Ruta por Perú

I després d'anar d'aeroport en aeroport des de Nadi (Fiji) fins a Lima (Perú), arribarem a la capital peruana (esperem que abans que es publiqui l'entrada). Cal dir que hem fet dues escales de 10h en EEUU, i una d'elles se'ns va fer curta! Ja que vam quedar amb l'Anna Saez que ens va portar a Hollywood i a menjar tacos! I de fet, a veure que tot i estar a EEUU, tant a Califòrnia com a Florida el castellà se sent quasi tant com l'anglès! (bé, no us explicaré en aquesta entrada gaire més cosa de la nostra estada a diversos aeroports, ja que potser en farem una entrada a part, sí, la idea és continuar escrivint des del punt en que ens vam quedar!)

A continuació us presentem la possible ruta que farem. Només estan marcats els punts però la ruta més o menys prevista serà:

• Lima
• Paracas
• Ica (visitar Laguna de Huacachina)
• Cuzco (visitar tot el Valle Sagrado)
• Aguas Calientes (arribarem via Santa María i Santa Teresa i des d'allí visitarem el Machu Pichu)
• Ollantaytambo
• Puerto Maldonado (selva peruana, encara no sabem si ho descartarem: descartat, farem selva boliviana)
• Arequipa (cañón del Colca, Cabanaconde)
• Puno (Lago Titicaca, per on passarem a Bolívia)

Bàsicament ens desplazarem en bus, i caminant ja que sembla la forma més senzilla de moure'ns per allà. I per arribar al Machu Pichu farem una ruta "alternativa" gratis (o el que ve a ser molt més econòmica, bàsicament la vam treure d'aquí), quan arribi el moment ja us l'explicarem què tal és i si finalment arribem al nostre destí.

Ruta econòmica per les Fiji

Ruta per Viti Levu, l'illa principal de les Fiji

Sí, anirem a les Fiji! (ja que ens ve de camí... i així podem fer unes vacances de les vacances, jejeje)

Però farem la ruta més econòmica que es pot fer. El més habitual és arribar a Nadi (la segona ciutat més important) i des d'allà s'agafa un vaixell (mooolt car) per anar a diferents grups de petites illes on només hi ha platges i resorts (mooolt cars). Per tal de no gastar-nos tot el pressupost allà (bé... tot i que gran part del pressupost s'ha estat gastant a Austràlia i Nova Zelanda...) farem la ruta per l'illa més gran. Passarem uns quatre dies a Naranu-i-ra, una petita illa al nord de Viti Levu i a 10 minuts en barqueta. Allà gaudirem de les platges i si tot va bé, l'hotel que hem reservat ens deixarà gratis uns kayaks per recórrer la mini illa. Després visitarem la capital, Suva, i finalment tornarem a Nadi (des d'on agafarem la connexió més llarga que es pot fer fins a Lima) per la costa sud de Viti Levu, on també hi ha platges fantàstiques (o això esperem!) i va ser la primera zona de les Fiji en fer-se turística. Per moure'ns d'un lloc a l'altre ho farem en busos (la línia de bus bàsicament fa la nostra ruta!) i d'aquesta manera descansaré de conduir! (Austràlia, no tenim les dades, però mooolts quilòmetres, i Nova Zelanda 5000 km en 1 mes...).

Ruta econòmica per les Fiji

Esther

Tornem a canviar de pais!

14 de juny - Arribada a Siem Reap

Sorprenentment la ruta blava és la que fa tothom

Avui l'objectiu ha estat anar de l'illa de Don Det fins Siem Reap a Cambodja, ciutat coneguda per els enormes temples d'Angkor. En principi hauria de ser un trajecte fàcil però amb el temps que portem aquí al sudest asiàtic ja hem après que cada trajecte no és tan senzill com sembla. Aquí a l'illa de Don Det hi han molts llocs on venen un ticket directe fins a Siem Reap per uns 50 $. A les 8 del matí s'agafa el vaixell per sortir de Don Det i si tot va bé s'arriva a Siem Reap a les 23:30. El sorprenent és que ja fa uns anys que hi han dues carreteres diferents per anar a Siem Reap des de la frontera amb Laos i el ticket que venen des de Don Det va per la opció més llarga (arriba si tot va bé a les 03:00 del dia seguent). Buscant una mica per internet vam descobrir que hi ha un altra opció: hi ha una empresa, AVT, que et porta de la frontera de Laos fins a Siem Reap per la carretera curta i per 23 $ més de la meitat del preu i arriba a les 19:00. Així que l'elecció estava clara.

Vam comprar els tickets d'AVT per internet i a Don Det només vam comprar per 5 $ el trajecte fins la frontera. La nit anterior vam conèixer al nostre guesthouse la Marie, una noia Alemanya que també farà amb nosaltres i de la mateixa forma el trajecte fins a Siem Reap. Segons el que ens havien dit a les 8:00 sortia des de la platja un petit vaixell que ens portava fins la costa i d'allí havíem d'agafar un bus fins la frontera. Ja són les 8:00 i l'únic que hi ha a la costa són uns 40 turistes amb bosses que difícilment poden entrar en un petit vaixell laosià. Passats uns minuts arriba un home que comença a recollir tickets i a ficar gent al seu vaixell però només aquells que han comprat el ticket amb ell, els altres han d'esperar. 10 minuts després ja ve algú que sembla que si que ens vol ficar en un altre vaixell amb el ticket que tenim. La següent parada és l'estació d'autobusos de Nakasang. Allí està esperant un laosià amb un anglès perfecte que els intenta convèncer de que li donem els passaports i que ell ens tramitarà el visat per Cambodja. Ja ens havien avisat d'aquestes persones, són de les poques persones a Laos que parlen angles i treballen per la companyia de busos, al parlar bé anglès convencen als turistes que el més senzill és donar-li els passaports i els diners i que ells tramiten els visats. La realitat és que no hi ha cap problema en fer-ho un mateix a la frontera i òbviament t'estalvies les comissions ocultes d'aquests personatges.

Això és el que ens espera a Siem Reap

Però bé encara que un pot evitar una mica a aquestes persones que et tramiten el visat el que un no pot evitar de cap manera són les comissions no massa legals que cobren els policies fronterers. Per sortir de Laos cal un segell al visat per marcar que has sortit del país i aquest segell val 1 o 2 dòlars americans depenent de si és festiu o no. I metres més enllà al entrar a Cambodja s'ha de pagar el visat, oficialment són 30 dòlars americans però en aquesta frontera sempre cobren 35 així que no hi ha massa cosa a fer.

Mirant una mica per internet això hauria de ser un lok lak

Un cop a Cambodja ens està esperant un home de AVT, després d'esperar a que creuïn tots els que havien contractat el servei, ja ens fiquen en una furgoneta camí de Siem Reap. A mig camí uns locals paren a la camioneta i després de parlar una mica amb el conductor en khmer entren tres cambodjans a la furgoneta. Crec que simplement tenien que anar a Siem Reap i que millor manera que fer-ho gratis. Després d'unes hores de camí la furgoneta para a Stung Treng sembla que per dinar una mica a un restaurant d'AVT. Mitja hora més tard ja ens criden per marxar, ara en un altra furgoneta una mica més petita que va completament plena. Havíem llegit bones crítiques d'AVT dient que el servei era bo, que hi havia lloc per ficar les cames però ... avui hem de dir que no ha estat així, estem com en una llauna de sardines. Com a mínim l'aire condicionat funciona. No sé si per l'efecte de la llauna de sardines l'Esther comença a tenir mal de cap però sembla que amb un ibuprofeno ja està millor. Per sort a les 19:00 arribem a Siem Reap com ens havien dit. I sorprenentment tenim transport gratuït fins el nostre guesthouse!, no ens cal buscar i regatejar un tuktuk!

Després de deixar les coses anem a fer una volta per el centre cap al night market. Així a primera vista Siem Reap sembla mooolt més turístic que qualsevol lloc de Laos. Sembla que tothom parla anglès! Acabem anant a sopar a un lloc que sembla una mica turístic però el menjar no ens agrada gens, hem demanat un suposat plat típic khmer (lok lak) i ens han servit pollastre amb arròs i ketpchup, no sembla molt autèntic. Per els propers dies ens haurem d'allunyar una mica del centre.

Teixi

Explorant Nova Zelanda

Ruta d'un mes per Nova Zelanda

En un mes volem explorar les dues illes d'aquest país tan fascinant (és el meu preferit per visitar). La qüestió és que arribarem en ple hivern, això fa que haguem de tornar en algun altre viatge a veure com són els paisatges en cada època de l'any, jejeje.

Ruta per Nova Zelanda

Per explorar l'illa nord llogarem una autocaravana (les anomenades campervan) donat que en aquesta no fa tan de fred com en l'illa sud. Deixarem la campervan a Wellington, on des d'allà agafarem el ferry que ens portarà a l'illa sud, on agafarem en aquest cas un cotxe. D'aquesta manera podrem dormir en albergs o hostals sense passar tan de fred com en una campervan.

Ruta per l'illa nord de Nova Zelanda

La ruta en la segona illa és força llarga i no sabem com estaran les carreteres i si tindrem prou temps per tot, però en cas de tenir prou temps aquesta és la ruta prevista.

Ruta per l'illa sud de Nova Zelanda

Esther

Després de la nit, la sortida del sol a Don Det

13 juny - Bon dia des de Don Det!

