Descobrint els boulders!

11 juliol - Opononi, Omapere, dos pobles de costa

Avui ens llevem sense sorpreses amb el fang i també sense cap veí al voltant. Realment és un bon lloc per passar la nit tranquils i amb un bon paisatge. Però aquesta nit no la passarem pas al mateix lloc, sinó que anirem cap al sud, cap a Omapere i Opononi, dos poblets de costa. Per això fem quilòmetres cap al sud (unes dues hores de viatge perquè les carreteres són maques però no rectes) fins arribar a Kohukohu on agafarem el ferry per creuar el riu i arribar a l'altra punta, Rawene. D'aquesta manera ens estalviem uns quants quilòmetres si féssim la ruta per l'interior i ja de pas provem de nou això de travessar un riu en cotxe.

Boira espesa abans de creuar el riu en ferry

Mentre esperem l'hora de sortida del ferry que ens transportarà tant a nosaltres com a la nostra Jucy, saludem a una família una mica "garruleta" que també està esperant per creuar i que ens explica que sense boira el paisatge és molt maco, que a veure si tenim sort i la boira puja i podem gaudir de les vistes. Doncs realment ara mateix hi ha una boira espesa que no ens deixa veure l'altra vora de riu, encara que li dóna al paisatge un caire misteriós.

Paisatges típics de l'illa nord de NZ. Així dóna gust conduir!

A tot això, cal dir que conduir per Nova Zelanda està força bé, no hi ha quasi cap altre cotxe i tot i que les carreteres es pot dir que no són fantàstiques i que hi ha força corbes, els paisatges sempre són espectaculars i això compensa.

Un cop hem creuat el riu anem fins al i-site (el punt d'informació de cada poble), que es troba entre Opononi i Omapere, on ens indiquen algunes rutes per fer per la zona i llocs per passar la nit. Per començar anem a veure el Koutu Boulders, són unes roques esfèriques formades de forma natural que es troben a la platja entre Koutu i Kauwhare. En aquest cas, sorprenentment, hem tingut sort amb la marea i està baixa (i encara no està pujant...) de forma que podem veure aquestes formacions rocoses perfectament i passejar per la platja entre les roques i els animalons (ostres i altres) enganxats a elles. És força impressionant pensar que aquestes formacions són naturals, doncs són tan perfectes! Tan esfèriques!

I sí, aquestes roques són naturals i... gegants!

No es té clara la seva formació, però la seva composició es basa en un recobriment de calcita (es pot dir que fa de ciment) i a l'interior es poden trobar minerals com el quars i la dolomita. Són formacions estranyes que només es troben en llocs concrets com en un parell de punts de Nova Zelanda, Austràlia i Virgin Gorda, una illeta de les British Virgin Islands.

Ens plantegem si l'aparcament des d'on es poden anar a veure els boulders és un bon lloc per dormir (tot i que està prohibit...), però de moment ho descartem encara que prenem nota mental d'ell. Abans d'anar a fer una ruta que passa per una cascada anem a un mirador des del qual es poden veure les platges dels respectius pobles i també la formació dessèrtica de Hokianga. I ara sí, anem a fer una petita ruta (d'unes dues-tres hores) que passa per una cascada.

Als boulders de Koutu!

Iniciem la ruta anomenada Waiotemarama en la qual ens endinssem en l'espesa vegetació dels boscos novazelandesos, hi ha una mica de fang, que de vegades fa el pas una mica relliscós, però podem continuar la ruta sense problemes. Al cap d'una estona sembla que hem arribat a dalt i hem creuat la cascada, en tota aquesta estona ens hem afartat una mica del fang, doncs està molt més enfangat del que ens imaginàvem. Ara tocaria tornar però... jo no sóc conscient i hem de tornar a fer la volta! Jo que volia baixar per un altre lloc! Així que toca tornar a passar per totes les zones plenes de fang! Finalment arribem a la nostra Jucy on ja toca menjar alguna cosa (de fet és una mica tard per dinar...).

Incrustacions de mol·luscs a les roques

Ara cal decidir què fer i on anar a dormir, el pàrquing de la ruta de la cascada també és una opció, però encara hi ha força llum i estaria bé acabar d'aprofitar-la. Així que decidim tornar cap a Omapere i Opononi, pobles on des de la carretera es tenen unes boniques vistes a les platges (llàstima que sigui hivern! A més aquí no tenen animals mortals a les platges com a Austràlia.... De fet, des d'Opononi o bé Omapere (sí, estan al costat un de l'altre) es poden veure les dunes, tot i que més aviat el dessert de Hokianga. El contrast entre les platges i els seus prats i el dessert que pots veure davant és impressionant.

Vistes a les platges entre Opononi i Omapere

Finalment acabem a un càmping a Omapere, el qual s'emplena en un moment! No ens pensàvem que l'hivern hi hagués tanta gent per aquesta zona més de platges. No sé com deu estar a l'estiu si ara en ple hivern està així! Allà ens podem dutxar amb aigua calenta, recarregar la Jucy (posar aigua, carregar bateria elèctrica per les llums i per mantenir la nevera) i amb la poca llum que ens queda (llàstima que marxi tan aviat el sol...) fem un petit passeig per la costa i ja de pas anem a comprar un vinet per sopar, que ja toca estrenar els vins novazelandesos!

Bona nit des d'Omapere

Esther