segona Kaikoura ;)


Entrada al museu Steampunk de Oamaru

Un cop arribem a Oamaru primer de tot passem pel l'oficina d'informació. I què ens trobem com a informació? La noia ens dóna un mapa del poble i ens explica a tal hora arriben els pingüins grocs aquí i a tal altra els blaus en aquesta zona. No ens ho podíem creure que cada espècie tingués els seus horaris i a més tan marcats!!! El dia (tot i que més aviat la tarda) es pot dir que començava surrealista...


Sense paraules
 (penguins crossing: pingüins creuant,
slow: a poc a poc)




Ens allotgem a casa l'Agra, realment molt recomanable, et fa sentir com a casa teva i a més et dóna molta informació sobre la zona, els pingüins i com ha anat canviant tristament aquest turisme de pingüins fins avui dia. On bàsicament una empresa s'ha apoderat d'un tros de costa on arribava una de les colònies de pingüins blaus (cosa en teoria il·legal) i fa "l'espectacle" de fer veure els pingüins com si fossin animals de circ, fent pagar uns quants bitllets als turistes als quals no els hi està ni permés fer fotos!! Aquest fet ha fet que els pingüins deixin d'anar a buscar menjar (ja que el tenen sense haver de nedar quilòmetres i quilòmetres) de forma que una de les colònies de pingüins que abans bàsicament eren feliços passejant per tot Oamaru al vespre...



Tal com dic, imagineu un poble de costa on per la nit et trobes un pingüí al voltant de la porta d'un bar! Doncs tot això s'ha i s'està perdent... Sé que aquest blog no atravessarà gaires fronteres però per aquells que els hi arribi podran saber on NO ANAR (tot i que com sempre és una opinió...).
Parc peculiar a Oamaru, Esther sentint-se hamster
Després de dinar i xerrar amb l'Agra una estona anem a fer el nostre recorregut a la recerca de pingüins. Els primers en tornar en teoria són els grocs. Anem fins al mirador des d'on es poden observar. Cal dir que fa fred i vent i l'espera junt amb algun turista més no és gaire agradable.

Platja d'arribada dels pingüins grocs (des del mirador)
A més el mirador està prou lluny per no espantar els pobres pingüins que si veuen o senten soroll no surten. Però... l'espera valdrà la pena!! Allà surt un pingüí (moníssim!!!) xino xano, observant el seu voltant, creua la platja i s'endinssa en els matolls!!! Gràcies càmera per tenir tant de zoom (60x)!!

Preciós! Pingüí groc sortint xino xano de l'aigua! (des del mirador)
Ara toca anar el torn dels pingüins blaus. Els esperem a una de les zones properes al lloc de l'espectacle per on poden també arribar, però no en veiem cap...

Val la pena fer una volta per Oamaru
Casa l'Agra
Tornem a casa l'Agra, la qual a la tarda ens ha acompanyat amb el seu cotxe per fer-nos veure les zones que hauríem de visitar amb paciència per veure els petits pingüins blaus, però ho deixem per demà després de sopar, avui estem ja força cansats... i podem dir que satisfets amb el fet d'haver pogut veure almenys un pingüí groc sortint de l'aigua!

Bona nit!

Esther

4/4/18

Akaroa, tranquil·litat entre el blau mar i verd prat

27 juliol - Sota l'atenta mirada de les vaques d'Akaroa

Avui sortim de la ciutat per anar a visitar la península d'Akaroa que es troba a pocs quilòmetres de Christchuch. Llàstima que el temps no sigui l'òptim, però bé, només plovisqueja una mica així que no ens queixarem gaire. A l'estiu suposo que aquesta zona deu ser un bon lloc per fer el bany o bé una passejada amb kayak.


Akaroa, té bona pinta per anar-hi a l'estiu..


Akaroa com a ciuat es troba dins d'un fiord de la península que porta el seu nom, a l'est de l'illa sud i a uns 80km de Christchurch. Suposo que la seva posició fa que el clima sigui més temperat que la mitja i ens trobem un paisatge completament verd tot i ser hivern!

Vistes al mar des de la península d'Akaroa
El dia ennuvolat li treu una mica de bellesa al que podria ser, però tot i així els paisatges són preciosos. Cal dir que després de Kaikoura tot sembla menys espectacular del que realment és...

Per uns instants poden semblar de debò,
però són escultures de ferro!
Fem un parell de rutes per la zona, en una d'elles ens trobem amb un ramat de vaques que ens mira de forma una mica amenaçaadora des de uns quants metres més amunt del camí... ens segueixen amb la mirada i la veritat no és gaire agradable... sí... són vaques... però no tinc ganes de patir una persecusió amb una vaca emprenyada!!
En una de les passejades pels turons de la zona ens trobem unes escultures metàl·liques molt adients amb el paisatge, ens entretenim una mica mirant-les i fent fotos (un cop hem descobert que són escultures, doncs des de la llunyania no ho teniem tan clar! xD)

Rinoceront amb vistes al mar d'Akaroa
Així que entre paisatges verds i vaques passem el dia a Akaroa per després tornar a agafar la carretera fins a Christchurch on tornem a fer nit.

Vistes sobre la península d'Akaroa
durant les últimes hores de llum
Esther