Avui ens hem llevat molt aviat per poder arribar a veure la sortida del sol des del pont que uneix les dues illes. El sol avui sortia a les 5:27 del matí, així que a les 5 del matí estàvem pedalejant. Per sort, a aquestes hores la temperatura és agradable. Hem arribat al pont 10 minuts abans de la sortida, tot i que de llum al cel ja n'hi havia.

En Teixi esperant a que aparegui el sol

Mentre començàvem a fer algunes fotos i seiem a la vora del pont uns quants gossos ens han vingut a saludar i a fer companyia. És força espectacular veure com va pujant el sol a poc a poc (tot i que a mi m'ha semblat molt ràpid!) fins que ja era capaç de projectar ombres.

Ja el tenim aquí! Bon dia Sol!

Don Det és una illa per estar-s'hi un parell o tres de dies, i bé, si vols descansar i estar sense fer res tampoc hi ha problema! Això sí, estigues preparat per passar calor o agafa't una habitació amb aire condicionat.

Després de veure sortir el sol hem tornat a l'habitació a descansar un parell d'horetes abans d'esmorzar. Avui farem la volta a Don Det en bici (que ahir al final no vam poder). Just abans de sortir de nou amb les bicis ens adonem que tenim menys diners en kips dels esperats (i a l'illa no hi ha ATM, és a dir, caixer automàtic), així que segurament per no anar tan justets anirem aquesta tarda a canviar 5 eur (que això sí que ho fan).

El sol està acabant de pujar per fer ombres

Al cap de un quart d'hora pedalejant al Teixi se li punxa la roda davantera, i tornem al lloc on ens han llogat les bicis per veure què fan. Sense cap problema ens canvien la bici per una altra i reemprenem la nostra volta a l'illa.

El pont des d'on vam veure sortir al sol,
 i els nostres vehicles

No tardem gaire en completar la volta, però decidim tornar cap al guesthouse a descansar que el sol ja comença a escalfar massa.


Després de dinar el dia es comença a tapar de núvols i el vent comença a bufar (tormeeentaaa), anem a les habitacions, bé no... ens posem a les hamaques que tenim just davant l'habitació i donen al riu (sí, aquest paisatge tan xulo amb una posta de sol increïble) i allà tombats veiem com la pluja cau (junt amb un gos que ens ha vingut a fer companyia). Oh, aigua! Les temperatures baixen!!

Un cop ha deixat de ploure anem a canviar els 5 eur per kips per poder sopar i ja de pas comprem el ticket que ens portarà a la frontera amb Cambodja demà. El dia acaba amb una altra bonica posta de sol i un sopar més que decent.

Acabem el dia amb una altra bonica posta de sol

Esther 

Visitem l'illa veïna

12 juny - Don Det i Don Khon en bicicleta

Aquest matí hem sortit aviat a la cerca d'un parell de bicicletes que ens ajudaran a explorar l'illa i també l'illa del costat a la qual s'hi pot accedir a través d'un pont de ciment (sí, cal remarcar de ciment, ja que aquí hi ha uns quants ponts de fusta o bambú).

Cascades Li Phi a Don Khon

Un cop hem trobat les bicicletes ens hem dirigit directament a l'illa sur (Don Khon). Allà hem arribat fins una anomenada "platja" des d'on surten barques per veure els dofins Irrawaddy, una espècie en perill que es troba només als rius com el Mekong o bé a l'amazònia.
Poca cosa hi havia que hem fet la volta per dirigir-nos a les cascades principals de l'illa, les Li Phi o també anomenades Tat Somphamit.
El cost de l'entrada ens ha sorprès negativament... 35000 kips per persona... estem parlant de 3'5 eur per persona! Aquí això és moltíssim! Penseu que estem dormin a l'illa per 25000 kips...

Cascades Khone Pa Soy no tan conegudes

Tot i així hem pagat. Realment les cascades són força espectaculars. Després de veure al llarg de quilòmetres i quilòmetres el Mekong tan tranquil i sense pressa, veure com per aquesta zona passa amb tanta mala llet impressiona! I després... continua el seu curs tan tranquil. Com a nota històrica, el francesos que volien acabar d'establir la seva ruta comercial per Indoxina a través del Mekong, no van poder passar riu amunt ni avall just en aquest punt, donat que per tot arreu hi havien ràpids i cascades. De fet, encara hi ha restes d'una espècia de canals de ciment que van fer al riu per estampar les balses de troncs de fusta que volien transportar per una banda per dirigir-les millor i per una altra hi ha unes altres construccions de ciment amb l'únic objectiu d'empotrar les balses perquè es trenquessin en diversos trossos i així purguessin baixar pel riu.

