Ens iniciem a la cultura maorí!

9 juliol - De Pa a Pa

Ens llevem a Whangarei i anem directament a visitar el Ruapekapeka Pa. Els "Pa" eren assentaments maorís majoritàriament situats a elevacions del terreny per tal de poder-se defensar en cas de ser atacats (ja sigui per altres tribus o pels anglesos més endavant) i amb terres fèrtils als voltants per tal de cultivar productes, es pot dir que són l'equivalent als nostres castells i fortificacions. El Pa que anem a visitar és un dels més grans de Nova Zelanda i va ser construït per fer front als canons dels britànics. Més en concret va ser sitiat a l'última batalla a la guerra de Flagstaff entre les forces colonials i una tribu maorí (Ngapuhi). Aquest va ser el major conflicte entre el govern colonial i els maorís. Avui encara es poden veure els forats a la terra on es refugiaven els maorís dins del Pa. També cal dir que aquest Pa, està excepcionalment modernitzat i preparat per defensar-se dels atacants, amb túnels subterranis i una localització que feia complicat l'atac. A poc a poc, anirem aprenent més coses de la cultura maorí, civilització polinèsica que es va establir a les illes de Nova Zelanda sobre el 1200-1300 dC, sí no fa tant!!

Canvi de color de la campervan després de seguir
el caminet de terra fins al Pa de Ruapekapeka 

Per arribar a aquest famós Pa, ens vam trobar amb que cal seguir una via no asfaltada, per sort de terra i sense gaires pedres, durant uns 10 minuts i costa amunt. Sí, encara és una mica inaccessible aquest Pa! I bé, com podeu suposar la campervan va canviar de color... del verd cridaner Jucy a un to bastant més aviat... marronós.

Vistes des del Pa de Ruapekapeka

Fa un dia fantàstic i tot i el fred s'està molt bé, i el cel clar ens permet obtenir unes precioses vistes des del Pa. A l'entrada trobem els primer signe maorí de la nostra estada a aquest país. Una escultura (reconstruïda i "moderna") típica de les entrades als poblats, en aquest cas un Pa dels maorís.

Les cascades de Rainow a Whangarei

Sense voler-ho avui serà dia de "Pa's" i després de visitar la nostra primera fortificació maorí, i alhora també obtenir el primer contacte amb l'art i les formes de vida d'aquesta cultura ens dirigirem a una altra fortificació maorí, anirem cap Kororipo Pa, una mica més al nord, direcció Keri-Keri.

Vistes des del Pa de Kororipo

Ens aquest cas, ens trobem amb un accés al Pa molt més senzill i amb un paisatge al voltant del riu Kerikeri fantàstic! Quins records! Quins paisatges! Com els trobo a faltar...
En un parell de dies a Nova Zelanda et pots adonar de la impressionant natura que té i el sorprenent estat verge de les seves terres, que esperem que es mantigui així molts més anys...

I ara ve, quan descobrim les gallines més lletges que hem vist mai! Bé, lletges i alhora gracioses, perquè el simple fet de mirar-les ja et fa gràcia, i estic segur que amb una foto entendreu el que us dic...

Les sorprenents gallines novazelandeses!

Després d'una petita passejada per la zona anem a veure les Rainow Falls, que es troben al costat d'on som ara. I ara ja ens queden poques hores de sol, com sabeu som en ple hivern i sobre les 17h el sol marxa... així que hem d'aprofitar al màxim les reduïdes hores de sol, especialment perquè viatgem en una autocaravana i no tenim bateria infinita per deixar els llums de la campervan encesos gaire estona...doncs volem estalviar-nos haver d'anar a passar la nit a càmpings amb endolls que són força cars. Així que donat que la bateria per encendre les llums de la campervan es carrega mentre la campervan està per carretera després intentem evitar que es descarregui del tot.
Per tant, prenem la carretera direcció nord i parem per poblets costers com Mangonui, on tot i que ens comença a ploure podem estirar una mica les cames i gaudir del paisatge abans de anar a buscar un lloc per passar la nit.

Per la costa de Mangonui... es poden trobar pingüins!!

Després de conduir una estona més trobem el càmping, bé la zona de terra on podem passar la nit de forma gratuïta al costat del Llac Waiparera. Cal dir que el desviament de la carretera principal és força brusc i que a l'entrar bàsicament hi ha terra i en aquest cas força fang. El lloc és preciós i estem sols, tot i que només hi ha un vàter força apartat i el qual podem dir que és un forat al terra quasi quasi. Aparquem a la zona menys enfangada però apartant-nos de l'entrada per si de cas entra una altra autocaravana de nit i no veu la nostra (no cal que ens xoqui algú en plena nit). Ens estem apropant a la zona més septentrional de l'illa nord i més en general de tota Nova Zelanda.

Posta de sol des del llac Waiparera

Doncs demà realment assolirem el punt extrem del país, anant al cap Reinga. Però abans acabem de gaudir de la posta de sol sobre el llac i del sopar que ens preparem a la campervan.

Bona nit!!


Esther