Missió completada: hem vist l'espècia de pingüins més petita del món!!

29 juliol - Dia de repòs però no pas de repòs de pingüins

Ahir a la nit ha estat una mica dia de crisi, necessitem una mica de descans, el nostre ritme és molt alt, volem veure-ho tot i òbviament el cos es comença a cansar. Així que donat que l'allotjament amb l'Agra ens fa sentir com a casa, decidim quedar-nos una nit més (gràcies Agra!!) doncs no estava previst.. i per sort té lloc! Avui és un d'aquests dies on només et ve de gust estar al sofà mirant una peli... i casa l'Agra és un lloc on es pot fer...

A la cerca de pingüins mentre lluitem contra el vent
i saltem caus de conills, a tot això,
 una foca ens mira de manera encuriosida:
Què estaran fent aquests per aquí?

Dit això, el nostre plan inicial pel dia d'avui era quedar-nos a casa (a Oamaru) descansant, però al final l'Agra ens va convenç d'anar a Moeraki una altra zona propera a Oamaru on en teoria hi ha colònies de pingüins grocs. Feia molt vent, i quan dic molt, vull dir que quasi et tirava a terra (es pot dir que mai havia patit tant de vent...)... sí.. una mica perillós... a més tenint en compte que el turonet estava ple de caus de conills... i que per tant havies d'anar amb compte mirant on trepitjaves a cada pas perquè podies ficar fàcilment el peu en un forat de mig metre...

Esperant els pingüins que mai arribaran...

Això sí, com si ja fos el més habitual del món vam tornar a trobar-nos foques al llarg de la costa!
Així que donades les condicions meteorològiques no vam veure cap pingui però a la tornada cap a Oamaru vam passar per la zona de boulders a la platja de Koekohe (com ja havíem vist a Koutu Boulder, recordem que els boulders són roques esfèriques formades de forma natural.

Finalment a la tarda veiem una pel·lícula al sofà tranquil·lament i descansem fins després de sopar on farem un segon intent per veure els pingüins blaus, aquest cop seguint els consells de Agra.

Boulders de la platja de Koekohe

Així que sortim després de sopar (cap a les 9 del vespre) amb llanternes, a la foscor, en complet silenci a buscar pingüins per la zona de costa d'un poble. Sí, em sento com en una pel·lícula de Luís Buñuel, completament surrealista!

Després d'una bona estona vagant com dos lladres sense fer soroll trobem uns quants pingüins blaus!! Són a una zona una mica protegida perquè és una de les zones on contol·len la població de pingüins i els hi han ficat casetes per aparellar-se... en efecte... som en període d'aparellament de pingüins... un/a d'ells/es (els nostres coneixements sobre pingüins encara no ens permeten distingir si és mascle o femella) va a fer una volta fa un quants crits i se senten uns altres de dins les casetes. El pingüí o pingüina hi acaba entrant a una de les casetes on es troba una possible parella..això sí... no podem fer gaires fotos... entre la foscor quasi absoluta i que la bateria de la càmera mor al cap d'uns minuts...

Pingüinet blau buscant parella

Només us podem assegurar que realment són molt petits (uns 30-40 cm) i igual que els pingüins grocs, moníssims!!! És molt curiós veure com uns animals que neden hàbilment quilòmetres i quilòmetres per anar a buscar menjar, quasi cada dia, a l'hora de caminar siguin tan poc destres!

Missió completada! Hem vist els dos tipus de pingüins (els grocs ahir i el blaus avui)!!

Esther

Penguin's day!

28 juliol - Visites concertades amb els pingüins de Oamaru

Avui sortim de la ciutat de Christchurch en direcció Oamaru i bàsicament el nostre matí consisteix en fer carretera.
Oamaru es caracteritza per les seves colònies de pingüins a la costa, més en concret colònia/es de pingüins blaus (blue penguins), que és l'espècie de pingüí més petita del món i també té colònia/es de pinguins grocs (yellow penguins), sí, serà la nostra segona Kaikoura ;)

Entrada al museu Steampunk de Oamaru

Un cop arribem a Oamaru primer de tot passem pel l'oficina d'informació. I què ens trobem com a informació? La noia ens dóna un mapa del poble i ens explica a tal hora arriben els pingüins grocs aquí i a tal altra els blaus en aquesta zona. No ens ho podíem creure que cada espècie tingués els seus horaris i a més tan marcats!!! El dia (tot i que més aviat la tarda) es pot dir que començava surrealista...