Moment de relax en les cascades Li Phi

Després de les cascades anem a l'extrem sur de Don Khon on hi ha una petita vila i les restes d'una antiga locomotora usada pels francesos, que van construir una línia de ferrocarril per evitar les cascades.

Realment ja fa molta calor...tot i així intentem anar per un altre caminet a unes altres cascades més petites. Sorpresa! El camí que portàvem seguint (que ja ens avisava que tenia pinta de no ser un bon camí) s'acabava tallant... és a dir, havíem de saltar un precipici (en el qual semblava que abans havia existit un pont) amb les bicis. Doncs... girem cua...i a desfer caminet!

Paisatge completament tropical a Don Khon i Don Det

Donada l'hora que és, la calor, i les ganes de descansar i refrescar-nos anem directament el nord de l'illa, al costat del pont que uneix Don Det amb Don Khon, on hi ha una altra vila. Allà trobem un lloc raonable per quedar-nos a dinar (per cert, molt bo el menjar!) i fer passar l'estona fins que la calor comenci a afluixar una miqueta.

Paisatge des del guesthouse a Don Det
a l'inici de la posta de sol

Recobrades les nostres energies continuem camí fins a les no tan impressionants (però gratuïtes) Khone Pa Soy, a l'est de l'illa.
Allà podem veure les cascades i també una de les construccions de ciment, ja esmentades, que van fer els francesos.

Es comença a apropar l'hora de la posta de sol, així que sense explorar gaire en bici Don Det, retornem al guesthouse per donar-nos una bona dutxa i veure la posta (realment impressionant).

Posta de sol a Don Det

Demà ens llevarem ben aviat per poder veure sortir el sol des del pont que connecta les dues illes, Don Det i Don Khon.

Esther

Les illes més càlides de Laos!

11 juny - Arribada a les illes del Mekong

Aquest matí hem sortit ha esmorzar per Pakse abans d'agafar la minivan que ens portaria a les 4000 illes del Mekong, bé, de fet anàvem a una en concret: Don Det. El viatge ha estat ràpid i tranquil dins de la minivan amb aire condicionat (oh, quin plaer! Després d'una nit força càlida, amb ventilador i sota una mosquitera...), la furgoneta ens ha deixat al port on hem agafat el que ells anomenen "ferry" (15000 kips per cap), és a dir, una barqueta amb motor i per sort amb una mini-teulada per no morir abrasat pel sol.

Vistes des del guesthouse

I ara bé la part "divertida", carregats amb les motxilles i sota un sol i humitat considerables ens hem posat a buscar el guesthouse que teníem mirat per internet (sense reservar clar, aquí és millor anar mirant i el que et convenci o t'agafi més a prop és on et quedes). Després de recórrer el mateix carrer dos o tres cops amunt i avall sense trobar-lo i a més a més de preguntar més d'un cop, hem anat a parar amb un home que ens ha dit que estava tancat. Bravo... i ara toca buscar alguna cosa. Estem al boulevard del sunset (el carrer de la posta de sol) i la majoria de guesthouse són bungalows que donen al Mekong, però on la majoria tenen el lavabo separat (creuant el petit carrer de sorra) i pocs tenen WIFI (la qual cosa ens agradaria tenir per poder actualitzar el blog aquests dies que passarem aquí sense gaire cosa a fer i acabar de reservar i mirar coses per Austràlia).

Tranquil·litat en el ambient de Don Det

Després de suar i suar, trobem un lloc prou decent, sí sense lavabo dins, amb vistes al Mekong, amb un ventilador i prou net tot (incloent el lavabo exterior), però amb una força bona connexió a internet (gràcies a que hi ha pots clients) amb un restaurant dels mateixos propietaris a uns preus més que raonables. Ara toca una bona dutxa per intentar deixar de suar (missió impossible) i descansar.

Provant l'hamaca

El paisatge és molt maco i es respira tranquil·litat per totes bandes, fins i tot els bous que hi ha per aquí donant-se banys al riu i menjant ho fan amb una parsimònia increïble. Ah, no oblidem que també hi ha gallines, ànecs, porquets, cabres, vaques, gossos, gats (i merda... insectes...).

Vistes a les 4000 illes des de Don Det

La calor és molt horrible, a les 15.30h sortim a fer un passeig per mirar alguna cosa i de pas també preguntar el preu de l'habitació als pocs llocs que tenen AC (aire condicionat), per si de cas hem de passar alguna nit refugiats a una habitació fresca donat que aquí passarem tres nits.

Finalment tornem a l'hotel més que suats per veure la posta de sol, tot i que amb força mala sort, que just ara hi ha alguns núvols i no tindrem pas una posta de sol maca...

A veure què tal passem la nit i demà toca explorar l'illa i la del costat en bici!

Esther