29/5/15

Aprenent sobre les tribus a Tailàndia

20 maig - Arribada a Chiang Rai


Wat Mung Muang
Aquest matí  hem agafat el bus per anar de Chiang Mai a Chiang Rai, el trajecte han estat només tres hores i poc i la carretera era prou bona així que segurament hauria estat millor fer directament Pai-Chiang Mai- Chiang Rai en un mateix dia. Quan vam contractar el nostre timo el home ens va dir que no es podia fer en un mateix dia, però com molts altres cops s'equivocava.

Vam arribar a Chiang Rai cap al migdia. Després de deixar les bosses al hotel vam anar a explorar una mica. El primer que vam trobar caminant sense mirar massa el mapa és el Wat Mung Muang i just al costat el mercat diürn. Com sempre a Tailàndia, prop del mercat sempre hi han llocs per menjar així que vam dinar uns fideus amb ànec just al costat del temple.

Després d'haver menjat vam anar cap al Wat Phra Kaew, el temple més important de Chiang Rai. Al 1434, segons explica la llegenda, un raig va trencar una part del temple i van descobrir que amagava un buda d'esmeralda. Aquesta imatge va convertir-se en la més venerada de tot el regne i va estar viatjant per tota Tailandia i Laos durant centenars d'anys seguint les lluites de poder de la època. Finalment el van traslladar a Bangkok al Wat Phra Kaew. Aquí a Chiang Rai només hi ha una rèplica del famós buda tot i que cal dir que malgrat el nom de fet està fet de jade verd.

Rèplica del buda "esmeralda" al Wat Phra Kaew
Una de les exposicions del museu de les tribus
Tot i que la majoria de la població de Tailàndia és d'ètnia Thai hi han petites poblacions, sobretot als voltants de Chiang Rai i més al nord, de gent d'altres ètnies: Karen, Akha, Lahu,... Potser la més famosa és la de les dones elefant. Per entendre una mica com viu tota aquesta gent hem anat a visitar el museu de les tribus de Chiang Rai.

Al arribar al museu ens han ficat un vídeo prou antic on explicava una mica quines eren les diferents tribus i quines característiques tenia cadascuna. També explicava que malauradament tota aquesta gent viu en un estat legal no massa clar, no són ciutadans tailandesos de ple dret. El problema és que totes aquestes tribus provenen o bé de Myanmar o Laos oXina (a través de Laos), tots dos bastant més pobres que Tailàndia. I sembla que els Tailandesos no volen donar-los drets de ciutadania per evitar immigracions massives tot i que això vulgui dir deixar sense ciutadania a poblacions que fa més de 200 anys que s'han assentat a Tailàndia.

Fa no massa anys gran part d'aquestes tribus es dedicaven al cultiu de l'opi, sorprenentment promogut per el govern tailandès i la CIA per finançar guerrilles anticomunistes! Però als anys 90 el mateix govern ho va prohibir i ara sembla que es dediquen per una banda a una agricultura de subsistència i sobretot a vendre objectes d'artesania als Tailandesos. Viuen prou aïllats de la resta de tailandesos però sembla que els tailandesos s'aprofiten d'ells pagant per els productes agrícoles i per l'artesania per sota del seu valor. De fet, el museu és més una tenda d'artesania que un museu doncs segueix la idea de que la única forma d'ajudar a tota aquesta gent és comprant-li els objectes decoratius a un preu just. Òbviament que s'ha de fer alguna cosa però no crec que promoure que es dediquin únicament a l'artesania decorativa sigui la forma adient d'ajudar-los.

Després de la visita del museu i d'esperar una mica a que deixés de ploure vam anar cap al night market de la ciutat.  Allà vam veure molta gent prenent com una mena de sopa que servien en una olla sobre uns trossos de carbó calent. En angles ho tradueixen com a "hot pot", una olla amb caldo que et donen sobre unes brases de carbó i per separat verdures, fideus i la carn o peix que vulguis. La idea és preparar-se la sopa un mateix. Normalment amb la calor que fa a Tailàndia diria que no ve massa de gust però just avui està plovent així que és el moment perfecte per preparar una sopa així. Al principi no sabíem massa bé en quin ordre ficar les coses però vam copiar una mica el que feien els nostres veïns i ens va quedar un sopar prou bo, i tot per només 70 Bath, menys de 2 € entre els dos.


A punt de preparar el "hot pot"


 Teixi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada