21/9/15

Segon dia a Angkor

16 de juny - Més temples però canviem les bicis per un tuk-tuk

El nostre tuk-tuk
L'Esther sembla que després de l'antibiòtic d'ahir es troba molt millor i no vol quedar-se sense fer res, així que avui també ens passarem el dia visitant temples. Ahir vam fer el primer recorregut pels temples d'Angkor amb bici però avui canviarem la bici per el tuk-tuk. Els temples més propers encara es poden fer amb bici però és una bona estona i amb la calor es fa prou pesat. El tuktuk, aquesta mena de moto amb remolc de la foto, són només 18 dòlars per tot el dia i ens porta i ens espera a tots els llocs que li diem així que val molt la pena. El tuktuk l'agafem directament del hotel on estem, el Yellow Hostel, però tenim una mica de mala sort i en quant pugem ens adonem que tenim una roda punxada, per sort encara no hem ni sortit i com que el hostel té més d'un tuktuk agafem un altre i cap problema.

Sembla difícil però el conjunt dels temples d'Angkor és tan gran que fins i tot passant tot el dia anant amb el tuktuk d'un lloc a un altre sembla que avui no ens acabarem els temples més importants i que encara ens quedaran moltes coses per veure demà.

La primera parada que fem avui és Prasat Kravan un temple del que sembla que només queden 5 grans columnes això si perfectament decorades amb gravats mitològics i fins i tot llargues inscripcions khmers. Després d'aquesta primera parada ens dirigim a Srah Srang un conjunt de petites runes al costat d'un dels llacs artificials de Angkor, segons el que diuen totes les guies és un bon lloc per veure la sortida del sol però ara estem a l'estació seca i com que el sistema d'antics canals ja fa segles que no funciona el llac està prou sec així que no sembla tan espectacular com ens semblava que seria. De fet els khmers van construir no només aquest llac (prou petit només fa 700 x 350 m) si no dos enormes llacs de més de 8 x 2 km amb illes centrals on com us podeu imaginar també hi van construir enormes temples i tot això fa més de 1000 anys...

La natura devorant Ta Prohm
Després d'aquest llac sec hem anat al següent temple del nostre recorregut, el Ta Prohm. Aquest si que és molt diferent a tots els que hem vist fins ara i no per la seva arquitectura que és molt semblant si no perquè en aquest es va decidir no treure tota la vegetació que hi va créixer després de que va ser abandonat. Així que hi han parts on enormes arbres han crescut quasi devorant parts senceres del temple. L'efecte és molt sorprenent i et fa pensar si és el temple el que aguanta els arbres o al reves.

L'arbre encara ha deixat un petit forat per passar
Les hores van passant i anem veient un parell de temples més però en cert moment i quasi sense adonar-nos comença a ploure bastant. La pluja ens agafa just entre la muralla exterior i l'entrada a un temple, per sort estem a prop de una petita caseta improvisada que venen artesania i begudes i ens fan un lloc a sota de la taulada de fusta. Allí ens quedem més de 40 minuts esperant a que pari una mica de ploure. Just des d'on estem es veu la porta d'entrada al temple i un grup de turistes que estan allà esperant com nosaltres a que pari de ploure per poder moure's. Per sort amb la mateixa velocitat amb la que ha començat a diluviar deixa de ploure i en qüestió de minuts surt el sol. Així que aprofitem i visitem el temple de Preah Khan. Suposo que objectivament no és molt diferent als que ja hem vist però a nosaltres ens sembla el millor de tots. Està tot mullat, ple de bassals i arbres enormes i tot això fa que sembli més espectacular que qualsevol altre. Ens trobem a un parella de xilens amb la que ja hem parlat algun cop aquest matí i sembla que també estan d'acord en que ara just després de la pluja és el millor moment per visitar Angkor.

Esperant a que deixi de ploure
Ja se'ns ha passat quasi tot el dia i tot i que li diem al nostre tuktuk que encara volem veure Ta Keo i algun més ell ens insisteix en només anar a un més perquè ja quasi són les 17:00 i ja tanquen i no es poden visitar. Li fem cas i deixem Ta Keo per el dia següent si tenim temps. Malauradament sembla que això de la hora simplement era una excusa per tornar abans... És trist però a vegades no te'n pots fiar ni del que diu el teu taxista, però no passa res ja hi anirem demà!
Preah Khan just després de la tempesta

Teixi




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada