Fent de miners a Karangahake!

14 juliol - Aprenent sobre la història minera de Nova Zelanda

Antiga ruta de tren per transportar les extraccions

El dia no ens acompanya gaire, però fa més misteriós i adient el paisatge que envolta l'antiga zona minera de Karangahake que envolta el riu amb el mateix nom. La primera parada la fem a Waikino, i de seguida comencem a inspeccionar la zona. Hi ha una part on es pot veure la maquinària antiga de la mina abandonada, al igual que les antigues vies de tren on es transportava tot el material que s'extreia de la mina i, fins i tot, encara es poden veure el grans forns subterranis (ara en terreny d'una granja) on s'escalfava el que s'havia extret de la mina per purificar-lo i convertir-lo en el que després serien lingots d'or! Sí, perquè la zona de Karangahake va ser una important zona minera d'or!
Al 1852, Charles Ring descobreix or en una zona propera a la ciutat de Coromandel. A partir d'aleshores es comencen a descobrir altres zones amb or, algunes més fructíferes que d'altres. La indústria minera prendrà una gran importància dins de la incipient economia Nova Zelandesa d'aquells anys.

Instal·lacions d'on barregaven les extraccions amb
cianur per extreure l'or

La línia de tren que conectava Paeroa amb Tenatua va ser tancada al 1979, cosa que va permetre l'accés al públic a les zones mineres històriques dels anys 1870 fins als 1950. Bàsicament tot eren mines d'or, on a partir de l'introducció del mètode del cianur el procés de purificació es simplificava i es millorava l'eficiència, retornant així més or. Ara aquestes vies estan abandonades i encara es poden veure trams entre la vegetació.

Després de fer una ruta per Waikino ens aproximem en cotxe fins la zona de Karangahake on surten altres rutes des de les quals es poden veure els diferents forats pels quals s'entrava a la mina, al igual que caminar per alguns túnels reals oberts al públic i pels quals és recomanable anar amb algun tipus de llum.

El riu Karangahake entre les mines

El paisatge és força curiós, ja que la natura s'ha acabat integrant a l'antiga mina i circuit de producció d'or, o bé, millor dit, aquesta maquinària s'ha integrat a la natura gràcies al pas del temps.

Per la zona també es troben un parell de cascades, però simplement anem a veure que existeixen i no els hi fem gaire cas, tot i que, no per això deixen de ser maques! Segurament ara ens hi quedaríem més estona mirant-les però aleshores ja havíem vist altres cascades i no ens impressionava tant (i això que encara no hem arribat a veure les que serien les cascades més impressionants que mai hem vist... ja arribarà!).

Ben passat el matí acabem la ruta i anem cap a Te Aroha, on primer passem per l'i-site (el punt d'informació) Tot i que se'ns ha fet una mica tard, el dia no acompanya gaire i aviat es farà fosc... encara tenim una mica de temps per fer una petita passejada per la zona del gèiser de Te Aroha, el Mokena gèiser, el qual al final no vam poder veure en acció... Cal dir, que Te Aroha és un poble d'aigües termals, Spa's i centres on anar a relaxar-te, però com podeu suposar no vam provar-ne cap...

I bé... mentre caminàvem ens hem perdut una mica al camí de tornada, però hem tingut sort i hem trobat una parella d'avis amb dos néts que passejaven també per allà i hem acabat la passejada amb ells. Realment els kiwis són molt amables i amigables!

Fent una mica d'Indiana Jones, jejeje

Avui dormirem al costat d'un camp esportiu, on bufarà un fort vent tota la nit (i sí, per un moment patiré sobre si la campervan es mantindrà dreta o la tombarà el vent!!

I dit això amb Te Aroha iniciarem una mica la ruta de les aigües termals o zones geotèrmiques actives!

Esther