Kaikoura: pas de balenes

25 juliol - Kaikoura i la fauna marina

Bon dia des del paradís de Kaikoura!

Si us pensàveu que l'espectaularitat de Kaikoura havia acabat us estàveu equivocant! Doncs avui anem a veure balenes!! Sí, també també, aquí hi ha un munt d'animals! Ahir ens vam informar sobre preus, sobre si era temporada de pas de balenes.

Ens comencem a acostumar a aquestes preciositats

Hi ha algunes que hi viuen tot l'any en aquesta zona, però hi ha d'altres que durant el seu peregrinatge d'un lloc a un altre passen per Kaikoura, (jo també ho faria si fos balena, jejejeje). També fan excurions amb kayak, òbviament no per veure balenes sino dofins i foques, però donat que estem a ple hivern no és molt encoratjador...

Cua de catxalot

Al Kaikoura Canyon, és a dir, la zona de costa de Kaikoura, es poden trobar "sperm whales" (catxalots / cachalotes), durant tot l'any, els exemplars venen a Kaikoura a alimentar-se donada l'abundància d'aliments i nutrients que hi ha a la zona. En canvi, durant els mesos de juny i agost, per exemple, les "humpback whales" (balenes geperudes / jorobadas), abandonen les gelades aigües antàrtiques i es dirigeixen cap al nord, cap a les aigües tropicals de per exemple Tonga i Austràlia. En el camí, fan parada de descans a Kaikoura, reposen una mica del llarg viatge abans de reprendre'l de nou.

Estem molt emocionats pel fet de poder veure balenes, però també sabem que pot ser un desastre i que non en veiem cap... a veure si en tenim sort...

I aquí en tenim un altre catxalot!

I en un com aquest anàvem nosaltres

La companyia amb que ho fem (també es pot fer vol amb helicòpter per veure-les des de dalt) fa servir un radar per detectar sons, respecten les distàncies i no es creuen en el camí de les balenes, no pots ficar-te davant d'elles perquè interfereixes la seva ruta. Aquí podeu trobar (en anglès) algunes regles de com apropar-se a tots els animals marins que hi ha per la zona.

In fraganti

I bé el resultat és... tres catxalots, dofins, foques i una balena geperuda!!! La primera balena s'ha fet esperar una mica, però després hem agafat ritme. L'únic que només veus part de l'esquena i la cua de quan es tornen a enfossar. Les balenes surten a respirar entre 20 minuts o els catxalots poden arribar a estar sota l'aigua fins una hora i mitja!!

Preciosos i divertidíssims dofins foscos

Quan estavem tornant hem vist un munt de dofins foscos (dusky dolphins) saltant al voltant del vaixell, és a dir, estaven jugant amb el vaixell. Són molt divertits! Alguns salten de forma sincronitzada!! També hem vist foques que treien el cap com per dir: què feu vosaltres aquí? I bé, per acabar de rematar la sortida al mar hem pogut també veure una balena geperuda! Òbviament tornem a veure foques i ocells a mansalva però clar... ara ja ens hem acostumat!

La  balena geperuda!!

Després de l'intens matí ple de sorpreses increïbles hem anat a dinar al BBQ fish per fer un "platter", plat recomanat a la zona que consiteix bàsicament en fregits de peix i marisc. Cal dir que no era un gran què aquell que hem provat.

I aquí tenim el "platter"

Com veieu els dies a Kaikoura són espectaculars, llàstima que demà anem ja cap a Christchuch! Però qui sap... potser tornem a passar-hi en el camí de tornada a Picton...

Esther 

Kaikoura: un lloc per enamorar-se

24 juliol - Kaikoura: el paradís natural

Ok.. com comentar l'entrada d'avui... mmm...

M'alço, som a una habitació on la porta i la paret a l'exterior són tot vidre, aparto la cortina, i què veig?

Bon dia Kaikoura!

Una sortida de sol, a l'esquerra muntanyes nevades a la dreta el mar. Què més es pot demanar? Doncs durant el dia ho descobrirem :P

Foques pel camí, mai hagués dit que diria això!

A part de la cara de felicitat,
estem descobrint
petxines novazelandeses

Com veieu la primera impressió de Kaikoura és molt bona, vam arribar quan ja era fosc i no es veia res, i aquest matí ens trobem aquesta espectacular panoràmica. Després d'esmorzar anem a fer la ruta a peu per la península de Kaikoura.

La reina de les foques

Tot arribant, en el mateix aparcament què ens trobem? Foques!!!! Una monada!!! Grans, petites, totes prenent el sol tranquil·lament! En teoria no et pots apropar a menys de 2 metres, ja sigui per seguretat com per no tocar-les la moral, però cal dir que algunes d'aquestes foques és difícil mantenir-les a més de dos metres! Són al camí dormint!

Biodiversitat

També hi ha vaques, tot i que són
menys extòtiques que les foques 

Bé, per la ruta per la península ens trobem tot tipus d'animals: més foques, vaques, diferents tipus d'aus i ocellets. En particular, ens fan molta gràcia els anomentats "fantail" (cua de ventall), endèmics de Nova Zelanda, els quals mai paren quiets i és molt difícil de fotografiar-los!!!

Fantail, prova superada!
Foto feta a aquests petits
ocellets hiperactius!

Moníssimes!

A tot això, a part dels animals, com podríeu esperar un paisatge per enamorar-se! Al blog només hi ha una mínuscula representació de les fotos que fem però podeu imaginar que la proporció a Kaikoura encara serà més petita respecte totes les fotos (i vídeos) fets!!

No calen paraules

Després del fantàstic matí i després de dinar anem a una altra zona de Kaikoura on diuen que hi ha una petita colònia de blue penguins (pingüins blaus), és l'espècie de pingüí més petita del món. Estem una estona mirant i mirant, i esperant, no veiem cap pingüí, però no passa res, tindrem més oportunitats per veure pingüins. De mentres ens entretenim mirant totes les petxines que hi ha per la vora del mar, hi ha un tipus de petxina preciós! S'anomenen "paua" o "abalone" són endèmiques de Nova Zelanda. A tot aixì, estem a una zona de port, on estan tornant barques de pescar, i podem veure com porten un peix fresquíssim!

Tot a Kaikoura és espectacular,
fins i tot la sortida de l'aigua dels vaixells

Tenim natura, tenim animals salvatges a dos pams, un paisatge espectacular, mar, muntanya: ok, m'he enamorat, me enamorat de Kaikoura!!!

Bona nit Kaikoura

Esther

Wellington-Picton i el retorn al cotxe

23 juliol - Picton en primavera?

Avui cambien d'illa!! Havíem reservat uns dies abans el ferry que ens transportaria de Wellington a Picton, i aquí hi som, sobre un vaixell canviant d'illa!

Avui redescobrim fins a quins nivells arriba la confiança dels kiwis, és genial, llàstima que ja hagin de posar els cartells tanqueu els cotxes amb clau perquè no us robin...Arribem a Picton i anem a buscar el nostre nou medi de transport: un cotxe! Deixem de banda les campervans i tornem a l'habitual cotxe. Aquesta tria de canvi de mitja de transport (i també forma de vida) és degut a que el clima l'illa sud és més fred que a l'illa nord, i si hem de posar cadenes o ens trobem carreteres gelades és tot molt més senzill amb un cotxe petit. Cal dir, que donat el fred, poder dormir en albergs amb sempre aigua calenta i calefacció també és molt d'agrair... s'han acabat les dutxes a corre-cuita! I el que descobrirem més tard (però us ho avanço ja) és que el consum de benzina es redueix de forma dràmatica (igual que el lloguer... no és el mateix llogar un cotxe que una campervan...)!! És a dir, ens surt més a compte agafar un cotxe i dormir en albergs que tenir una campervan. Òbviament no podrem dormir i llevar-nos amb segons quins paisatges... però no es pot tenir tot (o sí?)

El nostre nou company de viatge,
una mica més petit que la Jucy eh?

 Doncs com us deia que anem a buscar el cotxe i ens trobem que l'agència està tancada, ok... però descobrim que just davant d'aquesta hi ha un cotxe aparcat on hi ha un paper amb el meu nom... mmm interessant... però... no pot ser! El cotxe està obert! Entrem... no serà possible que hi estiguen les claus també dins... trobem el contracte però no veiem les claus... Decidim trucar a l'agència per saber què fer. I el resultat és que les claus estaven dins (erem nosaltres que no erem capaç de veure a un pam dels nostres ulls) i simplement calia firmar el contracte i deixar-lo a la bústia! Facilíssim i confiança total!! Aquestes coses només poden passar a un país com aquest ^^

Vistes a la bahia / firods de Picton

Us he de confessar que tornar-me a ficar a conduir un cotxe després de les campervans va ser estrany. Deixes de tenir tots els miralls de les campers i tornes al parell de retrovisors laterals i el central... per entrar al cotxe t'has d'ajupir en comptes de saltar i bé.. tot és més petit :P

En teoria és hivern...però ens estem fregint!

Decidim fer una excursioneta per Picton, hi ha un petit mont des d'on es tenen unes vistes prous maques a tota la bahía, avui a més fa un dia espectacular i especialment càlid, tant és que acabo en màniga curta, malles arremangades i amb unes ganes de treure'm les botes peludetes que porto...

Vistes a Picton

Bé, toca agafar el cotxe que hem d'arribar a Kaikoura a fer nit, i la recepció de l'alberg tanca aviat (a part de que es fa nit aviat, cap a les 17h) i tenim per davant dues horetes llargues de cotxe.

La serpentejant carretera fins a Kaikoura passa al costat del mar, i si hi hagués llum seria molt més maca... però se'ns ha fet fosc i hi ha una mica de boira...així que arribem i a dormir!

Esther

Al sud de l'illa nord!

22 juliol - Adéu Jucy!

Avui deixem la nostra estimada Jucy...han estat uns dies divertits dins de la discreta campervan on ens hem trobat a molts més Jucys iguals al nostre els quals et saluden quan te'ls creues pel camí. Diria que és una mica reconfortant, és una mica tipus: ei amic, sí, sí jo també he agafat la campervan més barata... i més discreta. L'única pega era el canvi autòmatic... diguem que no ho feia del tot bé... i en alguna pujadeta només et venia al cap: però maleïda no veus que has de baixar de marxa!!! I no hi podies fer res.. només intentar que els cotxes del darrere no s'emprenyessin massa...

Ciao Jucy! (foto pressa a Taupo)

Bé, els nostres últims quilòmetres en campervan transcorren entre Waikanae i Wellington on la retornem sana i salva.

Un cop la retornem a les afores de Wellington anem cap a la ciutat a fer un volta. Sí, avui toca dia de ciutat.  Wellington (aprox 400.000 habitants), capital de Nova Zelanda i segona ciutat més poblada després de Auckland (1.500.000 habitants) (sí.. jo també em pensava que Auckland era la capital...).

Sempre queda maca a les fotos xD

Passem pel centre d'informació, i bàsicament fem una volta pel port i el barri de finances (com podem deduir dels seus edificis alts). Per Wellington tornarem a passar a la tornada on ens hi quedarem un parell de nits, així que ja tindrem temps de visitar-la més tranquil·lament.

Avui entrada curteta i demà canvi d'illa! Això sí, encara a Nova Zelanda!

Esther

Jornada de carretera o més aviat de cursa d'obstacles!

21 juliol - Carretera cap al sud!

Dia de conducció, ens hem d'apropar a Wellington, al sud de l'illa nord i punt des d'on canviarem d'illa.

Bon dia Nova Zelanda! Moment de gaudir la condució!

El dia, en aquest cas, preciós, comença amb unes magnífiques vistes de nou al parc nacional del Tongariro. Però de mica en mica a les vores de la carretera inicia a veure's una mica de neu... gel... fins que arriba un punt on per sort els cotxes van a poc a poc i fa que nosaltres amb la nostra campervan també, ja que la carretera està glassada... i la veritat és que rellisca... per sort ha estat només un trosset!

D'acord la carretera és maca, però el gel no...

Oh! Pensavem que el glaç era el fet que ens faria anar més lents, però no! Resulta que la carretera 4 ha estat reoberta el mateix dia o algun dia abans (fet del que no erem pas conscients) donat unes fortes pluges que l'havia fet malbé, cosa que durant tot el trajecte podríem comprovar... va ser una cursa d'obstacles fer aquell trajecte! Cada dos per tres la carretera es tornava un sol carril per ambdos sentits per desprendiments de muntanya a la part interior o fins i tot per un tros de carretera caiguda pendent avall...  Una ruta de poc més de tres hores és va convertir en unes cinc hores... sino més...

La foto més maca que vam poder fer a Wanagui

En alguna cosa ens havíem d'entretenir no?

Finalment vam arribar a Wanagui, però a causa de les pluges que havien destrossat la carretera Wanagui havia estat mig destrossat per una riudada...


Ens dirigim al centre d'informació del poble, i com sempre la noia del punt d'informació va ser molt agradable, però pobreta no ens podia dir gaire sobre què veure donades les condicions del poble...Vam fer una volta fem una volta per on vam poder, doncs en el passeig de la riva del riu hi ha trossos on no existeix el pas per peatons.


I avui encara no hem acabat les hores de conduir! Avui que fa un sol fantàstic resulta que toca fer carretera per apropar-nos a Wellington. Així que després d'un parell d'hores més arribem a Waikanae on almenys podem gaudir d'una magnífica posta de sol.

Merescuda posta de sol a Waikanae

Esther

Dia de coves: Waitomo brilla en la foscor!

20 juliol - Cel de cuques de llum

Avui ens llevem aviat per arribar aviat a les coves Waitomo, el dia no és gaire esperançador doncs plou una mica... Aquestes coves són conegudes per els seus peculiars habitants: els  "glowworms" (cuques de llum). Els glowworms, (Arachnocampa luminosa), és una espècie endèmica i exclusiva de Nova Zelanda. En el procés de metamorfosis, és a dir, el pas de larva a mosca adulta, la brillantor inicia. Les larves es sospenen al sostre de coves (grutes, i lloc humits en els boscos) mitjançant un fil sedós. Aquest fil junt amb la llum que desprenen atrau a les presses que queden enganxades. D'aquesta forma s'alimenten les larves. Aquesta brillantor s'atenueix molt en els mascles quan s'apropa el moment de sortir de la pupa, mentre s'intensifica en les femelles les quals abans d'arribar a pupes atrauran els mascles per iniciar un nou cicle de vida. Aquesta brillantor és deguda a una reacció química entre la "luciferin", com a substrat i la "luciferase" com a enzim que actua sobre el substrat, l'adenosine triphosphate, una mol·lècula d'energia i oxigen.

Perquè us feu una idea... tot i que és molt difícil de fotografiar.
Imatge pressa de: https://www.boredpanda.com/waitomo-glowworm-cave-new-zealand/

Després de milers i milers d'anys...

De fet, no només es tracta d'una cova, sinó que és una zona de grutes composta per tres grans coves: Waitomo, Ruakuri i Aranui. Totes elles presenten grans formacions d'estalactites (les que pengen) i estalagmites (les que surten del terra) i pilars (la trobada d'una estalagmita amb una estalactita) generades a través de milers i milers d'anys (una estalactita creix un centímetre cada 100 anys..., podeu fer comptes...).




Nosaltres visitarem les tres coves abans mencionades, cova Aranui, Ruakuri (on també trobarem alguns glowworm) i Waitomo (cova del glowwormper excel·lència).
A més cal dir, que la cova Waitomo per veure la colònia més gran de glowworms ho fas sobre una barqueta, fet que li dóna un toc més romàntic / misteriós.

Quan una estalagmita i una estalactita
estan per tocar-se

Actualitzant informació, cal dir que a l'estiu (a almenys l'hivern 2015 no ho feien) també fan activitats d'aventura (rafting, escalada, ...) per la zona i com a pack en la visita a les coves.

Altres formacions mil·lenàries
similars als plecs d'una tela

Després de la visita que ja ens pren tot el matí, dinem i ens acostem a un mirador al costat de les coves, tot i que hem de sortir una mica a corre-cuita donat el temps (sí... torna a ploure...). Però cal avançar que només ens plourà 2-3 dies en tot el mes d'hivern que passem a Nova Zelanda, per tant tampoc ens podem queixar. Com a premi podem veure un preciós arc de Sant Martí!

Arc de Sant Martí a Waitomo!

I bé, entre coves i pluja, finalitza en nostre dia aparcant la campervan, al si no m'equivoco Mangaokewa Reserve, proper a Te Kuiti.


Esther

Tan a prop del Tongariro!

18 -19 juliol - Poc a fer en un dia de pluja...

18 juliol:

Avui dia de pluja... arribem a Turangi (al sud del llac Taupo i la ja visitada ciutat de Taupo) on no para de ploure, és una llàstima, perquè estem molt a prop del Tongariro on es troba un dels trekking més famosos i més macos de Nova Zelanda, però donat que és hivern i el mal temps queda completament descartat fer res de muntanya. 

Turangi

Pescadors de truites

El nostre dia passa dins la campervan... per sort a la tarda la pluja ha amaïnat una mica i fem una petita ruta per la vora del riu. Per la nostra sorpresa trobem un munt de pescadors/es de truites!

Una d'aquestes senyals divertides que et trobes pel món:
"Incorporar-se com una cremallera"

19 juliol:

Ens despertem a Turangi davant d'unes vistes prou espectaculars les quals no vam poder gaudir la nit anterior donat la pluja. Acabats d'esmorzar agafem carretera cap a  Taumarunui. Avui no plou! Així que aprofitem per fer un parell de rutes per la zona.

Bon dia des de Turangi!!

Forn maorí

Tot i que fem una paradeta per tornar a un altre punt on emergen gasos sulfurats i aigües calentes. A més veiem un dels antics forn dels kiwis (novazelandesos)! Fent un forat al jardí podien cuinar qualsevol cosa, ho emvolicaven amb l'equivalent al paper de plata de l'època, fulles, i cap al pou calent! Una estoneta i ja tenien fet l'àpat!







Tornant a les nostres passejades, fem la Sunshine walk, on pugem per una zona boscosa i tenim vistes del poble del costat, i a la tarda una altra per Owhango (Ohinetonga Track si no m'equivoco..) on ens trobem amb algun dels nostres estimats Kauri.  A tot això, avui la carretera ens ha fet gaudir d'unes esplèndides vistes al Tongariro. Aquesta tarda ens aproximarem a Waitomo doncs l'endemà tenim previst visitar les famoses coves! Així que acabem fent nit a les afores de Te Kuiti.

Vistes al Tongariro ben nevat

Esther