Aventures a la jungla

27 maig - Continuem amb el trekking pel parc de Namtha

Comencem explicant la nit, la qual ha estat "divertida", és a dir, que hem dormit poquet (bé, el Teixi una mica més), la qüestió és que em va costar agafar la son, i a les dues de la matinada resulta que ve gent del la vila a seure a la taula que hi ha al nostre balconet a beure, menjar, fumar i posar música. El nostre guia dormia tranquil·lament a la mateixa caseta (amb una única habitació), així que no el vam despertar. La festa va durar fin les tres passades... i... a les 5:30am canten els galls, els altaveus anuncien les eleccions de la vila, comença la gent a treballar, màquines de tallar herbes sonen...

El porc un cop fet la matança a la vila Akha

Esmorzem cap a les 8h i a les 9h iniciem el nostre segon dia (i últim) de trekking (excursió) per la selva laosiana al parc de Nam Ha. Abans de sortir veiem com estan acabant de fer la matança del porc i comencen a cuinar algunes parts. El guia ens havia dit que avui l'excursió seria més dura, però al final no ha estat per tant. Hem començat a pujar (bé, pugem o baixem als 5 minuts estàs completament xop donada l'humitat de la selva). Però cada cert temps de pujada el guia ens feia fer una parada (cosa d'agrair, però fins i tot nosaltres no l'haguéssim fet). Després de tres bones pendents ja som a dalt, però no es veuen vistes ja que la selva ho tapa tot.

Seguint la ruta pel parc natural Nam Ha

Són quasi les 12 del migdia i parem per dinar (anem molt bé de temps!). Aquest cop, sobre les fulles de plataner el nostre guia posa l'habitual "sticky rice" arròs pegalòs, salsa de tomàquet i truita. Aps, i no ens oblidem de les bananes per a postre!
Dinem una mica massa ràpid (teniem gana!) i a més sembla que aviat es ficarà a ploure, així que sense voler recollim abans i tornem a la nostra marxa. Ara bàsicament tot és baixada, però bé...això no vol dir que sigui més fàcil que la pujada, perquè les baixades són una mica relliscoses i has d'assegurar bé cada pas que fas amb l'ajuda del nostre super bastó de bambú!

Completament suats en una de les nostres parades tècniques,
amb els nostres estimats pals de bambú

I la ruta acaba parant (i després creuant) un riu amb un cabdal una mica considerable (per creuar-lo l'aigua arribava als meus genolls sobradament, i la corrent es notava força). Allà rentem les botes que estan plenes de fang (com la resta de roba) i ens refresquem una mica. Cinc minuts i ja som a la mini furgoneta que ens torna a portar al nostre guesthouse! Hem fet la ruta en menys temps del previst i no ha estat pas tan dura (un cop "t'acostumes" a estar xop de suor...

El nostres dinar al mig de la selva: arròs pegalós
amb tomàquet i truita, i de postres banana

Ara ja podem donar-nos la nostra merescuda dutxa!

La tarda acaba amb una lao beer (cervesa laosiana de més de mig litre!) junt a la parella de neozelandeses que ens vam trobar al bus cap a Luang Namtha i s'allotja al mateix guesthouse que nosaltres. Sopem al mercat de nit que està just davant de l'hotel i anem a fer nones que estem una mica cansats, demà ja veurem que fem!

Esther

Camí del poblat Akha

26 maig - Arribada al poblat Akha (Part 2)

Nens al poblat Akha

Abans d'arribar el Singh va dir a la parella que possiblement s'haurien de quedar ells també al poblat perquè el camí fins a Luang Namtha des del poblat només es pot fer amb moto i després de la pluja es massa relliscós. Al final al arribar al poblat el Singh troba a un parell de persones disposades a portar-los en moto fins a Luang Namtha tot i que els avisa que hi haurà algun tros que hauran de fer caminant. Jo d'ells crec que hauria dit que preferia quedar-me la nit al poblat però ells al final s'han atrevit a fer l'aventura del viatge de tornada, espero que hagin arribat bé.

A nosaltres el Singh ens ha dit que al poble tenim dues opcions per dormir, o bé dormim amb una de les famílies que hi viuen o bé dormim al "eco-lodge" una mena de casa que hi tenen instal·lada al poble per a que hi dormin els turistes. Ens ha explicat que dormir amb les famílies del poble pot ser un problema doncs segurament a mitja nit ens despertarà la plor del bebè i que ens despertarem cada cop que algú surti de casa per anar al lavabo. Ens ho ha pintat bastant desastre així que al final hem optat per el eco-lodge per poder dormir una mica i descansar per demà.

Les vistes des de l'eco-lodge

El poble és bastant semblant a algun dels que havíem vist a Mae Salong, de fet, en aquest poble l'etnia majoritària són els Akha, la mateixa etnia que vam veure en algun dels poblats de Mae Salong. Són d'origen xino però fa centenars d'anys que viuen en aquesta zona i parlen Akha un idioma que escriuen amb caràcters xinos. El Sigh ens ha explicat que avui en dia quasi tots parlen també Lao i que per tant ell també hi pot parlar però que d'anglès res de res.

Dona Akha a casa seva

Després de fer una volta per el poble sembla que la gent s'alegra de veure'ns però clar la comunicació és un problema, només els hi podem dir hola en lao perquè és una de les poques coses frases que hem pogut aprendre. Després de la caminada, la gran suada i la pluja ens agradaria rentar-nos una mica i canviar-nos una mica de roba així que el Singh ens porta cap al "eco-lodge". Una caseta de bambú amb una única habitació on dormirem nosaltres dos i el Singh però bé, ja ens esperàvem una cosa així. El problema és que no podem anar a banyar-nos al riu perquè per la pluja ara està marró de tota l'aigua que ha baixat de la muntanya així que simplement ens canviem una mica de roba i ens rentem amb una font que hi ha al poble.

Per sopar el Singh ens ha preparat unes verdures saltejades acompanyades de grans quantitats de sticky rice. No sé si és per que teníem molta gana però ens ha agradat molt. Ja després de sopar hem estat parlant amb el Singh mentre preníem una Lao-beer la marca nacional de cervesa. El problema és que l'anglès del Singh no és massa bo i no sempre és fàcil fer-se entendre però hem passat una estona agradable. 

Un carrer del poblat Akha

Trekking de dos díes pel parc natural Nam Ha

26 maig - La nostra ruta per la selva (Part 1)

Comprant al mercat

Després d'esmorzar una baguette amb truita al nostre guesthouse (es nota que Laos va ser colònia francesa fa uns anys) hem anat cap a l'agència per començar la nostra ruta de dos dies a la selva. Allà hem conegut a l'altra parella que farà la ruta amb nosaltres. Bé, ells tenen pensat només fer la ruta d'un dia, quan acabem l'excursió d'avui els venen a buscar i els portaran de tornada a Luang Namtha. Després ens han ficat a tots quatre i al nostre guia, el Singh, en un tuktuk.

La primera parada del trajecte ha estat a la mateixa ciutat, al mercat de dia, allà el Singh ha anat a comprar el menjar per avui. Ens hauria agradat que ens expliqués una mica el que comprava i els diferents productes del mercat, però el Singh volia anar per feina i acabar ràpid, així que ens deia que anéssim mirant nosaltres el mercat mentre ell comprava. Un cop feta la compra ens ha explicat que encara teníem que fer més o menys 50 minuts amb el tuktuk fins arribar al punt de sortida de la ruta. Després dels primers 15 minuts com us podeu imaginar el camí ha deixat de ser asfaltat i s'ha tornat un camí de cabres on semblava impossible que un tuktuk hi pogués circular sense trencar-se però no és així.

El nostre guia, el Singh

Al trajecte hem estat parlant amb la parella amb la que compartiríem el primer dia. Tots dos eren suïssos però ja portaven uns anys vivint a Màlaga. Estaven fent un viatge de 6 mesos per Àsia però durant aquest viatge també treballaven doncs han muntat una pàgina web on venen coses de xina a suïssa, una típica tenda de xinos de les que hi ha a Barcelona però online i per a suïssos. I clar ja que no havien de fer res "físicament" treballaven remotament des de Màlaga on amb els guanys podien viure molt millor que a Laussane.

Després d'arribar al punt de sortida amb el tuktuk hem travessat una enorme plantació d'arbres de cautxú fins arribar a la reserva natural. És la primera vegada que tots quatre vèiem una plantació de cautxú, tot d'arbres amb un petit bol on gota a gota s'anava recollint el cautxú que sortia dels talls que li feien a l'escorça.