Sense paraules
 (penguins crossing: pingüins creuant,
slow: a poc a poc)

Ens allotgem a casa l'Agra, realment molt recomanable, et fa sentir com a casa teva i a més et dóna molta informació sobre la zona, els pingüins i com ha anat canviant tristament aquest turisme de pingüins fins avui dia. On bàsicament una empresa s'ha apoderat d'un tros de costa on arribava una de les colònies de pingüins blaus (cosa en teoria il·legal) i fa "l'espectacle" de fer veure els pingüins com si fossin animals de circ, fent pagar uns quants bitllets als turistes als quals no els hi està ni permés fer fotos!! Aquest fet ha fet que els pingüins deixin d'anar a buscar menjar (ja que el tenen sense haver de nedar quilòmetres i quilòmetres) de forma que una de les colònies de pingüins que abans bàsicament eren feliços passejant per tot Oamaru al vespre...



Tal com dic, imagineu un poble de costa on per la nit et trobes un pingüí al voltant de la porta d'un bar! Doncs tot això s'ha i s'està perdent... Sé que aquest blog no atravessarà gaires fronteres però per aquells que els hi arribi podran saber on NO ANAR (tot i que com sempre és una opinió...).

Parc peculiar a Oamaru, Esther sentint-se hamster

Després de dinar i xerrar amb l'Agra una estona anem a fer el nostre recorregut a la recerca de pingüins. Els primers en tornar en teoria són els grocs. Anem fins al mirador des d'on es poden observar. Cal dir que fa fred i vent i l'espera junt amb algun turista més no és gaire agradable.

Platja d'arribada dels pingüins grocs (des del mirador)

A més el mirador està prou lluny per no espantar els pobres pingüins que si veuen o senten soroll no surten. Però... l'espera valdrà la pena!! Allà surt un pingüí (moníssim!!!) xino xano, observant el seu voltant, creua la platja i s'endinssa en els matolls!!! Gràcies càmera per tenir tant de zoom (60x)!!

Preciós! Pingüí groc sortint xino xano de l'aigua! (des del mirador)

Ara toca anar el torn dels pingüins blaus. Els esperem a una de les zones properes al lloc de l'espectacle per on poden també arribar, però no en veiem cap...

Val la pena fer una volta per Oamaru

Casa l'Agra

Tornem a casa l'Agra, la qual a la tarda ens ha acompanyat amb el seu cotxe per fer-nos veure les zones que hauríem de visitar amb paciència per veure els petits pingüins blaus, però ho deixem per demà després de sopar, avui estem ja força cansats... i podem dir que satisfets amb el fet d'haver pogut veure almenys un pingüí groc sortint de l'aigua!

Bona nit!

Esther

Akaroa, tranquil·litat entre el blau mar i verd prat

27 juliol - Sota l'atenta mirada de les vaques d'Akaroa

Avui sortim de la ciutat per anar a visitar la península d'Akaroa que es troba a pocs quilòmetres de Christchuch. Llàstima que el temps no sigui l'òptim, però bé, només plovisqueja una mica així que no ens queixarem gaire. A l'estiu suposo que aquesta zona deu ser un bon lloc per fer el bany o bé una passejada amb kayak.

Akaroa, té bona pinta per anar-hi a l'estiu..

Akaroa com a ciuat es troba dins d'un fiord de la península que porta el seu nom, a l'est de l'illa sud i a uns 80km de Christchurch. Suposo que la seva posició fa que el clima sigui més temperat que la mitja i ens trobem un paisatge completament verd tot i ser hivern!

Vistes al mar des de la península d'Akaroa

El dia ennuvolat li treu una mica de bellesa al que podria ser, però tot i així els paisatges són preciosos. Cal dir que després de Kaikoura tot sembla menys espectacular del que realment és...

Per uns instants poden semblar de debò,
però són escultures de ferro!

