La volta al món de l'Epsilon: Anem al nord, anem a Cape Reinga!

10 juliol - Entre fang, aigua, sol i ovelles. Un dia a l'irlandesa!

Avui ens llevem igual de sols que ens vam anar a dormir al nostra paratge particular al costat del llac Waiparera, però notem que el terra està una mica més enfangat per la rosada i per una mica de puja que ha pogut caure durant la nit. Avui tenim previst arribar al punt més septentrional de Nova Zelanda, el cap Reinga. Així que després d'esmorçar recollim la campervan i ... i... vaja, no entenc perquè les marxes no van bé! I això que té canvi automàtic, no tira cap endavant, resulta que només va cap enrere... mmmh...i aleshores és quan el Teixi i jo ens adonem que les rodes del darrere estan en una zona plena de fang!!

Al cap de Reinga
la tempesta s'està apropant per l'oest...

Vaja, i ara què fem? La meva proposta si no aconseguim sortir-nos ara és esperar a que el sol apreti una mica i assequi el terreny, però òbviament no acaba de ser una bona proposta, així que el Teixi baixa de la campervan i em dóna algunes indicacions per poder treure una mica les rodes del fang i comença a empènyer la campervan (cosa no gens fàcil perquè allò pesa un mort!) i bé, després de que el Teixi acabi una mica enfangat aconseguim sortir del fang! Jajajajaja, quin inici del dia! Després de l'ensurt inicial de no saber com sortir-ne, al final ens acabem rient de la situació.

Far al Cap Reinga, el punt més septentrional de NZ

Després d'una bona estona de conduir per la carretereta que ens porta fins al Cap Reinga, acabem arribant! I ens trobem que hi ha un parell de campervans més com la nostra! Visca els Jucy! De fet, és graciós perquè quan et creues a la carretera amb algú que porta la mateixa campervan poc discreta de Jucy et fan llums o et saluden, és com sentiment col·lectiu de dir, sí jo també he pagat poc i per això se'm pot veure des d'uns quants metres que porto una autocaravana llogada!
De fet, aquesta serà l'última campervan que fem servir, ja que a l'illa sud hem llogat un cotxe per por a que les carreteres estiguin gelades (som a l'hivern i a l'illa sud les carreteres poden tenir gel o neu).

Observant les platges que intentaria creuar sense gaire èxit

El temps està una mica canviant, és a dir, es pot dir que fa un temps a l'irlandesa. Pots tenir les quatre estacions de l'any en un mateix dia, i durant el camí cap a Cap Reinga hem passat pluja, sol i vist arcs de Sant Martí. Els paisatges de l'illa nord de moment ens recorden moltíssim als paisatges del sud d'Irlanda. Camps verds, vaques, ovelles, el mar al costat, temps amb pluja, sol, fred, calor, vent...

Les vistes des de la zona del far del Cap de Reinga són espectaculars i fa un sol esplèndid! Però... a la nostra esquerra podem veure clarament com una tempesta s'està apropant...confiem en que tardi una estona en arribar-nos.

Sorpresa a la platja!

Pel moment, hem decidit fer una ruta per la costa oest del cap passant per Te Werahi. El treckking bàsicament segueix la costa i gran part d'ell es fa creuant per la sorra de les platges. Així que baixem del cap, anem a la primera platja i de cop veig una cosa fosca que no és una roca... al principi m'espanto una mica perquè sembla un gos... però ara bé la sorpresa! És una foca força petita!! Quina monada! Sembla una mica espantada, suposo que per estar sola a la platja i tenir uns humans que se li acosten una mica. És el primer cop que veig una foca "en llibertat"! Bé, després d'observar a l'animaló una estona (sempre guardant una certa distància perquè no s'espanti massa i per no molestar-lo) continuem la nostra ruta de creuar la platja. Però...

Camps i extensions verds del nord de NZ, abans de la retirada

Les marees juguen un paper molt important a Nova Zelanda, cosa de la qual encara no ens hem adonat ni som conscients, però comencem a entendre perquè als centres d'informació a una pissarreta a l'entrada posen l'hora de pujada de les marees... mmmh... interessant...
Començo a anar saltant de roca en roca per esquivar l'aigua, però això puja massa ràpid, i mentre el Teixi es queda observant com intento creuar la platja i la meva lluita entre la marea que puja i jo, de cop per evitar caure ja tenim una cama de l'Esther dins de l'aigua!!
Bé, crec que he entès que és hora de retirada... i que no es factible creuar a no ser que et remullis una mica (i no anem precisament preparats per remullar-nos i menys en pla hivern)... així que toca retrocedir i tornar al far de Cape Reinga.

El cuiner

Canvi de plans, anem a intentar una altra ruta per la zona! Aparquem la Jucy, agafem les motxilles i anem a la cerca de la ruta. El que no sabíem era que avui no seria el nostre dia de sort en qüestió de rutes i després de creuar un camp de vaques i les seves corresponents defecacions... a més de que gràcies a la pluja de la nit i la del matí tot estava encara més enfangat... No som capaços de trobar el camí correcte (cosa poc habitual a Nova Zelanda perquè les rutes estan molt ben marcades), així que tornem a fer retirada i anem a dinar a la campervan mentre poso a assecar els meus mitjons i pantalons xops per l'intent de creuar amb la pujada de la marea.

Vistes des del trosset de treckking Te Werahi que vam fer

Fem bé, perquè al cap d'una estona plou (sí, recordeu que pel matí hi havia una tempesta que avançava en la nostra direcció, doncs sembla que ha arribat fins aquí...). Per sort, no dura gaire i reemprenem el camí per fer un nou intent a una altra ruta... Per arribar al punt de partida de la ruta la qual és fer part del Te Paki Coastal Track a partir de la platja (i també càmping) de Tapotupotu cal començar a baixar per una carretereta de terra (la qual ara està encara una mica humida i hi ha alguna zona amb fang) i on la pendent per baixar cada cop és major. Així que aparquem en un raconet la campervan i acabem baixant fins a la zona de la platja Tapotupotu a peu, un cop allà sí que fem un trosset de ruta per la costa, on passem per sobre d'un petit bosc de "mangroves" com els de la costa australiana i unes platges amb unes aigües que conviden a banyar-se tot i ser hivern. A més, es poden observar diferents tipus d'ocells, que amb una mica de paciència i sort es deixen fer alguna foto.

Ocellet fotogènic a la platja Tapotupotu

Girem cua i refem el camí, amb la corresponent pujada per arribar fins al lloc on hem aparcat la Jucy i acabar de fer la pujadeta amb ella (sí, per sort no s'ha quedat a mitja pujada...). Anem desfent la carretera que hem fet aquest matí per arribar al Cap de Reinga, i a mig camí ens trobem un ramat d'ovelles al mig de la carretera! Això sí, els novazelandesos són molt considerants i un parell de quilòmetres abans i un parell de quilòmetres després del punt de pastura ho han senyalitzat a la carretera. "Caution".

Sorpreses a la carretera

Un cop les ovelles ens permeten el pas, ens plantegem tornar a passar la nit al mateix lloc que la nit anterior, però aquest cop ens arriscarem a que entri una altra campervan i tingui poc marge de maniobra, ja que no ens volem tornar a posar a la zona de terra (que després es converteix en fang) i ens posem al poquet tros mig asfaltat al costat de l'entrada. Crec que al Teixi no li va agradar gaire haver d'empènyer la campervan, jejejeje. I dit i fet, avui veiem la posta de sol amb tranquil·litat i fem el sopar de mentre els raigs del sol s'amaguen darrera del llac Waiparera.