Ja a l'entrada de la zona protegida de les primeres coses que hem vist són enormes plantes de bambú. I el Singh al veure la primera ha agafat el seu super ganivet i en 5 minuts ens ha tallat per a tots quatre i per ell mateix pals de bambú per poder caminar millor. Després d'aquesta parada ja ens hem endinsat en el parc natural. El paisatge és molt diferent a qualsevol cosa que haguéssim vist abans, els arbres són altíssims i hi ha tants que quasi no hi passa el sol, no cal portar ni ulleres de sol ni gorra. Però fa molta calor i molta humitat... a més ens havien recomanat que anéssim amb pantalons llargs i màniga llarga per evitar insectes i coses així però clar això vol dir que encara fa més calor... Després d'un hora i mitja de camí el Singh ens va dir que hauríem de parar per dinar. En un moment va agafar unes quantes fulles de plataner i les va ficar a terra com si fos un mantell. Allò seria la nostra taula. De la seva bossa va treure una bola d'arròs glutinós (sticky rice) per cadascú i al mig de la "taula" va ficar el que havia comprat al mercat: uns fideus amb carn, un peix amb salsa, brots de bambú i una mena de carn picada que ens va explicar que feien amb el cervell de vaques o animals semblants. Aquí a Laos fan servir el sticky rice una mica com a pa, amb una mà agafen una mica d'arròs i amb això agafen com una pinça el menjar del plat. Clar amb arròs normal no es pot fer però aquí el seu sticky rice, realment és molt, molt pegalós així que és perfecte per fer-ho servir així.

El nostre dinar

Després de menjar uns plàtans de postres hem continuat el nostre camí. El tros de després de dinar era molt més empinat que el que hem fet abans i amb la calor es feia molt pesat. Jo he de dir que crec que mai havia suat tant com en aquesta excursió, ja abans de dinar podia escórrer una mica la meva camisa i la suor queia a xorro però després de dinar era molt pitjor. El Singh deia que era perquè bevia massa aigua però no sé jo... L'altre noi i jo érem els que estàvem completament xops de suor i la pujada no s'acabava... Per sort de cop i volta es van sentir uns trons i als cinc minuts ja estava plovent. Sí, al ploure el terreny es tornava bastant fangós però refrescava una mica i crec que tots ho vam agrair molt.

Travessant rierols quan encara no plovia

Va estar plovent uns 30 minuts, al principi no massa però després ja plovia més. Fins i tot el Singh ens va fer parar un moment enmig del diluvi perquè semblava que a prop cauria un arbre i era millor esperar. Efectivament 30 segons més tard vam sentir com una mica més enllà semblava com queia un arbre. La imatge de tots 4 i el guia sota una pluja prou forta enmig de la selva realment era de pel·lícula, lamentablement no tenim cap foto perquè la càmera no hauria resistit tanta aigua i continuava més o menys seca sota del nostre impermeable. Després de 30 minutets ja va deixar de ploure i vam continuar ara amb una temperatura molt més agradable però per un terreny més relliscós. Després de cinc hores més o menys de ruta (contant dinar i parades) vam arribar al poblat Akha on nosaltres passaríem la nit i on vindrien a buscar a l'altra parella.

Teixi

De Tailàndia a Laos per terra

25 maig - Travessant fronteres

Avui el nostre objectiu era travessar la frontera Chiang Khong (Tailàndia) - Huay Xai (Laos) i agafar el bus cap a Luang Namtha, la nostra primera parada en terres laosianes.
El primer pas és agafar un tuk-tuk fins a la frontera (150 bahts, 2 persones), després esperar a que obrin la frontera (cosa que és a una hora incerta), en aquest cas uns minuts abans de les 8h. Primer control ok. Ja podem sortir de Tailàndia sense problemes. Ara hem d'agafar un bus (no pots passar caminant, només en cotxe o bé en aquest bus) per creuar el pont que creua el Mekong i uneix els dos països asiàtics (50 bahts, 2 persones). I ara és quan arriba el moment d'omplir un formulari, adjuntar una foto tipus DNI i pagar els 35$ per poder entrar a Laos i estar-hi com a molt 30 dies. Sortosament tot ha anat bé, ara només faltarà arribar a l'estació de busos agafant un altre tuk-tuk(200 bahts, sí aquí encara es pot pagar en bahts!) i creuar els dits perquè no haguem perdut el bus a Luang Namtha.
Sembla que el dia va força bé, perquè en comptes del bus de les 9h (el qual estaríem a punt de perdre) hi ha el bus de les 10h amb aire acondicionat (i cap altre més bus cap a Luang Namtha). Comprem els tickets (60000 kips per persona) i a esperar.

Esperant a la banda tailandesa a que obrin la frontera

 De mentres comencem a parlar amb una parella de neozelandeses (bé, una d'elles era de Praga, però portava 2 anys treballant a Nova Zelanda) que també aniran en el nostre mateix bus i també tenen previst fer un trekking per la selva. A tot això el nostre bus ja està preparat i ara és quan ve la sorpresa: té dos pisos tipus llits! Vale, són 5h de viatge, són les 10 del matí... la majoria de gent també es queda una mica parada pel bus especialet en el que hem d'anar.

Bus llit Huay Xai - Luang Namtha

Després d'un viatge amb una quantitat de corbes considerable (tot i que la carretera està en molt bon estat) ens adonem que els locals no estan gaire acostumats a les corbes (o bé a agafar busos), perquè hi ha uns quants que abans d'arribar estan vomitant en les bossetes que ens han donat per deixar les sabates!

Bé, som a Luang Namtha! Vaja.. a l'estació de busos... ara toca negociar un altre tuk-tuk fins arribar al centre de la ciutat, aquest cop les neozelandeses agafen la paraula i negocien ella el preu per a tots (15000 kips per persona). En 15 minuts ja som al centre (bé, hi ha un carrer principal i poc més...) i anem a preguntar i mirar una habitació al primer guesthouse que veiem. Per fi! Ja som a Laos!


La moneda local és el kip, i perquè us feu una idea, 10000 kips és 1 eur (aprox), així que com podeu imaginar en aquest país quan treus diners del caixer ets milionari!!! Ho haurem d'aprofitar i conformar-nos ens ser milionaris aquí... dubto que ho siguem en algun altre lloc... També, cal afegir que Laos és un país comunista, on la majoria de gent viu de l'agricultura de subsistència.

Valents creuant el pont de bambú en moto

El carrer principal està ple d'agències que organitzen trekkings per la jungla, dins del parc protegit nacional Nam Ha i altres activitats esportives. Ja teníem una agència mirada, la qual tenia molt bones crítiques i finalment també és la que més ens convenç: Along the Nam Ha. Trekking de dos dies, amb nit a un poblat Akha, pel parc nacional, amb un guia en anglès. Demà sortim!

Família d'una petita vila al costat de Luang Namtha

Ja són les 16h o així i ens tornem a trobar amb les neozelandeses (les quals són veïnes d'habitació), són molt agradables i aventureres i ens conviden a fer una cervesa al guesthouse, aquesta serà la nostra primera Lao Beer! Aquí l'ampolla és de 640ml (per 10000 kips)!

Acabem el dia fent una volta una mica allunyada del centre per tal de buscar un dels poblats de les rodalies, i ens trobem un pont super mono fet de bambú, el qual han de refer cada cop que passa la temporada de puges (de Juny a Octubre). Cal dir, que les motos hi passen tranquil·lament...tot i que a mi em faria una mica de por passar-lo en moto o en bici!

Pescador a un petit afluent del riu  Nam Tha

El nostre guesthouse està just al centre del poble, així que per anar al mercat de nit a sopar només cal que creuem el carrer.

I demà comença l'aventura!

Esther

Camí de la frontera amb Laos

24 de maig - De Mae Salong a Chiang Khong

El primer songathew

Avui la idea era deixar Mae Salong i anar a Chiang Khong per al endemà creuar la frontera amb Laos. El propietari del guesthouse de Mae Salong ens va dir que per fer això el millor era agafar un songathew just des del guesthouse fins a la carretera principal i d'allà agafar un bus fins a Chiang Rai i després un altre bus a Chiang Khong.

Ens havia dit que el primer songathew passava a les 7 així que quan faltaven pocs minuts fins les 7 anem a recepció amb les bosses i li recordem que volem anar a Chiang Rai. El propietari ens ofereix unes cadires per esperar i fins i tot un té. A les 7:30 més o menys apareix un songathew per el carrer principal del poble però no s'atura al guesthouse, el propietari ens diu que no ens preocupem que "ara torna". Això ens sembla una mica estrany doncs el carrer principal és una carretera i sembla que els dos sentits són prou diferents. Als 10 minuts efectivament sembla que el songathew torna però torna a no parar i no ens veu quan l'indiquem que pari. El propietari ja ens veu una mica mosquejats i diu que és culpa del conductor que cada dia ha de parar i avui no ho ha fet però que no ens preocupem que en una hora passarà un altre. Així que ens toca esperar una hora més, quan veiem passar un songathew per tercer cop ara si que ens para i li intentem explicar que volem anar a Chiang Rai. Al cap d'una estona pugen 3 persones més al songathew i sembla que cap d'elles parla gens d'angles. A la mitja hora de recorregut arribem a la intersecció amb una carretera més gran i allí ens deixa el songathew, just en aquell punt hi ha un altre songathew que ens diu que si quan li diem que anem a Chiang Rai. Després de mitja hora més arribem a una altra intersecció amb una carretera més important on com us podeu imaginar el songathew para però hi ha un altre esperant que ens sembla que va a Chiang Rai. I finalment un altre cop una mitja hora més tard arribem a l'estació de busos de Chiang Rai. Sembla que el preu del songhatew per aquesta zona és sempre 30 Bahts doncs en tots tres hem pagat exactament el mateix i sembla que els tailandesos que han baixat abans sembla que han pagat el mateix, sembla que per aquesta zona als songathews hi ha una mena de tarifa plana independentment del recorregut.

Un cop ja som a l'estació ara ens toca buscar quin bus va a Chiang Rai. Per sort els cartells estan en alfabet thai i en alfabet occidental si no la cosa seria més complicada. Sorprenentment no trobem un si no dos busos que van a Chiang Khong amb 30 minuts de diferència i per el mateix preu així que agafem el primer que surt i no tenim que esperar ni mitja hora a l'estació. Un cop el bus comença el camí cap a Chiang Khong sembla que agafa un camí que no és del tot directe però no tenim pressa així que cap problema. Unes tres hores més tard ja som a Chiang Khong, sembla impossible però hem agafat quatre transports diferents!

Des de l'estació i gràcies al GPS del mòbil anem directes cap al guesthouse que havíem mirat. No us podeu imaginar com és d'útil el Google maps per viatjar a llocs així... i no cal connexió a internet! només cal haver-ho consultat abans amb internet per a que el mapa es quedi descarregat en el mòbil. (almenys amb la versió actual de l'aplicació)

Tailàndia i Laos separats per el Mekong

No sé que fa un taurò al costat del Mekong però ..

Chiang Khong és una ciutat estranya, només té dos carrers i tots dos paral·lels al riu, el Mekong. I la ciutat que es pot veure a l'altra riba del riu és Huay Xai, una ciutat de Laos. De fet el Mekong, en tota aquesta zona és la frontera natural entre Tailàndia i Laos. Fins fa només quatre anys la forma de creuar a Laos era en un petit vaixell que anava d'aduana a aduana, ara aquesta forma de creuar només la poden fer els tailandesos i els laosians. Tots els turistes tenen que creuar per un pont que creua el Mekong que està 10 km més al sud de les ciutats Chiang Khong/Huay Xai.

La veritat és que no hem explorat molt la ciutat però tothom ens ha dit que llevat d'algun temple poc important el més maco de Chiang Khong és passejar per la vora del Mekong. Després de fer-ho una bona estona per la tarda hem anat a sopar alguna cosa a un dels molts restaurants de la ciutat. Com a ciutat fronterera està plena de guesthouses i restaurants preparats per tots els turistes que fan servir aquest punt per entrar/sortir de Tailàndia. Sopant hem conegut dos argentins que igual que nosaltres estaven donant la volta al mon. Tot i que ells en sentit contrari així que ells just acabaven de creuar de Laos i avui era el seu primer dia a Tailàndia. De fet ja portaven molt de temps lluny de Buenos Aires, tots dos van estar més de mig any treballant a Austràlia per aconseguir diners per poder anar a Àsia i després a Europa doncs amb el que tenien d'argentina no teníen ni per començar.

Petits vaixells que creuen d'un pais a un altre

Teixi

Estem a xina o a tailàndia?

23 maig - Segon dia a Mae Salong

Monument als màrtirs xinesos

Ja portem un dia a Mae Salong però és un bon moment per explicar la curiosa història d'aquest poble. Tot comença al 1949 a Xina, la guerra civil xina ja porta temps enfrontant als partidaris de Mao Zedong i l'exèrcit del Kuomitang. Les forces del Kuomitang estan a punt de perdre la batalla i totes es retiren a Taiwan excepte dos batallons que no volen rendir-se davant de Mao. Acaben buscant refugi a fora del territori xinès, a Birmània, l'actual Myanmar. Allà van tenir que lluitar amb l'exèrcit birmà que s'oposava a la presencia d'un exercit estranger en el seu territori. El 1961 el que quedava d'aquest exèrcit, uns 4000 homes van demanar asil a Tailàndia i s'hi van instal·lar a les muntanyes de Mae Salong. La condició que va exigir Tailàndia va ser que l'exèrcit s'encarregués de controlar les forces comunistes per la zona. Aquest exèrcit anhelava fer fora els comunistes de xina i va intentar reconquerir xina vàries vegades però cap amb èxit. Així que durant anys van estar preparant-se per reconquerir xina, mantenir un exèrcit així tot i l'ajuda de Tailàndia i els Estats Units resultava molt car així que per financiar-se van transformar aquestes muntanyes en una gran producció de d'opi. Al 1971 Mae Salong tenia la refineria d'heroïna més gran de tot el Sudest asiàtic. A mesura que els anys passaven els soldats del Kuomitang van començar a abandonar les armes i anys més tard, quan les drogues ja començaven a ser un greu problema mundial, el govern tailandès va forçar que canviessin el cultiu d'opi per el del té. Per intentar oblidar una mica tot aquest passat turbulent fins i tot Tailàndia va canviar el nom oficial del poble de Mae Salong a Santikhiri (que es pot traduir com "muntanya de pau").

Avui en dia ja no hi ha res d'opi i el poble és conegut per el seu té. Sembla un poblet tailandès com qualsevol altre però és fàcil veure que la majoria de cartells no estan en tailandès si no en caràcters xinesos i que el que parlen els seus habitants no és tailandès si no el xinès de Yunnan.

Al matí, just al costat del nostre guesthouse, hi ha un petit mercat on sembla que els habitants dels pobles tribals venen a vendre les seves mercaderies. Una cosa peculiar és que l'esmorzar tradicional en aquesta zona, suposo que per la influència xinesa, són una mena de xurros amb llet de soja.

Gent de les tribus venent al mercat del matí

Després d'esmorzar hem visitat un dels monuments del poble, el monument als Màrtirs Xinesos un monument/museu en memòria dels soldats del Kuomitang que van morir lluitant ja sigui per Xina o per Tailàndia. Després de visitar aquest temple hem anat a una cafeteria a provar un dels famosos tes locals. Una de les coses curioses és que ens han donat tres sucres diferents per si li volíem ficar, un sucre "negre" que no estava cristal·litzat, un sucre "groc" que vindria a ser el sucre moreno que coneixem tots i típic sucre blanc refinat.

El té oolong i els seus tres sucres

Després del té ha començat a ploure així que hem anat al guesthouse. Quan el temps s'ha aclarit una mica hem anat a veure el Phra Boromathat Chedi, una estupa i un temple que estan a la cima de la muntanya en la que està la ciutat. Segons hem llegit el camí era una escala de 720 graons, per sort amb petites construccions de tant en tant per descansar. Al arribar a dalt les vistes no han estat tan impressionants com esperàvem perquè pujava una boira espesa per la muntanya. El pitjor ha estat que enmig del camí de baixada ha començat a ploure molt. Ens hem resguardat una mica en un petit descans a les escales però després d'esperar una mitja hora i veure que no acabava de ploure ens hem ficat els impermeables i hem baixat en quant ha afluixat una mica.

Panoràmica des del temple

Caminant per les muntanyes de Mae Salong

22 maig - De vila en vila per Mae Salong (Part 2)

Continuem l'entrada del nostre primer dia a Mae Salong:

Continuem al poblat Lahu

Un cop els hi hem donat les gràcies com hem pogut per la seva hospitalitat i ens disposem a fer un petit volt per la vila, una parella de xilens arriba en moto i al cap de res es posa a ploure. Ens refugiem a un porxo que hi ha just al mig de la vila, juntament amb els xilens amb els que parlem fins que deixa de ploure i un dels nois que ens ha portat en moto, amb el qual, degut a les diferències lingüístiques no ens podem comunicar.

Vistes a les muntanyes que envolten Mae Salong

I bé... al cap d'una bona estona, quan sembla que no ens tornarà a diluviar (o aquesta és la nostra idea), ens disposem a fer la fantàstica pujada de 3 Km..., el meu pensament és que tan de bo ens tornin a pujar en moto... sí, ha plogut, rellisca, no porten casco... però... 3 Km amb una pendent molt considerable...El fet, és que comencem a pujar, i al cap de 10 minuts de pujada sentim que ve una moto pel darrere, i endevineu qui és? Un dels nois que ens ha baixat al poblat i ara ens ofereix pujar-nos. Bé, ara som tres a una moto en pujada...però ho aconseguim!! Li donem les gràcies al noi i ens disposem a continuar la nostra ruta pels camins de pujades i baixades que envolten aquestes muntanyes.

Els nens que ens han estat envoltant

Pel camí ens trobem a un grup nombrós de nens i nenes que surten d'una escola propera, som el centre de la seva atenció, especialment perquè en Teixidó és força peludet i als nens els hi fan gràcia les seves cames (els tailandesos amb prou feines tenen alguns pels a la barba). Els hi indiquem de fer-los una foto però resulta que aleshores surten corrents. Vaaale, ho hem entès...no fotos. Continuem una mica més envoltats de canalla que a poc a poc es van bifurcant cap a les seves respectives cases (som al costat d'una altra vila), i finalment acaba desapareixent al poblat. El més monu és que una nena m'ha donat una estona la mà!

Estem xops de suor, sí, no fa tanta calor, però potser estem a 28-30 graus fent pujadetes i amb una humitat considerable (tenint en compte que de quan en quan cauen gotes). Arribem a un nou poblat (cal dir que tots els poblats semblen prou moderns, llevat el Lahu, i tenen parabòliques, motos, cotxes, i una botiga / bar), en aquest cas, es tracta d'un poblat completament xinès (només cal veure els cartells, els fanalets i l'entrada completament xina). Fem una parada per menjar uns entrepans comprats abans de sortir al Seven Eleven de Doi Mae Salong (la cadena de mini-supermercats per excel·lència a Tailàndia i la qual és molt útil per a tots els estrangers). Ara només ens queda continuar per la carretera per arribar de nou "al nostre poblat". Això es tradueix a una horeta tendint a dues, entre pujades i baixades. I a sobre ens comença a ploure! Quan només ens falten uns 20 min per arribar ens para un cotxe que ens portarà fins el guesthouse (i resulta que l'home també s'allotja allà. És un tailandès al que li agrada fugir de la calor a l'estiu).

Recollidors de te Oolong a Mae Salong

Quan per fi som a l'hotel (després d'estar 6 horetes fora "passejant"), resulta que l'escalfador d'aigua (des de Barcelona que no fèiem servir escalfador d'aigua!) està boig i fa pudor a gas.... així que anem a preguntar com funciona... Després, donat que l'hotel ofereix fer servir les seves màquines de rentar roba gratis, allà anem! També, la primera rentadora des de que vam sortir de Barcelona (eis, la primera rentadora, però que ha mà hem rentat moooooolts cops!)

Estem arribant al poble de nou!
Vistes als jardins d'un hotel resort

 Ara toca descansar per després sortir a sopar i recuperar energies per demà!

Ja són les 19h passades i fa una estona que s'ha fet fosc, així que sortim a buscar algun lloc diferent del nostre guesthouse per sopar (els xilens que ens hem trobat aquest matí ens han dit que el menjar del nostre guesthouse és barat però no especialment bo i ens han recomanat un altre lloc). Arribem al lloc recomanat, que deu ser l'únic restaurant musulmà del poble, però el qual fa un menjar ben bo! Hem provat un parell de plats a l'atzar i no ens hem equivocat de lloc!

Entrada per no deixar passar als mals esperits
a un poble Akha. No es pot tocar.

Ara bé, Doi Mae Salong o l'actual nom oficial Santihkiri (o alguna cosa escrita similar, ja que a Tailàndia tradueixen les coses a l'alfabet llatí pels sons, i de vegades separen o no paraules o les escriuen de formes diferents). A tot això, Santihkiri vol dir muntanya de pau. El que volia dir, era que és el primer lloc en que hem estat de Tailàndia on no hi ha mercat de nit! Això fa: Primer, que haguem de sopar en un restaurant (igualment barato) i l'altre que no poguem tenir una roti de plàtan de postres! La solució ha estat anar al Seven Eleven del poble a per una pasta farcida d'alguna cosa dolça similar al cabell d'àngel. I finalment, ja tornem a ser a l'habitació a punt d'anar a dormir.

Bona nit!

Esther