Fem un parell de rutes per la zona, en una d'elles ens trobem amb un ramat de vaques que ens mira de forma una mica amenaçaadora des de uns quants metres més amunt del camí... ens segueixen amb la mirada i la veritat no és gaire agradable... sí... són vaques... però no tinc ganes de patir una persecusió amb una vaca emprenyada!!
En una de les passejades pels turons de la zona ens trobem unes escultures metàl·liques molt adients amb el paisatge, ens entretenim una mica mirant-les i fent fotos (un cop hem descobert que són escultures, doncs des de la llunyania no ho teniem tan clar! xD)

Rinoceront amb vistes al mar d'Akaroa

Així que entre paisatges verds i vaques passem el dia a Akaroa per després tornar a agafar la carretera fins a Christchurch on tornem a fer nit.

Vistes sobre la península d'Akaroa
durant les últimes hores de llum

Esther

Chirstchurch, tres anys després del terratrèmol 2011: encara impactant

26 juliol - Christchurch, la ciutat entre plaques tectòniques

Avui ens toca deixar la meravellosa Kaikoura per anar a Christchuch. Christchuch és la "capital" de l'illa nord amb aproximadament mig milió d'habitants. Va ser fundada a 1850 pels membres del Christ Church College de la Universitat d'Oxford (d'aquí el nom de la ciutat) i patrocinada per l'Arquebisbe de Canterbury (wikipedia dixit).

De Kaikoura a Christchurch: sempre paisatges increïbles

La ciutat ha sofert una serie d'importants terratrèmols al llarg de la seva història, això és degut a que es troba entre la placa australiana i la placa del Pacific, i aquestes, es van movent longitudinalment provocant moviments de terra amb l'epicentre es pot dir que sota la ciutat. L'últim més devastador va ser al 2011 (amb una força de 6.3 en l'escala de Richter) donada la proximitat de l'epicentre a la ciutat. Aquest va provocar la mort de 185 persone i la caiguda de la catedral entre tantes altres destrosses a edificis. Cal dir, que en general Nova Zelanda, com a país, es troba entre les dues plaques tectòniques abans esmentades causant dia sí i dia no, terratrèmols de major o menor magnitut en tot el país.

Sí... aquesta era la catedral...podeu imaginar la resta de ciutat

Per tant ja anàvem amb el sobreavís que la ciutat encara estava en procés de recuperació i bé.. així és... de fet és molt impactant veure una ciutat mig demolida, amb barris on veus com tots els edificis han col·lapsat, amb cases deshabitades pel perill de acabar de caure i esperant ser demolides. De fet, com ja hem comentat, la catedrat està tota amb tancats i es veu perfectament com de catedral en queda ben poca. Mai havia vist res per l'estil, i estem parlant de 3 anys després del terratrèmol...

"Centre comercial amb bars"

Bellesa i vida al jardí botànic de Chirstchurch

Tot i això, els kiwis que mai es rendeixen han construït al suposat centre, mitjançant contenidors metàl·lics pintats de colors, una zona de botiguetes, fast street food i zona de lleure. Tanmateix per nosaltres continua essent una ciutat impactant i alhora interesant de visitar, una ciutat destruïda, mig en runes que intenta recuperar-se i agafar de nou forces per tornar a posar-se en peus.




Després de menjar una mica en la "nova zona" anem a fer una passejada pels jardins botànics, els quals es van poder salvar una mica més del terratrèmol. També aprofitem per enviar algunes postals des de les antípodes ;)

Tranquil·litat al jardí botànic

Esther

Kaikoura: pas de balenes

25 juliol - Kaikoura i la fauna marina

Bon dia des del paradís de Kaikoura!

Si us pensàveu que l'espectaularitat de Kaikoura havia acabat us estàveu equivocant! Doncs avui anem a veure balenes!! Sí, també també, aquí hi ha un munt d'animals! Ahir ens vam informar sobre preus, sobre si era temporada de pas de balenes.

Ens comencem a acostumar a aquestes preciositats

Hi ha algunes que hi viuen tot l'any en aquesta zona, però hi ha d'altres que durant el seu peregrinatge d'un lloc a un altre passen per Kaikoura, (jo també ho faria si fos balena, jejejeje). També fan excurions amb kayak, òbviament no per veure balenes sino dofins i foques, però donat que estem a ple hivern no és molt encoratjador...

Cua de catxalot

Al Kaikoura Canyon, és a dir, la zona de costa de Kaikoura, es poden trobar "sperm whales" (catxalots / cachalotes), durant tot l'any, els exemplars venen a Kaikoura a alimentar-se donada l'abundància d'aliments i nutrients que hi ha a la zona. En canvi, durant els mesos de juny i agost, per exemple, les "humpback whales" (balenes geperudes / jorobadas), abandonen les gelades aigües antàrtiques i es dirigeixen cap al nord, cap a les aigües tropicals de per exemple Tonga i Austràlia. En el camí, fan parada de descans a Kaikoura, reposen una mica del llarg viatge abans de reprendre'l de nou.

Estem molt emocionats pel fet de poder veure balenes, però també sabem que pot ser un desastre i que non en veiem cap... a veure si en tenim sort...

I aquí en tenim un altre catxalot!

I en un com aquest anàvem nosaltres

La companyia amb que ho fem (també es pot fer vol amb helicòpter per veure-les des de dalt) fa servir un radar per detectar sons, respecten les distàncies i no es creuen en el camí de les balenes, no pots ficar-te davant d'elles perquè interfereixes la seva ruta. Aquí podeu trobar (en anglès) algunes regles de com apropar-se a tots els animals marins que hi ha per la zona.

In fraganti

I bé el resultat és... tres catxalots, dofins, foques i una balena geperuda!!! La primera balena s'ha fet esperar una mica, però després hem agafat ritme. L'únic que només veus part de l'esquena i la cua de quan es tornen a enfossar. Les balenes surten a respirar entre 20 minuts o els catxalots poden arribar a estar sota l'aigua fins una hora i mitja!!

Preciosos i divertidíssims dofins foscos

Quan estavem tornant hem vist un munt de dofins foscos (dusky dolphins) saltant al voltant del vaixell, és a dir, estaven jugant amb el vaixell. Són molt divertits! Alguns salten de forma sincronitzada!! També hem vist foques que treien el cap com per dir: què feu vosaltres aquí? I bé, per acabar de rematar la sortida al mar hem pogut també veure una balena geperuda! Òbviament tornem a veure foques i ocells a mansalva però clar... ara ja ens hem acostumat!

La  balena geperuda!!

Després de l'intens matí ple de sorpreses increïbles hem anat a dinar al BBQ fish per fer un "platter", plat recomanat a la zona que consiteix bàsicament en fregits de peix i marisc. Cal dir que no era un gran què aquell que hem provat.

I aquí tenim el "platter"

Com veieu els dies a Kaikoura són espectaculars, llàstima que demà anem ja cap a Christchuch! Però qui sap... potser tornem a passar-hi en el camí de tornada a Picton...

Esther 

Kaikoura: un lloc per enamorar-se

24 juliol - Kaikoura: el paradís natural

Ok.. com comentar l'entrada d'avui... mmm...

M'alço, som a una habitació on la porta i la paret a l'exterior són tot vidre, aparto la cortina, i què veig?

Bon dia Kaikoura!

Una sortida de sol, a l'esquerra muntanyes nevades a la dreta el mar. Què més es pot demanar? Doncs durant el dia ho descobrirem :P

Foques pel camí, mai hagués dit que diria això!

A part de la cara de felicitat,
estem descobrint
petxines novazelandeses

Com veieu la primera impressió de Kaikoura és molt bona, vam arribar quan ja era fosc i no es veia res, i aquest matí ens trobem aquesta espectacular panoràmica. Després d'esmorzar anem a fer la ruta a peu per la península de Kaikoura.

La reina de les foques

Tot arribant, en el mateix aparcament què ens trobem? Foques!!!! Una monada!!! Grans, petites, totes prenent el sol tranquil·lament! En teoria no et pots apropar a menys de 2 metres, ja sigui per seguretat com per no tocar-les la moral, però cal dir que algunes d'aquestes foques és difícil mantenir-les a més de dos metres! Són al camí dormint!

Biodiversitat

També hi ha vaques, tot i que són
menys extòtiques que les foques 

Bé, per la ruta per la península ens trobem tot tipus d'animals: més foques, vaques, diferents tipus d'aus i ocellets. En particular, ens fan molta gràcia els anomentats "fantail" (cua de ventall), endèmics de Nova Zelanda, els quals mai paren quiets i és molt difícil de fotografiar-los!!!

Fantail, prova superada!
Foto feta a aquests petits
ocellets hiperactius!

Moníssimes!

A tot això, a part dels animals, com podríeu esperar un paisatge per enamorar-se! Al blog només hi ha una mínuscula representació de les fotos que fem però podeu imaginar que la proporció a Kaikoura encara serà més petita respecte totes les fotos (i vídeos) fets!!

No calen paraules

Després del fantàstic matí i després de dinar anem a una altra zona de Kaikoura on diuen que hi ha una petita colònia de blue penguins (pingüins blaus), és l'espècie de pingüí més petita del món. Estem una estona mirant i mirant, i esperant, no veiem cap pingüí, però no passa res, tindrem més oportunitats per veure pingüins. De mentres ens entretenim mirant totes les petxines que hi ha per la vora del mar, hi ha un tipus de petxina preciós! S'anomenen "paua" o "abalone" són endèmiques de Nova Zelanda. A tot aixì, estem a una zona de port, on estan tornant barques de pescar, i podem veure com porten un peix fresquíssim!

Tot a Kaikoura és espectacular,
fins i tot la sortida de l'aigua dels vaixells

Tenim natura, tenim animals salvatges a dos pams, un paisatge espectacular, mar, muntanya: ok, m'he enamorat, me enamorat de Kaikoura!!!

Bona nit Kaikoura

Esther

Wellington-Picton i el retorn al cotxe

23 juliol - Picton en primavera?

Avui cambien d'illa!! Havíem reservat uns dies abans el ferry que ens transportaria de Wellington a Picton, i aquí hi som, sobre un vaixell canviant d'illa!

Avui redescobrim fins a quins nivells arriba la confiança dels kiwis, és genial, llàstima que ja hagin de posar els cartells tanqueu els cotxes amb clau perquè no us robin...Arribem a Picton i anem a buscar el nostre nou medi de transport: un cotxe! Deixem de banda les campervans i tornem a l'habitual cotxe. Aquesta tria de canvi de mitja de transport (i també forma de vida) és degut a que el clima l'illa sud és més fred que a l'illa nord, i si hem de posar cadenes o ens trobem carreteres gelades és tot molt més senzill amb un cotxe petit. Cal dir, que donat el fred, poder dormir en albergs amb sempre aigua calenta i calefacció també és molt d'agrair... s'han acabat les dutxes a corre-cuita! I el que descobrirem més tard (però us ho avanço ja) és que el consum de benzina es redueix de forma dràmatica (igual que el lloguer... no és el mateix llogar un cotxe que una campervan...)!! És a dir, ens surt més a compte agafar un cotxe i dormir en albergs que tenir una campervan. Òbviament no podrem dormir i llevar-nos amb segons quins paisatges... però no es pot tenir tot (o sí?)

El nostre nou company de viatge,
una mica més petit que la Jucy eh?

 Doncs com us deia que anem a buscar el cotxe i ens trobem que l'agència està tancada, ok... però descobrim que just davant d'aquesta hi ha un cotxe aparcat on hi ha un paper amb el meu nom... mmm interessant... però... no pot ser! El cotxe està obert! Entrem... no serà possible que hi estiguen les claus també dins... trobem el contracte però no veiem les claus... Decidim trucar a l'agència per saber què fer. I el resultat és que les claus estaven dins (erem nosaltres que no erem capaç de veure a un pam dels nostres ulls) i simplement calia firmar el contracte i deixar-lo a la bústia! Facilíssim i confiança total!! Aquestes coses només poden passar a un país com aquest ^^

Vistes a la bahia / firods de Picton

Us he de confessar que tornar-me a ficar a conduir un cotxe després de les campervans va ser estrany. Deixes de tenir tots els miralls de les campers i tornes al parell de retrovisors laterals i el central... per entrar al cotxe t'has d'ajupir en comptes de saltar i bé.. tot és més petit :P

En teoria és hivern...però ens estem fregint!

Decidim fer una excursioneta per Picton, hi ha un petit mont des d'on es tenen unes vistes prous maques a tota la bahía, avui a més fa un dia espectacular i especialment càlid, tant és que acabo en màniga curta, malles arremangades i amb unes ganes de treure'm les botes peludetes que porto...

Vistes a Picton

Bé, toca agafar el cotxe que hem d'arribar a Kaikoura a fer nit, i la recepció de l'alberg tanca aviat (a part de que es fa nit aviat, cap a les 17h) i tenim per davant dues horetes llargues de cotxe.

La serpentejant carretera fins a Kaikoura passa al costat del mar, i si hi hagués llum seria molt més maca... però se'ns ha fet fosc i hi ha una mica de boira...així que arribem i a dormir!

Esther